Suspensió subhasta (9000002/2016)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000244/2017 ORIGEN: 9000002/2016 - 00

NIG: 5300542120140001563

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de gener del 2018.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els Magistrats

M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Ricart va presentar escrit, de data 6-04-2017, pel que sol·licitava l'atur de la venda en primera subhasta del bé immoble situat a la tercera planta de l'edifici A 2 i que s'autoritzi la seva venda per l'import de 1.750.000 euros en els termes exposats.

II.- L'Hble. Batlle va dictar Aute, de data 12-04-2017, pel que desestimava la pretensió exercitada i resolia en els següents termes:

"Primer.- Desestimar la sol·licitud realitzada en data 6 d'abril de 2017 per la representació processal del Sr. Ricart, per la quina sol·licitava suspensió de la primera pública subhasta de la unitat immobiliària corresponent a la tercera planta de l'Edifici A 2, situat a Andorra la Vella, Avinguda Consell d'Europa i Carrer Pau Casals.

Segon.- Donar trasllat de l'escrit presentat en data 6 d'abril de 2017 a la representació processal de l'entitat B,S.A., als efectes escaients.

Tercer.- Notificar la present resolució judicial a les parts interessades i a la ORG_0 Sra. Quesada.".

III.- La representació del Sr. Ricart va formular recurs contra la resolució d'instància i, en data de registre 22-09-2017, va articular escrit de conclusions, en mèrits del qual i pels arguments exposats demanava la revocació de l'Aute dictat a la instància.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els que la part agent fonamenta el seu recurs són els següents.

En primer terme, exposa que a la ORG_0 se li va presentar escrit, de data 30-03-2017, en el que s'indicava que s'havia rebut una oferta de compra del bé per import de 1.750.000 euros (quan el tipus de sortida de la primera subhasta era de 1.635.803EUR) i que es requeria la preceptiva autorització de la ORG_0 i de la part creditora. La ORG_0 va convocar la subhasta sense donar resposta a l'escrit presentat, o sense que la recurrent l'hagi obtingut, i davant la impossibilitat de contactar amb la ORG_0, va sol·licitar la suspensió de la subhasta a la Batllia.

El que va succeir en el present cas va ser que el legal representant de la immobiliària va acudir a la primera subhasta, en nom del comprador interessat, i va adquirir el bé per l'import de sortida, és a dir, per 114.196,06 euros menys, de manera que es va causar un greu perjudici a aquesta part recurrent i se l'ha situat en indefensió al no haver-se cursat l'escrit presentat al ORG_0 (arts. 6 Conveni europeu i art. 10 CA).

Afegeix que la Llei 44/2014 no es pot aplicar en perjudici dels drets subjectius de l'executat o executant i, en tot cas, seria aplicable la DT de la Llei que preveu l'adaptació a les prescripcions de la llei, en la mesura del que sigui possible, als embargaments derivats de processos instats amb anterioritat a la vigència de la llei.

II.- El present recurs no pot ésser acollit, atès que ha restat sense objecte de manera sobrevinguda. En efecte, a l'escrit presentat a la Batllia (foli 46) es demanava que s'aturés la venda en primera subhasta del bé immoble i s'autoritzés la venda per l'import de 1.750.000 euros.

La subhasta no fou aturada per la Batllia, segons Aute de 12-04-2017, de manera que ara ja no pot ésser aturada. I tampoc es pot admetre una alteració, en aquesta alçada, de les pretensions exercitades a la instància. Ara, en l'escrit de conclusions no es sol·licita la suspensió de la subhasta sinó que s'estimi el recurs i es declari que s'hauria d'haver autoritzat la venda de l'immoble pel preu de 1.750.000 euros, superior al preu de sortida de la primera subhasta i que s'ha produït un greu perjudici econòmic (114.196,06 euros) al recurrent.

No obstant les anteriors consideracions que impedeixen a la Sala acollir un recurs en el que s'altera la petició d'instància consistent en la suspensió de la primera subhasta per l'autorització de la venda dels béns embargats per un preu superior al tipus de sortida d'aquella, quan la subhasta ja s'ha realitzat i l'interessat comprador ha estat qui s'ha adjudicat el bé pel tipus de sortida, sí que convé efectuar una sèrie de manifestacions relatives al desenvolupament del procés d'execució.

III.- La Llei 43/2014, de 18 de desembre, del ORG_0, preveu (art. 36.1) que el ORG_0 porta a terme l'execució forçosa de les resolucions judicials o actes administratius per delegació de l'autoritat judicial o administrativa, d'acord amb les lleis aplicables i segons el procediment que regula la Llei del ORG_0, i que l'alienació dels béns embargats s'efectua d'acord amb la normativa aplicable.

Aquesta normativa és la continguda a la Llei 44/2014, de 18 de desembre, de l'embargament. En ella es pot afirmar que es disciplinen als articles 14 a 16 els procediments d'alienació: la subhasta i l'adjudicació directa. No obstant la Llei no contempla la hipòtesi produïda en la present ocasió.

Es tracta de determinar què succeeix quan abans de convocar la primera subhasta el deutor sol·licita que aquesta es suspengui perquè ha trobat un comprador disposat a pagar més del tipus de sortida. És cert, com diu la Batlle d'instància, que no es donen els supòsits per a substituir la subhasta per l'adjudicació directa, però aquí el problema és divers. La regulació de la subhasta s'adreça a l'obtenció del major preu possible pel bé embargat i només quan resta deserta en dues ocasions es pot procedir a l'adjudicació directa. En canvi, aquí el que es sol·licita és que s'autoritzi la venda del bé embargat, abans de la subhasta, per un preu superior.

Aquesta llacuna legal es troba contemplada en altres ordenaments jurídics de l'entorn. És el cas de la LEC 1/2000, de 7 de gener, que contempla (art. 640) la possibilitat que s'aprovi un conveni de realització, en el que es possibilita la realització d'una compareixença on, amb l'acord de l'executant i executat, es presenti una persona disposada a adquirir els béns per un preu previsiblement superior al que s'obtindria en la subhasta. Si l'executant i executat, així com creditors i/o tercers posseïdors, presten el seu consentiment se suspèn l'execució i quan s'acrediti el compliment del conveni s'arxiva aquesta.

Aquest dèficit regulatori ha portat a la Batllia a no suspendre la primera subhasta, a diferència del que hagués estat el criteri de la Sala, però atès el deure de congruència en relació a la pretensió exercitada a la instància, la Sala no pot suspendre una subhasta ja celebrada ni pot admetre un canvi de pretensió a l'alçada. Però sí pot realitzar, per tal d'evitar possibles perjudicis en el futur, consideracions sobre quina és la seva intel·lecció de la norma legal i com s'hauria d'integrar la llacuna existent.

Per altra part, també s'ha de mostrar d'acord en què si bé no s'ha produït indefensió ni menyscapte del dret a la defensa perquè l'autoritat judicial va resoldre la seva pretensió amb anterioritat a la realització de la subhasta, no deixa de ser criticable, sens perjudici de la responsabilitat en què es pugui haver incidit, que el ORG_0 com a responsable de l'execució forçosa, encara que ho sigui per delegació, no tramiti ni resolgui aquelles peticions que s'efectuen en el si de la seva activitat processal, tota vegada que és la persona encarregada professionalment de l'execució forçosa.

IV.- Aquestes consideracions no poden evitar per les raons abans exposades la confirmació de la resolució d'instància, però sí que justifiquen la no imposició de les costes d'aquesta alçada atès que la confirmació es justifica per arguments diversos als emprats a la instància(Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Ricart contra l'Aute, de data 12-04-2017, que confirmem en la seva part decisòria. No procedeix efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. Presidenta de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.