Família - Atribució del domicili familiar (TSJC-077/13)

Aute

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-077/13

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de juny de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 10 de gener del 2013 la representació processal de la Sra. Arnau va formular demanda d'adopció de mesures provisionals contra el Sr. Villalba manifestant que el defenent va sol·licitar la separació matrimonial dels esposos en data 13 d'octubre del 2011, però que la convivència entre ells s'havia fet insostenible mentre es tramitava el procediment, raó per la qual demanava que s'atribuís provisionalment l'ús de domicili conjugal a la seva mandant i que es condemnés al Sr. I. a abonar-li 500 euros mensuals per tal d'atendre a les càrregues familiars.

II.- El Sr. Villalba va contestar a la demanda formulada contra ell en data 23 de gener del 2013 oposant-se a la mateixa i plantejant reconvenció sol·licitant que li fos atribuït a ell el domicili que fou conjugal o, subsidiàriament, que ambdós consorts poguessin viure en el mateix durant la tramitació del procediment, sense fer especial pronunciament sobre les seves costes. D'altra banda, manifestava estar disposat a proporcionar a la seva esposa 500 euros mensuals durant un any sempre i quan li fos atribuït a ell el domicili familiar, a banda d'una pensió compensatòria de 450 euros mensuals durant vuit anys.

III.- L'Aute dictat per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, va decidir estimar parcialment la demanda d'adopció de mesures provisionals presentada per la representació processal de la Sra. Arnau i la reconvencional formulada pel Sr. Villalba, atribuint l'ús de domicili conjugal al Sr. I. i fixant en la quantitat de 500 euros la contribució a les càrregues del matrimoni a càrrec del citat senyor i en favor de la seva esposa, sense efectuar especial pronunciament en relació a les costes del procediment.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Arnau i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació en el sentit d'atribuir a la seva mandant l'ús del domicili conjugal i condemnar a l'adversa a abonar-li una suma superior a la que s'ha establert en concepte de contribució a les càrregues del matrimoni.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a primer motiu del seu recurs, la representació processal de la Sra. Arnau argumenta que l'Aute d'instància ha estimat la demanda reconvencional formulada pel Sr. Villalba sense que la llei 3/2012 de 19 d'abril del 2012 de modificació de la LQM permeti reconvenir en el procediment de mesures provisionals, sense haver-li donat tràmit de contesta a la mateixa i sense haver pogut aportar cap prova en relació a les peticions de l'adversa, fets que li han produït indefensió, però aquest argument no es pot estimar.

En efecte, és cert que la citada Llei no preveu la possibilitat de que el defenent formuli reconvenció en el citat procediment, però tampoc ho prohibeix i, en qualsevol cas, res obsta a què aquest s'oposi a la petició de mesures provisionals que planteja l'agent i defensi quina és la solució que estima més correcte per resoldre la situació en la què es troben les parts, que és el que va fer el Sr. Villalba, de tal manera que si va entendre que no procedia atribuir el domicili familiar a la seva esposa és que considerava que se li havia d'adjudicar a ell. D'altra banda, el fet que no se li donés trasllat de la demanda reconvencional a la recurrent no suposa que aquesta s'hagi trobat en una situació d'indefensió, ja que en la compareixença de les parts davant de l'Hble. Batlle que va tenir lloc el 23 de gener del 2013, en seguiment d'allò que disposa l'article 63.3 de la Llei 3/2012, el Sr. Villalba va aportar el seu escrit de contesta a la demanda de la Sra. F., les parts van poder fer les manifestacions que van considerar oportunes i van aportar les proves que van entendre adients i l'Hble. Batlle els hi va concedir un termini de cinc dies hàbils per estudiar la documentació presentada i formular els corresponents escrits de conclusions, d'acord amb allò que estableix l'article 63.6 de la citada Llei.

II.- Respecte del fons del litigi, defensa la recurrent que el domicili familiar se li ha d'atribuir a ella, atès que la seva situació econòmica és molt pitjor que la de l'adversa i que si ha passat temporades a casa dels seus pares ha estat degut a la malaltia del seu progenitor. No obstant, com posa de relleu la resolució d'instància, i sense perjudici del que es resolgui en el procediment principal tenint a l'abast totes les proves que les parts vulguin aportar, l'arrelament de la recurrent al Principat és pràcticament nul, no hi té família, no hi treballa, ella mateixa reconeix que, per les circumstàncies que sigui, passa temporades amb els seus pares i projecta treballar a la guarderia que la seva mare regenta a Espanya, de tal manera que, una vegada trencada la relació que mantenia amb el Sr. Villalba, res la lliga al Principat i el domicili familiar sols li podria ser útil, eventualment, per passar-hi les vacances, si és que els seus ingressos i el seu treball li permetien. Pel contrari, el Sr. Villalba viu habitualment i treballa al Principat i cal presumir que el domicili que ara ocupa continuarà sent el seu en el futur, raons totes elles que porten a desestimar també aquest motiu del recurs.

III.- La recurrent s'oposa igualment a la decisió de la resolució d'instància de condemnar al Sr. Villalba a abonar- li 500 euros mensuals argumentant que és fins i tot contrària a la proposta que el citat senyor feia a la demanda de separació plantejada per ell, però tampoc aquest motiu es pot estimar. El Sr. Villalba proposava abonar a la seva esposa 500 euros en concepte de contribució a les càrregues familiars i si bé és cert que acceptava abonar- li 450 euros mensuals més ho feia en concepte de pensió compensatòria, aspecte que no és possible abordar en el present procediment de mesures provisionals. D'altra banda, si bé de les mateixes propostes del Sr. Villalba es dedueix que els seus ingressos són superiors als 1.500 euros als que ell fa referència, la mateixa Sra. F. sol·licitava en la seva demanda la suma que li ha estat concedida i els auxilis econòmics que el seu espòs li ha prestat durant el temps que els cònjuges han estat separats de fet no han superat aquesta quantitat, perquè s'ha limitat a prestar-li aliments en sentit estricte mentre residia al Principat.

IV.- Atesa la naturalesa del present litigi, no es fa expressa condemna en costes de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Arnau contra l'Aute dictat per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 29 de gener del 2013, que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.