Incident de nul·litat (TSJC 368/2015)

Aute

Magistrats

Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000368/2015 ORIGEN: 3100280/2011 - 00

NIG: 5300542120150007204

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de maig del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment ordinari núm. 3100280/2011, instades pels Srs. Bueno i Vives contra els Srs. Cepeda, Briones, Cañellas, Badía i Andrade així com contra el Sr. Manzano, en data 22 d'octubre del 2015, l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir:

" que estimant íntegrament la demanda principal interposada pels Srs. Bueno i Vives contra el Sr. Manzano així com contra els germans Srs. Cañellas, Badía, Briones, Andrade i Cepeda.R.G., hereus de na Mercader, ha de declarar i declara que la venda realitzada per escriptura pública atorgada el 7 de desembre de 1990 prop del qui fou Notari de les Badías Sr. Sanç a favor del Sr. Vives, s'efectuà amb error de consentiment per part del comprador, causant els venedors al darrer un perjudici de 130,67 m2 de superfície inferior al venut; i ha de condemnar i condemna solidàriament als defenents a rescabalar als demandants la suma de quinze mil set-cents sis euros amb vuitanta-cinc cèntims (15.706,85.- EUROS) segons s'ha articulat en el II.- Considerant, amb l'actualització del valor de la moneda des del 7 de desembre de 1990 i fins a execució de sentència en els termes indicats en el referit Considerant, i a assumir les costes processals derivades del procés civil enregistrat amb el número seqüencial 197-3/2004 xifrades en la suma global de dotze mil vuit-cents seixanta-dos euros amb cinquantatres cèntims (12.862,53.- EUROS); devent els defenents assumir les costes processals d'aquest plet segons s'ha motivat en la fonamentació jurídica de la present resolució".

II.- La representació processal dels Srs. Manzano i Cepeda, Briones, Cañellas, Badía i Andrade va formular recurs d'apel·lació contra l'esmentada resolució i aquesta Sala va dictar Sentència en data 17 de març del 2016, pronunciant: "ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Manzano i Hereus de Mercader contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 22 de juliol de 2015, que revoquem íntegrament, i DESESTIMAR la demanda interposada pels Srs. Bueno i Vives amb imposició de les costes de la instància a la part agent, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i de perit".

III.- La representació processal dels Srs. Bueno i Vives, part agent, formula ara incident de nul·litat d'actuacions contra la sentència d'aquesta Sala, tot reclamant la seva revocació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

I.- En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.

En el cas present, la representació processal dels Srs. Bueno i Vives argumenta que aquesta Sala havia vulnerat el seu dret a obtenir una decisió fonamentada en dret i el dret a un procés degut per infracció de diversos drets fonamentals, adoptant una nova decisió per la que es desestimi el recurs d'apel·lació.

II.- Pertoca ara analitzar, amb més profunditat, aquest argument.

Com recorda l'Aute del Tribunal Constitucional del 5-5-2014 relatiu al recurs d'empara 2014-7-RE: "la valoració de les proves és una tasca que l'ordenament constitucional reserva als jutges i als tribunals de la jurisdicció ordinària i, llevat dels casos en els quals estan implicats drets fonamentals substantius com ara el dret a la llibertat, aquesta qüestió només adquireix relleu constitucional i pot ser sotmesa a enjudiciament del Tribunal Constitucional en el supòsit que la valoració no estigui motivada, sigui lògicament o jurídicament irraonable o incorri en error material patent".

Traslladades aquestes consideracions al cas present, aquesta Sala estima que la valoració de la prova duta a terme no esdevé "absurda o contràreia al més elemental sentit jurídic o posi en evidència un error patent"

(Aute 19.11.15 Rotlle 315/2013), malgrat així ho entengui la part promotora de l'incident.

Per començar, es denuncia que la sentència de la sala conculca la fe pública probatòria de l'escriptura i del plànol incorporat. Res més lluny de la realitat. La fe pública no abasta al contingut del plànol incorporat per les parts contractants al contracte de compravenda. El fedatari públic no dóna fe del seu contingut sinó únicament de la voluntat de les dues parts d'incorporara-lo com a complement del contracte de compravenda atorgat. Per tant, no pot haver cap mena de "violació de la força probatòria" de la fe públia notarial.

En segon lloc, la part promotora ja reconeix la seva discrepància amb la valoració de la prova efectuada per la Sala. Ens reiterem amb les explicacions extenses que ja varem donar en el text de la Sentència i únicament destacarem que els dos perits varen coincidir amb les mides de la parcel·la adquirida pels Srs. Bueno i Vives. Reiterem que el que ha succeït és que el plànol de l'escriptura no és fidedigne i per aquesta raó la part promotora intenta fer encaixar aquella superficie primer en el límit de ponent i en perdre auest plet, i no poder impugnar el límit de llevant, volen obtenir la compensació de la medició que erròniament estimen els hi manca a costa de l'evicció contra els venedors de la parcel·la. Tampoc incorrem en cap inexactiud quan diguem que en el plet anterior la Sala va dictar sentència imposant les costes de la instància a la part promotora perquè va considerar en aquella sentència que l'actuació dels Srs. Bueno i Vives no s'havia ajustat a la bona fe quan van decidir de manera unilateral i per la via dels fets conbsumats col·locar les estaques en la finca veïna de ponent (Sentència de 26.3.09 rotlle 239/08).

No incorre la nostra sentència amb cap "especulació" quan afirma que es va comprar la parcel·la com a "cos cert" sinó que ens limitem a constatar el contingut de la descripció escrita de l'objecte de la compravenda en l'escriptura notarial com una parcel·la en una urbanització en la qual consta la delimitació dels seus veins i la superficie de 1000m2. I els dos perits (el de part defenent i el judicial) coincideixen en que la parcel·la que gaudeixen els Srs. promotors té aquesta superficie (fins i tot una mica superior).

També discrepa la part promotora de la imposició de costes perquè considera que tenia una justa causa litigandi. Però la realitat és que la Sala no ha ho ha considerat així perquè no existien dubtes ni de dret ni de fet que era propietari de la parcel·la que va adquirir i en la superficie que descriu l'escriptura (1.000 m2). I durant 14 anys no ha qüestionat els seus límits. No hi cap mínima "criminalització" de la seva conducta. Simplement hem considerat que no tenia raó i, per això no li hem estimat la seva demanda i hem aplicat el criteri general del venciment objectiu en materia d'imposició de les costes. I la valoració de les costes en l'anterior procediment no ha estat fruít de la sentència ara qüestionada, sinó la que es va dictar a l' any 2009 i que ja hem citat.

Per acabar, també s'imputa a la sentència la violació del dret a la propietat previst en l'article 27.2 de la Constitució (ningú no pot ser privat dels seus béns ...) i de la Declaració Universal dels Drets Humans en el seu article 17è.2 quan disposa que ningú pot ser privat arbitrariament de la seva propietat Tal imputació genèrica resulta difícilment sostenible doncs la premisa sobre la que descansen els dos drets fonamentals és que els béns hagin entrar en la seva propietat ("els seus béns") i en aquest litigi precisament el que es discuteix es si havien estat seus en alguna ocasió els 130,67 m2 objecte de l'evicció. Quant a la cosa jutjada (infracció de l'article 88 de la Cosntitució) ja hem explicat en la nostra sentència que ni hi havia identitat subjectiva ni la causa petendi dels dos processos era la mateixa. En l'anterior és discutia sobre el límit de ponent de la finca dels Srs. Bueno i Vives i en aquest plet es discuteix sobre una superficie que la part agent considera que ha perdut (com a conseqüència del plet anterior) i per això reclama contra els venedors. En l'anterior plet simplement es va resoldre en primera instància que la col·locació de les estaques posades pels defenents havien envaït la finca veïna. En el present plet es parteix d'una posició errònia i és que aquella superficie de la invasió (130,67 m2) forçosament era dels defenents en el primer plet i ara han de repercutir la seva pèrdua als venedors mitjançant el sanejament per evicció. Però ja hem explicat que per haver perdut una propietat, abans l'has d'haver adquirit i resulta que mai havia estat seva aquella part de terreny.

III.- La desestimació de l'incident de nul·litat suposa la condemna de la part proponent a satisfer les costes judicials per la regla del venciment (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

NO DONAR LLOC a l'incident de nul·litat d'actuacions plantejat per la representació processal de Sr. Bueno i Vives contra la sentència dictada per aquesta Sala en data 17 de març de 2016. Condemnar la part promotora d'aquest incident a satisfer les costes judicials causades, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.