familia-mesures provisionals-pensió per aliments (0054/12)

Aute

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TSJC-054/12

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de juliol de 2012. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 15 de setembre del 2009 el Sr. Ribes va formular demanda de mesures provisionals prèvies a la separació matrimonial contra la Sra. Campillo, sol·licitant que es declarés la separació matrimonial dels esposos, que es mantingués compartida la pàtria potestat sobre el fill nascut del matrimoni, atribuint al seu pare la seva guarda i custòdia, que s'acordés què, atès que la Sra. Campillo s'havia endut el menor del Principat sense manifestar-li a on es trobaven, calia suspendre provisionalment el règim de visites al menor per part de la seva mare o, subsidiàriament, que es verifiqués el lloc i les condicions del domicili a on es materialitzaria el règim de visites i se'n fixés un en el qual la Sra. Campillo estigués controlada, que s'establís una pensió d'aliments pel menor a càrrec de la seva esposa de 400 euros mensuals i que se li imposessin a ella la totalitat de les costes del procediment. Sol·licitava igualment per altressí que s'adoptessin com provisionalíssimes les mesures que demanava com provisionals, petició que va ser desestimada per l'Aute de data 17 de setembre del 2009.

II.- La representació processal de la Sra. Campillo va contestar a la demanda oposant-se a la mateixa i va plantejar demanda reconvencional sol·licitant que se li concedís a ella la custòdia del seu fill Campillo, establint un règim de visites a favor del seu pare que descrivia, i que es fixés una pensió d'aliments a favor del nen i a càrrec del seu pare de 475 euros, més el 75% de les seves despeses extraordinàries. Per Altressí sol·licitava igualment que, atesa la situació de veritable emergència que s'havia produït, se li atribuís provisionalment a la seva mandant la guarda i custòdia del fill comú, així com els auxilis econòmics imprescindibles per la seva subsistència, que estimava que s'haurien de fixar en 475 euros mensuals, més el 75% de les despeses extraordinàries del menor, petició aquesta darrera que va ser igualment desestimada per l'Aute de data 19 d'octubre del 2009.

III.- La representació processal del Sr. Ribes va contestar a la demanda reconvencional formulada per la Sra. Campillo oposant-se a la mateixa i reiterant les manifestacions que feia en la seva demanda.

IV.- L'Aute dictat per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 18 de gener del 2012 va decidir estimar parcialment tant la demanda formulada pel Sr. Ribes, com la reconvencional plantejada per la Sra. Campillo, dispensant als consorts del deure de convivència conjugal, atribuint la pàtria potestat del fill comú a ambdós progenitors i la seva guarda i custòdia a la seva mare, establint un règim de visites al menor per part del Sr. Ribes que descrivia i fixant una pensió d'aliments a favor del menor i a càrrec del seu pare de 400 euros mensuals, més la meitat de les seves despeses extraordinàries, amb les precisions que s'establien.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Ribes i, en virtut dels arguments que es recullen a les seves conclusions, demana la seva revocació exclusivament pel que fa a la pensió que s'estableix i que el seu mandant considera que hauria de quedar fixada en 300 euros mensuals, no efectuant imposició de costes en relació a les d'aquesta alçada.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Manifesta el recurrent en el seu escrit de conclusions que les mesures que ell va sol·licitar en la seva demanda no les podria portar a terme en l'actualitat, ja que les seves circumstàncies personals han canviat substancialment, raó per la qual no formula recurs contra les adoptades per la resolució d'instància, excepte pel que fa a la pensió d'aliments que aquesta estableix en favor del seu fill i a càrrec seu, que considera excessiva atesa la seva situació econòmica.

Argumenta el recurrent que en aquest moment viu a Alcoletge i treballa a Lleida (Espanya) i el seu salari és de 1.179 euros, ha d'abonar una pensió d'aliments de 300 euros en favor d'un altre fill que va tenir d'una relació anterior, la seva nòmina està embargada mensualment per un import de 135,65 euros, té unes despeses per alimentació i hipoteca que paga a la seva companya actual de 500 euros mensuals, paga igualment 100 euros mensuals d'un préstec que va sol·licitar el mes de gener del 2012, suporta igualment uns pagaments per telèfon de 60 euros, mes els corresponents a la benzina que gasta per anar a treballar, raó per la qual no es pot fer càrrec d'una pensió en concepte d'aliments del seu fill superior als 300 euros mensuals.

II.- Els arguments que exposa el recurrent en el seu escrit de conclusions no es poden admetre per dos motius fonamentals.

En primer lloc, la fixació de l'import de la pensió d'aliments de la què s'ha de fer càrrec el recurrent per part de l'Hble. Batlle es fonamenta en la situació econòmica del Sr. Ribes acreditada al llarg del procediment, de tal manera que el que ha d'examinar aquesta Sala és si en el moment en què es va dictar l'Aute objecte del present recurs la decisió que es va prendre era la correcta, ja que si aquesta situació va canviar posteriorment allò procedent era demanar una modificació de les mesures que s'havien pres per haver sobrevingut un canvi substancial de les circumstàncies que les van motivar.

En el cas present, de les proves que consten a les actuacions es dedueix que el criteri de fixar en 400 euros mensuals la pensió a pagar pel Sr. Ribes en concepte d'aliments a favor del seu fill s'havia de considerar correcte en aquell moment. En efecte, si examinem els ingressos dels pares veurem que a l'extracte de punts de vellesa de la Sra. Campillo hi consta l'import de 1.315,79 euros mensuals durant l'any 2010 (foli 142v), mentre que en el del Sr. Ribes hi consta que en els anys 2009 i 2010 cobrava 2.511,48 euros com empleat del negoci "O.P." (163v), sense que la disminució d'ingressos que ell al·lega que va patir en desplaçar-se a Espanya hagi quedat acreditada a la instància, com no sigui per les seves manifestacions, que no es poden considerar per si soles un mitjà de prova adient. Per un altre cantó, les despeses d'aliments en sentit ampli per atendre les necessitats d'un menor de set anys s'ha de fixar en l'actualitat en uns imports mínims que oscil·len entre 600 i 800 euros mensuals i atès que el Sr. Ribes tenia uns ingressos superiors als de la Sra. Campillo era lògic entendre que aquell havia de contribuir en major mesura que aquesta.

En segon lloc, cal tenir en compte que en el seu escrit de conclusions, que porta data de 26 d'octubre del 2011, el recurrent manté la petició que formulava en la seva demanda en el sentit de que se li atribuís a ell la guarda i custòdia del nen, abonant la seva mare una pensió d'aliments per l'import de 400 euros mensuals i, atès que en aquell moment declarava cobrar 1.400 euros bruts mensuals, no es veu la raó per la qual ara que manifesta cobrar-ne 1.179 nets no es pot fer càrrec d'una pensió de 400 euros mensuals, ja que cal pensar que gaudir de la guarda i custòdia exclusiva del seu fill li hauria suposat un import similar malgrat la seva mare n'aportés altres 400. Per últim, cal destacar que atendre les necessitats d'un fill menor és un deure que s'ha de considerar preferent al desig de col·laborar al pagament d'unes despeses d'hipoteca de la parella amb la què es conviu, o assumir uns deutes l'origen dels quals es desconeix i que han comportat la necessitat de retornar un préstec, o que se li retingui una part del salari en virtut d'un embargament.

Finalment, cal destacar que l'Aute objecte del present recurs resol una demanda de mesures provisionals, de tal manera que serà en el procediment principal a on el Sr. Ribes podrà aportar tota mena de proves per tal d'acreditar la situació econòmica de la què gaudeix en l'actualitat i, per tant, la seva capacitat per atendre les necessitats del seu fill en la mesura de les seves possibilitats.

III.- Malgrat desestimar-se el recurs no es fa expressa imposició de les costes d'aquesta alçada atesa la naturalesa del procediment en virtut de la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Ribes contra l'Aute dictat per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 18 de gener del 2012, que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament sobre les costes del procediment.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.