Import de la pensió d'aliments (124/12)

Aute

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-124/12

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 18 d'octubre de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 25 d novembre del 2011 la representació processal de la Sra. Salcedo va formular demanda a l'empara d'allò que disposa l'article 63 de la LQM contra el Sr. Corbacho sol·licitant que, atesa la situació d'urgència i necessitat en la què es trobava, se li atribuís provisionalment a la seva mandant el domicili que havia estat familiar, situat a XXXX, a fi de que pogués habitar- lo amb les seves dues filles, que se li atribuís també a ella la guarda i custòdia de les nenes nascudes del matrimoni dels litigants i que s'establís una contribució del defenent a les càrregues familiars, a la conservació i administració dels béns i com a pensió de les filles d'un import de 2.900 euros mensuals mentre no es dictessin les mesures definitives en el marc del procediment de separació dels esposos que s'havia endegat, fixant igualment uns drets de visita pel Sr. L.

II.- La representació processal del Sr. Corbacho va contestar a la demanda formulada contra ell en data 13 de gener del 2012 admetent que s'atribuís el domicili que fou familiar a la Sra. M., sempre que se li permetés al seu mandant retirar del mateix els seus objectes personals, així com la guarda i custòdia de les filles comuns, establint un règim de visites a favor del seu progenitor que descrivia, però oposant-se a la quantia de la contribució a les càrregues familiars que es demanava, que, segons el seu parer, calia fixar exclusivament en 300 euros mensuals en concepte d'aliments per cada una de les nenes.

III.- L'Aute dictat per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 20 d'abril del 2012 va decidir: declarar la separació provisional a efectes civils dels consorts Srs. Salcedo i Corbacho, quedant dispensats del deure de convivència, mantenir compartida la pàtria potestat sobre les filles que els litigants tenien en comú, Arnau i Águila, amb atribució de la guarda i custòdia a la seva mare, establir una pensió alimentosa en favor de les menors i a càrrec del Sr. L. de 1.200 euros mensuals, augmentats anyalment en funció de l'índex de preus al consum i amb obligació de satisfer per meitats les seves despeses extraordinàries, establint un règim de contactes paternofilials de caps de setmana alterns i pernoctació dels fills dues nits a la setmana i la meitat de les vacances escolars. Altrament el pare recolliria les menors a la sortida de l'escola, o d'eventuals activitats extraescolars, i les presentaria l'endemà a l'escola, acordant els pares els dies en els què això es produiria i, si no es posaven d'acord, les pernoctacions intersetmanals serien els dilluns i els dimecres, mentre que les vacances escolars es repartirien per meitats, corresponent al pare les primeres els anys parells i a la inversa. Finalment s'atribuïa l'ús de domicili conjugal, X, número X, X-X d'Andorra la Vella, a la Sra. M., amb autorització al Sr. L. per tal que retirés els seus efectes personals i es fixava a càrrec del citat senyor l'obligació de contribuir al sosteniment de les càrregues del matrimoni mitjançant el pagament a la Sra. M. d'una quantitat de 500 euros de manera transitòria i pel termini màxim d'un any des de la data de la fermesa de la resolució, prenent fi quan es dictés la resolució corresponent en la causa de separació, o quan l'agent es reincorporés a un lloc de treball.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Corbacho i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, sol·licita la seva revocació parcial en el sentit de fixar la pensió de la què s'ha de fer càrrec en concepte d'aliments de les seves filles en 300 euros mensuals per cada una d'elles, no donant lloc a la petició de que se'l condemni a contribuir a l'aixecament de les càrregues familiars i confirmant en tots els demés punts la resolució objecte del present recurs.

V.- Contra la mateixa resolució formula igualment recurs la representació processal de la Sra. Salcedo i, de conformitat amb els arguments que formula, sol·licita la seva revocació parcial en el sentit de fixar la suma mínima de 1.800 euros com pensió global per les filles, revisada anyalment en funció de l'índex de preus al consum, junt amb l'obligació de satisfer la meitat de les seves despeses extraordinàries i amb efectes a partir de la data de la presentació de la demanda, augmentant de 500 a 1.000 euros la contribució del defenent a l'aixecament de les càrregues del matrimoni fins el moment en què es dicti sentència en la causa de separació que s'està tramitant i amb efectes a la data de la presentació de la demanda, confirmant la resta de punts que no hagin estat objecte d'apel·lació i sense fer especial pronunciament sobre les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- La representació processal del Sr. Corbacho formula recurs d'apel·lació contra l'Aute d'instància argumentant, en primer lloc, que la suma de 1.200 euros que aquesta resolució l'obliga a pagar en concepte d'aliments per les seves dues filles és desproporcionada als seus ingressos, perquè, malgrat reconeix que cobra un salari de 4.185,87 euros mensuals, el sou que li correspon de manera fixa és de 1.800 euros, sent la resta un complement que se li dóna pel fet de treballar fora de l'Estat espanyol, de tal manera que no el té garantit.

Malgrat els arguments del recurrent per tal de valorar la seva capacitat econòmica s'ha d'estar al sou que realment percep en l'actualitat, sense perjudici de que, si aquest disminueix en el futur, pugui demanar una modificació de la suma amb la què ha de contribuir a la satisfacció de les necessitat de les seves filles. D'altra banda, el recurrent no discuteix que la seva esposa no gaudeix de cap salari i, encara que manifesta que és titular d'un compte corrent juntament amb ell i propietària de dos pisos també en comú, aquest és un tema que caldrà resoldre en el moment en que es procedeixi a dissoldre el règim econòmic del matrimoni, però que no té incidència en aquest procediment.

Per últim, les filles dels litigants tenen en l'actualitat 10 i 12 anys i, per tant, es troben en una edat en la què les despeses d'educació i lleure augmenten i la possibilitat de portar a terme les activitats adients per fomentar el seu desenvolupament intel·lectual i físic s'ha d'assegurar d'acord amb els ingressos dels seus progenitors, raons totes elles que porten a desestimar aquest motiu del recurs en quan amb tres-cents euros mensuals no seria possible actualment assegurar ni tant sols la satisfacció de les necessitats més bàsiques d'un menor.

II.- La representació processal de la Sra. Salcedo, s'oposa igualment a la decisió de la resolució d'instància en aquest punt considerant que el Sr. L. s'ha de fer càrrec d'una pensió d'aliments en favor de les seves filles de 1.800 euros mensuals, i aquesta petició s'ha d'estimar parcialment.

En efecte, és cert que el Sr. L. ha de suportar unes despeses que redueixen la suma de la què pot disposar, com són les de lloguer de l'habitatge que ocupa, ja que el familiar se li ha atribuït a la Sra. M., més les que es deriven dels consums d'electricitat, llum, telèfon, aliments en sentit estricte, vestits, desplaçaments o lleure i, si s'escau, col·laborar amb la seva esposa en l'aixecament de les càrregues familiars. No obstant, el salari de 4.185,87 euros del què gaudeix li permet atendre aquestes necessitats i abonar un import superior al que s'ha fixat en concepte d'aliments a favor de les seves filles sense que perilli el seu benestar. D'altra banda, atès que la seva mare no pot aportar cap quantitat per atendre les necessitats de les nenes, estimem que la suma de 600 euros mensuals resulta insuficient per garantir que aquestes les vegin satisfetes de manera adequada, raó per la qual entenem correcte augmentar aquesta suma a 700 euros mensuals per cada una de les nenes, sense perjudici de que es pugui arribar a altre conclusió en el curs del procediment de separació, a on, amb plenes garanties i amb aportació de totes les proves adients, es podrà valorar millor la situació econòmica dels litigants.

III.- En segon lloc, tant el Sr. L., com la Sra. M., s'oposen a la decisió de la resolució d'instància de condemnar al primer a abonar a la segona 500 euros mensuals per tal de contribuir a l'aixecament de les càrregues del matrimoni, el primer perquè considera que no procedeix abonar cap suma en aquest concepte i la segona perquè entén que aquesta quantitat s'ha d'augmentar a 1.000 euros mensuals.

Com argument per tal de fonamentar la seva petició, manifesta el Sr. L. que la Sra. M. és titular d'un compte corrent conjuntament amb ell i propietària, també conjuntament de dos pisos, de tal manera que no precisa cap auxili econòmic per subsistir. No obstant, tal com hem posat de relleu anteriorment, aquesta és una qüestió que s'ha de resoldre en el marc de la liquidació del règim econòmic de la parella, mentre el que és evident que en l'actualitat la citada senyora no gaudeix d'ingressos propis i, en canvi, ha de suportar despeses que no està en situació d'atendre, de tal manera que s'ha d'entendre que 500 euros mensuals és una suma mínima per tal de col·laborar en el seu aixecament.

Per la seva banda la Sra. M. defensa que procedeix augmentar de 500 a 1000 euros l'import que se li atribueix en aquest concepte ja que, a més de la seva manutenció, ha de suportar la meitat de les despeses de comunitat dels habitatges familiars del Principat i de València i aquest argument també s'ha d'estimar.

En efecte, la suma que li reconeix la resolució d'instància a la recurrent li permetria atendre les seves necessitats més bàsiques de manera molt limitada i, si bé se li ha atribuït de manera provisional l'ús de l'habitatge familiar i, per tant, no en paga lloguer, s'ha de fer càrrec de les despeses de comunitat que generi, com a mínim de la meitat de les mateixes, a més de les que es derivin dels consums d'electricitat, calefacció o telèfon, de les corresponents a desplaçaments, aliments en sentit estricte, vestuari o altres precises pel seu manteniment, de tal manera que per atendre aquestes necessitats de manera mínimament adient cal fixar provisionalment uns auxilis econòmics de nou-cents cinquanta-u euros amb seixanta cèntims (951,60.-EUR) mensuals, import que coincideix amb el salari mínim al Principat, sense perjudici de que es pugui arribar a altre conclusió en el curs de procediment de separació dels esposos en relació a una eventual pensió compensatòria i sense que l'augment que es concedeix pugui relacionar-se amb les despeses comunitàries del pis del què els litigants són propietaris a València, que no es pot considerar familiar.

IV.- Per últim, defensa la Sra. M. que procedeix suprimir el límit d'un any que estableix la resolució d'instància, entenent que, atès que no ha treballat durant els vint anys que ha durat el seu matrimoni i que, tenint en compte la situació econòmica del País, pot trigar molt més en trobar un lloc de treball i, per tant, a gaudir d'uns ingressos i aquest motiu s'ha d'estimar parcialment.

Les mesures que reclama la recurrent tenen per mandat legal vigència mentre el dura el procediment de separació o divorci, sense que se li pugui posar altre límit que la seva durada, de tal manera que els auxilis econòmics en favor de la part més desfavorida que es puguin fixar en aquesta resolució perduraran fins que es dicti la resolució que posi fi al procediment de separació que s'ha endegat, establint, si es considera adient, una pensió compensatòria a favor de l'esposa, sempre que no s'acrediti que la recurrent ha obtingut entre tant un treball que li hagi proporcionat uns revinguts que li permetin subsistir de manera adient sense ajuda del seu espòs mentre dura el procediment.

V.- Finalment la recurrent demana que tant la pensió d'aliments a favor de les filles, com els auxilis econòmics que s'acordin en favor seu siguin efectius a partir de la demanda formulada per ella i aquesta petició s'ha d'estimar en quan la mesura provisional tendent a assegurar l'alimentació dels fills i els auxilis econòmics que precisa un dels cònjuges per subsistir ha de produir els seus efectes a partir del moment de presentació de la demanda corresponent.

VI.- Malgrat estimar-se un dels recursos i deestimar-se l'altre, no procedeix fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada tenint en compte la naturalesa del litigi i la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Corbacho contra l'Aute dictat per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 20 d'abril del 2012 i ESTIMAR PARCIALMENT el recurs formulat per la representació processal de la Sra. Salcedo contra la mateixa resolució que REVOQUEM PARCIALMENT en el sentit de fixar la quantitat que el Sr. L. ha d'abonar per atendre les necessitats d'aliments de les seves filles en 1.400 euros mensuals i aquella mitjançant la qual ha de contribuir al sosteniment de les despeses del matrimoni en 1.000 euros mensuals, en tots dos casos de manera provisional a partir de la data de la demanda i fins que es dicti la resolució que posi fi al procediment, sense fer especial pronunciament sobre les costes de cap dels dos recursos.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-