Menor en risc TSJC 129/13

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TSJC-129/13

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de març del 2014. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- L'inici de les presents actuacions troba com a punt de partida la nota informativa, de 20-05-2010, del Secretari d'Estat de Salut i Treball, relativa a la situació de risc del menor Sevillano i de l'informe emès per la Comissió Tècnica d'Atenció al menor.

En data 18-03-2013 es va dictar Aute per l'Hble. Batlle, en virtut del qual es determinava: "DECIDEIX: Primer.- Retirar el menor Sevillano del seu progenitor Sr. Pombo i confiar-lo a la seva progenitora Sra. Tur, atribuint per tant a aquesta darrera la seva guarda i custòdia, havent d'efectuar els Serveis Socials el seguiment escaient i constant, tot establint el pla de treball que correspongui i informant-se a aquesta Batllia regularment.

Segon.- Facultar als Serveis Socials del M.I. Govern en quant a la fixació del règim de visites del progenitor envers el menor, visites que s'hauran d'efectuar sota la seva supervisió fins a nova resolució.

Tercer.- No fixar en l'estat actual del procediment cap import a càrrec del Sr. Pombo en concepte de despeses de manteniment i educació del seu fill, encomanant als Serveis Socials l'elaboració de l'informe corresponent al respecte de la situació econòmica i laboral del mateix als efectes de poder efectuar la deguda valoració i eventualment la fixació d'una pensió a càrrec del mencionat.

Quart.- Notificar la present resolució judicial al Sr. Pombo i Tur, a la Direcció del Servei Social del Ministeri de Salut i Benestar i al Magnífic Ministeri Fiscal, comunicant-la també a la Batlle que té atribuïts els autes civils número B-0014-2/2010 a fi que en tingui l'oportú coneixement i als efectes escaients.

II.- La representació processal del Sr. Sevillano va interposar recurs contra la resolució d'instància i, en data de registre 11-06-2013, va articular llur escrit de conclusions, en virtut del qual sol·licita la pràctica d'una prova per a millor proveir i la revocació de l'Aute dictat.

El Mgfc. Ministeri Fiscal, per informe de 2-07-2013, va considerar innecessària la prova per a millor proveir i va demanar la íntegra confirmació de la resolució d'instància.

La representació del M.I. Govern d'Andorra va presentar escrit de contesta a les conclusions, de data 3-07-2013, segons el qual sol·licitava la desestimació íntegra del recurs interposat.

Així mateix, per escrit de contesta a les conclusions, de data 10-07-2013, la Sra. Tur demanava la desestimació del recurs, amb imposició de costes processals, atesa la seva temeritat.

III.- Per Aute d'aquesta Sala, de data 31-07-2013, es va donar lloc parcialment a la prova en aquesta alçada, amb la incorporació de la documental aportada pel M.I. Govern d'Andorra i per la Sra. Tur, així com els informes emesos per l'Equip especialitzat de protecció a la infància, mentre que es refusava la pretensió probatòria exercitada pel Sr. Sevillano.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals es fonamenta el recurs són els que segueixen. En primer terme, considera que no es pot compartir el criteri de l'Hble. Batlle que entén que la Sra. Carretero és una especialista imparcial, perquè s'ha posicionat en contra del Sr. Pombo i que el seu informe està influït pe la psicòloga de l'Equip especialitzat de la Protecció a la Infància, ja que també es posiciona contra el Sr. Pombo. Afirma que el peritatge de la Sra. Expósito refereix que el menor vol veure menys a la seva mare perquè li té por i conclou a favor d'un règim de visites per la mare. L'informe del Dr. Manzanares assenyala que el menor manté un vincle afectiu fort amb el pare i que en les relacions amb la mare verbalitza un sentiment de temor i es mostra fràgil quan parla de la relació amb la mare. Per tant, les conclusions de l'informe de la Sra. Carretero són contràries als altres especialistes i això fou corroborat per la Sentència d'aquesta Sala, de 18-10-2012. En segon terme, i en relació al II. Considerant, posa de relleu que és traumàtic pel menor tenir aquests escassos contactes amb el seu pare, de forma supervisada i en un espai tancat, de manera que si es manté la custòdia per la mare, es determinés un règim de visites de caps de setmana alterns, trucades diàries, vacances per meitats i que pogués passar amb el seu pare els dies assenyalats.

II.- Quant al primer dels motius o greuges del recurs, esdevé oportú posar de manifest que l'informe del Dr. Manzanares, de data 27-06-2012, parteix de la visita i exploració del menor efectuada el dia 21-06-2012. Assenyala que la relació paterno-filial està caracteritzada per una complicitat mútua i recíproca i per la interiorització del pare, com a garant de la seguretat i protecció del mateix, a la vegada que indica que el menor en les relacions amb la mare verbalitza un sentiment de temor i es mostra fràgil quan parla de la seva relació amb ella. Consta també l'informe de la Sra. Expósito, en el que s'explica que el menor estima la mare, però que li té por i que la vol veure menys perquè crida, mentre que el pare actua com a referent principal.

Al respecte, convé posar de manifest que, en primer terme, en l'informe del Sr. Manzanares, efectuat a instància de part, no es fa cap esment a si s'ha entrevistat amb la mare del menor Sevillano, sinó només que a demanda del pare es va valorar el seu estat psíquic, ni consta cap altra prova realizada que el test de la família, ni es refereix si ha seguit l'evolució del menor i del seu règim de cura des de l'any 2010.

En segon terme, de l'informe pericial de la Sra. Expósito, sol·licitat per la Batllia, la psicòloga Sra. Carretero (folis 193 i ss) explica, en el seu informe també demanat a instància judicial, que la Sra. Expósito considera veritables les vivències de por, però ja referia que el menor no pot contextualitzar els suposats fets en el temps i en l'espai ni donar detalls dels mateixos, la qual cosa es pot deure a l'stress i l'angoixa. Per contra, la Sra. Carretero entén que l'explicació de la por podria ser que els fets fossin falsos o induïts. I explicita (folis 217 a 219) que el menor entra en contradiccions sobre el nombre de vegades que l'han pegat, no fixa els fets en temps i espai, no mostra un afecte congruent amb el relat dels fets i empra un llenguatge patern. Així, entén poc fiable la veracitat de les afirmacions del menor, atès que es retracta de les seves asseveracions fetes davant professionals neutrals, diu mentides sobre alguns fets i el perfil psicopatològic i de personalitat del nen i dels progenitors ha pogut provocar una pertorbació en la relació amb la mare, de manera que hagi distorsionat fets o suggestionat des d'una posició de poder.

Aquesta pericial de la Sra. Carretero, amb data de registre 15-02-2013, no solament esdevé perfectament detallada quant a les proves i entrevistes realitzades, sinó que valora l'informe de la Sra. Expósito i dóna una explicació diversa a la por del nen, perfectament fonamentada i amb la indicació d'aquells arguments que la sustenten. En efecte, l'exploració del pare es conté en els folis 204 a 211 i valora detalladament l'estructura psicosocial, la motivació per participar en la criança del menor, l'exploració clínica i la psicomètrica. I en consonància amb aquests extrems, detecta factors de risc per a assumir la guarda i custòdia del menor i recomana, en atenció al risc pel correcte desenvolupament socioemocional del menor que es modifiqui l'opció paterna de custòdia sobre el menor.

En tercer terme, la Comissió tècnica d'atenció al menor emeté informe, de data 22-03-2012, en el qual es posava de relleu que el pare atenia adequadament la cobertura de les necessitats bàsiques diàries del menor, però que, degut a la important aversió cap a la mare, alterava la relació materno-filial, i es negava rotundament a efectuar un tractament amb els professionals de salut mental, de manera que entenien que el menor es podia trobar en una situació de risc pel seu desenvolupament psicoafectiu.

En data 6-02-2013 s'elabora un nou informe en el que es fa palès que la situació respecte del menor s'ha agreujat fortament. Així, es considera que el menor es troba bloquejat i presenta alteracions en les seves capacitats cognitivo-conductuals, de manera que es proposa la separació temporal del nucli familiar.

Tampoc pot ésser apreciada la influència de la Sra. Esparza en l'informe de la Sra. Carretero, com manifesta el recurrent, no solament perquè els informes als quals es fa referència de la comissió tècnica d'atenció al menor es troben signats per 3 persones i perquè tant la pericial sol·licitada per la Batllia com la Comissió tècnica d'atenció al menor cerca vetllar per l'assoliment del correcte desenvolupament del menor, en tots els seus àmbits, tot evitant o corregint aquelles situacions de risc que es puguin presentar.

En conseqüència, la valoració dels informes pericials, de conformitat amb les consideracions efectuades, no es pot considerar com a contrària a la sana crítica, sinó que s'ha de coincidir amb el jutjador a quo que el canvi del règim de guarda esdevé la solució més adient per a la protecció del menor i així possibilitar el seu correcte desenvolupament a tots els nivells, de manera que es vetlli per la protecció de l'interès del menor, veritable principi rector en aquesta matèria (cfr. Art. 32 Llei qualificada de l'adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat). Afegir a aquests arguments que el fet que la sentència d'aquesta Sala, de 18-10-2012, mantingués la custòdia del menor a favor del pare, no esdevé argument per a revocar la Sentència d'instància, no solament perquè en aquella resolució s'analitzava la pretensió d'atribució de custòdia a la mare, quan la mateixa no residia al Principat d'Andorra, sinó perquè ara es resol la guarda del menor en atenció a la presentació d'una situació de risc que pot afectar al desenvolupament del menor i que ha de ser examinada i resolta pels òrgans judicials d'acord amb la protecció del menor, tot possibilitant el seu lliure desenvolupament personal, en tots els àmbits relacionals, la qual cosa justifica el canvi de la mesura acordada.

III.- Quant al segon dels motius de greuge o de recurs, es sol·licita que les visites entre pare i fill s'acordin de la forma ordinària i no sota supervisió i en un espai tancat.

Tampoc aquest motiu pot prosperar. En primer terme, no solament perquè l'Aute que ara s'impugna estableix un règim de visites supervisat, precisament, en atenció a les especials circumstàncies que consten en els informes pericials. És a dir, no s'estableix un règim ordinari de visites per quant es considera més beneficiós pel menor, per atenuar el bloqueig emocional que pateix i possibilitar la comunicació i enfortiment de la relació amb la seva mare, la supervisió de les mateixes. Però és que a més, en segon terme, cal palesar que, com a documents incorporats per a millor proveir a la causa, resulta que per Aute de 13-06-2013, es va suspendre provisionalment el règim de visites del Sr. Pombo respecte del seu fill Sevillano, i en els informes de 13-05-2013 s'evidencia la dificultat del progenitor per entendre de manera raonable i lògica la situació actual en relació al seu fill, la qual cosa influeix en la relació amb el professional, a través de desqualificacions i retrets, així com en la reducció dels indicadors de risc i de 23-05-2013, que refereix que en les visites supervisades es generen incidents que donen lloc a vivències ansiògenes en el menor i en el professional present, de manera que es proposa aturar els contactes paterno-filials fins que el Sr. Pombo efectuï un tractament psiquiàtric i psicològic que l'ajudin a millorar per a poder desenvolupar adequadament el règim de visites.

En definitiva, l'interès del menor i procurar el restabliment de la seva estabilitat emocional i l'eradicació de la situació de bloqueig que pateix, així com la pròpia actitud del pare del menor que no possibilita amb la seva actuació la normalització del règim de visites, justifica també la confirmació d'aquest extrem de la resolució d'instància.

IV.- L'especial natura dels interessos en conflicte, i atès que les pretensions de la part recurrent no consisteixen en pretensions de contingut exclusivament patrimonial, malgrat es demandi la imposició de les costes per temeritat, no procedeix efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Pombo contra l'aute, de data 18-03-2013, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. No procedeix efectuar imposició de les costes processals.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.