extensió de la declaració de fallida d'una mercantil a la persona física; saber si la retensió salarial de la mateixa és ajustada a dret; no qualitat de comerciant (5500005/2012)

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000252/2019 ORIGEN: 5500005/2012 - 00

NIG: 5300542120140001775

PARTS:

Apel·lant : Sr. Pulido

Procurador : Sra. Vall

Advocat : Sr. Campillo

Apel·lat : CESSACIÓ DE PAGAMENTS I FALLIDA

DE LA SOCIETAT E. SL i del Sr. Pulido

Admi. Judicial : Anaya

AUTE 038-2020

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

Andorra la Vella, el 27 de febrer del 2020. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- Per Aute d'aquesta Sala de 3-9-2015 (TSJC-142/2015) es declarava l'extensió de la declaració de fallida de la mercantil E. SL al Sr. Pulido.

Segon.- Per Aute de 26-6-2019, el Batlle ponent del procediment concursal de referència decidia:

"Únic.- Ordenar una retenció salarial per import de 432,90 EUR sobre les nòmines mensuals que hagi de percebre el Sr. Pulido a comptar del mes de juliol del 2019 i fins a nova ordre".

Tercer.- Contra l'esmentada Resolució, la representació processal del Sr. Pulido interposa recurs d'apel·lació, i mitjançant escrit de conclusions de data 19-9-2019 interessa la revocació de la decisió dictada en la instància, deixant sense efecte la retenció salarial acordada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present recurs passa per verificar si la decisió del Batlle ponent de procedir a retenir mensualment la suma de 432,90.- EUR de la nòmina que percep el Sr. Pulido és ajustada a dret.

La representació processal del Sr. Pulido sustenta que no ho és amb fonament als següents motius de greuge.

Segon.- En primer lloc sustenta que el procediment de fallida esdevenia inadequat per adoptar una retenció salarial del seu representat atès que el mateix no era comerciant i que una volta liquidats els seus actius, no resultava oportú que es continués amb el procediment concursal. Referia que el Sr. Pulido era un simple treballador per compte aliè i que l'embargament parcial del seu salari no es justificava.

En segon lloc considera que l'òrgan judicial d'instància incorria en una indeguda aplicació de la Llei de l'embargament atès que el seu àmbit objectiu es cenyia a procediments d'execució singulars i a l'adopció de mesures cautelars ço que però no era el cas en el supòsit que s'examinava.

En darrer lloc afirma que la Resolució recorreguda tampoc efectuaria una deguda ponderació de les circumstàncies personals i familiars que envoltaven el Sr. Pulido. Considera que el manteniment de les mesures decidides suposava deixar-lo en una situació crítica que no li permetia fins i tot fer front a les despeses mèdiques derivades de la malaltia de la seva esposa, tot i recordant que en atenció a l'art. 6 de la Llei, eren inembargables els béns i drets necessaris per la subsistència digna de la persona embargada i dels familiars que en depenguin econòmicament.

Tercer.- Quant al primer motiu del recurs, recordarem que el procediment consursal, en la modalitat de la fallida té vocació a assegurar la recuperació dels actius de la persona comerciant concernida, tot i procedint posteriorment a la seva liquidació ordenada i posterior repartiment del producte obtingut entre els creditors en funció dels privilegis i regles de prelació legalment establertes. Així i malgrat en l'actualitat el Sr. Pulido no desenvolupi cap funció inherent a l'àmbit del comerç en treballar per compte d'un tercer, el mateix continua trobant-se immers en un procediment de fallida vigent, en que el salari mensual que percep, suposa un actiu que l'administrador judicial ha de rescatar, en benefici de la massa de creditors.

En conseqüència el primer motiu del recurs ha de ser rebutjat.

Quart.- Pel que es refereix al segon motiu del recurs, aquest també ha de veure's abocat a fracassar.

En efecte, l'article 1 de la Llei 44/2014 de l'embargament relatiu al seu àmbit objectiu disposa:

"1. Aquesta Llei regula la pràctica de l'embargament en el marc dels procediments d'execució forçosa de les resolucions judicials o els actes administratius, dut a terme pel saig o per les administracions públiques que tenen la capacitat de fer-ho per si mateixes.

Aquesta Llei també és aplicable als embargaments que practiquin els òrgans jurisdicctionals.

Sense perjudici del deure de col·laboració que preveu l'article 2, s'exclouen de l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei els embargaments que tenen com a objecte els instruments o els productes d'activitats constitutives de delicte".

S'infereix d'aquesta disposició, que la Llei té vocació a regular l'embargament en les seves diferents modalitats (executiu o preventiu) i, llevat de l'especificitat resultant del seu apartat 3er, regula amb caràcter general i exclusiu la seva pràctica, dotant al subjecte concernit per la seva pràctica, de les garanties especialment previstes (catàleg de béns inembargables, inembargabilitat del salari mínim ···).

Afegirem que la mesura d'embargament adoptada pel Batlle ponent i avui discutida, queda inclosa en els dos primers apartats de l'article indicat. En efecte, d'una banda la cessació de pagaments i fallida correspon a un procediment d'execució col·lectiu que s'inicia amb la declaració judicial de la cessació de pagaments i fallida que requereix necessàriament de l'adopció de mesures conservatòries entre les quals l'embargament de salaris. D'altra part, els embargaments que en el mateix s'adopten en arres a preservar els actius del fallit, intervenen per part del ponent de la Secció civil del Tribunal de Batlles, òrgan encarregat de "vigilar i de decidir sobre les operacions i la gestió" (art. 12 del Decret de 4-10-1969), i en conseqüència aquests també es comprenen en el seu apartat segon.

Cinquè.- Quant al darrer motiu del recurs, no es discuteix en aquesta alçada que la retenció salarial decidida pel ponent del Tribunal de Batlles suposa una aplicació estricta dels coeficients fixats per l'art. 8.2 de la Llei de l'embargament en atenció a la situació personal i familiar del recurrent. No obstant, es defensa que malgrat les previsions de la Llei i en atenció a l'estat de salut de la seva esposa que requereix de diferents tractament atesa la malaltia que presenta, l'embargament del salari no resultaria procedent.

El Sr. Pulido es troba immers en un procediment d'execució col·lectiva per raó d'uns deutes importants que ostenta front a determinats creditors, que en mèrits del dret fonamental a la tutela judicial efectiva que ostenten, han d'obtenir no tant sols un reconeixement formal dels seus crèdits respectius sinó també que l'Estat adopti els mitjans legals necessaris per a que el deutor s'alliberi de la seva obligació àdhuc per la via forçosa en un termini raonable. Amb aquesta finalitat, la Llei de l'embargament regula la pràctica de les mesures d'embargament, establint diferents mecanismes que asseguren una deguda ponderació entre la satisfacció dels interessos dels creditors i el dret de la persona immersa en una procés d'execució i persones al seu càrrec de viure amb dignitat (inembargabilitat de diferents béns -cfr. art. 6 de la Llei- i del salari mínim segons coeficients preestablerts -cfr. art. 8-). Les indicades limitacions són però les úniques admeses pel legislador andorrà i a partir del moment en què amb les mateixes s'assegura el dret del deutor de viure amb la dignitat que li ha de permetre la satisfacció dels crèdits dels seus creditors, tampoc el recurs articulat podrà prosperar.

Sisè.- La desestimació del recurs comporta que les costes ocasionades pel mateix hagin de ser imposades a la part recurrent en mèrits de la regla del venciment objectiu. Les mateixes però no comprendran ni els honoraris d'advocat ni els de procurador de la part apel·lada atesa la seva incompareixença en aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Pulido contra l'Aute dictat pel Tribunal Unipersonal del Batlle en data 26-6-2019, quina part dispositiva confirmem íntegrament.

Segon.- Imposem a la part recurrent les costes ocasionades en aquesta alçada, sense que les mateixes però comprenguin ni els honoraris d'advocat ni els de procurador de la part apel·lada.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.