Nul.litat de proves i dels autes del Batlle instructor per vulneració dels drets a la defensa i a un procès degut (TSJP-029/10)

Aute

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell Yves Picod Marie Conte

Rotlle núm. 29/10 Causa núm. TC-231-3/02 Sentència núm. 08-11

Ponent M.I. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell

Magistrats M.I. Srs. Yves Picod

Josep Maria Pijuan Canadell

Marie Conte

Andorra la Vella, vint de maig de dos mil onze.

En el recurs d'apel·lació interposat pel Mgfc. Ministeri Fiscal contra l'aute de data 20 de setembre del 2010 dictat pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència. Sent part els Srs. ENTITY_5; ENTITY_6; ENTITY_7; ENTITY_8; Montenegro i Vendrell. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent el M. I. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar aute de data 20 de setembre del 2010 pel qual va estimar la qüestió prèvia plantejada per la representació lletrada de l'acusat Izquierdo, amb l'adhesió d'altres acusats, de nul·litat de les proves i dels autes del Batlle instructor de data 15 de maig del 2002 per vulneració dels drets a la defensa i a un procés degut, així com la nul·litat del sumari per connexió d'antijuridicitat, i va decretar la nul·litat de tot el procediment seguit contra els acusats Izquierdo, Montenegro, Vendrell, Julián, Sarabia i Girona en la present causa TC-231-3/02.

II.-RESULTANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentat aute de data 20 de setembre del 2010 per entendre que en aquesta resolució el Tribunal de Corts confon els criteris necessaris per a dur a terme una comissió rogatòria internacional amb els criteris que permeten al Batlle fonamentar els autes per continuar investigacions. Segons disposa l'article 87 del Codi de Procediment Penal, l'aute ordenant intervencions de comunicacions ha de precisar el delicte major de què es tracta, les persones presumptament implicades i els motius pels quals és necessària la intervenció, i aquest formalisme ha estat respectat en el present cas ja que no es tractava d'una comissió rogatòria sinó d'un intercanvi d'informació en relació a un assumpte investigat a Espanya i d'un altre assumpte investigat a Andorra, que podien tenir lligams entre ells. Es pregunta el Mgfc. Ministeri Fiscal si es poden iniciar investigacions al Principat d'Andorra quan el Servei de Policia té coneixement de fets que poden ser delictius, citant l'article 22 del Codi de Procediment Penal, i que en el cas d'autes aquest coneixement es basava en les investigacions iniciades arran de la denúncia formulada per l'entitat X., com de manera encertada es diu en l'aute del Batlle instructor.

Afegeix el Mgfc. Ministeri Fiscal que l'aute recorregut no fonamenta ni explica perquè la manca de comissió rogatòria és constitutiva d'una vulneració del dret fonamental a la defensa i a un procés degut (Considerant tercer de l'aute). Finalment, el Mgfc. Ministeri Fiscal fa referència a la declaració de nul·litat feta pel Tribunal de Corts de les declaracions dels processats Vendrell i Izquierdo així com els documents que ha lliurat i a la manca d'informació de drets, al·legant que l'aute recorregut no precisa de quins folis exactament parla quan declara "nul·les aquestes proves", i que si bé es mostra el Mgfc. Ministeri Fiscal d'acord amb que quedin apartades les declaracions al Servei de Policia, d'acord amb la Jurisprudència recent del Tribunal Constitucional, entén que no quedarien afectades de nul·litat les declaracions efectuades per davant de l'Hble. Batlle instructor fetes en presència lletrada, ni les altres investigacions fetes sota control judicial. Denúncia una indeguda aplicació pel Tribunal de Corts de la doctrina anglosaxona dels fruits de l'arbre enverinat.

III.-RESULTANT: que la Defensa de l'acusat Sarabia ha mostrat la seva oposició al recurs del Mgfc. Ministeri Fiscal entenent que l'aute del Tribunal de Corts està degudament motivat en quan a la nul·litat de la prova per la seva obtenció il·lícita ja que el llistat d'operacions fraudulentes i altres documents havien estat obtinguts en el marc d'un procediment totalment inadequat ja que calia una comissió rogatòria, les declaracions recollides verbalment de Izquierdo i Vendrell no podien ser tingudes en compte ja que no foren informats per la policia del seu dret a no declarar ni a confessar-se culpables, i en quan als altres documents, entre ells les factures fictícies, varen ser lliurats pels interessats sense ser informats del seu dret a no lliurar-los sense ordre judicial essent documents auto inculpatoris.

La Defensa de l'acusat Julián també s'ha oposat al recurs del Mgfc. Ministeri Fiscal al·legant que dit acusat va sol·licitar assistència lletrada abans de la seva primera declaració al Servei de Policia, i li fou rebuda declaració sense assistència lletrada, per tant aquesta primera declaració és nul·la i d'aquesta nul·litat inicial se'n deriva la nul·litat de les proves obtingudes posteriorment. La Defensa de l'acusat Izquierdo s'oposà al recurs del Mgfc. Ministeri Fiscal reiterant, com ja va al·legar en plantejar la qüestió prèvia davant del Tribunal de Corts, la nul·litat dels autes de data 15 de maig del 2002 relatius a la intervenció, escolta i control de diversos telèfons i de control de comptes, i per extensió de tot el sumari, per l'existència de proves il·lícites en la investigació policial per haver-se obtingut amb vulneració dels drets fonamentals a un procés degut i a la intimitat, i per manca de control judicial del procediment i del procés degut, amb infracció dels articles 2 i 3 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional de 29 de desembre del 2000, ja que la investigació policial es va fer sense control del Batlle ni tant sol havent-ne donat coneixement al Ministeri Fiscal, incomplint l'article 22 del Codi de Procediment Penal, per la qual cosa considera que la connexió d'antijuridicitat aplicada pel Tribunal de Corts és correcta ja que la nul·litat és total per haver-se obtingut totes les proves de manera il·lícita. Aquesta Defensa també al·lega la vulneració del dret a un judici de durada raonable ja que el procés es va iniciar fa gairebé 9 anys, per la qual cosa interessa que es declari la vulneració del dret a un judici de durada raonable, en els termes previstos en l'article 10.2 de la Constitució.

La Defensa de l'acusat Montenegro s'oposa al recurs del Mgfc. Ministeri Fiscal al·legant que la forma en que s'inicià la instrucció no fou la denúncia adduïda pel Mgfc. Ministeri Fiscal sinó que va ser per mitjà de la informació adreçada per la policia espanyola, el que suposa la vulneració del dret fonamental a la defensa de l'acusat.

La Defensa de l'acusat Girona també s'oposa al recurs del Mgfc. Ministeri Fiscal perquè la intervenció, escolta i control de les línies telefòniques i dels comptes bancaris es fonamentà no en la denúncia feta pel representant de l'entitat X. sinó també en el llistat d'operacions i documents obtinguts per la policia andorrana amb vulneració dels drets fonamentals dels processats a la defensa i a un procés degut, i que totes les investigacions i gestions efectuades amb posterioritat també són nul·les perquè tenien vinculació directa amb les proves i autes declarats nuls i tenien causa única en dits autes i proves nuls.

Finalment, la Defensa de l'acusat Vendrell s'oposa al recurs del Mgfc. Ministeri Fiscal perquè els autes es varen acordar en base a unes informacions facilitades per la policia espanyola al Servei de Policia sense la pertinent comissió rogatòria, ja que la denúncia fou posterior i no podia corregir el defecte, i que la manca de comissió rogatòria vulnera el dret fonamental a la Defensa i a un procés degut per quan la transmissió d'informació es va realitzar sense cap control judicial. També al·lega que l'apreciació del Tribunal de Corts és totalment ajustada a dret perquè el procediment ha estat viciat des de l'origen i, conseqüentment, tot el que se'n deriva és nul.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal fonamenta el seu recurs en què el Tribunal de Corts confon els criteris necessaris per a dur a terme una comissió rogatòria internacional amb els criteris que permeten al Batlle fonamentar els autes per continuar investigacions, que l'aute del Batlle ordenant la intervenció de les comunicacions telefòniques s'ajustà plenament al que disposa l'article 87 del Codi de Procediment Penal, doncs no es tractava d'una comissió rogatòria sinó d'un intercanvi d'informació en relació a un assumpte investigat a Espanya i d'un altre assumpte investigat a Andorra, que podien tenir lligams entre ells. A més a més, al·lega el Mgfc. Ministeri Fiscal que el Servei de Policia va tenir coneixement dels fets arran de la denúncia formulada per un representant de l'entitat X., com de manera encertada diu l'aute del Batlle instructor.

Els fets que motivaren la Causa núm. TC-231-3/02 són una presumpta defraudació a través de targetes de crèdit amb la banda magnètica "clonada", que hauria estat realitzada per varis individus que formaven part d'una xarxa internacional i que haurien estat utilitzades, entre d'altres terminals, en terminals d'establiments del Principat d'Andorra, on s'haurien efectuat càrrecs ficticis per no correspondre a operacions comercials vertaderes, obtenint a canvi els titulars dels establiments una comissió d'un 50 per cent sobre l'import de cada operació.

Així, utilitzant aquestes targetes de crèdit amb la banda "clonada", s'haurien efectuat al Principat els següents càrrecs: 1r) a l'establiment "D.", regentat per l'acusat Izquierdo, 16 càrrecs amb 10 d'aquestes targetes de crèdit, per un total import de 48.000 euros; 2n) al taller de mecànica i planxisteria "A.", radicat a Andorra la Vella i regentat per l'acusat Montenegro, 69 càrrecs amb 30 d'aquestes targetes de crèdit, per un total import de 138.000 euros; 3r) a l'establiment "R.", radicat a Andorra la Vella i regentat per l'acusat Vendrell, 11 càrrecs amb 5 d'aquestes targetes de crèdit, per un total import de 19.000 euros; 4t) al taller de mecànica "B.", regentat per l'acusat Julián, 6 càrrecs amb una d'aquestes targetes de crèdit; 5è) al taller de mecànica "C.", regentat per l'acusat Sarabia, 2 càrrecs amb 2 d'aquestes targetes de crèdit; 6è) altrament, l'acusat Girona hauria copiat les bandes magnètiques d'un mínim de 5 targetes de crèdit de clients del "M.", on dit acusat hi treballava de cambrer, utilitzant un aparell portàtil lector-gravador de bandes magnètiques que li hauria deixat l'acusat Montenegro.

La investigació al Principat dels fets esmentats es va iniciar pel Servei de Policia arran d'un ofici de data 2 de gener del 2002 del Comandant en Cap accidental de l'Agregaduria de l'ambaixada d'Espanya al Principat d'Andorra adreçat al Sr. Director de Policia quin assumpte era la sol·licitud de gestions, ofici en que es deia que "La Unidad Orgánica de Policía Judicial de Lérida investiga un presunto delito de falsificación (Tarjetas de Crédito) inmersa en Diligencias Previas nº 2723/01 del Juzgado de Instrucción nº 1 de Lérida", i s'afegia que "En relación a la referida investigación se solicita gestiones para identificar los establecimientos relacionados en el adjunto listado y fotocopia de justificantes (TPV) de las operaciones realizadas, al objeto de identificar a los posibles autores" (foli 20). Amb l'ofici s'acompanyava, efectivament, un llistat d'operacions realitzades al Principat d'Andorra i fotocopies de documents, factures i justificants d'operacions amb targeta (TPV).

El Mgfc. Ministeri Fiscal qualifica dit ofici de demanda de col·laboració policíaca que té, a més a més, valor de "notitia criminis" arran de la qual el Servei de Policia inicià una investigació i practicà actuacions per a esbrinar els fets ocorreguts al Principat. Entén el Mgfc. Ministeri Fiscal que no es tractava d'una comissió rogatòria de les autoritats judicials espanyoles a les autoritats judicials andorranes. Al·lega el Mgfc. Ministeri Fiscal que la policia andorrana no necessita la prèvia intervenció de la Batllia per iniciar una investigació quan té coneixement de la comissió al Principat d'uns fets presumptament delictius, i que sols necessita el concurs del Batlle quan hagi de practicar actuacions que poden afectar als drets fonamentals de les persones, com el dret a la inviolabilitat del domicili i el dret al secret de les comunicacions, per a la qual cosa haurà de sol·licitar al Batlle la corresponent autorització -aute- que habiliti l'actuació policíaca que suposa la intromissió en aquells drets fonamentals. I així ho va fer el Servei de Policia doncs va sol·licitar al Batlle autorització pel control dels comptes bancaris de les persones i establiments que semblaven estar implicats en els fets, així com per a la intervenció, escolta i control dels telèfons utilitzats per les persones sospitoses. La sol·licitud fou en data 14 de maig del 2002 (folis 2 i 3).

És important distingir entre el que és una facilitació per part de la policia estrangera al Servei de Policia del Principat d'una concreta informació que pot tenir interès policíac, com és el que entenem per "notitia criminis", i el que és una demanda de cooperació penal. En el primer cas, tractant-se de facilitació d'informació que serveix com a "notitia criminis", l'actuació de la policia andorrana ve regulada pel Codi de Procediment Penal, venint obligada a donar-ne compte al Ministeri Fiscal segons mana l'article 22 de dit Codi. En el segon cas, quan hi ha una demanda de cooperació penal, l'actuació de la policia andorrana s'ha d'ajustar a les disposicions de la Llei de cooperació penal internacional. I és evident que l'ofici de data 2 de gener del 2002 del Comandant en Cap accidental de l'Agregaduria de l'ambaixada d'Espanya al Principat d'Andorra, atès el seu contingut, no era una mera facilitació d'informació d'interès policíac sinó una sol·licitud de cooperació que havia de ser objecte de comissió rogatòria. I la finalitat també era la pròpia d'una comissió rogatòria ja que els fets ja estaven essent investigats a Espanya per un Jutjat, el Jutjat d'Instrucció núm. 1 de Lleida, és a dir, la investigació ja estava judicialitzada, i les actuacions que es demanaven no era tan sols la investigació d'uns fets delictius comesos al Principat sinó l'obtenció de proves dels presumptes delictes, "identificar los establecimientos relacionados en el adjunto listado y fotocopia de justificantes (TPV) de las operaciones realizadas" (foli 20), la qual cosa suposava no sols rebre declaració als responsables del establiments on s'havien fets les operacions sospitoses sinó també recollir els justificants del TPV, àdhuc intervenir els mateixos TPV.

Tots els indicis de delicte que foren tingut en compte per dictar els autes autoritzant la intervenció de les comunicacions telefòniques i el control del comptes bancaris sorgeixen de la informació facilitada per la policia espanyola al Servei de Policia del Principat i de les investigacions que aquest va realitzar "motu propio" sense ajustar-se a la normativa imposada per la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional de 29 de desembre del 2000. L'Exposició de motius de la Llei de cooperació penal internacional estableix que les normes del seu títol I regulen "l'organització de l'ajuda judicial internacional penal mitjançant normes que són d'aplicació a tots els procediments relatius a aquesta matèria, siguin quins siguin els delictes als quals es refereixin".

La conclusió, compartida amb el Tribunal de Corts, és que la investigació del Servei de Policia havia de ser realitzada en el marc de la Llei de cooperació penal internacional quan, al contrari, durant un temps que situem entre el 2 de gener del 2000 i el 15 de maig del 2000 les investigacions policíaques es van dur a terme sens cap mena de control judicial, doncs no fou fins a la data del 14 de maig del 2000 quan el Servei de Policia s'adreçà al Batlle donant compte de la investigació, de la que ni tant sols consta que hagués donat coneixement al Ministeri Fiscal tal com mana l'article 22 del Codi de Procediment Penal, i demanant al Batlle autorització pel control de comptes bancaris i per a la intervenció, escolta i control de les línies telefòniques de les persones i comerços que eren objecte de la investigació policial iniciada pel Servei de Policia arran de l'ofici de data 2 de gener del 2002 del Comandant en Cap accidental de l'Agregaduria de l'ambaixada d'Espanya al Principat d'Andorra. I per no haver-se ajustat a les disposicions de la Llei de cooperació penal internacional, totes aquestes investigacions dutes a terme pel Servei de Policia entre el 2 de gener del i el 14 de maig del 2000 són nul·les i vicien de nul·litat totes les actuacions posteriors en virtut de la Jurisprudència d'aquest Tribunal de la "connexió d'antijuridicitat" que entén que per a que una prova incriminatòria vingui contaminada per la prova nul·la i, per tant, manqui de caràcter incriminatori, ha de tenir vinculació directa i portar causa única de la prova nul·la (sentència de la Sala penal del Tribunal Superior de Justícia núm. 15-08, de 10 d'abril del 2008, Rotlle núm. 43/07, Causa núm. TC-113- 3/05).

També estan viciades de nul·litat les investigacions del Servei de Policia en tant que resulten de manifestacions obtingudes dels investigats Vendrell i Izquierdo, així com de documents que aquests varen lliurar al agents de policia, sense que consti que fossin degudament informats dels drets que l'article 24 del Codi de Procediment Penal reconeix a tota persona sospitosa, la qual cosa determina que les proves incriminatòries resultants de dites manifestacions i documents es varen obtenir amb vulneració dels drets fonamentals a la defensa i al procés degut i que, de conformitat amb el que disposa l'article 1.2 del Codi de Procediment Penal, dites proves no poden produir cap efecte.

II.-CONSIDERANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal es pregunta si es poden iniciar investigacions al Principat d'Andorra quan el Servei de Policia té coneixement de fets que poden ser delictius, citant l'article 22 del Codi de Procediment Penal, i que en el cas d'autes aquest coneixement es basava en les investigacions iniciades arran de la denúncia formulada per l'entitat X., com de manera encertada es diu en l'aute del Batlle instructor.

No és discutit que el Servei de Policia pot iniciar investigacions i practicar actuacions tan aviat tingui coneixement d'un fet delictiu comès al Principat, qualsevulla que sigui la forma en què hagi tingut la "notitia criminis", i no sols és una facultat sinó una obligació del Servei de Policia doncs així ho mana el tant esmentat article 22 del Codi de Procediment Penal, "Els funcionaris de policia, quan tinguin coneixement que s'ha comès algun fet punible, han de notificar-ho al Ministeri Fiscal i procedir a la investigació immediata, practicant totes les diligències necessàries".

Però altra cosa és quan el Servei de Policia rep una comunicació de la policia estrangera que, pròpiament, té per finalitat una demanda de cooperació penal, com fou el cas de l'ofici de data 2 de gener del 2002 del Comandant en Cap accidental de l'Agregaduria de l'ambaixada d'Espanya al Principat d'Andorra, doncs en aquest cas el Servei de Policia havia d'abstenir-se de iniciar cap mena d'investigació sense notificar-ho al Ministeri Fiscal i sense el degut control judicial per tal d'ajustar les actuacions que s'havien de practicar al Principat a les disposicions de la Llei de cooperació penal internacional.

III.-CONSIDERANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal afegeix que l'aute recorregut no fonamenta ni explica perquè hi haurien vulneracions de dret "per manca de comissió rogatòria".

No podem compartir aquesta presumpta manca de motivació que denuncia el Mgfc. Ministeri Fiscal. L'aute del Tribunal de Corts en el seu tercer Considerant, paràgraf segon, diu que "La manca de comissió rogatòria per efectuar les investigacions realitzades pel Servei de Policia a la demanda de la Guàrdia Civil espanyola, és constitutiva d'una vulneració del dret fonamental a la defensa i a un procés degut proclamats i protegits per la Constitució i, per conseqüent, s'ha de constatar la nul·litat d'aquestes proves". I és en el primer paràgraf del mateix Considerant on trobem la motivació de dita declaració de nul·litat, la pràctica de les investigacions sense la necessària cobertura legal ja que, encertadament, el Tribunal de Corts entén que la demanda formulada pel Ministeri d'Interior sol·licitant investigacions per a reunir proves de comissió de delictes i per obtenir la identificació dels autors dels fets objecte d'unes diligències prèvies del Jutjat d'Instrucció núm. 1 de Lleida. "hauria degut necessàriament de ser feta mitjançant una comissió rogatòria, d'acord amb el disposat de la Llei de Cooperació Penal Internacional, a fi de permetre al Jutge Andorrà de verificar la legalitat de la demanda".

En la darrera impugnació que conté el recurs del Mgfc. Ministeri Fiscal es fa referència a la declaració de nul·litat feta pel Tribunal de Corts de la prova integrada per les declaracions obtingudes verbalment dels processats Vendrell i Izquierdo així com els documents que varen lliurar al Servei de Policia, al·legant el Mgfc. Ministeri Fiscal que l'aute recorregut no precisa de quines declaracions exactament parla i, tot i estant d'acord el Mgfc. Ministeri Fiscal amb la nul·litat de les declaracions fetes al Servei de Policia sense assistència lletrada, d'acord amb la Jurisprudència recent del Tribunal Constitucional, entén que no quedarien afectades de nul·litat les declaracions fetes davant del Batlle instructor per haver estat fetes amb assistència lletrada, ni les altres investigacions fetes sota control judicial, entenent que el Tribunal de Corts ha fet una indeguda aplicació de la doctrina anglosaxona dels fruits de l'arbre enverinat.

Òbviament, el Tribunal de Corts fa referència a les declaracions dels acusats Vendrell i Izquierdo als agents del Servei de Policia, així com als documents que els lliuraren, abans de la seva detenció. Concretament són aquelles que consten a l'atestat: "Doncs en un primer moment es va requerir en Vendrell de manera que expliqués....Verbalment ens va comentar que...." i que "Igualment ens va lliurar les fotocòpies...." (foli 5); "S'ha tingut una entrevista amb en Izquierdo, el qual ens ha explicat que...." (foli 8). I en el Considerant quart de l'aute recorregut el Tribunal de Corts expressa els motius pels quals aquestes declaracions i documents lliurats pels esmentats acusats són nuls, "és evident que els Agents de Policia, els quals detenien elements suficients de presumpció de la comissió de delictes, tenien l'obligació de donar coneixement als processats dels seus drets a no declarar contra ells mateixos, a no confessar-se culpables, etc., i la manca d'aquesta informació de drets és constitutiva d'una violació dels drets fonamentals a la defensa i a un procés degut. ".

IV.-CONSIDERANT: que la Defensa de l'acusat Izquierdo en el seu escrit d'oposició al recurs d'apel·lació formulat pel Mgfc. Ministeri Fiscal interessa que es declari la vulneració del dret a un judici de durada raonable, en els termes previstos en l'article 10.2 de la Constitució, al·legant que el procés es va iniciar fa gairebé 9 anys.

Examinades les actuacions, veiem que no consta que dita Defensa hagués plantejat aquesta pretensió davant del Tribunal de Corts, per la qual cosa no procedeix que aquest Tribunal faci la declaració de vulneració del dret fonamental que aquesta Defensa demana doncs un dels principis rectors del recurs d'apel·lació és el de la prohibició d'introduir en la segona instància qüestions noves i diferents d'aquelles que motivaren la resolució dictada en la primera instància. En el recurs d'apel·lació el Tribunal "ad quem" ha de decidir sobre la base de les mateixes al·legacions fetes davant del Tribunal "a quo", sense que en la segona instància es pugui introduir qüestions noves i/o diferents a les que varen ser plantejades en la primera instància.

V.-CONSIDERANT: que per tot el que s'ha exposat, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació formulat pel Mgfc. Ministeri Fiscal i confirmar íntegrament l'aute de data 20 de setembre del 2010 dictat pel Tribunal de Corts, amb declaració d'ofici de les despeses del recurs.

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Mgfc. Ministeri Fiscal contra l'aute de data 20 de setembre del 2010 dictat pel Tribunal de Corts en la causa TC-231-3/02.

2.- Confirmar íntegrament l'aute dictat pel Tribunal de Corts.

3.- Declarar d'ofici les despeses processals causades pel recurs.

4.- Retornar la Causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.