Prova pericial (216/08)
- Resolució
- Aute · 12/02/2009
- Sentit
- no identificat (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- ATSJAD 9/2009
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2009:9A
- Recurs
- A216/08
- Ponent
- Joan Manel Abril Campoy
- Magistrats
- Joan Manel Abril Campoy, Eulàlia Amat Llari, Jean Louis Vuillemin
- Àrea
- Civil Família i successions
- Descriptors
- DRET D’ÚS MANDANT HERÈNCIA JACENT LEGITIMARI RENÚNCIA PROVA PERICIAL
- Art. 73 de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993: article derogat.
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha emès una sentència en relació a un recurs interposat contra la decisió del Tribunal de Batlles que havia desestimat la demanda presentada pels senyors Sanç, Izquierdo i Amorós contra l'herència jacent del Sr. Palomo, la Sra. Palau, la Sra. Varesc i la Sra. Garzón. Els demandants havien sol·licitat la rescissió per lesió de la renúncia als drets legitimaris efectuada pels germans Sanç, Diez i Izquierdo, i la condemna a la defenent a l'abonament del suplement. La Sala Civil ha decidit donar lloc a la pràctica de la prova pericial complementària sol·licitada per la recurrent per aclarir certs aspectes fàctics del litigi relacionats amb la confusió patrimonial entre els dos causants i el dret d'usdefruit de l'esposa. A més, no s'ha efectuat cap imposició de costes en aquesta alçada.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Aute
Magistrats
Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC-216/08
AUTE
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d’Andorra la Vella, 12 de febrer de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal dels Srs. Sanç, Izquierdo i Amorós va interposar demanda, en data 6-07- 2005, envers l’herència jacent del Sr. Palomo, la Sra. Palau, la Sra. Varesc i la Sra. Garzón, segons la qual sol·licitava que es declarés rescindida per lesió la renúncia als drets legitimaris efectuada pels germans Sanç, Diez i Izquierdo, i es condemnés a la defenent a l’abonament del suplement, amb imposició de les costes processals.
La representació processal de la Sra. Palau, la Sra. Varesc i la Sra. Garzón va presentar escrit, de data 7-09-2005, pel qual articulava excepció de manca de legitimació passiva i, en relació al fons, la inviabilitat de la rescissió per lesió de la renúncia, de manera que demanava la desestimació de la demanda, amb imposició de les costes processals.
II.- L’Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de 30-06-2008, essent la seva part decisòria la que segueix: “DECIDEIX Primer.- Que ha de desestimar i desestima íntegrament la demanda presentada per la representació processal dels Senyors Sanç i Izquierdo i Amorós, el dia 6 de juliol de 2005, contra la Sra. Palau i les menors Varesc i Garzón..
Segon.- Fer imposició de les costes judicials causades a la part agent, inclosos els honoraris d’advocat i procurador”.
III.- La part agent va interposar recurs contra la sentència d’instància i, en data 5-11-2008, va presentar llur escrit de conclusions, pel qual i d’acord amb els arguments continguts en el mateix, demanava la revocació de la sentència d’instància. Per el contrari, la part recorreguda va presentar també escrit de conclusions, de 5-11-2008, i escrit de contesta a les conclusions, de data 24-11-2008, segons el qual demana que es procedeixi a la confirmació de la sentència, amb imposició de les costes processals a la part recurrent. Tanmateix, la part agent va oposar-se al recurs interposat de contrari i, en data 24-11-2008, va demanar la desestimació del recurs i la imposició de les costes processals a la part defenent.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- S’escau resoldre com a qüestió prèvia al fons de l’afer, decidir sobre la prosperabilitat o no de la petició de prova en aquesta alçada.
L’article 73 de la Llei Transitòria de procediments judicials planteja dues possibilitats quan a la pràctica de la prova en aquesta alçada: una, quan la prova sol·licitada no ha estat practicada i consta la protesta de la part que la va demanar o bé,, acordada la seva pràctica, no es va poder practicar per motius no imputables a la part que la proposava, i, dues, l’adopció de diligències probatòries per a millor proveir.
En aquest darrer cas, es tracta de mitjans probatoris que la Sala acorda quan, en funció del material probatori que es troba a les actuacions, i sense suplir la manca de diligència probatòria de qualsevol de les parts litigants, es requereix la pràctica d’alguna prova per a assolir la convicció de la Sala en relació als extrems fàctics del litigi que procedeix resoldre.
Traslladades aquestes consideracions al cas que ara ens ocupa, s’ha de concloure amb la recurrent que, atesa la confusió patrimonial entre els dos causants que generaven el dret a la llegítima (la paterna i la materna respectivament) i tota vegada que el dret d’usdefruit de l’esposa podia haver comportat la gènesi d’actius en el seu patrimoni a comptabilitzar en el moment del seu òbit, procedeix donar lloc a la prova pericial complementària sol·licitada per la recurrent.
II.- No s’escau efectuar imposició de les costes d’aquesta alçada.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,
Decisio
DECIDEIX DONAR LLOC a la pràctica de la prova pericial complementària, sol·licitada per a millor proveir en la instància i reproduïda en aquesta alçada, per la representació processal de la part agent.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.