Inadmissió demanda per defecte en el poder (6000021/2022)

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000127/2022 ORIGEN: 6000021/2022 - 00

NIG: 5300542120220000105

PARTS:

Apel·lant: Sra. Sandoval (esposa B) i Pulido

Representant: Sra. Puig

Advocat: Sra. Bonet

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Inadmissió demanda per defecte en el poder

AUTE 029-2023

Andorra la Vella, el 7 de març del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El dia 21-1-2022, la representació processal de la Sra. Sandoval (esposa B) i de la societat Puga, SA, actuant aquesta darrera al seu torn en nom i representació de Pulido, formulava demanda a tramitar pel procediment ordinari contra la societat Suárez, SA, reclamant la condemna d'aquesta darrera a satisfer els imports que en la mateixa s'indiquen.

2.- En data 25-3-2022, la Sra. batlle per torn designada, dictava aute amb la següent part decisòria:

"Primer.- Declarar la finalització del procediment i arxivar-lo sense altre tràmit. Segon.- No fer imposició de les costes processals.

Tercer.- Notificar la present resolució judicial a les parts interessades".

3.- La representació processal de la part demandant formula recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, sol·licitant la seva revocació i que en el seu lloc s'acordi la prossecució del procediment judicial instat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present recurs intervé en relació amb la decisió d'inadmissió d'una demanda per manca de justificació del poder de representació del procurador i lletrat demandant.

La part recurrent s'alça contra aquesta decisió, defensant que respecte de la Sra. B no concorria cap mena d'irregularitat, esdevenint improcedent la decisió adoptada. Quant a l'asseguradora Pulido, defensava que el defecte constatat en l'apoderament es podia esmenar fins al moment de l'audiència prèvia, en mèrits de les disposicions de l'art. 155.1 del CPC.

Segon.- Si s'examinen amb deteniment les modalitats de representació de la companyia d'assegurances Pulido en el present litigi, s'observa com es sustenta en determinat document que, si bé formalment conserva certa similitud amb els poders notarials francesos, en realitat es tracta d'una mera minuta de poders desproveïda de qualsevol mena d'eficàcia jurídica a partir del moment en què no es precisa la identitat del notari autoritzant i ni tan sols es troba signat pel fedatari públic. En el mateix només apareix la signatura i identitat de qui afirma, però no justifica fefaentment, ser el director general de Pulido amb el segell de l'empresa, sense que es pugui obviar que la representació d'aquesta companyia d'assegurances francesa no és directa envers el lletrat i procurador que promou l'acció, sinó indirecta: a través de la minuta de poder indicada, la seva representació ha estat delegada a una companyia d'assegurances espanyola (Mercader, SA), essent el Sr. V, (res s'acompanya que permeti identificar-lo el més mínimament) qui atorga als advocats i procuradors actuants, un mal anomenat poder "apud acta" (recordem que aquesta modalitat de representació correspon exclusivament al secretari judicial), on la seva signatura ha estat aposada de manera escanejada i no manuscrita i sense que en el mateix es faci la més mínima referència "al procés concret de que es tracti" (cfr. art. 42.1 in fine).

Tercer.- Si bé la incorporació del poder notarial o el document justificatiu de la representació ha de ser proveïda en l'escrit de demanda (article 120 en relació amb l'article 130.5 del CPC), la seva absència no es pot traduir en la seva inadmissió automàtica. En efecte, la demanda judicial, constitueix l'acte processal iniciador del procediment i la seva eventual inadmissió ha de ser valorada de manera molt restrictiva, amb vocació a assegurar el dret fonament d'accés a la jurisdicció que es contempla en l'art. 10 de la Constitució. En aquesta eventualitat, les meres irregularitats esmenables no poden erigir-se en obstacles insuperables que impedeixin l'examen material de les pretensions articulades, fent per això aplicació del que els operadors jurídics hem qualificat de principi "pro actione" que és aquell que persegueix efectuar una interpretació de la norma encaminada a l'exercici efectiu de l'acció. I és des d'aquesta perspectiva que s'ha d'entendre el tràmit d'esmena de la demanda que l'art. 131.3 del CPC preveu: aquest mecanisme pretén assegurar que les pretensions materials articulades no resultin rebutjades en mèrits d'una apreciació rigorosa i formalista dels defectes sobre determinats requisits processals.

Si aquesta doctrina es trasllada al concret supòsit que s'examina, hem de destacar que malgrat la procuradora i lletrada demandant han estat requerides fins a dues ocasions (una a la batllia i altra en aquesta alçada havent transcorregut un any aproximadament des de que se les requeria per primer cop) per a justificar la representació que afirmen tenir respecte de Pulido, no ho han pogut fer. No ens trobem per tant davant d'una irregularitat simple, sinó que ens situem davant d'una carència absoluta de poder de representació de la lletrada i procuradora demandant quan intervenia la demanda que originava el procediment.

Sosté la part recurrent que en mèrits de l'art. 155.1 del CPC, la regularització de la irregularitat indicada podria intervenir fins al moment de l'audiència prèvia. Aquesta disposició legal, però cenyeix el seu àmbit d'aplicació a la falta de capacitat per ser part o de capacitat processal, conceptes que han de ser entesos com a referits a la capacitat per a ser un subjecte processal i la capacitat per a comparèixer en un judici respectivament i malgrat que no siguin exactament idèntics, coincideixen substancialment amb les nocions de personalitat jurídica i capacitat d'obrar pròpies al dret civil, i que per via de conseqüència res tenen a veure amb la manca d'acompanyament del poder en favor d'advocat i procurador.

En aquest context i com sigui que els requisits processals que la Llei contempla, no obeeixen a un mer caprici del legislador, sinó que sorgeixen per assegurar al procés de determinades formalitats objectives en garantia dels drets i interessos jurídics de les parts que hi intervenen, el recurs d'apel·lació que s'articula per compte de Pulido es veurà abocat al fracàs.

Quart.- Solució diferent mereix però la demanda articulada per la Sra. B. En efecte, la mateixa presenta un document privat que s'adequa a les previsions de l'art. 42.1 del CPC i en conseqüència res impedia l'admissió de la demanda que plantejava.

Cinquè.- Per tot el que s'ha exposat, escaurà estimar el recurs d'apel·lació articulat per la Sra. B i desestimar el recurs d'apel·lació articulat per Pulido contra l'Aute de data 25-3-2022 que es revoca exclusivament en el sentit d'admetre la demanda formulada per la primera, confirmant no obstant la resolució recorreguda pel que es refereix a la segona, i sense que resulti procedent efectuar pronunciament respecte de les costes processals derivades del recurs atès el seu èxit parcial.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la Sra. Sandoval B i DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per Pulido contra l'Aute de data 25-3-2022 que es revoca exclusivament en el sentit d'admetre la demanda formulada per la primera, confirmant no obstant la resolució recorreguda pel que es refereix a la segona, i sense que resulti procedent efectuar pronunciament respecte de les costes processals derivades del recurs.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.