Mesures provisionals-pensions per aliments no compensables-revoca malgrat no objecte de recurs (TSJC-063/13)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-063/13

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de juny de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En els autes B-1364-2/2012, i després de l'acte de conciliació de data 20-12-2012, amb audiència del Ministeri Fiscal, es va dictar Aute, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX Primer.-Que estimant substancialment la demanda formulada pel Sr. Sancho, ha d'adoptar i adopta, de conformitat amb l'article 63.6 de la Llei Qualificada del Matrimoni, modificat per la Llei 3/2012, del 19 d'abril, qualificada de modificació de la llei qualificada del matrimoni, les mesures provisionalíssimes següents:

.- mantenir la pàtria potestat del menor Águila, de forma compartida entre ambdós progenitors.

.- atribuir la guarda i custòdia del menor Águila a favor del pare.

.- no establir cap règim de visites a favor de la mare.

.- fixar una pensió per les necessitats de desenvolupament del menor a favor del progenitor d'un import de 200.- euros mensuals, el qual s'haurà de fer efectiu dins dels cinc primers dies de cada mes al compte bancari del progenitor, quantitat augmentada anyalment en funció de l'índex de Preus al Consum, corresponent a les despeses ordinàries del menor; pel que fa a les despeses extraordinàries seran repartides per meitats entre ambdós progenitors, sense perjudici de la variació que es pugui decidir finalment en el marc del plet principal.

Segon.- Donar trasllat a la Sra. Pombo i al Magnífic Ministeri Fiscal de l'escrit aportat pel Sr. O. en data 20 de desembre de 2012.

Tercer.- Donar trasllat de la present resolució a les parts interessades i al Magnífic Ministeri Fiscal.

II.- La representació processal del Sr. Sancho ha interposat recurs contra l'Aute d'instància i, en data 3-04-2013, ha presentat escrit de conclusions, segons el qual i en consonància amb els motius que es contenen en el mateix, demana la revocació parcial de la resolució d'instància.

La representació processal de la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 26-04-2013, sol·licita la confirmació de l'Aute i que es compensin les pensions endarrerides amb els que es generin.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part recurrent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. Considera que la pensió d'aliments establerta a favor del menor per import de 200 euros mensuals s'ha de revocar, atès que la Sra. Pombo percep uns ingressos mensuals de 1200 euros, però com que està de baixa els seus ingressos són de 929,33 euros i que el menor té unes necessitats superiors a les normals. Així, entén que segons els ingressos dels progenitors i les majors necessitats del menor, a la vegada que al no tenir règim de visites la mare haurà d'afrontar més despeses, s'hauria de fixar la pensió en l'import de 300 euros mensuals.

La mare del menor manifesta que el pare deu la quantitat de 21.072,17 euros, en concepte de pensions d'aliments endarrerides i que aquestes s'haurien de compensar amb les que es generin; que no és cert que hagi renunciat a un règim de visites, sinó que afirma que aviat serà major d'edat i preferiria que ell la visités quan volgués, a la vegada que, en relació a la pensió d'aliments, manifesta que les seves despeses mensuals superen els seus ingressos.

II.- Pel que es refereix a la sol·licitud de compensació de les pensions d'aliments endarrerides amb les que es puguin generar, dues són les raons que impedeixen accedir a aquesta pretensió. La primera, consisteix en que els aliments es caracteritzen per ésser inembargables, imprescriptibles i irrenunciables. D'aquestes notes, i atès que els mateixos s'adrecen a subvenir a les necessitats d'habitatge, roba, educació, alimentació en sentit estricte, previsió i lleure no són compensables, perquè de ser-ho es situaria en desemparament al menor destinatari dels mateixos. Altra cosa diferents són les pensions d'aliments ja meritades i vençudes que no han estat pagades. Aquestes darreres sí poden ésser compensades però amb altres pensions, no amb aliments que s'han de generar per les raons que s'acaben d'explicitar. I, la segona, perquè correspon a la part que reclama el pagament de pensions d'aliments ja vençudes procedir a l'execució de la resolució judicial que les acordava o que ha reconegut el seu dret de crèdit en ares a obtenir la tutela del seu dret subjectiu, però això s'escau portar-ho a terme a la fase d'execució i no en via de recurs contra la resolució que determina unes mesures provisionals.

III.- Respecte del règim de visites o de comunicació de la mare en relació al menor d'edat esdevé convenient efectuar les següents precisions. En primer terme, el menor Águila complirà 18 anys el 13 de desembre de 2013. En segon terme, a la diligència de 20- 12-2012 la mare manifesta, a diferència del que afirma en el seu escrit de contesta a les conclusions, que renuncia al règim de visites del menor fins que arribi a la majoria d'edat. El Ministeri Fiscal demanava unes visites a favor de la mare, en concepte de mínims, i sota el seguiment i les pautes de serveis socials. En tercer terme, l'Aute d'instància, malgrat el que interessava el Ministeri Fiscal respecte del règim de visites, no argumenta el perquè aquest règim, amb caire de mínims, no s'ha d'establir. I aquest extrem sí ha de ser contemplat per aquesta Sala, atès que encara que no hagi estat objecte de recurs, al tractar-se d'un procediment de família el principi dispositiu es veu desplaçat en relació a aquelles matèries, com ho són les referents a la guarda i comunicació dels menors, en les quals el principi superior que s'ha de cercar no és altra que el benefici del menor. En aquest punt, i atès que segons els informes que es troben a les actuacions, la mare ja es troba rehabilitada dels problemes que va patir en el passat (folis 75 i ss), esdevé oportú establir un règim de visites, fins que el menor assoleixi la majoria d'edat, que es determina en un dissabte setmanal, sota les pautes i la supervisió dels serveis socials. D'aquesta manera es tracta de possibilitar que la millor que ha experimentat el menor tant en el seu àmbit personal i formatiu, es vegi acompanyada d'una relació amb els seus dos progenitors, però supervisada pels Serveis socials, precisament, per a tutelar el benefici del menor. Procedeix, per tant, en aquest extrem revocar la decisió d'instància quant a la no fixació del règim de visites i acordar les establertes en aquest fonament de dret.

IV.- I quant a la pensió d'aliments establerta a favor del fill, ha estat reiterada la jurisprudència de la Sala que determina que la mateixa s'ha de fixar en atenció als dos paràmetres de les possibilitats econòmiques de l'alimentant i les concretes necessitats del fill. Així, si bé és pot convenir amb la part recurrent que les despeses del menor són superiors a les normals, en atenció a la medicació i a l'assistència derivada de la problemàtica soferta, les possibilitats econòmiques de la mare no permeten augmentar la pensió d'aliments establerta a favor del menor. I en aquest sentit, no solament perquè determinat un règim de visites per la mare ja no es pot atendre l'argument del recurrent segons el qual al no comunicar la mare amb el seu fill això augmenta les despeses alimentàries del pare, sinó també per quant resta acreditat que, mentre el pare percep uns ingressos al voltant dels 2000 euros, la mare percep, des de maig a octubre de 2012 (folis 83 i ss), uns ingressos de 878,22 euros, de manera que, restades les quantitats necessàries per a subvenir a les seves pròpies necessites d'habitatge, mèdiques i alimentació en sentit estricte, es considera adequada la determinació en 200 euros del quantum de la pensió d'aliments a satisfer. I s'ha d'afegir que aquest pronunciament s'ha efectuat com a mesures adoptades amb un caire d'interinitat o provisionalitat, les quals podran ésser, en el seu cas, substituïdes per les mesures definitives; moment en el qual amb la valoració de nou de les necessitats del menor i de les possibilitats econòmiques de la mare, seran, en el seu cas, substituïdes per les mesures definitives que s'escaiguin.

V.- Atesa l'especial natura dels interessos en litigi no procedeix, malgrat la desestimació del recurs, la imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Sancho contra l'Aute de data 24-12-2012, però, en ares de l'interès del menor, MODIFICAR la part decisòria del mateix, en el sentit d'establir un règim de visites a favor de la mare del menor Águila i que es concreta en un règim de visites, fins que el menor assoleixi la majoria d'edat, en un dissabte setmanal, sota les pautes i la supervisió dels serveis socials i MANTENIR la resta de pronunciaments de l'Aute recorregut. No procedeix efectuar imposició de les costes processals.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-