Laboral- costes (TSJC 165/2015)

Aute

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000165/2015 ORIGEN:30010758/2013

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 23 de juliol del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 30-04-2013, el Sr. Salas va presentar demanda laboral contra la societat Izquierdo, SL, propietari de l'hotel Izquierdo, sol·licitant que es condemnés a la demandada a satisfer-li la suma total de 22.182,38.-euros en concepte d'indemnització per acomiadament fet de forma indeguda i injustificat, i havers laborals impagats, incrementada dels interessos legals corresponents a partir de la data de l'acomiadament i subsidiàriament de la contesta a la demanda, a cotitzar prop de la CASS, i al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- El Sr. Manso, actuant en nom de la demandada, va sol·licitar la crida en garantia del Sr. Barba, i per Aute de data 17-06-2013, es va donar lloc a dita petició.

El Sr. Manso, sempre en nom de la societat, va contestar a la demanda fent valer que s'havia d'acollir la pretensió que escaigui del demandant, però condemnant únicament al cridat en garantia.

El Sr. Barba va oposar-se a la demanda sol·licitant la seva desestimació tot i exposant que no podia ostentar cap responsabilitat a títol personal, amb imposició a l'agent de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

III.- En el marc dels autes de l'expedient de jurisdicció voluntària F- 002-1/13, i per Aute de data 20-02-204, confirmat per Aute d'aquesta Sala de data 09-04-2015, es va decretar a la societat Izquierdo, SL, en estat de cessació de pagaments i arranjament judicial.

Conseqüentment, per Aute de data 16-07-2014, es va decidir suspendre les presents actuacions contra la societat Izquierdo, SL, continuant-se la tramitació de la causa contra del Sr. Barba..

IV.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 11-03-2015, decidint "DECIDEIX: que desestimant íntegrament la demanda principal formulada pel Sr. Salas contra el Sr. Barba, ha d'absoldre i absol al darrer de totes les pretensions exercitades de contrari en aquest plet, amb imposició de les costes processals ocasionades en aquesta instància al vençut segons preveu el darrer Considerant."

V.- Contra aquesta resolució, ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Salas, demanant la seva revocació en allò que fa referència a la imposició de les costes a aquesta part, dictant-se una altra d'acord amb la qual es condemni a la societat Izquierdo, SL, al pagament de les costes processals del Sr. Barba i, subsidiàriament, que no es faci especial pronunciament en costes, demanant a l'ensems que es condemni al Sr. Barba al pagament de les costes d'aquesta segona instància, inclosos els honoraris d'advocat.

La representació processal del Sr. Barba demana la seva confirmació amb imposició al recurrent de les costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i procurador, tant de primera, com de segona instància. Subsidiàriament, i en cas que es revoqui la dita sentència en allò que fa referència la imposició de les costes al Sr. Salas, que es condemni a la societat Izquierdo, SL, al pagament de les costes processals del Sr. Barba, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, tant de primera, com de segona instància.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- El recurs del Sr. Salas només concerneix la qüestió de la imposició de les costes processals, i en base als arguments següents: 1) no és ell qui va cridar en judici al Sr. ENTITY_7; 2) és el Batlle que va apreciar l'oportunitat de donar lloc a la petició de crida en garantia; 3) la seva condemna en costes no és congruent amb les peticions de les parts; 4) és la societat Izquierdo, SL, qui va cridar en garantia al Sr. Barba de manera injustificada, i qui ha de suportar les costes del mateix 5) les causes que van portar a la desestimació de la demanda són alienes al Sr. Salas..

S'ha de dir primerament que no es pot considerar que mai el Sr. Barba hauria demanat la condemna en costes del Sr. Salas, ja que si en el seu escrit de conclusions va interessar la condemna en costes de la societat LA Izquierdo, SL, en el seu escrit de contesta del 31-07-2013 havia sol·licitat que s'imposin les costes judicials en la seva totalitat a la part actora, és a dir el propi Sr. Salas.. En tot cas, la imposició de les costes no depèn del fet que s'hagi efectuat una petició en aquest sentit, sinó de les normes que el tribunal ha d'aplicar en les seves resolucions.

Per la resta, cal exposar el següent.

El tribunal, sense entrar en el fons del comiat, va desestimar la demanda i va condemnar al demandant a fer-se càrrec de les costes del Sr. Barba, motivant la seva decisió al respecte en la regla del venciment objectiu, atès que es va desestimar íntegrament la demanda.

Ara bé, si és cert que es va desestimar la demanda de la part agent, i que en dret andorrà és suficient el venciment perquè sigui preceptiva la imposició de les costes, llevat l'existència de circumstàncies especials que justifiquin l'aplicació de l'excepció prevista per la Novel.la 82,10, en el present cas, però, s'ha de prendre en consideració que la desestimació de la demanda correspon a unes consideracions específiques.

En efecte, la desestimació és deguda a dos elements.

El primer és que es va decretar a la societat demandada en estat de cessació de pagaments i arranjament judicial, decisió que va portar a la suspensió de les actuacions contra la mateixa, i per tant va fer impossible estimar qualsevulla demanda en contra d'ella.

El segon és que el tribunal ha considerat, amb raó i aquest extrem no és objecte de recurs, que la relació laboral objecte del litigi vincula única i exclusivament a la societat Izquierdo, SL, i no al Sr. Barba a títol personal, de tal manera que cap condemna es podia pronunciar contra d'ell.

I d'aquests extrems el treballador no n'és responsable de cap manera.

De fet, no és el treballador que va atreure el Sr. Barba en la causa sinó el Sr. Manso actuant en nom de la societat demandada. D'aquest fet tampoc n'és responsable el treballador qui només va fer valer que no s'oposava a la crida en garantia, sempre i quan la incorporació a la causa del Sr. Barba suposi, en el seu cas, una condemna solidària entre el mateix i la societat demandada, posició que explica que, en el seu escrit de conclusions, va demanar la condemna solidària dels defenents.

Però, no es pot reprotxar al demandant de no haver-se oposat a la crida en garantia, sobre tot quan apareix que aquell res té a veure amb la polèmica existint entre el Sr. Manso (i la Sra. ENTITY_8) i el Sr. Barba en el marc de l'execució conflictiva del negoci de contracte de promesa de compravenda firmat entre ells de totes les accions de la societat Izquierdo, SL.

A més, no s'ha de perdre de vista que un dels fonaments essencials de la condemna en costes del litigant vençut, quan té la posició demandant, és el fet d'haver atret una part davant dels òrgans jurisdiccionals i obligar-la a fer front a diverses costes, quan apareix finalment que es desestimen les seves pretensions. Ben diferent és la situació del Sr. Salas, ja que com s'ha dit abans, que no és el qui va atreure el Sr. Barba en la causa, i que la desestimació de la demanda troba el seu origen en la configuració processal particular que va aparèixer en el decurs del procés.

A títol de reforç, hem de recordar que ens trobem en el marc d'un procediment laboral, i que si existeix qualsevol dubte sobre la determinació de l'empresari real, aquell no podria perjudicar a l'assalariat.

Així les coses, considerem que aquestes circumstàncies justifiquen de fer variar l'aplicació del principi del venciment objectiu i de no condemnar en costes al demandant.

Compte tingut de la suspensió de les actuacions en relació a la societat demandada no es pronunciarà cap condemna al seu respecte.

Per tot l'exposat, i per conseqüent, escau estimar el recurs en el seu subsidiari, és a dir revocar la sentència en el sentit de no fer cap imposició de costes.

II.- L'estimació del recurs determina no efectuar cap imposició de les costes d'aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs del Sr. Salas, contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 11-03-2015, que revoquem parcialment en el sentit de no fer cap imposició de les costes judicials de primera instància;

NO EFECTUAR cap imposició de les costes judicials de segona instància;

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.