Recusació de Magistrat TSJP 101-16 (TSJC 154/2016)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000154/2016 ORIGEN: 0000101/2016

NIG: 5300531120160000008

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 25 de maig del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els M.I. Srs. Magistrats Vincent Anière i Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Tribunal de Corts va dictar Aute, de data 1-03-2016, segons el qual denegava l'extradició del súbdit francès Sr. Daza, domiciliat al Principat d'Andorra.

El Mgfc. Ministeri Fiscal va interposar recurs d'apel·lació contra el referit Aute davant de la Sala penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra.

II.- El lletrat del Sr. Daza, per escrit de data de registre 24-03-2016, va referir que per Providència de 18-03-2016 el President de la sala penal Sr. Olmo va designar com a ponent a la Sra. Gálvez per a conèixer del present afer. En aquesta línia d'idees, indica que el Sr. Olmo i la Sra. Gálvez són magistrats en actiu al servei de la República francesa i que, per tant, hauran d'analitzar la bondat de la petició d'extradició fonamentada en resolucions de tribunals francesos i sol·licitada per la fiscalia de la República francesa. Per tant, considera que incorren en diferents supòsits de recusació de l'art. 73 LQJ (apartats 4, 6 i 7: tenir o haver tingut qualsevulla relació mercantil o econòmica amb qualsevulla de les parts o els seus advocats, tenir amistat íntima o enemistat manifesta amb qualsevulla de les parts o els seus advocats o bé tenir interès directe en l'objecte del plet).

III.- En data 11-04-2016 els magistrats Srs. Olmo i Gálvez van emetre els seus respectius informes, en virtut dels quals, i en atenció als arguments exposats, sustenten que no incorren en causa de recusació que justifiqui el seu apartament del coneixement de l'afer.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'article 75 LQJ estableix que "El president del Tribunal del qual forma part el batlle o el magistrat que ha decidit abstenir-se ha de ser informat de les motivacions de l'abstenció esmentada. El Tribunal Superior resol sobre les recusacions quan aquestes no hagin estat acceptades per la Batllia o el Tribunal de Corts. Si la recusació s'adreça a un magistrat del Tribunal Superior, és resolta per una secció de tres membres de la qual no pot formar part la persona recusada".

En consonància amb les previsions de l'article 75 LQJ correspon a aquesta Sala la resolució de la recusació plantejada pel lletrat del Sr. Daza.

II.- Establerta la competència de la Sala, és necessari posar de manifest, quant al fons, que, tant pels diferents textos normatius, com per la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans i del Tribunal Constitucional, la finalitat que cerca la recusació consisteix en garantir la imparcialitat del jutjador. Així, no solament es pronuncia l'article 10 C.A., l'article 6.1 del Conveni Europeu per a la protecció dels drets humans i de les llibertats fonamentals, de 4-11-1950, l'article 10 de la Declaració Universal dels drets humans, de 10-12-1948 i l'article 14 del Pacte Internacional de drets civils i polítics de 19-12-1966, sinó també ha estat precisat pel Tribunal Europeu de Drets humans en les sentències, entre altres, de 2-03-2000 (cas Garrido Guerrero contra Espanya), 28-10-1998 (cas Castillo Algar), 24-08- 1993 (Cas Nortier), 16-12-1992 (cas Sainte-Marie) i 24-05-1989 (cas Hauschildt).

La imparcialitat del jutjador, com a garantia del justiciable, es projecta en una doble vessant: la subjectiva, en el sentit que el jutge no ha de tenir cap relació amb les parts que pugui suscitar un interès previ en afavorir-les o perjudicar-les, i l'objectiva, entesa aquesta darrera com que els jutges o Magistrats s'acostin a l'afer sense prejudicis ni prevencions que puguin existir derivats d'una relació o contacte previ amb l'objecte del procés.

Aquesta Sala ja va tenir ocasió de posar de manifest que esdevé essencial per a la resolució de la present qüestió, tenir present que la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans respecte de l'article 6 de la Convenció (Afer Delcourt, 17-01-1970, Afer De Cubber, 26-10-1984 o Afer Castillo Algar- 28-10-1998) ha reconegut que en una societat democràtica l'aparença d'imparcialitat es connecta íntimament amb la confiança que els Tribunals inspiren a la mateixa. I, en aquest sentit, s'ha afirmat que, en l'extrem que ens afecta, relatiu a la imparcialitat subjectiva, el Tribunal no ha de tenir prejudici o inclinació personal respecte de cap de les parts, però a més ha d'oferir garanties suficients per a excloure qualsevol dubte legítim al respecte (cfr. Fey c. Austria o Wettstein c. Suiza).

També aquesta Sala ha tingut ocasió d'indicar que l'eventual sospita que pugui recaure sobre el jutge ha d'anar més enllà de l'aparença i fonamentar-se en dades objectives (ATSJ 27-10-2011), a la vegada que el Tribunal Constitucional en sentència de 4-06-2012, ha manifestat que "per preservar el dret al jutge o tribunal imparcial cal que aquells que se sotmeten a la seva jurisdicció, no tinguin sospites sobre la imparcialitat de cap dels membres que composen el tribunal que ha de dictar la resolució judicial. Tanmateix, també hem reiterat que aquesta sospita ha de basar-se en dades objectives de relleu (...) La transcendència de la teoria de les aparences ha anat sent matisada i la distinció entre imparcialitat subjectiva i objectiva també... Finalment, en qualsevol problema de parcialitat hi ha elements subjectius que afecten al jutge que cal corroborar amb dades objectives".

La recusació dels magistrats Srs. Olmo i Gálvez es fonamenta en la concurrència de les causes 4, 6 i 7 de l'article 73 LQJ) (numerades amb lletres i no amb números. Les referides causes de recusació són les següents:

d) Tenir o haver tingut qualsevol relació jurídica, professional, mercantil o econòmica amb qualsevol de les parts o els seus advocats.

Tenir amistat o enemistat manifesta amb qualsevol de les parts o els seus advocats.

Tenir interès directe en l'objecte del plet.

El motiu o raó per la qual es recusa als magistrats de la Sala penal rau, segons el recusant, en el fet que es tracta de magistrats al servei de la República francesa i que seran ells els que hauran de valorar la bondat de la petició d'extradició d'un súbdit francès fonamentada en resolucions de tribunals francesos i sol·licitada per la fiscalia francesa.

Respecte de la recusació, fonamentada en la vessant de la imparcialitat subjectiva, aquesta sala ha posat de manifest que " ... és doctrina d'aquesta Sala (TSJA 261/14) que "I, en aquest sentit, s'ha afirmat que, en l'extrem que ens afecta, relatiu a la imparcialitat subjectiva, que es tradueix en que el Tribunal no ha de tenir prejudici o inclinació personal respecte de cap de les parts, però a més ha d'oferir garanties suficients per a excloure qualsevol dubte legítim al respecte (cfr. Fey c. Austria o Wettstein c. Suiza).

També aquesta Sala ha tingut ocasió d'indicar que l'eventual sospita que pugui recaure sobre el jutge ha d'anar més enllà de l'aparença i fonamentar-se en dades objectives (TSJC-275-11 de data 27-10-2011)".

Les precedents consideracions aplicades al present cas justifiquen que la recusació fonamentada a les causes d) i f) no pot prosperar. En primer terme, cal determinar que les parts en el present recurs d'apel·lació són, per una banda, el Sr. Daza, i per l'altra el Mgfc. Ministeri Fiscal del Principat d'Andorra, de manera que les al·legacions efectuades no suposen, des de cap òptica, que es pugui entendre que els magistrats tenen relacions jurídiques professionals, mercantils o econòmiques amb qualsevol de les parts o els seus lletrats, ni tampoc que existeixi amistat o enemistat manifesta amb les parts o els seus lletrats. Cap principi de prova ni cap al·legació s'efectua per la recusant que es pugui incardinar a les referides causes.

III.- Quant a la causa, fonamentada a la lletra g) de l'article 73 LQJ, consistent en l'existència d'un interès directe en l'objecte del plet, tampoc la mateixa pot ésser apreciada per aquesta Sala.

Aquest Tribunal Superior ha d'entendre interès directe com la inclinació dels magistrats respecte de la resolució de l'objecte del plet, en aquest cas l'extradició del súbdit francès, en un sentit o un altre. En aquest sentit, no es solventa un tema que els pugui afectar especialment ni tampoc pot obtenir cap benefici o perjudici de la resolució que es dicti quan es resolgui el recurs d'apel·lació.

El sol fet de ser magistrat a la República francesa (condició que només recau a la Sra. Gálvez, atès que el Sr. Olmo no es troba en actiu, sinó que exerceix de professor universitari) no es pot entendre que comprometi la seva imparcialitat. En aquest sentit, per a apartat a un jutge del coneixement d'un afer és necessari que existeixin dubtes objectivament justificades, que es trobin exterioritzades i recolzades en dades objectives, de les quals es pugui sustentar de manera fonamentada que no actuarà conforme a la llei.

Des d'aquesta òrbita d'idees, si bé l'aparença d'imparcialitat esdevé molt important, els dubtes sobre la imparcialitat han d'assolir una consistència que permetin entendre que les mateixes es troben justificades de manera legítima i objectiva (SSTEDH de 1 d'octubre de 1982, affer Piersack, § 30; de 26 d'octubre de 1984, affer De Cubber, § 26; de 24 de maig de 1989, affer Hauschildt, § 47; de 29 d'agost de 1997, affer Worm, § 40; de 28 d'octubre de 1998, affer Castillo Algar, § 45; de 17 de junio de 2003, affer Valero, § 23).

En el cas que ara ens ocupa, no s'ha acreditat cap interès directe en el resultat que pugui tenir el recurs referent a l'extradició, sense que altres consideracions, que poguessin abonar un interès indirecte en la resolució del mateix, per la condició de magistrats o professors universitaris a França, no pot ésser tinguda en compta, per una banda, perquè els magistrats francesos desenvolupen la seva feina a Andorra de manera independent i amb subjecció al que es determina a la C.A. i a la Llei Qualificada de la Justícia, sense cap control o supervisió de l'Estat francès, la qual cosa atemptaria clarament a la sobirania de les Valls d'Andorra, i, per l'altra, per quant la causa de recusació només es refereix a l'interès directe en l'objecte del procés i no inclou l'indirecte (no obstant, tampoc concorri en el present cas per les argumentacions ja exposades).

Les consideracions anteriors justifiquen la desestimació de la recusació instada dels Magistrats de la Sala penal Srs. Olmo i Gálvez.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR la recusació dels Magistrats de la Sala penal Srs. Olmo i Gálvez, instada per la direcció lletrada del Sr. Daza.

Procedeix l'aixecament de la suspensió de la tramitació del recurs d'apel·lació TSJP- 0000101/16 i la continuació de la mateixa.

Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-