recurs contra inadmissió.

Aute

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000007/2024 ORIGEN: 1000252/2023 - 0

NIG: 5300542120230002690

PARTS:

Apel·lant: Sra. Cano

en nom propi i en representació del Sr. Duque

Advocat: Sr. Mercader

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: recurs contra inadmissió.

AUTE 000021/2024

Andorra la Vella, a la data 8 de febrer del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació dels Srs. Cano i Duque va interposar demanda en reclamació de quantitat pel judici verbal civil abreujat contra el Batlle Hble. Sr. Mena i contra els Magistrats Il·lustres Srs. Daza, Pina i Ferreras. En síntesi, fonamentava la reclamació en el fet que, en l'execució de la sentència que va donar lloc a la resolució del contracte d'arrendament subscrit per la Sra. Cano i un tercer, i al consegüent desnonament de la primera, no es va respectar el seu dret fonamental al procés degut, per la qual cosa considera que ha quedat compromesa la responsabilitat civil dels demandats, que resultaria exigible d'acord amb l'article 76 de la Llei qualificada de la Justícia.

2.- L'execució de la sentència ferma recaiguda en aquella causa va ser acordada per aute de la Batllia de 9 de novembre de 2022, que va fixar la data de l'1 de desembre següent per procedir al desallotjament de l'immoble

L'oposició formulada per l'agent a la referida execució de sentència va ser desestimada per aute de 30 de novembre de 2022, contra el qual es va interposar un incident de nul·litat d'actuacions que va ser inadmès a tràmit per aute del 7 de desembre següent. Contra aquesta darrera resolució, l'agent va interposar recurs d'apel·lació, que fou desestimat mitjançant aute de 17 de juliol de 2023 de la Sala Civil d'aquest Tribunal Superior, integrada pels Magistrats abans esmentats.

L'agent va interposar recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional, que el va estimar parcialment en la sentència de 20 de novembre de 2023 (causa 2023-57-RE). Aquest Tribunal va considerar que la decisió ferma de retornar la possessió de l'immoble al seu propietari no vulnerava els drets fonamentals invocats per la recurrent en empara, però què, tanmateix, el fet de no haver- se respectat el termini de 13 dies hàbils per a formular l'oposició a l'execució de la sentència afectava el dret a la defensa de la interessada i, en conseqüència, s'havia vulnerat el seu dret al procés degut i procedia indemnitzar-la en la quantia a determinar pels tribunals.

En vista d'aquesta resolució, els agents han interposat demanda contra el Batlle i els Magistrats que han intervingut en el procés, en considerar que són civilment responsables dels danys i perjudicis ocasionats en l'exercici de les seves funcions.

3.- L'aute de 13 de desembre de 2023 del Tribunal unipersonal del Batlle ha acordat la inadmissió de la demanda. La resolució es fonamenta en què la via procedent per a obtenir una indemnització per funcionament anormal de l'Administració de Justícia és la prevista a l'article 10 de la Llei qualificada de la Justícia, i que, posteriorment, només l'Estat està legitimat per exercir les accions que corresponguin contra els eventuals responsables.

4.- La representació dels agents ha interposat recurs d'apel·lació contra el referit aute de la Batllia, el qual es fonamenta, en resum, en les següents al·legacions:

No concorre cap dels supòsits d'inadmissió de la demanda que recull l'article 131 del Codi de procediment civil.

L'article 76 de la Llei qualificada de la Justícia contempla la responsabilitat civil dels Batlles i Magistrats pels danys i perjudicis ocasionats dolosament en l'exercici de les seves funcions, precepte que troba el seu encaix en l'article 91.2 de la Constitució.

Tant la via processal que preveu l'article 10 de la Llei qualificada de la Justícia, com la que contempla l'article 76 del mateix text legal, poden ser exercides pels perjudicats, i l'article 23 de la Llei transitòria de procediments judicials disposa que l'acció contra l'Estat quedarà en suspens fins que no es resolgui l'acció personal contra el Batlle o Magistrat.

5.- Mitjançant providència de 30 de gener de 2024, es va admetre en un sol efecte el recurs d'apel·lació formulat pels agents, es va requerir a la Batllia la tramesa de les actuacions i es va designar la Sala competent per conèixer del recurs.

6.- La part agent, per escrit presentat el 31 de gener de 2024, ha al·legat que, sense formular recusació, sol·licita que la Magistrada Sra. Gibert s'abstingui del coneixement de la causa, atès que, segons afirma, ha interposat recentment una demanda civil contra la mateixa.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- És objecte d'aquest recurs d'apel·lació l'aute del Tribunal unipersonal del Batlle de 13 de desembre de 2023, que va acordar la inadmissió de la demanda interposada pels agents contra determinats jutges, que havien denegat en les successives instàncies l'incident de nul·litat d'actuacions interposat contra l'aute que va denegar l'oposició a l'execució de la sentència ferma recaiguda en la causa núm. 5000389/2020, relativa a la resolució del contracte d'arrendament d'un immoble i subsegüent desnonament.

Com s'ha exposat en els antecedents, la sentència del Tribunal Constitucional de 20 de novembre de 2023 (causa 2023-57-RE) ha considerat que la decisió ferma de retornar la possessió de l'immoble al seu propietari no vulnerava els drets fonamentals invocats per la recurrent en empara, ja que es tractava de l'execució d'una sentència ferma, però què, això no obstant, el fet de no haver- se respectat el termini de 13 dies hàbils per a formular l'oposició a l'execució de la sentència afectava el dret a la defensa de la interessada i, en conseqüència, s'havia vulnerat el seu dret al procés degut i procedia indemnitzar-la en la quantia que determinessin els tribunals.

Els recurrents no han fet ús de la via prevista a l'article 10 de la Llei qualificada de la Justícia, que contempla la responsabilitat patrimonial de l'Estat pel funcionament anormal de l'Administració de Justícia, sinó que exerciten l'acció civil directa contra els jutges que van inadmetre l'incident de nul·litat que havia formulat l'agent Sra. Cano contra les resolucions que van acordar l'execució de la sentència ferma recaiguda en la causa. Aquesta acció la fonamenten en l'article 76 del mateix text legal, i consideren que ha de ser examinada de forma prioritària a la citada en primer lloc.

Segon.- Com a qüestió prèvia, s'ha de fer referència a l'escrit de la part agent que sol·licita que una dels integrants del Tribunal s'abstingui del coneixement de la causa, atès que, segons afirma, ha interposat recentment una demanda civil contra la mateixa.

Aquesta pretensió ha de ser, lògicament, inadmesa a tràmit. En primer lloc, perquè no s'articula en legal forma. Mentre que l'abstenció és una decisió personal del titular o integrant de l'òrgan jurisdiccional, sotmesa a l'aprovació del president respectiu, d'acord amb l'article 75 de la Llei qualificada de la Justícia, les parts han de formular l'oportuna recusació, que en aquest cas els sol·licitants exclouen de forma expressa. En conseqüència, s'ha de desestimar la petició dels agents, que no han utilitzat la via processal adequada segons la llei.

D'altra banda, la part agent es refereix de forma genèrica a la interposició d'una demanda, que no identifica, ni n'ofereix cap dada que permeti copsar el seu objecte i abast, ni tampoc acredita que hagi estat admesa a tràmit. A més, suposa erròniament que aquest Tribunal n'ha de tenir coneixement, cosa que no s'ajusta a la realitat.

En conseqüència, no es justifica cap motiu legítim que pugui donar lloc a modificar en aquest la composició del tribunal predeterminat per la llei.

Tercer.- Aquesta referència al jutge predeterminat per la llei, que constitueix una de les manifestacions del dret a la jurisdicció que garanteix l'article 10 del text constitucional, revesteix una especial rellevància en aquest cas, ja que es tracta d'un dret que ha de ser preservat de manera particular, atès que no pot quedar en mans de les parts la composició de l'òrgan jurisdiccional que ha de conèixer de les seves pretensions. L'aute impugnat conté una consideració de singular interès sobre aquest punt, ja que posa de relleu que la mera interposició d'una demanda contra un Batlle o Magistrat podria donar lloc a la seva abstenció, d'acord amb l'article 73.f) de la Llei qualificada de la Justícia, i d'aquesta forma afectar el dret al jutge predeterminat per la llei i, fins i tot, pot posar en qüestió el funcionament del sistema judicial, si es fa un ús immoderat i artificiós d'aquest mecanisme.

Aquest risc apareix més clarament en aquelles jurisdiccions de reduïdes dimensions, tal com va posar de relleu la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans de 9 de juliol de 2015 (cas A.K. v. Liechtenstein), quan afirma que:

"In addition, the Court agrees with the Government's argument that in small jurisdictions, excessively strict standards in respect of motions for bias could unduly hamper the administration of justice".

("A més, el Tribunal coincideix amb l'argument del Govern que en jurisdiccions petites, normes excessivament estrictes pel que fa a les mocions de parcialitat podrien obstaculitzar indegudament l'administració de justícia") (la traducció és nostra).

Resulta d'aquests arguments que, si bé les parts poden exercitar evidentment les accions que considerin convenients i que es trobin emparades per la llei, els tribunals han d'examinar rigorosament la concurrència dels requisits que s'exigeixen en cada cas, i procedir a la inadmissió de la corresponent demanda, quan aquestes condicions no concorren, o bé quan l'acció es formuli amb manifest abús de dret o frau de llei, tal i com ho preveu l'article 9.2 de la Llei qualificada de la Justícia.

Quart.- En dret comparat, aquestes accions directes de responsabilitat civil contra els membres dels òrgans jurisdiccionals es veuen amb notable prevenció, i fins i tot són desconegudes o es recomana que no siguin admeses, a fi d'impedir una indeguda alteració de la composició dels tribunals, en els termes que abans s'ha exposat, i també per tal d'assegurar la independència dels mateixos, així com la serenitat que ha de presidir les seves decisions, que es podria veure compromesa per l'ús abusiu d'aquest instrument.

A títol d'exemple, els Estats veïns no admeten aquesta figura, sinó que és l'Estat el que pot exercir una acció de repetició contra els jutges, en aquells casos que la llei determini. En el cas concret d'Espanya, l'acció directa va ser suprimida per la Llei Orgànica 7/2015, de 21 de juliol.

També en l'àmbit del Consell d'Europa, al qual Andorra pertany, existeixen diversos instruments que es pronuncien en la mateixa línia. La Carta europea sobre l'estatut dels jutges, adoptada a Estrasburg el 8-10 de juliol de 1998, estableix que:

"5.2. La réparation des dommages supportés de façon illégitime à la suite de la décision ou du comportement d'un juge ou d'une juge dans l'exercice de leurs fonctions est assurée par l'Etat. Le statut peut prévoir que l'Etat a la possibilité de demander, dans une limite déterminée, le remboursement au juge ou à la juge par la voie d'une action juridictionnelle dans le cas d'une méconnaissance grossière et inexcusable par ceux-ci des règles dans le cadre desquelles s'exerçait leur activité. La saisine de la juridiction compétente doit faire l'objet d'un accord préalable de l'instance visée au point 1.3".

Per la seva part, la Carta Magna dels Jutges, adoptada pel Consell Consultiu dels Jutges Europeus a Estrasburg el 17-19 de novembre de 2010, afirma que:

"20. Le juge doit être responsable pénalement dans les termes de droit commun pour les infractions commises en dehors de ses fonctions. La responsabilité pénale ne doit pas être engagée à l'encontre d'un juge pour les faits liés à ses fonctions en cas de faute non intentionnelle de sa part.

Il doit être remédié aux erreurs judiciaires dans le cadre d'un système de recours adéquat. Tout remède pour d'autres fautes de la justice relève exclusivement de la responsabilité de l'État.

Sauf en cas de faute volontaire, il ne convient pas que dans l'exercice de ses fonctions, un juge soit exposé à une responsabilité personnelle, même par le biais d'une action récursoire de l'État".

En el mateix sentit es pronuncia la Recomanació de 17 de novembre de 2010 del Comitè de Ministres del Consell d'Europa, quan estableix que:

"66. L'interprétation du droit, l'appréciation des faits ou l'évaluation des preuves, auxquelles procèdent les juges pour le jugement des affaires, ne devraient pas donner lieu à l'engagement de leur responsabilité civile ou disciplinaire, sauf en cas de malveillance et de négligence grossière.

Seul l'Etat, dans le cas où il a dû verser une indemnisation, peut rechercher la responsabilité civile d'un juge par une action exercée devant un tribunal.

L'interprétation du droit, l'appréciation des faits ou l'évaluation des preuves, auxquelles procèdent les juges pour le jugement des affaires, ne devraient pas donner lieu à l'engagement de leur responsabilité pénale, sauf en cas de malveillance.

(...)

Les juges ne devraient pas avoir à rendre personnellement des comptes sur une décision au motif que celle-ci est infirmée ou modifiée à la suite de l'exercice d'une voie de recours.

Lorsqu'ils n'exercent pas leurs fonctions judiciaires, les juges voient leur responsabilité pénale, civile et administrative engagée comme tout autre citoyen".

Finalment, la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans de 5 de febrer de 2015 (cas Sergey Zubarev c. Rússia) fa referència a aquests instruments del Consell d'Europa com un dels criteris que el condueixen a concloure que no hi ha hagut violació de l'article 6.1 del Conveni pel fet que la legislació nacional establís en aquell cas la immunitat judicial front a accions interposades per decisions adoptades en l'exercici de les funcions jurisdiccionals.

Cinquè.- És des d'aquesta perspectiva que s'ha de resoldre la qüestió plantejada en aquest recurs. L'article 76 de la Llei qualificada de la Justícia disposa que:

"Els Batlles i Magistrats seran responsables civilment pels danys i perjudicis ocasionats dolosament en l'exercici de les seves funcions".

El tenor literal de la norma és clar en establir que l'acció directa que contempla és admissible només en casos d'actuacions doloses per part del jutge, mentre que, en els altres supòsits, serà procedent l'acció de responsabilitat de l'Estat, que preveu l'article 10 de la mateixa Llei qualificada. En aquest darrer cas, és el propi Estat qui pot demanar l'emplaçament del jutge com a part, o bé plantejar una acció de rescabalament, quan concorri dol o negligència greu i inexcusable.

Cal tenir en compte, a més, que la mera estimació d'un recurs no comporta en sí mateixa cap responsabilitat patrimonial, quan no concorren les indicades circumstàncies d'intencionalitat o negligència greu i inexcusable.

En aquest supòsit, la pròpia narració de fets de la demanda posa de relleu que l'element necessari del dol està completament absent. Al foli 4 d'aquest escrit, els propis agents afirmen que "al cas que ara ens ocupa, les parts demandades han infringit dolosament i/o negligentment els mandats legals que estableixen els articles (...) del Codi de Procediment Civil". Això significa que la mateixa part agent no aprecia la intencionalitat que predica nominalment, la qual no es pot apreciar de cap manera en el supòsit que s'examina.

En tot cas, qualsevol que sigui la qualificació que faci l'agent a l'escrit de demanda, la intencionalitat s'ha de poder deduir racionalment sobre la base de les circumstàncies concurrents, per tal de poder admetre a tràmit una acció basada en l'article 76 de la Llei qualificada de la Justícia, ja que el dol és un dels requisits essencials de la mateixa.

En conseqüència, davant l'absència en el present cas d'aquest requisit substancial, resulta procedent desestimar el recurs i confirmar l'aute apel·lat, amb arxiu de les actuacions.

Sisè.- Procedeix imposar als recurrents el pagament de les costes d'aquesta alçada, d'acord amb l'article 354.2 del Codi de procediment civil i, en el mateix sentit, s'ha de confirmar el pronunciament de l'aute impugnat sobre les costes de la instància, en base a l'article 350.1 del mateix cos legal.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació dels Srs. Cano i Duque contra l'aute dictat el 13 de desembre de 2023 pel Tribunal unipersonal del Batlle.

SEGON.- Imposar als agents el pagament de les costes causades. Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.