Incident de nul.litat (0019/03)

Aute

AUTE DE 24 D'ABRIL DE 2003

Antecedents de fet

I.-RESULTANT: Que per sentència de data 21 de març de 2003, aquesta Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia acordà:

"1.- Estimar parcialment els recursos d'apel·lació interposats per Vilar i pel Ministeri Fiscal.

"2.- Modificar parcialment la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 25 de novembre de 2002 en la causa núm. 81-5/02, únicament en el sentit de condemnar Vilar a la pena de 4 anys de presó, dels quals dos anys ferms i la resta condicional; a l'expulsió definitiva del Principat i a la inhabilitació definitiva per a exercir càrrecs o oficis relacionats amb menors. Confirmant-se les demés disposicions de la sentència recorreguda.

"3.- Declarar d'ofici les costes processals causades pel recurs.

"4.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució".

II.-RESULTANT: Que notificada a les parts, el Lletrat Seco en defensa i representació de Vilar, formulà incident de nul·litat d'actuacions, basant-se en:

1.- Sobre el recurs d'apel·lació del Ministeri fiscal critica la possibilitat d'un recurs reconvencional previst per la Llei perquè davant la possibilitat d'augmentar la pena, els justiciables s'abstinguin d'interposar recurs.

Considera que és una vulneració del dret a la jurisdicció i a la defensa.

Per aquest motiu considera que el recurs interposat pel Ministeri Fiscal ha de ser desestimat.

2.- sobre la vulneració del dret a la presumpció d'innocència, es refereix al contingut probatori de la sentència considerat com a insuficient, malgrat la multiplicitat d'acusacions. Posa de relleu les contradiccions així com les denegacions de les nenes per acusar Vilar.

3.- sobre l'expulsió definitiva del Principat i la vulneració del dret a la jurisdicció en relació amb el principi d'igualtat. Estima que el termini d'expulsió acordat en primera instància de 15 anys és més que suficient per garantir el desenvolupament de les víctimes i per altra part que aquesta pena implica una mesura de seguretat que vulnera la presumpció d'innocència a l'imposar una pena d'expulsió per uns fets que no han succeït quan el Tribunal menciona "la protecció d'altres víctimes potencials".

Finalment considera que l'expulsió d'un resident vulnera el principi d'igualtat amb els andorrans perquè impedeix els beneficis del regim de semillibertat i de llibertat condicional als quals poden pretendre aquests últims.

III.-RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal conclou a la desestimació de l'incident de nul·litat interposat en no desprendre's de l'examen de la sentència de data 21 de març de 2003 la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció al·legat.

Fonaments de dret

I.-CONSIDERANT: Que si el dret a la jurisdicció és un dret fonamental constitucionalment reconegut, requereix per al seu exercici l'observança de la Llei processal.

Aquesta Llei processal atorga en el seu article 200 la facultat a totes les parts del procés de formular recurs d'apel·lació contra la sentència dictada en primera instància pel Tribunal de Corts, en l'àmbit del Codi de Procediment Penal.

El fet per part del Ministeri Fiscal d'interposar recurs en segon terme, previst i practicat de manera sistemàtica a França o en altres països veïns, permet al Tribunal un marge més ampli d'apreciació de la norma jurídica i de la pena aplicada. A més, a Andorra, el Ministeri Fiscal formula recursos incidents de manera molt selectiva; quan exerceix el seu dret al recurs, com en les presents circumstàncies, és perquè havia demanat una pena molt superior a la pronunciada i mai per presionar als condemnats en primera instància.

De tota manera, essent part en el procés penal, el Ministeri fiscal té una total llibertat d'apreciació per formular o no recurs i adaptar la seva política penal a les circumstàncies.

Ni el Tribunal, ni les altres parts es poden permetre criticar aquesta facultat purament discrecional i consagrada pels texts legals en vigor.

II.-CONSIDERANT: Que aquest incident de nul·litat no pot ser confós amb una tercera instància jurisdiccional tendint a la verificació o a la valoració de les proves, com ho observa el Ministeri Fiscal en les seves conclusions.

Aquesta Sala Penal ha valorat les proves de manera selectiva i detallada; també ha motivat perquè descartava un eventual complot per part de les menors que han denunciat els fets. És evident que en la multitud de testimonis d'aquestes menors hi havia una part de fabulació o d'exageració. Per això el Tribunal de Corts, confirmat per aquesta Sala, ha absolt Vilar per varis fets equívocs, en aplicació de l'adagi "in dubio pro reo", condemnant únicament Vilar pels fets suficientment provats.

III.-CONSIDERANT: Que per pronunciar la pena, aquesta Sala Penal ha tingut en compte dos objectius: d'una part la reinserció de l'acusat (en aquest sentit ha modulat molt sensiblement la pena de presó ferma pronunciada pel Tribunal de Corts), i d'altra part la protecció de les menors, i li ha semblat que compte tingut de les dimensions del Principat, existia un risc important per aquestes de trobar-se en presència de Vilar. També ha tingut en consideració la dificultat de curar trastorns sexuals d'aquesta natura i un risc potencial de reincidència. Aquesta apreciació és necessària per pronunciar qualsevol mesura de seguretat com una pena d'expulsió.

En quant a la vulneració del principi d'igualtat entre residents i andorrans, els Tribunals no poden anticipar-se sobre les resolucions dictades pel Tribunal de Corts en el moment de l'execució ni fonamentar-se en situacions futures totalment eventuals.

El recurrent sembla confondre les distintes fases del procediment penal per integrar consideracions futures purament especulatives.

IV.-CONSIDERANT: Que en conseqüència no existeixen dubtes raonables sobre la vulneració dels drets esmentats pel recurrent per part d'aquesta Sala, motiu pel qual s'ha de desestimar l'incident interposat.

Decisio

Vist la legislació vigent,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

A C O R D A

1.- Desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions interposat en nom de Vilar.

2.- Notificar aquest Aute a les parts implicades, i comunicar-ho al Tribunal de Corts als efectes oportuns.

Així ho acorden, manen i signen els Magistrats de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, en dono fe.