Pagament despeses extraordinàries del menor (351/07)

Aute

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-351/07

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 19 de juny de 2008 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 6 de juliol del 2007 la representació processal de la Sra. Carranza va formular demanda d'embargament preventiu sobre els béns i drets del Sr. Guerrero per tal de garantir el pagament de la suma de 3.277 euros en concepte de pensions endarrerides, més la de 676,90 euros corresponent a la meitat de les despeses ocasionades per la inscripció de la filla comú a les colònies d'estiu.

II.- La representació processal del Sr. Guerrero va contestar a l'escrit de manifestacions formulat per l'adversa oposant-se al pagament de la meitat de la despesa extraordinària generada per la inscripció de la filla comú a les colònies d'estiu, per considerar que aquesta havia estat una decisió unilateral de la Sra. Carranza, que no s'havia acreditat la seva necessitat i que el seu cost era molt elevat ja que es tractava d'un centre privat.

III.- L'Aute de l'Hble. Batlle de data 17 de setembre del 2007 va considerar que, existint una Sentència ferma que obligava al Sr. Guerrero al pagament d'una pensió d'aliments a favor de la seva filla, no procedia l'embargament preventiu sol·licitat, sinó l'execució forçosa de la mateixa. Per aquesta raó, atorgava al Sr. Guerrero un termini de quinze dies a fi que fes efectiva la suma de 3.221,90 euros en concepte de pensions endarrerides i de la meitat de les despeses ocasionades per la inscripció de la C. a les colònies d'estiu.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Guerrero i, pels arguments recollits en les seves conclusions, demana la seva revocació en el sentit que no se li imposi el pagament de la suma de 676,90 euros corresponents a la inscripció de la seva filla a les colònies d'estiu.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a primer motiu del recurs la representació del Sr. Guerrero argumenta que no és cert que la manca d'exercici per part del seu mandant del règim de visites pactat en el seu moment entre els esposos, i homologat per la Sentència de 6 de desembre del 2004, fos la causa de que la Sra. Carranza hagués d'inscriure a la filla comú en unes colònies d'estiu, ja que havia estat ella la que li havia impedit que el seu mandant pogués visitar la nena, de tal manera que aquest no té perquè suportar aquesta despesa.

Del conveni signat entre les parts i homologat per l'esmentada Sentència es dedueix que el Sr. Guerrero podria gaudir de la companyia de la seva filla a partir del moment que aquesta complís dos anys i mig durant trenta dies ininterromputs durant les vacances escolars d'estiu. No obstant, en data 21 de març del 2007 la representació processal de la Sra. Carranza va sol·licitar que es suspengués el dret de visita que l'esmentada resolució atorgava al pare de la nena i que es determinés com s'haurien de reprendre els contactes paterno-filials, ja que el Sr. Guerrero no havia complert amb la seva obligació de relacionar-se amb ella. Atenent aquesta petició, l'Aute de l'Hble. Batlle de 8 de maig del 2007 va decidir restablir els esmentats contactes tal com es trobaven previstos al conveni ratificat judicialment, amb la particularitat de que els sis primers mesos a partir de la fermesa de la resolució el dret de visita del Sr. Guerrero envers la seva filla tindria caràcter diürn exclusivament, per tal d'aconseguir que es pogués restablir una relació que s'havia trencat entre pare i filla sense que aquesta patís cap trauma.

Per aquesta raó, durant el mes de juliol d'aquell any el recurrent havia de tenir en la seva companyia a la nena durant el dia i cal presumir que les Sentències es compleixen i per tant que la Sra. Carranza no li va impedir veure la nena i que el Sr. Guerrero en va tenir cura durant l'horari escolar. En contra d'aquesta presumpció, el recurrent reconeix que no va gaudir d'aquesta possibilitat argumentant que va ser la seva mare la que li va impedir veure la nena, però sense aportar cap prova del que al·lega. D'altra banda, si realment la Sra. Carranza li va impedir gaudir del dret que li concedia l'Aute del 8 de maig del 2007 allò procedent hauria estat comunicar-ho a la Batllia per tal que es prenguessin les mesures oportunes perquè fos respectat el seu dret, cosa que el Sr. Guerrero no va fer en cap moment. Aquesta manca de prova de l'excepció que al·lega el recurrent ha de comportar la desestimació d'aquest motiu del recurs, tenint en compte a més que la seva actuació prèvia en el sentit de no complir el règim de visites establert per la Sentència de 6 de desembre del 2004, que va donar lloc a la decisió de l'Hble. Batlle de fixar un règim transitori per tal de reprendre les relacions entre pare i filla, porta més aviat a pensar que tampoc va complir les seves obligacions durant aquell estiu. No sent possible atribuir a la Sra. Carranza l'incompliment per part del recurrent del deure de tenir cura de la seva filla durant els terminis pactats, és palesa la necessitat que aquesta tenia de deixar la nena unes hores a unes colònies d'estiu, ja que és habitual que sols es pugui disposar d'un mes de vacances.

II.- En contradicció amb l'argument anterior al·lega el recurrent que si no va poder estar en companyia de la nena va ser perquè la Sra. Guerrero va apel·lar l'Aute del mes de maig del 2007 i aquest va ser admès a dos efectes, de tal manera que fins el mes de desembre d'aquell any, en què aquesta Sala va desestimar el recurs, no va poder gaudir de la companyia de la seva filla. No obstant, cal tenir en compte que, mentre l'execució de l'Aute estava suspesa, quedava vigent la Sentència de l'any 2004 que li permetia un règim de visites molt més ampli que el que aquell disposava, raó per la qual tampoc aquest argument es pot estimar i no sols això, sinó que al defensar-lo el Sr. Guerrero no fa més que reconèixer que va ser ell qui va decidir no posar-se en contacte amb la nena durant aquell mes.

III.- Argumenta igualment el recurrent, com a segon motiu del recurs, que la inscripció de la nena a les esmentades colònies no ha estat provada a les actuacions, ni tampoc s'ha acreditat que l'agent hagués pagat el seu cost i aquest motiu tampoc es pot estimar. Consta al foli 153 de les actuacions la programació que el Col·legi Internacional del Pirineu va lliurar als pares dels alumnes per les activitats d'aquell estiu, que la Sra. Carranza va guardar, i en el mateix document ja es menciona quin serà l'import d'aquest i, escrit a ma, el de les dietes corresponents, de tal manera que és evident que la mare de la nena es va interessar per les condicions del curs. D'altra banda, és lògic que, si la Sra. Carranza treballava i el Sr. Guerrero no es feia càrrec de la nena durant el mes de juliol, la seva mare havia de buscar una solució perquè aquesta estigués atesa durant aquell mes. Per aquestes raons, encara que aquest document no és una prova absoluta de que la nena seguís realment aquest curs cal presumir que ho va fer, ja que no es pot demanar que la matricula per un curs d'estiu com aquest es faci formalment i s'ha de considerar suficient per provar-ho els indicis de l'interès demostrat i la necessitat de servir-se d'ell. Respecte del pagament de l'import del curs, resulta evident que si la nena va assistir al curs la seva mare el va pagar i és lògic que en el moment de presentar la demanda, el dia 6 del mateix mes i any en que aquest es realitzava, no es pogués aportar el justificant d'haver fet el pagament a través del Banc. En tot cas, aquestes presumpcions han estat confirmades per el document de domiciliació del rebut de l'escola per aquell curs feta el 18 de juliol del 2007 que s'ha aportat en aquesta alçada.

IV.- En contra de la decisió de l'Hble. Batlle al·lega també el recurrent que el preu d'aquest curs era excessivament elevat i que no se'l pot obligar a ell a assumir el cost d'inscriure a la nena unilateralment en unes activitats tant costoses. Malgrat els arguments de la recurrent s'ha d'entendre justificat que la Sra. Carranza decidís inscriure a la nena durant el mes de juliol al mateix col·legi al qual assistia durant el curs, a on podia trobar-se dins el mateix ambient al que estava acostumada i possiblement amb alguns dels nens amb els que ja tenia amistat. Per aquesta raó, tampoc aquest motiu del recurs es pot estimar, considerant a més que tampoc el recurrent ha provat que existeixin al Principat altres opcions més barates i igualment convenients per la nena, ni tampoc ell va ajudar a la seva mare a buscar-les en el moment oportú.

V.- Per últim, argumenta el recurrent que l'Aute contra el què formula recurs és incongruent perquè no li imposa el pagament de la inscripció de la C. a l'escola d'ensenyança privada a la què assisteix i en canvi l'obliga a pagar el cost d'un curs d'estiu al mateix centre, però cal posar de relleu que el que seria incongruent per part de l'Hble. Batlle seria condemnar-lo a un pagar uns imports que no li han estat reclamats, ja que el que demana la part agent és el pagament de les pensions d'aliments a càrrec del recurrent que ell no va pagar en el seu moment.

V.- Atesa la naturalesa del procediment no es fa expressa imposició de les costes d'aquest recurs.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Guerrero contra l'Aute dicta per l'Hble. Batlle en data 17 de setembre del 2007 que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament respecte de les costes d'aquest recurs.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-