Laboral - abandó de treball (0011/10)

Aute

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 011/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 d'abril de 2010.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Barba va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra el Sr. Querol, en reclamació de la quantitat de 12.433,72 EUR en concepte d'hores recuperables (1.582,16 EUR), de preavís (3.463,72 EUR), de compensació econòmica (7.388,04 EUR), més els interessos legals corresponents a comptar a partir de la data de contesta a la demanda, amb declaració i cotització de les quantitats esmentades prop de la CASS.

II.- El Sr. Querol va oposar-se a les pretensions de la part agent, contestant que el contracte de treball pactat entre les parts preveu expressament la possibilitat de que el lloc de treball de l'assalariat pugui canviar a qualsevol dels negocis que el patró disposa al Principat; que la Sra. Barba va abandonar el seu lloc de treball a comptar del dia 31 d'octubre de 2008, ja que no va presentar-se a l'hotel C. del Pas de la Casa per desenvolupar la seva tasca, ni va tornar a comparèixer en qualsevol dependència del grup empresarial; que els havers laborals han estat degudament liquidats en el marc dels autes de jurisdicció voluntària D-0235-5/2008.

III.- Per sentència de data 23 de novembre del 2009, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, desestimant íntegrament la demanda de la part actora, va absoldre el Sr. Querol de les pretensions de la Sra. Barba, imposant a aquesta darrera les costes processals causades.

IV.- Contra aquesta resolució la Sra. Barba ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que no es va produir el tancament del restaurant P. sinó que es va produir el trasllat del mateix a escassament 20 m més enllà d'on es trobava ubicat; que l'únic que es va tancar fou el local on es trobava ubicat el restaurant, però no el negoci, el restaurant va continuar obert i continua obert en l'actualitat; que el patró va proposar a la treballadora, sense cap motiu que ho justifiqués, treballar en un restaurant, no només ubicat al Pas de la Casa, extrem que feia augmentar significativament els costos a la Sra. Barba, sinó amb diferent categoria professional, ja que la Sra. Barba era cap de cuina i només se li oferia treballar com a cuinera i a més a més les característiques del restaurant no tenien res a veure; que la clàusula continguda en el contracte de treball d'adhesió, era contrària als pactes reals i efectius acordats entre les parts en el moment de pactar-se verbalment les condicions laborals, amb anterioritat a la signatura del contracte; que si el patró volia aplicar el seu dret a moure a la treballadora, li havia d'oferir un lloc de treball en unes condicions similars a les que tenia anteriorment, i ho tenia molt fàcil; només li havia d'oferir treball a l'Hotel C. , al restaurant Borda S. o a qualsevol altre ubicat a ANDORRA LA VELLA; que el patró, anant al contrari en contra del principi de la bona fe que regeix l'execució dels contractes, essent perfectament conscient de que la treballadora, mare de família, provenia de la SEU D'URGELL, li va oferir el restaurant que va trobar més lluny, per tal de forçar la seva dimissió i obtenir la resolució de la relació laboral sense cap cost econòmic; que des del moment que fou contractada i fins al moment del seu acomiadament, la Sra. Barba va prestar única i exclusivament els seus serveis en el mateix lloc de treball; que aquesta immobilitat s'ha convertit en un dret adquirit de la treballadora que no pot ésser vulnerat pel patró sense cap justificació; que no pot compartir l'apreciació de la sentència impugnada segons la qual el fet de proposar a la treballadora un treball al PAS DE LA CASA en lloc d'acomiadar-la és un fet avantatjós; que no hi ha dubte que les circumstàncies del cas posen de relleu que no ha existit cap temeritat o mala fe per part de la treballadora i que el criteri de venciment no pot ser aplicat automàticament, i menys en matèria laboral, havent d'analitzar-se cada cas particularment.

II.- Són pacífics els fets següents, la Sra. Barba va començar a treballar pel compte del Sr. Querol, el dia 15 de desembre de 2003, en qualitat de cuinera al restaurant P.. En data 21 de febrer del 2004, les parts van firmar un contracte de treball que es va substituir a totes les condicions pactades anteriorment. Aquest contracte, encara que sigui un contracte d'adhesió constitueix la llei de les parts i ha per tant d'aplicar-se íntegrament. La clàusula primera del referit contracte estipula que la Sra. Barba prestarà els seus serveis com a cuinera i que desenvoluparà la seva tasca en qualsevol dels comerços o locals que l'empresa disposa arreu del Principat. Aquesta darrera disposició no va en contra de la normativa vigent en matèria laboral, ja que la Llei sobre el contracte de treball preveu en el seu article 55 que quan la natura del treball no comporti la seva execució en llocs diferents, alternatius o successius, l'empresa té dret a canviar el treballador de lloc de treball quan per motius d'organització o per manca de personal es consideri necessari, sempre que el canvi de treball no afecti la dignitat del treballador o comporti una reducció important de la seva responsabilitat o càrrec en l'empresa. L'article esmentat afegeix que en qualsevol cas el canvi de lloc de treball no pot comportar una reducció salarial. En conseqüència, tant en virtut del contracte de treball escrit pactat entre les parts, que en virtut de les disposicions de la Llei laboral de data 12 de juny del 2003, si que l'empresa podia legítimament canviar el lloc de treball de la Sra. Barba quan va voler reincorporar- se a la feina després de la seva baixa mèdica. Nogensmenys, aquest canvi no pot intervenir de manera arbitrària, sinó que ha de ser justificat per les necessitats de l'empresa i ha de molestar el menys possible el treballador que n'és l'afectat.

III.- Fins a la seva baixa mèdica, la Sra. Barba sempre ha desenvolupat la seva feina al XXXX. Resulta de les proves que consten en autes, que el negoci P. va tancar al mes de juliol del 2008 i que tota la plantilla del restaurant fou acomiadada. Contràriament al que pretén la Sra. Barba el restaurant no fou trasllat 20m més enllà que el lloc on era ubicat, més concretament a l'XXXX, sinó que l'empresa va aprofitar del nom P. per posar-lo al restaurant de l'hotel C. que ja existia i que ja tenia el seu cuiner i el seu equip. Per tant, quan la Sra. Barba va reincorporar-se a la feina, després de la baixa mèdica durant la qual es va tancar el restaurant P., l'empresa no ha pogut donar-li la mateixa col·locació que tenia i ocupava anteriorment, i només ha pogut oferir-li el lloc de treball de cuinera a l'XXXX que era l'únic que disposava a aquell moment. Per tant, no es pot considerar que l'empresa hagi actuat de mala fe i que s'hagi produït un acomiadament disfressat de la Sra. Barba. Ara bé, com que tots els treballadors de l'antic restaurant P. han estat acomiadats quan el mateix va tancar, llevat de la Sra. Barba que estava de baixa mèdica, aquesta ha de poder triar entre el manteniment de la relació laboral amb condicions diferents de les anteriors, o el seu acomiadament com els seus altres companys de feina, ja que el fet que hagués estat de baixa en el moment del tancament del restaurant no pot perjudicar-la i generar una discriminació al seu desfavor. En el present cas, és cert que encara que fos oferta a la treballadora un lloc de treball sensiblement equivalent a el que ocupava al restaurant P., més concretament, cuinera en un restaurant, amb el mateix salari, s'ha de considerar que el lloc de la seva nova feina, al PAS DE LA CASA, quan la Sra. Barba vivia a la SEU D'URGELL, és de natura a ocasionar-li un menyscapte, en raó del temps i del cost dels desplaçaments diaris, molt més importants que si hagués romàs a treballar a ANDORRA LA VELLA. Per conseqüent, d'acord amb l'obligació de no discriminació d'un treballador imposada a l'empresari per l'article 3 de la Llei sobre el contracte de treball, i tenint en compte que mantenir la relació laboral en les noves condicions proposades per l'empresa a la Sra. Barba després del tancament del restaurant P., no correspon per aquesta darrera a un avantatge social i/o econòmic sinó a un empitjorament objectiu de la seva situació respecte a les altres persones que treballaven amb ella al dit restaurant i que foren acomiadades, s'ha de donar lloc a la demanda i condemnar la part recorreguda a satisfer a la Sra. Barba el preavís legal i la compensació econòmica prevista en l'article 70.1.b de la Llei sobre el contracte de treball que ascendeixen a la suma de 3.463,72 EUR i 7.388,04 EUR al respecte.

IV.- El caràcter molt particular del litigi, la matèria laboral, i l'absència de mala fe d'ambdues parts, justifica, malgrat l'estimació d'una part de la demanda de l'agent, de no fer especial condemna en costes processals d'ambdues instàncies.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar el recurs de la Sra. ENTITY_4;

Revocar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 23 de novembre del 2009;

Condemnar al Sr. Querol a satisfer a la Sra. Barba la quantitat de 3.463,72 EUR en concepte de preavís amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda, amb declaració i cotització d'aquesta quantitat prop de la CASS, i la quantitat de 7.388,04 EUR en concepte de compensació econòmica amb els interessos legals meritats a comptar de la data de contesta a la demanda; sense especial imposició de les costes processals d'ambdues instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.