estat de crèdits, manca d'audiència del deutor, nul·litat aute d'aprovació

Aute

Magistrats

JAUME TOR PORTA VINCENT ANIERE CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000224/2025

ORIGEN: 4000081/2020 - 0

NIG: 5300542120200000373

AUTE 000026-2026 DE 27/02/2025

Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA

Data : 27/02/2025

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000224/2025

Nig : 5300542120200000373

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00026A

AUTE 000026/2026

PARTS:

Apel·lant: Sr. Mateu

Advocada: Sra. Alba

Apel·lat: Sr. Carles

en tant que administrador judicial de la cessació de pagaments i fallida de la societat ORG000 i del Sr. Mateu

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: estat de crèdits, manca d'audiència del deutor, nul·litat aute d'aprovació

Andorra la Vella, a 27 de febrer del 2026

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per Aute de 19-3-2020 es va declarar la cessació de pagaments i fallida de la societat ORG000 amb efectes a partir del dia 27-9-2018, nomenant administrador judicial del procés concursal al Saig Sr. Carles.

2.- El 10 de maig del 2022, l'administrador judicial presentava l'estat de crèdits que s'aprovava definitivament per aute de 15 de juny del 2023.

3.- Per Aute de 22-2-2024, es declarava la fallida personal del Sr. Mateu, administrador únic de la societat ORG000, decisió que es va confirmar per aute d'aquesta Sala de 18-9-2024.

4.- El 8 de novembre del 2024, l'administrador judicial presentava estat de crèdits definitiu que s'aprovava per aute de 24-9-2025.

5.- Contra aquesta decisió, formula recurs d'apel·lació el Sr. Mateu, demanant es dicti Resolució revocant-la, desestimant l'aprovació definitiva de l'estat de crèdits presentat per l'administrador judicial en data 8 de novembre del 2024 i posant en coneixement de l'administrador únic de la societat en fallida, la informació relativa als béns subhastats així com l'import obtingut i la seva assignació, revisant i rectificant el crèdit reconegut a favor del Sr. Roland, d'acord amb el resultat de la retroacció i valoració real dels béns.

6.- L'administració judicial s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat demanant la seva desestimació i confirmació de la resolució dictada per la Batllia.

7.- El 10 de febrer del 2026, s'emplaçà a les parts a fi que es manifestessin sobre l'eventual nul·litat de l'Aute de 24 de setembre del 2025 per la manca d'audiència del deutor amb caràcter previ a l'aprovació de l'estat de crèdits definitiu.

Per escrits de 19 i 24 de febrer les parts s'hi ha manifestat al respecte.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La resolució recorreguda declara l'aprovació definitiva de l'estat de crèdits plantejada per l'administrador judicial. El Sr. Mateu s'alça contra aquesta decisió sustentant que infringia les seves garanties processals i el dret constitucional a la jurisdicció, en el seu vessant de dret a obtenir una resolució motivada i a la defensa, atès que l'aute impugnat aprova definitivament l'estat de crèdits de la fallida sense valorar ni respondre les al·legacions formulades per aquesta part. En particular, refereix que no es tenien en compte les objeccions relatives a l'existència de béns suficients per satisfer els deutes, a la destinació d'aquests béns al pagament del principal creditor, ni a la insuficient i incompleta valoració pericial del material subhastat, valorat en una quantia manifestament inferior al seu valor real. Tampoc s'explicaria la incoherència entre l'import del deute inicial i l'import final fixat, que lluny de disminuir s'incrementa sense justificació. D'altra part, refereix que l'aute ometia tota referència a, per exemple la retroacció dels efectes de la subhasta, al destí dels fons obtinguts, etc, generant una manca d'informació essencial. Aquesta absència de motivació i transparència produïa una situació d'indefensió material efectiva, impedint a aquesta part exercir el seu dret de defensa en condicions d'igualtat i vulnerant els principis de contradicció, seguretat jurídica i procés degut, motius pels quals se sol·licita la revocació de la resolució recorreguda.

Segon.- Quant a la pretesa manca de resolució de les consideracions contingudes en l'escrit de data 13 de setembre de 2023: improcedència.

La part recurrent imputa a la resolució impugnada una suposada manca de valoració de les circumstàncies i pretensions exposades en l'escrit presentat en data 13 de setembre de 2023 (registrat l'endemà), obrant als folis 208 i següents. Aquest retret, però, no pot ser acollit.

En efecte, cal situar l'esmentat escrit en el seu exacte context processal. La seva presentació no responia a cap tràmit vinculat a la formació o aprovació de l'estat de crèdits, sinó que obeïa estrictament al trasllat acordat mitjançant resolució de 19 de juliol de 2023 (foli 205), a través del qual se l'assabentava de la petició formulada per l'administrador judicial tendent a l'extensió del procediment concursal a la persona del Sr. Mateu. Les al·legacions efectuades en aquest marc van ser degudament examinades i valorades, en primer terme, per l'aute de la Batllia de 22 de febrer de 2024 i, posteriorment, per l'aute dictat per aquesta mateixa Sala en data 18 de setembre de 2024, resolucions que van donar resposta expressa a les qüestions plantejades i que han esdevingut fermes.

En aquest context, no es pot pretendre que el contingut d'aquell escrit hagi de ser novament objecte d'examen en el moment de l'aprovació de l'estat de crèdits definitiu, atès que les qüestions que s'hi plantejaven no incideixen directament en la determinació o qualificació dels crèdits, sinó que ja havien estat resoltes de manera definitiva pels òrgans jurisdiccionals competents. Pretendre el contrari suposaria desbordar l'objecte propi d'aquesta fase del procediment i reobrir un debat ja resolt amb caràcter ferm.

Tercer.- Quant a la pretesa vulneració del dret a la defensa de la part recurrent per la manca d'informació relativa als efectes de la retroacció de la subhasta judicial realitzada per la Saig.

La retroacció de la subhasta judicial acordada per la Batlle del concurs respon únicament a la necessitat de reintegrar a la massa activa del procediment concursal l'import obtingut mitjançant la subhasta practicada per la Saig Sra. Azucena, subhasta que havia estat instada a petició d'un sol creditor, el Sr. Roland, amb la finalitat que el producte resultant pogués ser posteriorment distribuït entre la totalitat dels creditors conforme a les regles pròpies del concurs.

Ens trobem, així, davant d'una mesura de caràcter estrictament patrimonial, que no projecta cap efecte directe ni immediat sobre el reconeixement o la qualificació dels crèdits que integren l'estat de crèdits aprovat. I és que la retroacció acordada no incidirà ni en l'existència ni en la quantia dels crèdits reconeguts, sinó que únicament afectarà la destinació del producte obtingut de la realització dels béns, el qual deixa d'afavorir un creditor individual per integrar-se en la massa concursal i ser distribuït posteriorment d'acord amb el principi de la "pars condicio creditorum".

En aquestes circumstàncies, la manca d'informació invocada per la part recurrent sobre els efectes concrets de la retroacció no pot ser qualificada de vulneració efectiva del dret de defensa, atès que no ha impedit ni ha condicionat l'exercici dels seus drets processals ni ha generat una situació d'indefensió material real en relació amb l'aprovació de l'estat de crèdits. Serà, si escau, en una fase posterior del procediment, en el moment d'analitzar i aprovar les modalitats de repartiment de l'actiu, quan caldrà ponderar si l'aplicació del romanent obtingut s'ha dut a terme de conformitat amb l'ordenament jurídic.

Quart.- Tot i el que acabem d'exposar, sí que considerem que concorre una evident manca d'audiència del deutor en l'acte d'aprovació de l'estat de crèdits. En efecte ja hem tingut ocasió d'apuntar (aute de data d'avui, rotlle TSJC- 203/2025) que "el Decret de 4 d'octubre de 1969 sobre la cessació de pagaments i fallida respon a una concepció classicista del dret concursal, en la qual la protecció dels interessos econòmics dels creditors s'erigia en la finalitat primordial del procediment (vegeu en aquest sentit les consideracions que s'emetien en l'aute de 8-3-2021 rotlle TSJC-48/2020, pel qual es confirmava la resolució d'instància que declarava en cessació de pagaments i fallida les societats AG, SA i C, SA, Vè FD, apartat 1). En aquest esquema, el Decret configura el deutor com un subjecte essencialment passiu, privat tant de les facultats d'administració i disposició del seu patrimoni com d'un protagonisme processal efectiu.

Aquesta concepció es manifesta de manera especialment clara en la regulació de la formació de l'estat de crèdits. Els articles 34 a 38 del Decret atribueixen als creditors la iniciativa en la presentació dels seus crèdits, encomanen a l'administrador judicial la seva verificació i qualificació, i preveuen mecanismes d'impugnació de l'estat de crèdits en benefici d'aquests, sense que en cap moment es faci referència de cap mena al deutor ni se li reconegui legitimació pròpia en aquesta fase del procediment. En aquest context normatiu, la intervenció tradicionalment admesa al deutor ha estat merament indirecta, limitada a la seva col·laboració com a font d'informació auxiliar de l'administrador judicial, sense que aquesta participació pugui ser considerada com l'exercici d'un dret processal autònom ni com el reconeixement d'una capacitat de contradicció efectiva.

Ara bé, l'acte d'aprovació de l'estat de crèdits no pot ser qualificat com un simple instrument d'ordenació interna del concurs, mancat de transcendència externa. Ben al contrari, es tracta d'un acte amb una incidència directa i determinant en l'esfera jurídica i patrimonial del deutor, en tant que fixa de manera definitiva l'abast del passiu concursal i, consegüentment, la mesura exacta de la seva responsabilitat patrimonial dins del procediment.

Aquesta incidència resulta encara més rellevant en supòsits com el present, en què els efectes del concurs s'estenen als administradors de les societats fallides, afectant-los personalment. En aquests casos, la determinació definitiva de l'estat de crèdits no sols condiciona el desenvolupament del procediment concursal pròpiament dit, sinó que pot projectar els seus efectes més enllà de la seva clausura, amb una incidència notable en qüestions com l'eventual rehabilitació del fallit, la delimitació de la seva responsabilitat personal front a accions posteriors exercitables pels creditors un cop recuperades les accions individuals, o la valoració global de la seva situació jurídica després de la finalització del concurs.

En aquestes circumstàncies, no és admissible cap interpretació del Decret de 1969 que no s'adeqüi al mandat derivat de l'

article 10 de la Constitució

i de l'

article 6.1 del Conveni Europeu dels Drets Humans

. El fet que una norma preconstitucional no reguli expressament la participació del deutor en la fase d'aprovació de l'estat de crèdits no pot ser interpretat com una exclusió implícita del seu dret d'audiència, sinó com una llacuna normativa que ha de ser integrada mitjançant l'aplicació directa dels principis constitucionals, convencionals i les vigents normes processals posteriors que informen el dret a un procés equitatiu. I en aquest sentit ja s'ha pronunciat reiteradament el Tribunal Constitucional en l'àmbit concret del dret concursal (vegeu entre altres la Sentència de 20 de desembre del 2024 Causa 2024-56-Re i la Sentència de 18 de novembre del 2024, causa 2024-49-RE).

Des d'aquesta perspectiva, l'aprovació definitiva d'un estat de crèdits sense garantir l'audiència del deutor vulnera els principis de contradicció, de defensa i d'igualtat d'armes processals, en la mesura que permet la determinació definitiva del passiu concursal sense assegurar la participació efectiva del subjecte directament afectat per aquesta decisió".

Si aquestes consideracions es traslladen al supòsit que s'examina s'aprecia com en cap moment abans de dictar-se l'aute d'aprovació de l'estat de crèdits s'ha promogut l'audiència del deutor, i en aquesta eventualitat escaurà anul·lar l'aute de 24-9-2025 a fi que es concedeixi un tràmit d'audiència específic a la part recurrent i, si escau, als creditors que singularment puguin veure's afectats per les al·legacions que aquell formuli, abans de procedir a l'aprovació definitiva de l'estat de crèdits pel Batlle, d'acord amb el que disposa l' article 38 del Decret de 4 d'octubre de 1969 .

No poden prosperar les consideracions que l'administrador judicial exposa en l'escrit de 19 de febrer de 2026, presentat en compliment de la Resolució dictada per aquesta Sala el dia 10 precedent. El fet que el Decret del 1969 no estableixi expressament un tràmit específic d'audiència del deutor en la formació de l'estat de crèdits no autoritza a prescindir de les garanties que dimanen directament dels principis de defensa, audiència i contradicció que dimanen de la Constitució, els quals s'imposen com a criteri rector de qualsevol actuació amb incidència en l'esfera jurídica de l'afectat.

Tampoc podem admetre l'argument segons el qual no hi hauria hagut lesió als esmentats drets perquè el deutor no va retornar les trucades efectuades, perquè l'estat de crèdits fou objecte de publicitat o perquè posteriorment va poder interposar recurs d'apel·lació. El dret de defensa no es satisfà amb el mer reconeixement d'una possibilitat abstracta d'intervenir en la formació de l'estat de crèdits ni amb la simple accessibilitat formal a determinada informació, sinó que exigeix una comunicació efectiva, clara i completa que permeti a l'interessat conèixer amb precisió el contingut dels crèdits i disposar d'un termini cert per formular, amb ple coneixement de causa, les al·legacions que estimi pertinents abans de l'aprovació judicial.

Uns intents de contacte telefònic infructuosos dels quals ni tan sols consta la recepció efectiva no equivalen a aquesta posada en coneixement formal del deutor. Com tampoc no pot entendre's que la facultat de recórrer una decisió ja adoptada supleixi l'exigència d'una audiència prèvia real, perquè en definitiva s'ha impedit al deutor de poder dir la seva i incidir en l'acte d'aprovació de l'estat de crèdits.

Cinquè.- L'èxit del recurs comportarà que no hagi de fer-se especial pronunciament amb relació a les costes ocasionades.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Anul·lar l'aute de 24-9-2025 a fi que es concedeixi un tràmit d'audiència específic al Sr. Mateu i, si escau, als creditors que singularment puguin veure's afectats per les al·legacions que aquest formuli, abans de procedir a l'aprovació definitiva de l'estat de crèdits pel Batlle, d'acord amb el que disposa l' article 38 del Decret de 4 d'octubre de 1969 .

I sense fer pronunciament en relació amb les costes ocasionades.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.