MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Tribunal Superior de Justícia · Civil

Mesura cautelar-acció confessòria-existència servitud-periculum in mora (0035/11)

Resolució
Aute · 31/05/2011
Sentit
desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
ROJ
ATSJAD 86/2011
ECLI
ECLI:AD:TSJADAD:2011:86A
Recurs
A035/11
Ponent
Eulàlia Amat Llari
Magistrats
Eulàlia Amat Llari, Joan Manel Abril Campoy, Jean Louis Vuillemin
Àrea
Civil
Descriptors
PROPIETAT SERVITUD SERVITUD DE PAS MORA OPCIÓ MANDANT PERICULUM IN MORA
Resum del CENDOJ

El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat pels Srs. Palmer i Carretero contra la decisió de l'Aute del 19 de novembre del 2010, que havia denegat la seva demanda de mesures provisionals per a la protecció d'una servitud de pas de canalitzacions d'aigües brutes. El tribunal ha confirmat la decisió inicial, argumentant que la petició dels demandants només podria ser atesa si s'hagués acreditat l'existència de la servitud, cosa que no ha estat possible fins ara. A més, el tribunal ha considerat que no hi ha cap perill imminent (periculum in mora) que justifiqui l'adopció de mesures cautelars, ja que si finalment es declarés l'existència de la servitud, es podria procedir a restaurar la finca a la situació original sense obstacles. Les costes del recurs han estat imposades a la part recurrent.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Aute

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-0035/11

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, al 31 de maig de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 19 d'octubre del 2010 els Srs. Palmer i Carretero van formular demanda de mesures provisionals prèvies a la demanda d'acció confessòria contra els Srs. Cano i Campillo, sol·licitant que es portés a terme una inspecció ocular de les finques propietat dels agents i d'aquella propietat del Sr. Cano confrontada amb les anteriors, i que s'ordenés a aquest darrer el retorn de les canalitzacions d'aigua i aigües fecals que transitaven per la seva propietat al seu estat original i al Sr. Campillo a respectar la servitud que es va constituir en el seu moment, fixant data per la demanda d'acció confessòria de servitud de pas.

II.- En l'acte d'inspecció ocular que es va portar a terme en data 15 de novembre del 2010 el Sr. Campillo va negar haver constituït mai la servitud que l'agent defensava que existia entre les finques propietat dels litigants.

III.- L'Aute dictat en data 19 de novembre del 2010 va decidir desestimar la mesura provisional sol·licitada i emplaçar a les parts als efectes de practicar el tràmit de demanda.

IV.- Contra l'esmentada resolució formulen recurs d'apel·lació els Srs. Palmer i Carretero i, en virtut dels arguments que exposen a les seves conclusions, demanen la seva revocació i que se'n dicti un altre acordant la mesura cautelar sol·licitada i condemnant al Sr. Cano a reposar al seu estat inicial les canalitzacions d'aigües brutes que connecten el domicili del Sr. Palmer amb la xarxa comunal de clavegueram.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els Srs. Palmer i Carretero van formular la demanda que dóna origen al present procediment manifestant que el primer era propietari del xalet anomenat "Xalet Y.", situat al XXXX, mentre que el segon era igualment propietari de la parcel·la número 4, situada a l'extensió coneguda com "Terres X" i confrontada amb la del Sr. Palmer, i que la connexió de la xarxa d'aigua i aigües fecals dels terrenys abans esmentats es realitzava des de feia quatre anys mitjançant unes canonades instal·lats pel Sr. Campillo al subsòl del terreny del què era propietari en aquell moment el Sr. Carretero, d'acord amb una servitud de pas en el terreny propietat del Sr. Cano que permetia la connexió de les xarxes esmentades a la comunal de clavegueram. La part demandant exposava igualment que el Sr. Cano havia procedit a realitzar talls en les esmentades canonades, impedint així que les aigües fecals i altres brutes poguessin accedir a la xarxa comunal de clavegueram i quedessin bloquejades a nivell del tap realitzat, provocant un risc imminent de vessament. Per aquesta raó, sol·licitaven que es portés a terme una inspecció ocular de les finques afectades i que s'ordenés al Sr. Cano que retornés les canalitzacions al seu estat original i al Sr. Campillo que respectés la servitud que ell va constituir en el seu moment, fet que va ser negat per aquest senyor en l'acte d'inspecció ocular mencionat. En aquestes circumstàncies, la resolució d'instància no va estimar la demanda formulada, entenent que una decisió contrària comportaria que els demandants obtinguessin satisfacció de les seves pretensions abans del desenvolupament del debat contradictori processal i això, endemés, sense que s'hagués pogut apreciar una situació de periculum in mora en cas que la demanda pogués prosperar.

II.- En contra d'aquesta decisió s'alcen els Srs. Palmer i Carretero reiterant els arguments que exposaven a la seva demanda, en el sentit que la mesura sol·licitada tenia únicament com objectiu retornar a la situació inicial i mantenir aquelles canalitzacions en l'estat que estaven abans de la intervenció del Sr. Cano, sense que, segons el seu parer, s'aconsegueixin amb aquest pronunciament les finalitats pròpies de l'acció confessòria, en quan aquesta persegueix que es declari l'existència d'una servitud, però aquest motiu no es pot estimar.

En efecte, coincidim plenament amb la resolució d'instància considerant que la petició de l'agent de que es retorni l'estat de les canalitzacions al seu estat inicial i es respecti la servitud de pas de canalitzacions d'aigües brutes sols es podria estimar si s'hagués acreditat la seva existència i, atès que els defenents ho neguen, caldria que aquesta s'hagués declarat en el procediment subsegüent a l'exercici d'una acció confessòria, ja que el pronunciament que es demana seria, en tot cas, la conseqüència de la seva estimació, que es configura així com un pas previ ineludible.

D'altra banda, com tota mesura cautelar, la seva adopció sols seria procedent si s'acredités l'existència d'un periculum in mora, entès com el perill de que la Sentència que finalment es dictès no es pogués executar, atès el temps transcorregut en la tramitació del procediment, mentre que en el cas present, si finalment es declarés l'existència de la servitud, es podria procedir sense obstacles a restaurar la finca a la situació original, sense perjudici del dret d'aquell que es declarés titular de la mateixa a reclamar a aquell que l'hagués pertorbat, o impedit el seu exercici, la compensació procedent pels danys que aquesta actuació li hagués causat.

III.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pels Srs. Palmer i Carretero contra l'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 19 de novembre del 2010, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Proposeu una millora