Incident de nul.litat (0261/10)

Aute

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-0261/10

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, al 19 de maig de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.Gutierrez Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.Gutierrez Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.Gutierrez Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.Gutierrez Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil ORG_0 va interposar demanda, de data 21-10-2008, envers la Sra. Sainz, en virtut de la qual sol·licitava s'atorgués escriptura pública de compravenda de les unitats immobiliàries referides i a abonar la suma de 1.425.515 EUR, 48.009,16 EUR i 2.912 EUR, en els conceptes abans expressats, amb més els interessos legals des del dia 4-10-2008 i, subsidiàriament des de la contesta a la demanda. A més sol·licitava les despeses de manteniment i conservació de l'edifici i els interessos i comissions bancaris derivats de no haver pogut cancel·lar el crèdit bancari perfeccionat, així com el dany moral i les costes processals.

En data 18-11-2008, la representació processal de la part defenent demanava que es desestimés la demanda interposada i, a l'ensems, articulava demanda reconvencional, segons la qual demanava la resolució dels contractes de promesa de compravenda de determinades unitats immobiliàries amb el consegüent retorn dels imports lliurats a compte en concepte d'indemnització de danys i perjudicis. Tanmateix demanava el retorn de les quantitats lliurades a la defenent pels promitents compradors si les hagués de retornar, més els honoraris d'advocat i procuradors meritats en els plets corresponents; les quantitats que indicava pel preu del mobiliari de les cuines, més els interessos i el lloguer que va satisfer pels habitatges que no es van poder lliurar als compradors. Per últim, sol·licitava les despeses en concepte d'honoraris de Notari, de posar en funcionament les calderes dels edificis i la pintura d'una unitat immobiliària, més els interessos, així com els beneficis deixats d'obtenir i la totalitat de les costes processals.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 27-07-2010, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDIM Primer.- Que estimant substancialment la demanda formulada per la representació processal de la societat ORG_0 contra la Sra. Sainz, hem de condemnar i condemnem a la Sra. Sainz a atorgar escriptura pública de compravenda dels pisos 1r,1ª, 1r,3ª, 5è,1ª i 5è, 2ª de l'edifici A. 1, i dels pisos baixos 2ª i 1r, 1ª de l'edifici A. 2, situats a la partida de Sant Pere del Tarter, a la Parròquia de Canillo, juntament amb les corresponents places d'aparcament i trasters, així com a pagar a la societat ORG_0 la quantitat total de 843.475,00.- euros en concepte del romanent del preu pendent de pagament pel que respecta a les unitats immobiliàries suara referides, inclòs l'IPI escaient, juntament amb els interessos legals devengats des de la data de la contesta a la demanda, endemés d'altra quantitat de 19.631,04.- euros, amb unió dels interessos legals devengats des de la data de la fermesa de la present resolució judicial.

Segon.- Estimar parcialment la demanda reconvencional plantejada per la representació processal de la Sra. Sainz contra la societat ORG_0, i condemnar consegüentment a aquesta darrera a pagar a la Sra. Sainz la suma de 385,53.- euros, juntament amb els interessos legals devengats des de la data de la contesta a la demanda reconvencional, a saber el dia 13 de gener del 2009, així com a atorgar escriptura pública de compravenda a favor de la mateixa, d'una plaça d'aparcament situada a la planta soterrània comuna dels edificis A. 1 i 2.

Tercer.- Fer imposició de les costes judicials ocasionades segons preveu el VI.- CONSIDERANT d'aquesta nostra sentència".

III.- Ambdues parts litigants van interposar recurs contra la sentència d'instància. Així, la part agent va articular escrit de conclusions, de data 9-12-2010, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix demana la revocació de la sentència d'instància. Així mateix, en la mateixa data la representació processal de la defenent ha presentat el seu escrit de conclusions, segons el qual demana també la revocació de la sentència. Consta també a les actuacions que ambdues parts van procedir a presentar escrits de contesta a les conclusions en dates de 14 de gener, per la part agent, i de 13 de gener de 2011, per la part defenent.

IV.- Aquesta Sala va dictar sentència, de data 24- 03-2011, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX DESESTIMAR els recursos interposats per la representació processal de la mercantil ORG_0 i la Sra. Sainz contra la sentència, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles, en data 27-07-2010 i confirmem íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a les parts recurrents les costes derivades de la desestimació dels seus recursos.

V.- La representació processal de la Sra. Sainz ha promogut incident de nul·litat contra la sentència d'aquesta Sala segons resulta de l'escrit de data 7-04-2011. Pel contrari, la representació processal de ORG_0 ha presentat, en data 21-04-2011, escrit d'oposició a l'incident de nul·litat, pel qual es demana la desestimació del mateix i la imposició al promotor del mateix de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.Gutierrez Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part promotora de l'incident de nul·litat fonamenta el mateix és en la vulneració del dret a la jurisdicció i a un procés degut (art. 10 CA) per quant considera que la Sala ha procedit a una errònia valoració de la prova, ignorant altres proves practicades. Així, considera que la novació tàcita que aprecia la Sala no és tal ni es desprèn de les proves practicades, per quant mai ha estat voluntat de la promotora de l'incident la modificació de la data de lliurament. Afegeix que aquesta Sala en altres sentències no ha apreciat l'existència de novació tàcita, per la qual cosa o bé no ha valorat en absolut la prova o ha variat el criteri de decisions preses amb anterioritat.

II.- El present incident de nul·litat s'adreça a combatre l'apreciació i valoració de la prova practicada. Així, en la sentència de la Sala es determinen quins són els fets acreditats: "De les actuacions s'extreuen com a fets acreditats que, en dates 3 de novembre de 2004 i 15 de març de 2005, la mercantil agent i la Sra. Sainz van perfeccionar dos contractes de promesa de compravenda que tenien per objecte unitats immobiliàries dels edificis A. 1 i 2. En data 11-12-2006 es va perfeccionar un annex contractual en el que determinaven que la data de lliurament de les unitats immobiliàries se situava en la primera setmana del mes de juny de 2007. En data 14-11- 2007 es va signar un document, segons el qual la defenent assumia directament el pagament de la quantitat de 486.248,79 euros a la constructora, que li seria deduït del preu pendent de pagament per les unitats immobiliàries, a la vegada que la mercantil agent cedia una plaça d'aparcament quan finalitzés l'obra. En data 20-02-2008 es va atorgar l'escriptura notarial de declaració d'obra nova i de divisió horitzontal dels edificis A. 1 i 2 i les cèdules d'habitabilitat es van obtenir en data 7-02-2008".

A continuació la Sala valorava si el document de 14 de novembre de 2007 pot ésser constitutiu d'un supòsit de novació tàcita, i per a fer-ho procedeix a emprar els criteris d'hermenèutica contractual aplicables als negocis jurídics contractuals (voluntat comuna, actes previs, coetanis i posteriors), a la vegada que té en compte també el resultat dels actes notarials aixecats i que es troben a les actuacions, per a concloure que "Un dels extrems del debat en primera instància i que fa també motiu o greuge en aquesta alçada la part recurrent es refereix a la imputabilitat del retard a la promotora, atès que hauria portat a terme la transformació de dos trasters en dos unitats immobiliàries, o a la recurrent defenent, que hauria demanat la substitució de les finestres dels àtics per altres de diferents dimensions. Seria necessari examinar a qui esdevé imputable el retard a fi de determinar si és possible la resolució del contracte per la defenent. En efecte, si aquest fos atribuïble a la part promotora, la resolució a priori resultaria viable, mentre que, en cas contrari, la facultat resolutòria no podria ésser exercitada per qui ha generat el retard. Però les consideracions anteriors no es poden separar de la signatura del document de 14 de novembre de 2007, que fan, si el mateix es pot conceptuar com una hipòtesi de novació modificativa tàcita, com així ho considera el jutge a quo, que no es pugui exercitar amb èxit per part de la defenent la facultat resolutòria dels contractes de promesa de compra-venda.

La rellevància del document de 14-11-2007 s'ha de posar en consonància amb els actes previs, coetanis i posteriors de les parts. En efecte, ja s'ha posat de relleu com en data 11 de desembre de 2006 ambdues parts havien convingut l'aplaçament de la data de lliurament a la primera setmana de juny de 2007. I malgrat haver-se escolat aquest termini en més de cinc mesos, la part defenent signa un document en el qual assumeix el pagament al constructor de l'import de 486.248,79 euros, import degut a la constructora per la part agent; es reconeix que s'ha abonat la meitat del preu de les promeses de compra-venda per part de la part defenent i es cedeix a la defenent una plaça d'aparcament. I encara que aquesta cessió es qualifica de gratuïta la causa de la referida transmissió no es troba en l'ànim de liberalitat sinó en la voluntat comuna d'ambdues parts litigants de donar compliment als contractes signats entre les parts els anys 2004 i 2005 respecte de l'Edifici A.. I en aquesta òptica, la voluntat de la part defenent de donar compliment al contracte, finançar part de les obligacions del promotor i adquirir una plaça d'aparcament es situa la carta de 25-04-2008, de resposta a l'adreçada per la part agent en data 14-04-2008, en la que literalment es diu: "doncs pensava que entre tots i en base a la bona fe, estàvem intentant salvar una situació que únicament a vostès és imputable i que deriva directament de l'endarreriment de les obres".

Si el document de 14-11-2007 s'emmarca en les coordenades temporals descrites i en l'estat que es trobaven les obres, s'ha de concloure amb el jutjador a quo que la voluntat manifestada de la part defenent era clara en el sentit de manifestar-se en ares de donar compliment als contractes perfeccionats entre les parts i no s'adequava a una pretesa voluntat resolutòria. I encara més. Les actes notarials de constància efectuades a instància de la defenent, en dates 4 de juliol de 2007, 28 de novembre de 2007 i 2 de juny de 2008 acrediten l'estat en el qual es troba l'edifici i l'avanç de les obres, però no comporten una declaració de voluntat resolutòria, de manera que, malgrat la última sigui de 2 de juny de 2008, obtingudes les cèdules d'habitabilitat el 7-02-2008 s'ha de concloure amb l'òrgan judicial a quo, que valora el testimoni Sr. Gutierrez i ho conjuga amb la resta del material probatori, que les obres ja es trobaven acabades quan es va obtenir les cèdules i es va declarar l'obra nova, restant pendent obres relatives a la finalització i acabats pròpies de tota obra nova. I, per consegüent, atès que entre el 14-11-2007 i el mes de febrer de 2008 la voluntat de la recurrent s'ha manifestat acord amb el compliment dels contractes i no s'ha manifestat una voluntat resolutòria amb anterioritat a la declaració d'obra nova i divisió en propietat horitzontal".

Consegüentment amb el que s'acaba d'exposar, es pot apreciar com la Sala sí va procedir a determinar els fets objecte de debat i a resoldre en funció de la prova practicada i valorada. Qüestió diferent és que la valoració de la Sala no coincideixi amb la valoració de la prova que efectua la part promotora de l'incident ("pro domo sua"), però sense que això suposi que s'ha produït una vulneració del dret a la jurisdicció, atès que la Sala valora la prova i fonamenta en dret el resultat que la mateixa proporciona en ares a desestimar o estimar les pretensions en litigi, de manera que cap vulneració de les regles de l'onus probandi ni d'errònia apreciació de la prova practicada es pot atribuir a la resolució de la Sala, de forma que, una vegada més, es pretén convertir l'incident de nul·litat en una nova revisió de la prova practicada.

En darrer terme, argumenta la promotora de l'incident que la Sala s'ha apartat de supòsits anteriors en els quals refusava la novació tàcita contractual, però no indica si els supòsits històrics de les resolucions judicials eren els mateixos i molt menys indica de quines resolucions es tracta, per la qual cosa tampoc aquest extrem pot ésser apreciat i molt menys aquell que assenyala que la Sala no ha valorat en absolut la prova practicada.

III.- Les consideracions anteriors s'han de traduir en la desestimació de l'incident de nul·litat i en la imposició de les costes processals a la part promotora del mateix (Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.Gutierrez Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR l'incident de nul·litat promogut per la representació processal de la Sra. Sainz contra la sentència d'aquesta Sala, de data 24-03-2011. S'escau imposar a la part promotora de l'incident les costes processals derivades de la desestimació del mateix.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-