Pensió per aliments : moment del pagament i abast (380/07)

Aute

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-380/07

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 19 de juny de 2008 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sentència de l'Hble. Batlle de data 6 de desembre del 2004 va homologar el conveni signat de mutu acord pel Sr. Gibert i la Sra. Raya, en virtut del qual el primer s'obligava a pagar la suma de 500 euros mensuals com pensió d'aliments a favor de la seva filla comú Serra.

II.- Per escrit presentat en data 17 d'octubre del 2007 la representació processal de la Sra. Raya va sol·licitar l'execució de la Sentència de referència requerint al Sr. Gibert l'immediat pagament de la regularització de les pensions d'aliments del mes d'octubre del 2007 i va reiterar la petició, que ja havia fet anteriorment, en el sentit que s'efectués una retenció mensual del salari del citat senyor per la quantitat corresponent a les pensions d'aliments que anessin vencent.

III.- L'Aute de l'Hble. Batlle de 24 d'octubre del 2007, atenent als constants incompliments per part del Sr. Gibert en l'execució de la resolució esmentada respecte del pagament de la pensió d'aliments a favor de la seva filla, va decidir efectuar una retenció salarial al citat senyor per l'import mensual de 532 euros a partir del mes de novembre del 2007, i això fins i tot en l'eventualitat que amb la retenció a practicar quedés el Sr. Gibert una quantitat inferior al salari mínim, d'acord amb la disposició de l'article 61 "in fine" de la vigent Llei sobre el contracte de treball.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Gibert i, pels arguments recollits a les seves conclusions, demana que es revoqui la decisió que en ella es pren o, en tot cas, que se li retingui exclusivament la diferència entre el sou que cobra i el salari mínim fixat legalment.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Al·lega el recurrent com a fonament del seu recurs que els incompliments en els què reconeix que ha incorregut han estat deguts a que la seva situació econòmica no és la que tenia quan es va pactar el conveni i a que no ha estat d'acord amb segons quines peticions fetes per la Sra. Raya i que, en tot cas, sempre ha pagat el que devia quan ha estat requerit per fer-ho, però aquests arguments no poden desvirtuar la correcció de la resolució que s'apel·la. En efecte, si la situació econòmica del Sr. Gibert no li permetia fer front en un moment determinat als pagaments als què es va comprometre, el que havia de fer era sol·licitar una modificació de la quantia de la pensió d'aliments pactada a favor de la seva filla i homologada judicialment i no pas deixar simplement de pagar-la, i, si no estava d'acord amb algunes de les peticions que se li van fer, això no li permetia deixar de pagar aquelles quantitats que s'havia compromès a satisfer. D'altra banda, les pensions d'aliments no s'han d'abonar quan es requereix al deutor per tal que ho faci, sinó mensualment i per endavant, d'acord amb el conveni signat per les parts, sense necessitat de cap tipus de requeriment, raons totes elles que porten a desestimar aquest motiu del recurs.

II.- Com a segon motiu del recurs al·lega el recurrent que l'Hble. Batlle ordena a l'Aute que es recorre que es procedeixi a la retenció del seu salari en la suma de 532 euros, fins i tot en el cas que amb això aquest quedi reduït a una quantitat inferior al salari mínim, i que aquesta decisió no es pot admetre, ja que, atès que cobra 1.000 euros mensuals, no li quedaria després de l'embargament ni tant sols la suma fixada legalment com a mínima i, segons el seu parer, aquesta possibilitat sols es permet quan l'embargament l'hagi originat un deute d'aliments que calgui eixugar, cosa que no succeeix en el seu cas, perquè ell ha anat satisfent les pensions endarrerides, raó per la què, en tot cas, aquest sols podria recaure sobre la diferència entre el sou que ell cobra i el salari mínim establert legalment.

Els arguments exposats pel recurrent no tenen cap mena de fonament i sols s'expliquen per un ànim de dilatar el compliment de les seves obligacions. No es pot afirmar seriosament que l'embargament que ordena l'Hble. Batlle de part del sou del Sr. Gibert no es fonamenta en un deute alimentari, ja que el recurrent és deutor d'una pensió d'aliments a favor de la seva filla des del moment que aquesta va quedar fixada en virtut de la Sentència de 6 de desembre del 2004 i aquest deure s'havia de complir mensualment i per endavant, cosa que no ha fet el recurrent en repetides ocasions. Per aquesta raó, l'embargament del salari que ordena l'Aute d'instància és procedent encara que com a conseqüència d'ell no li quedés al Sr. Gibert ni tant sols l'import que es fixa com a mínim, ja que la finalitat que cerca l'article 61 de la Llei sobre el Contracte de Treball al establir una excepció al principi de que no és possible embargar el salari mínim és garantir que la suma precisa per atendre la necessitat bàsica d'aliments d'una persona arribi a l'alimentista quan aquest els precisa, de manera regular, periòdica i per avançat i no sols quan aquest ja ha superat la fase en la què li eren necessaris, i per tant és procedent quan el deutor no compleix amb les seves obligacions en el moment degut de manera més o menys habitual.

III.- Malgrat en els procediment de caire familiar no s'acostuma a fer especial pronunciament respecte de les costes de l'alçada encara que es desestimi el recurs, en el cas present, atesa la naturalesa estrictament econòmica de les actuacions i la temeritat amb la què estimem que ha actuat el recurrent, procedeix imposar-li a aquest les costes del procediment, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Gibert contra l'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 24 d'octubre del 2007 que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.