Contracte de corretatge responsabilitat de l'intermediari (0001/11)

Aute

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-001/11

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, el 28 d’abril de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 21 de setembre del 2009 la representació processal de la Sra. Duque va formular demanda contra la societat “Catalá”, la Sra. Sainz, el Sr. Galván i el Sr. Narváez, sol·licitant que es declarés nul el negoci jurídic de compravenda formalitzat en data 3 de novembre de l’any 2003 per l’error substancial i excusable que la va portar a l’adquisició d’una unitat immobiliària situada a l’edifici “X.” d’Arinsal i que es condemnés als defenents a abonar-li la suma de 31.500 euros, import satisfet en el seu dia pel dit immoble, més 364,29 euros, en concepte d’honoraris de notari, més 787,50 euros, pel cost de l’impost de transmissions patrimonials abonat, més les despeses judicials pagades per ella com a conseqüència del judici penal registrat sota el número de causa DP-064-3/04, més altres despeses i perjudicis a acreditar en el tràmit de proposició de proves, imposant a l’adversa les costes d’aquest procediment.

II.- La representació processal de la societat “Catalá” va interposar excepció dilatòria de manca de legitimació passiva de la seva mandant en data 26 d’octubre del 2009, al·legant que ella no va ser part del negoci jurídic del què es demanava la nul·litat, ja que va actuar exclusivament com intermediària del mateix.

III.- El dia 30 de novembre del 2009 la representació processal de la part agent va contestar i es va oposar a l’excepció formulada per l’adversa, tot sol·licitant que es desestimés i s’imposessin a la seva promotora les costes del procediment.

IV.- L’Hble. Tribunal de Batlles va dictar un Aute en data 21 d’octubre del 2010 estimant l’excepció dilatòria de manca de legitimació passiva interposada per la representació processal de la societat “Catalá” en relació a la demanda formulada contra ella per la Sra. Duque, imposant a aquesta darrera les costes processals ocasionades per l’incident.

V.- Contra l’esmentada resolució formula recurs d’apel·lació la representació processal de la Sra. Duque i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i l’estimació íntegra de les pretensions contingudes en el seu escrit de conclusions, imposant a l’adversa les costes d’aquesta segona instància.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a primer motiu del seu recurs, argumenta la representació processal de la Sra. Duque que la petició que es recull en la seva demanda, en el sentit que es declari la nul·litat del contracte de compravenda de la unitat immobiliària situada a l’edifici ”X.” a Arinsal, no és principal, ni secundària, ja que en la seva demanda ella va sol·licitar també que es condemnés a l’adversa al pagament de diverses quantitats per altres conceptes, però aquest argument no es pot estimar.

La nul·litat del contracte que es pretèn comportaria, de ser estimada, que s’haguessen de retornar a l’agent les quantitats lliurades en el seu dia com a preu de l’immoble adquirit i aquest retorn no es pot considerar més que com la conseqüència ineludible de la nul·litat que es declara i el mateix es pot dir del reembors de les despeses que va ocasionar l’adquisició de l’immoble, de tal manera que la petició de que es declari la nul·litat del contracte s’ha d’entendre com la pretensió principal, mentre que la condemna a pagar determinades sumes abonades per la part compradora s’ha de qualificar com derivada de l’estimació de la primera.

II.- Argumenta igualment la recurrent que la societat “Catalá” va participar en el contracte, rebent les sumes lliurades per la seva mandant en concepte d’arres, prometent vendre-li la citada unitat immobiliària i portant a terme tant els actes preparatoris i finals tendents a la formalització del contracte, com aquell que va portar a l’arrendament de l’immoble a un tercer, quan ja era ella la seva titular, però tampoc aquest argument es pot estimar.

En efecte, en el contracte privat de compravenda celebrat en data 7 d’agost del 2003 (foli 38) la citada immobiliària manifesta actuar “en qualitat de propietària segons poders” i d’aquesta declaració se’n ha d’extreure que ho feia en representació del veritable propietari. Cal destacar igualment que de l’escriptura de compravenda de l’immoble es dedueix que la propietària del local era “Q. SL” (foli 42) i que la decisió de vendre’l la va prendre la Junta Directiva d’aquesta societat (foli 50). En aquestes circumstàncies s’ha de qualificar l’actuació de “Catalá””. com derivada d’un contracte de mandat per tal d’intermediar en la venda com a representant de la propietària de l’immoble, de tal manera que aquesta darrera és la única responsable front a tercers de les obligacions contretes pel mandatari per raó de l’encàrrec rebut, com posa de relleu, entre moltes altres, la Sentència d’aquesta Sala de data 27 de novembre del 1997 citant el Digest 17,1,45 pr 2-5, sense perjudici de l’obligació que afecta a aquest darrer de retre comptes al mandant de la seva actuació.

Pel que fa al contracte d’arrendament del citat immoble celebrat en data 1 de novembre del 2003, “Catalá” manifesta actuar en aquell moment “en nom del propietari del pis” (foli 54) i, per tant, tampoc en aquest cas es pot considerar que actuava o disposava d’ell en virtut d’un dret propi, sinó sempre com a conseqüència d’uns poders atorgats, escrita o verbalment, pels seus propietaris.

Tot això, amb independència de la facultat de la què gaudeix la recurrent de exercitar les accions que consideri oportunes contra la dita societat si entén que aquesta de manera activa, necessària i determinant ha propiciat el seu error, com afirma, o ha actuat en contra de les seves instruccions.

III.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d’apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Duque contra l’Aute dictat per l’Hble. Tribunal de Batlles en data 21 d’octubre del 2010, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d’aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.