Costes en litigis matrimonials (0294/09)

Aute

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-0294/09

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, al 29 d'abril de 2010.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Mercader va formular demanda en data 9 de setembre del 2009 sol·licitant que, atesa la interferència de la mare de la seva filla, la Sra. Bonet, mentre la nena estava de vacances amb ell, s'acordés que, sense acord previ i exprés de les parts, el progenitor de la menor que no gaudís de la seva companyia s'hauria d'abstenir de tenir qualsevol contacte físic amb ella i/o el seu entorn i que es tinguessin en compte les seves manifestacions en relació al sentit i/o contingut de la comunicació diària de l'adversa amb la menor.

II.- La Sra. Bonet va contestar a l'escrit presentat per l'adversa negant les acusacions formulades pel Sr. Mercader i defensant el seu dret a interessar-se i tenir contacte amb la seva filla.

III.- L'Aute de 15 d'octubre del 2009 va decidir no donar lloc a la petició formulada per la representació processal del Sr. Mercader, tot imposant- li les costes del procediment.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Mercader i, en virtut dels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació, estimant íntegrament la seva demanda i que no s'imposi a la seva mandant les costes processals atesa la naturalesa de les qüestions debatudes en el present litigi.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- El Sr. Mercader reitera en aquesta alçada les manifestacions que ja es contenien en el seu escrit de demanda en el sentit de que la Sra. Bonet, amb la què va mantenir en el seu moment una relació sentimental de la qual va nàixer la seva filla Viñas, el desacreditava a ell i a la seva família sempre que en tenia ocasió davant de tercers i davant de la menor, anava a veure la nena mentre aquesta estava de vacances amb el seu pare, o mentre feia activitats extraescolars propiciades per ell, l'incitava a mentir-li i la predisposava contra ell i que aquesta actitud s'havia reiterat una vegada presentada la demanda que dóna origen al present procediment, raó per la qual demana que es condemni a l'adversa a no interferir en el seu dret de visites i/o comunicació amb la seva filla. Altrament, el Sr. Mercader s'oposa a la decisió de la resolució d'instància d'imposar-li les costes del procediment en contra del que és habitual en matèria de crisis matrimonials o situacions anàlogues.

Malgrat els arguments del recurrent aquesta petició no es pot estimar, per un cantó, perquè el Sr. Mercader en el seu escrit de conclusions no fa més que reiterar els arguments que ja van ser exposats a la instància i que van ser examinats i rebutjats per l'Hble. Batlle, raó que seria suficient per si sola per desestimar aquest recurs, i, per un altre, perquè la demandada nega l'existència d'unes interferències exagerades en el dret de visita de l'agent a la seva filla i aquest no aporta cap prova de que, en cas d'existir, fossin desproporcionades al legítim interès d'una mare per estar en contacte amb la seva filla menor i conèixer quines són les seves activitats.

Tampoc es pot tenir en compte l'informe psicològic de la nena elaborat per la Sra. Ferrer aportat a les actuacions de manera totalment extemporània, tenint en compte a més que en ell es plantegen alternatives per resoldre qüestions, com ara el mode d'executar les visites de la menor amb el seu pare o el repartiment de les vacances de la L.G.S. que no són objecte del present procediment.

II.- Pel que fa a les costes que li imposa l'Aute d'instància, té raó el Sr. Mercader quan afirma que habitualment els Tribunals andorrans no fan especial pronunciament sobre les costes dels procediments que resolen crisis matrimonials o situacions anàlogues pressuposant que els interessos que es defensen no tenen un caire patrimonial. No obstant, aquesta es una facultat que el capítol X de la Novel·la 82 reconeix als Batlles i Magistrats, però no pas una obligació i poden existir situacions en les què, malgrat la naturalesa de les qüestions debatudes, es cregui convenient o oportú imposar les costes a aquella de les parts que ha vist desestimades les seves pretensions.

En el cas present es donen dues circumstàncies que justifiquen que l'Hble. Batlle no segueixi aquesta pràctica habitual.

En primer lloc, el recurrent pretén que els Tribunals resolguin qüestions absolutament privades entre els progenitors d'una nena, convertint la seu judicial en el camp de batalla a on dirimir temes que pertanyen a la intimitat de la parella, quan no existeix cap possibilitat de que una resolució judicial obligui a uns progenitors a posar per davant els interessos de l'infant respecte dels seus propis més o menys mereixedors de tutela, malgrat sigui oportú recordar-ho constantment. En segon lloc, la facultat que la Novel·la 82 reconeix als Tribunals pot no exercitar-se si es considera que existeixen motius per entendre que una de les parts litigants s'ha excedit en el seu dret a defensar els propis criteris, reiterant la presentació d'escrits i recursos sobre una qüestió ja resolta anteriorment sense aportar arguments que ho justifiquin, com es dedueix de les dades que consten al present procediment, causant així un perjudici econòmic a l'altre part litigant que es veu obligada a defensar- se constantment i a assumir les costes consegüents a l'actuació de l'adversa.

III.- En desestimar-se el recurs i seguint el mateix criteri procedeix imposar les seves costes a la part recurrent en aplicació del que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Mercader contra l'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 15 d'octubre del 2009 que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.