Dissolució de la societat per voluntat de la majoria dels socis.- Submissió a un arbitratge: efectes (0085/04)

Aute

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Antoni Bruguera Manté

AUTE DE 21 D'OCTUBRE DE 2004

Dissolució de la societat per voluntat de la majoria dels socis : procedència encara que els estatuts estableixin un procediment d'arbitratge per tal de resoldre les divergències entre els socis.- Submissió a un arbitratge : efectes

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Els Srs Palau i Sanç varen presentar davant de l'Honorable Batllia, demanda contra la societat ORG_0 i contra la Sra. Bonet, tant en nom propi com en nom i representació de la seva filla menor d'edat, ENTITY_8: en nul·litat de la junta general ordinària i extraordinària de la societat ORG_0 de data 14 de gener del 2003, per la qual es decidí la dissolució i liquidació de la dita societat; en condemna de la Sra. Bonet, en la seva qualitat d'administradora única de la societat ORG_0, de reposar en les caixes socials els imports corresponents als ingressos derivats de l'explotació i de la cessió de fons de comerç de la Tintoreria Bonet Blanc; de forma subsidiària en reconeixement del dret dels demandants a la separació de la societat SORELA, i condemnació de la part defenent a abonar als mateixos la part que els hi correspongui segons el balanç tancat.

II.- La Sra. Bonet va plantejar l'excepció dilatòria d'incompetència de jurisdicció per raó de la clàusula estatutària de submissió expressa a arbitratge continguda per l'article 21, la qual fou resolta en el marc d'un procediment incidental per Aute del Tribunal de Batlles de data 14 d'abril del 2004 que va estimar l'excepció dilatòria de referència.

III.- Contra aquesta resolució els Srs Palau i Sanç han interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- Per escriptura pública de data 5 de febrer de 1992, el Sr. Aguilar i la Sra. Bonet varen constituir la societat mercantil de responsabilitat limitada denominada ORG_0. El Sr. Aguilar va morir el dia 28 de juliol de 1998, deixant com hereus, la seva esposa Bonet, la seva filla menor d'edat Garzón, i els seus fills Palau i Sanç, els quals varen acceptar l'herència del difunt segons escriptura pública del dia 28 de juliol del 2000. El dia 14 de gener del 2003 es va celebrar la junta general ordinària i extraordinària de la societat ORG_0 la qual va adoptar entre altres acords, la dissolució i liquidació de la societat, per majoria, mitjançant el vot positiu de la Sra. Bonet, en el seu nom i en nom de la seva filla, contra el vot negatiu dels Srs. Palau i Sanç. Aquests darrers s'oposen a la decisió de dissolució i liquidació sol·licitant la seva nul·litat, el que constitueix l'objecte del present litigi.

II.- L'apartat 1è de l'article 21 dels estatuts de la societat ORG_0 estipula que: "Totes les qüestions i divergències que poguessin sorgir entre els socis i la societat per raó de la interpretació o execució dels presents estatuts, seran resoltes pel procediment d'amigable composició o arbitratge d'equitat i subsidiàriament per les Batllies i Tribunals andorrans als quals expressament se sotmetent les parts amb renúncia expressa de llur fur propi, si altre fos." . Aquesta disposició és molt clara i manifesta de manera fefaent que la voluntat inequívoca dels socis fundadors, va ésser de sotmetre els litigis afectant la societat a un arbitratge. Encara que la part que recorre pretengui el contrari, sí que el present litigi entra en el cas previst per la clàusula compromissòria dels estatuts de la societat ORG_0 és a dir una divergència entre els socis i la societat per raó de l'execució dels estatuts. En efecte, els Srs. Palau i Sanç no impugnen una decisió presa per altres socis "in abstracto i in personam", sinó que s'oposen concretament a una resolució adoptada per la junta general, que constitueix l'òrgan que regeix i administra la societat segons l'article 7è dels estatuts. Jurídicament, totes les decisions adoptades per la junta general dels socis no són decisions personals dels socis que van votar- les, sinó que són veritables resolucions de la societat, independentment de la identitat dels socis que van adoptar- les. En conseqüència oposar-se a un acord adoptat per la junta general dels socis, és oposar-se a la societat mateixa, i no als socis que l'han adoptat que han perdut llur individualitat pel fet de la votació per majoria. La clàusula compromissòria continguda en els estatuts s'ha d'aplicar doncs en el present litigi.

III.- Pel que fa a les conseqüències del recurs a l'arbitratge no es pot admetre els arguments de les parts recurrents, atès que es tracta d'una eventualitat i que només deriven de la pròpia actuació de les mateixes per no haver respectat la clàusula compromissòria dels estatuts de la societat, en el seu temps, i haver entaulat un procediment davant una jurisdicció que no era la competent, originant així, una pèrdua de temps de la qual són els únics responsables. A més a més, la voluntat de les parts fundadores de la societat, concretitzada en els estatuts, té força de llei i s'ha d'aplicar amb totes les seves conseqüències.

IV.- La desestimació del recurs imposa de posar les costes judicials de l'incident a les parts que recorren.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

Desestimar el recurs dels Srs Palau i ENTITY_5; confirmar l'Aute de l'Honorable Tribunal de Batlles de data 14 d'abril del 2004 en tots els seus extrems; condemnar els Srs Palau i Sanç al pagament de les costes processals de l'incident.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.