Incident de nul.litat, qualificació ofici acció exercitada (TSJC-304/12)

Aute

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-304/12

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de juny de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment ordinari núm. 200-6/2008, instades per Carnero contra els Srs. Manzano i Bonet, en data 8 de novembre de 2012, l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Que ha d'estimar i estima íntegrament la demanda interposada per la representació processal de Carnero contra el Sr. Manzano i la Sra. Bonet, condemnant aquests darrers a entregar a la primera la possessió de l'espai soterrani B5; així com al pagament de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència".

II.- Els Srs. Manzano i Bonet van formular recurs d'apel·lació contra l'esmentada resolució i aquesta Sala va dictar Sentència en data 21 de maig de 2013 pronunciant: "DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat pels Srs. Manzano i ENTITY_6; CONFIRMAR la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles del dia 8 de novembre de 2012; CONDEMNAR els Srs. Manzano i Bonet a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada".

III.- La representació processal dels Srs. Manzano i Bonet formula ara incident de nul·litat d'actuacions contra la sentència del 21 de maig de 2013, tot sol·licitant la seva nul·litat.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.

Més concretament, el dret a la jurisdicció es pot configurar com el dret matriu del qual deriven tots els demés drets contemplats en els apartats primer i segon de l'article 10 de la Constitució, és a dir: Tribunal imparcial, igualtat de parts, bilateralitat, contradicció, duració raonable, presumpció d'innocència en matèria sancionadora, assistència lletrada, decisió fonamentada en Dret, Tribunal predeterminat per la Llei, dret a no confessar-se culpable, a no declarar contra un mateix, i a ser informat de l'acusació.

En el cas present, la representació processal dels Srs. Manzano i Bonet argumenta que aquesta Sala ha infringit el seu dret a obtenir una decisió fonamentada en dret i a la defensa, tota vegada que la part actora no havia mai reivindicat la propietat de l'espai B5, sinó únicament la seva possessió i així ho havia entès el Tribunal a quo. En efecte, els agents incidentals sostenen que hagut compte que el debat girava només entorn de la possessió, la qualificació jurídica de l'acció duta a terme per aquesta Sala vulnerava el principi de rogació i els hi causava indefensió perquè l'acció reivindicatòria exigia una prova major. Els Srs. Manzano i Bonet s'eleven també contra la denominació que realitza aquesta Sala del local B5 situat sota la seva terrassa, com també contra la valoració judicial de la possessió de claus de l'espai esmentat per part d'altres copropietaris.

II.- Els promotors d'aquest incident consideren que aquesta Sala ha vulnerat el seu dret a la jurisdicció. En aquest sentit, els Srs. Manzano i Bonet addueixen principalment dos greuges. El primer interessa la qualificació que realitza aquest Tribunal de l'acció formulada per Carnero. La segona queda relacionada amb la valoració de la prova.

Aquesta Sala va posar de manifest en el cos de la Sentència, el següent: "D'antuvi, aquesta Sala ha de precisar l'acció que exerceix Carnero, tota vegada que no ho indiquen ni les parts ni el Tribunal de Batlles. La causa petendi i la pretensió sol·licitada s'encabeixen dins l'acció reivindicatòria, tota vegada que Carnero es presenta com a propietària d'una cosa plenament identificada (espai soterrani situat sota la terrassa dels Srs. B.) i que es troba en possessió de tercers sense títol suficient, segons el seu criteri".

L'article 2 del Decret de l'1 de maig de 1922 estipula que "el Ponent de la secció civil del Tribunal de Batlles procurarà que quedin ben clars i definits els termes del debat". Això significa que el legislador s'ha preocupat tradicionalment per a que els fets i els fonaments jurídics que ha de contenir l'escrit de demanda es fixin amb claredat i precisió, tot això amb un doble objectiu: permetre la contradicció i sancionar la reiteració de litigis ulteriors amb mateix objecte. Es tracta, en definitiva, de fer efectius el dret a la defensa i el principi de seguretat jurídica, consagrats als articles 10.2 i 3.2 de la Constitució i que preserven, respectivament, el dret d'audiència i impedeixen que la part actora entauli altres processos en el futur per corregir errors comesos en l'exercici de les accions anteriors. Per aquests motius, l'acció interposada s'ha de poder deduir de la demanda, sense perjudici del control que l'article 2 del Decret de l'1 de maig de 1922 atribueix al Tribunal i que l'autoritza a qualificar l'acció d'acord amb la causa petendi i el petitum. Si examinem acuradament l'escrit de demanda de Carnero i, en particular, les bases fàctiques en la qual es fonamenta (causa petendi), llegim que Carnero "en qualitat de legítima propietària" (foli 36) reclama el retorn de la possessió del local B5 (petitum) i ho fa basant-se en un títol de propietat constituït, principalment, pel Reglament de règim interior (en la seva redacció del 18 d'abril de 2001), en el qual el local litigiós es contempla com un element comú. El debat hagut entre les parts ha girat entorn a la validesa dels diferents títols invocats per les parts. Per tant, atès que l'objecte de l'acció reivindicatòria no és altre que la recuperació de la possessió d'una cosa i que la repetida acció es concedeix al propietari desposseït contra el possessor que nega el dret de propietat del primer, aquesta Sala reitera la denominació veritable que correspon a l'acció promoguda per Carnero. Afegirem que si Carnero hagués instat un judici merament possessori, aliè a tota consideració relativa al domini, hauria hagut de formular un interdicte de recuperació de la possessió, a tramitar pel procediment abreujat (article 86 de la llei transitòria de procediments judicials). Força és de constatar que estem en presència d'un procediment ordinari i que ningú ha discutit mai l'adequació del procediment actual, qual cosa corrobora l'exercici de l'acció reivindicatòria, correctament vehiculada pel procediment esmentat.

Per conseqüent, aquesta Sala considera que la sentència del 21 de maig de 2013 ha estat plenament congruent amb la pretensió exercitada (confirmant la decisió de la instància que condemna els Srs. Manzano i Bonet a lliurar la possessió de l'espai soterrani B5 a ENTITY_4), com també ha respectat "els termes del debat", en particular la causa petendi, tota vegada que les parts han al·legat i han tingut l'oportunitat de provar tot el què han tingut per convenient respecte de la titularitat dominial sobre l'espai soterrani B5.

Els promotors de l'incident s'alcen també contra la denominació ("subsòl") que realitza aquesta Sala del local situat sota la seva terrassa. En efecte, en el cos de la nostra resolució apareix una frase que diu: "Els recurrents mantenen que la propietat de la terrassa portava el domini del seu subsòl. Això pressuposa necessàriament que els Srs. B. consideren que la terrassa constitueix sòl". Els Srs. Manzano i Bonet consideren que no havien mai qualificat de subsòl el local disputat. Aquest plantejament és inviable. Per una banda, no s'explica quina infracció constitucional hauria estat produïda. Per altra banda, aquesta lectura de la Sala esdevé conforme amb els propis arguments dels mateixos, en sostenir que "són propietaris d'allò que hi hagi tant pel damunt com per sota de la superfície de la finca, del seu sòl i del seu vol, que només podrien estar limitats per una eventual normativa especifica sobre explotació subterrània -per una explotació minaire degudament concedida, per exemple- ..." (foli 13 d'aquest rotlle).

El darrer greuge interessa un element probatori emprat per aquest Tribunal (entre altres) per reconèixer el caràcter comunitari de l'espai B5. Es tracta del testimoniatge de quatre copropietaris que van assegurar tenir lliure accés al local B5 fins el dia 12 de desembre de 2006, data en què els Srs. B. van canviar unilateralment el pany de la porta. Els Srs. Manzano i Bonet combaten aquesta prova amb l'aportació de l'acta de l'assemblea general ordinària de la Comunitat celebrada l'11 de maig de 2012, on, segons ells, "s'advera altre cop tot el què entén la Comunitat per espais comuns" (foli 44 d'aquest Rotlle). A banda de l'extemporaneïtat en la producció d'aquest document (l'acta del 30 d'abril de 2013 conté una reproducció d'un extracte de la reunió anterior), es tracta de les manifestacions generals del President de la COMUNITAT pronunciades en un altre context. En efecte, la reunió de l'11 de maig de 2012 tenia per objecte exclusiu la modificació dels coeficients de la Comunitat i en ella el President va afirmar que els elements comuns es trobaven "en un edifici separat (bloc P) juntament amb les carreteres d'accés, etc" (foli 61 d'aquest rotlle). La interpretació que realitzen els Srs. Manzano i Bonet és clarament pro domo sua, en el sentit que han aprofitat una exposició superficial sobre el repartiment de les despeses comunes per recolzar la seva posició. En qualsevol cas, la frase del President conté un "etc" que no exclou el caràcter comunitari del bé litigiós, ni tampoc té cap mena de transcendència constitucional.

III.- La desestimació de l'incident suposa la condemna dels Srs. Manzano i Bonet a satisfer les costes judicials per la regla del venciment (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

NO DONAR LLOC a l'incident de nul·litat d'actuacions plantejat per la representació processal dels Srs. Manzano i Bonet contra la sentència dictada per aquesta Sala en data 21 de maig de 2013. Condemnar la part promotora d'aquest incident a satisfer les costes judicials causades, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.