Nul·litat d'actuacions: finalitats (A190/04)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Antoni Bruguera Manté Jean Louis Vuillemin

AUTE DE 10 DE FEBRER DE 2005

Nul·litat d'actuacions: finalitats.- Dret a un jutge imparcial: determinació del seu abast.- Causes de recusació del Batlle: característiques.- Aspecte objectiu de la imparcialitat: determinació del seu abast

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra va dictar Aute, de data 22 de desembre de 2004, en virtut del qual decidia: "DECIDEIX NO donar lloc a la recusació formulada pels advocats en exercici Srs. Raya, Escudero, Roda, Conde i Ropero respecte de l'Honorable Batlle Espada, i mantenir-la en el coneixement de la present causa civil"

II.- Els esmentats advocats en exercici van formular incident de nul·litat d'actuacions, per escrit de data 23 de desembre de 2004, contra l'Aute d'aquesta Sala.

III.- En la tramitació del present procediment s'han observat les prescripcions legals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'incident de nul·litat d'actuacions, introduït per la reforma de la Llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials de 22-4-1999, es preveu a l'article 18 bis, tercer, com un instrument per demanar a l'òrgan judicial que va dictar una resolució ferma la seva anul·lació per considerar el promotor de l'incident que aquesta vulnera el dret fonamental a la jurisdicció. Per tant, l'èxit o el refús del mateix exigeix examinar les al·legacions de l'instant de l'incident i posar-les en relació amb la resolució dictada per poder determinar si s'ha produït o no la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció, que es contempla a l'article 10 CA, en el qual s'estableix que "1. Es reconeix el dret a la jurisdicció, a obtenir d'aquesta una decisió fonamentada en Dret, i a un procés degut, substanciat per un tribunal imparcial predeterminat per la llei.

Es garanteix a tothom el dret a la defensa i a l'assistència tècnica d'un lletrat, a un judici de durada raonable, a la presumpció d'innocència, a ésser informat de l'acusació, a no confessar-se culpable, a no declarar en contra d'ell mateix i, en els processos penals, al recurs.

La llei regularà els supòsits en què, per garantir el principi d'igualtat, la justícia ha d'ésser gratuïta".

En aquest ordre d'idees, entén la part que promou el present incident de nul·litat d'actuacions que la Sala ha infringit el dret a la jurisdicció, contemplat a l'article 10 de la C.A, per les raons següents. Els promotors de l'incident consideren que l'Aute dictat per aquesta Sala només ha examinat la vessant subjectiva de la imparcialitat i que ha ignorat pronunciar-se sobre la vessant objectiva, relativa a l'evident existència de circumstàncies que poden fer sospitar de la imparcialitat del jutge. Així, consideren que és comprovable que la mare de l'Honorable Batlle ostenta interessos oposats als que defensen els Lletrats i que l'interès de la Batlle, atesa la seva qualitat d'hereva legal, és més que evident. S'afegeix que esdevé difícil que l'Honorable Batlle pugui veure de forma igual els arguments dels advocats que la recusen que els dels altres advocats. Aleshores, existint un dubte raonable sobre la dificultat per a poder ser imparcial i sense que l'Aute de la Sala ho hagi examinat, s'ha vulnerat el dret a un tribunal imparcial i el dret al procés degut.

II.- Aquesta Sala no pot compartir amb els advocats que promouen l'incident de nul·litat que la Sala no hagi examinat la vessant objectiva de la imparcialitat referida a l'Honorable Batlle Espada. En efecte, aquest Tribunal va posar en relleu que l'exigència d'un jutge imparcial es troba contemplada a la Constitució d'Andorra (art. 10) i a l'article 6 del Conveni europeu de Drets Humans i que esdevé essencial per a garantir la credibilitat i la confiança dels justiciables envers l'administració de justícia en una estat democràtic de dret. I, des d'aquesta òrbita, la Sala sí va analitzar la imparcialitat del jutjador i ho va fer tant des de l'òptica subjectiva com objectiva. En efecte, respecte d'aquesta darrera, la part que promou la recusació, i ara l'incident, cita sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans, segons les quals l'àmbit objectiu rau en l'existència de fets que permeten fer sospitar al jutge sobre la seva imparcialitat, afegint el Tribunal Europeu de Drets Humans que, en aquests supòsits, fins i tot les aparences esdevenen importants (Sentències de 7-8-1996, Ferrantelli i Santangelo c. Itàlia i de 28-10-1998, Castillo Algar c. Espanya).

Aquesta Sala va raonar en l'Aute que ara s'impugna que la legislació dels països estableixen causes de recusació per permetre que els jutges afectats per un motiu que pot fer dubtar de la seva imparcialitat puguin ésser apartats del seu coneixement, es garanteixi el dret a un jutge imparcial (art. 10 C.A.) i es mantingui la confiança del justiciable en l'Administració de Justícia. I, aleshores, la Sala, en consonància amb els arguments que emprava la part que promovia la recusació, va posar de manifest, en primer terme, que les causes de recusació contemplades en els articles 73 a 75 de la Llei Qualificada de la Justícia esdevenien numerus clausus (ATSJA de 20-5-1999) i, en segon terme, que les causes de recusació s'havien de referir a un supòsit concret per a poder determinar si es trobava compromesa o no la imparcialitat del jutjador. A més, la Sala ja va analitzar els arguments que ara es reprodueixen en l'escrit pel qual es promou l'incident de nul·litat, a la vegada que es va examinar l'aspecte objectiu de la imparcialitat.

III.- En efecte, de la lectura del fonament tercer de l'Aute d'aquesta Sala s'extreuen dues conclusions. La primera, que les causes en les quals es fonamentaven la recusació no concorren: plet pendent entre l'Honorable Batlle i les parts litigants o els advocats de les mateixes i enemistat manifesta. I, la segona, que en els raonaments que van portar al refús d'aquesta segona causa sí va analitzar la Sala l'esmentat aspecte objectiu de la imparcialitat. Així, en el fonament de dret tercer s'examinen les circumstàncies existents: plet entre la mare de l'Honorable Batlle i altres persones, dirigides jurídicament pels bufet dels advocats que promouen la recusació i que els advocats, en la defensa legítima dels interessos dels seus clients, puguin emprar arguments i efectuar al·legacions que poden resultar no ben vistos per l'Honorable Batlle en altres processos en els quals aquests advocats intervinguin com a directors jurídics d'altres persones. I la Sala, al respecte, va considerar, en primer terme, que la imparcialitat de l'Honorable Batlle es trobaria compromesa si conegués el procés en el qual la seva mare esdevé part, però que aquest no era el cas. En segon terme, que el fet que els advocats com a col·laboradors de l'administració de justícia portin a terme al·legacions o emprin arguments en l'exercici legítim del dret a la defensa dels seus clients no significa que quan aquests advocats actuïn com a directors jurídics d'altres persones i el coneixement del procés correspongui a l'Honorable Batlle que es recusa ens trobem, solament per aquest fet, sense altres circumstàncies afegides, front a una hipòtesi d'enemistat manifesta que justifiqui l'apartament del coneixement de l'afer del Batlle o jutjador.

No existeix, a judici de la Sala, circumstàncies o fets que en aquests processos permetin fer sospitar de la imparcialitat de l'Honorable Batlle, simplement perquè els advocats que defensen a determinades persones contra la mare del jutjador, actuïn com a lletrats en altres processos, amb parts diferents, i que el coneixement dels mateixos correspongui a l'Honorable Batlle. Des d'aquesta línia argumentativa s'ha d'entendre, amb les sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans, abans esmentades, i que el promotor de l'incident empra per a recolzar la seva posició, que els temors dels interessats sobre la imparcialitat del jutjador en aquest supòsit no es troben justificats de forma objectiva.

V.- Les consideracions anteriors motiven el refús de l'incident de nul·litat d'actuacions i, per tant, la imposició de les costes processals generades pel mateix a la part que l'ha promogut.

Decisio

Atesa la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR la pretensió d'anul·lació de l' Aute, dictat per aquesta Sala, el dia 22-12-2004 i condemnar a la part instant del present incident de nul·litat d'actuacions al pagament de la totalitat de les costes que ha generat.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.