Recurs d'aclariment: determinació del seu abast (0158/03)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Antoni Bruguera Manté Jean Louis Vuillemin

AUTE de 30 de juny de 2004

Recurs d'aclariment : determinació del seu abast

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sala va dictar Aute, de data 22-4-2004, essent la seva part dispositiva la que segueix: "DECIDEIX DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Expósito contra l'Aute de data 1-9-2003, dictat per l'Honorable Batlle en el procediment civil núm. B-0773-5/2003 i confirmar la part dispositiva del referit Aute. No s'escau imposar les costes d'aquesta instància".

II.- La representació processal de la part recurrent va presentar, en data de registre 6-5-2004, escrit d'aclariment respecte de la resolució dictada per aquesta Sala (que erròniament qualifica de sentència, quan es tracta d'un Aute). La part recorreguda va contestar i es va oposar a la petició d'aclariment per escrit de data de registre 21-5-2004.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Dues són les argumentacions que justifiquen el refús de l'aclariment sol·licitat. La primera raó es troba en el fet que l'aclariment es dirigeix a subsanar o corregir errors materials o aritmètics, a la vegada que aclarir conceptes foscos o ambigus, però en ambdós casos l'objecte del mateix és la part dispositiva o decisòria de la resolució judicial. I en aquest cas, com es pot observar, no existeix cap errada ni concepte fosc o ambigu a la part dispositiva de l'Aute d'aquesta Sala de 22-4- 2004.

I la segona argumentació rau en el fet que la part que sol·licita l'aclariment considera que la confusió sobre la determinació de l'import que cal consignar, conforme a l'apartat 13 de les disposicions addicionals de la Llei d'arrendaments de finques urbanes, deriva d'una contradicció de l'Aute dictat per la Sala. I afegeix que com que l'arrendament segueix vigent fins que es resolgui en virtut d'una sentència ferma, l'arrendatari resta obligat a pagar les rendes i són també rendes degudes les meritades a la data de la contesta.

II.- Al respecte s'ha d'establir que cap confusió es troba en l'esmentat Aute. En efecte, en el mateix es diu que a la demanda s'acumulen diferents pretensions (foli 48), però que als efectes de l'enervació de l'acció de desnonament, la quantitat que es sol·licitava a la demanda en concepte de rendes degudes era de 1686,70 EUR (foli 45). I per aquest motiu existeixen quantitats diverses en la súplica total de la demanda i en els conceptes per rendes degudes. I des d'aquesta òptica, s'interpretava l'apartat 13 de les disposicions addicionals de la Llei d'arrendaments de finques urbanes, atès que el desnonament podia ésser enervat, mitjançant la consignació de les rendes degudes, i fins a la data de contesta a la demanda. Com que la part agent va fixar en 1686,70 EUR la quantitat en concepte de rendes degudes, aquesta és la quantitat que s'ha de tenir en compte als efectes de la possible enervació, tota vegada que en el moment de presentar la demanda només es deuen aquestes rendes i solament són vençudes, líquides i exigibles les mateixes. I és a aquesta quantitat a la que es refereix la llei per tal de donar certesa i seguretat a l'arrendatari sobre la quantitat que pot consignar per a enervar l'acció de desnonament, permetent-li fer la consignació fins el moment de contesta a la demanda.

Evidentment que si al llarg del procés van vencent i esdevenint líquides i exigibles altres rendes, aquestes es podran reclamar, però no seran exigibles als efectes de la consignació com ho va indicar aquesta Sal en el seu Aute de 22-4-2004.

III.- En consonància amb les anteriors precisions s'escau refusar la petició d'aclariment sol·licitada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

No procedeix aclarir l'Aute d'aquesta Sala de data 22-4-2004 i s'escau, per tant, refusar la pretensió d'aclariment instada per la representació processal del Sr. Expósito.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.