Incident nul·litat (2100526/2013)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TSJC.- 0000101/2017 ORIGEN: 2100526/2013 - 00

NIG: 5300542120140001054

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de gener del 2018.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els Magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Aquesta Sala va dictar sentència, de data 30-11-2017, amb la següent part dispositiva:

"DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Alfaro contra la sentència, de data 08-02-2017, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles , que confirmem íntegrament. S'escau imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada".

II.- La Sra. Alfaro va formular, en data de registre 15-12-2017, incident de nul·litat d'actuacions contra la referida sentència d'aquesta Sala, segons el qual i pels motius continguts demanava la nul·litat de la sentència de 30-11-2017 i la retroacció de les actuacions.

La part contrària es va oposar a l'incident de nul·litat d'actuacions per escrit de data de registre 29-12-2017 i va sol·licitar, en atenció als arguments exposat en el cos de l'escrit, la desestimació de l'incident i la imposició de les costes processals a la part que l'ha promogut.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que promou l'incident de nul·litat d'actuacions assenyala que la sentència de la Sala, de 30-11-2017, ha vulnerat l'article 10 C.A. No obstant, no precisa en què consistiria el concret dret processal de caire fonamental que constitueix una expressió del dret a la jurisdicció que ha estat infringit. Solament a la fi de l'escrit, afirma que la sentència no està fonamentada en dret i que vulnera el principi de legalitat perquè empra uns arguments irraonables, arbitraris i il·lògics.

Exposa que la sentència no ha aplicat la normativa vigent continguda en els comunicats de l'INAF, de manera que no es poden fer ús dels mandats discrecionals. Afegeix que el perfil que cal analitzar és el del client i no el del seu apoderat. I, finalment, assevera que el Banc es va extralimitar perquè des de l'any 2006 no tenia mandat per a realitzar aquelles inversions, alhora que l'actuació va ser il·lícita i abusiva, i constitutiva d'un vici d'invalidesa.

II.- El present incident de nul·litat no pot ésser acollit, atès que, sota la referida manca de motivació, el que pretén el promotor de l'incident és que es procedeixi a una nova valoració de la prova practicada, ja examinada per la Sala.

En primer terme, la Sala va qualificar el contracte perfeccionat entre la part agent i l'entitat financera com un contracte de mandat discrecional. I en el fonament de dret II vam examinar la demanda i vam concloure que, encara que sol·licitava la nul·litat o anul·lació dels actes efectuats, aquesta es justificava en un eventual incompliment de les obligacions del Banc. Així, vam refusar la ineficàcia per manca de consentiment o d'un altre element essencial (objecte i causa), a la vegada que per concurrència de vicis del consentiment, i vam analitzar l'actuació de l'entitat financera.

En segon terme, en el fonament de dret III la sentència va tenir per acreditat que el titular real del compte era qui apareixia com a apoderat. I era aquest, qui segons ressurt de la prova testifical i documental, es personava a l'entitat financera i el perfil "agressiu" de la inversió s'ajustava al perfil del titular real.

I, quant al deure d'informació, implementat pel comunicat de l'INAF de 2006, que entrà en vigor el 31-03-2006, s'estudià l'operativa concreta per determinar si va existir un dèficit d'informació o una actuació il·lícita o abusiva.

En concret, es va analitzar i resoldre que no va existir dèficit o carència informativa en el marc del mandat discrecional vigent entre les parts i que el titular real- apoderat- va rebre informació periòdica, amb un seguiment exhaustiu, alhora que coneixia perfectament el risc de conferir aquest tipus de mandat discrecional. Per tant, no concorria cap vici del consentiment que pogués anul·lar el contracte, a la vegada que s'havia donat compliment a les exigències d'informació del comunicat de l'INAF en relació a la concreta relació contractual existents entre les parts.

I pel que fa a la pretesa il·licitud o abusivitat, la recurrent no indicava en el seu recurs quins actes concrets podien estar afectats, de manera que sense identificar quin producte o servei havia estat afectat per la conducta abusiva o il·lícita tampoc podia prosperar el motiu o greuge que articulava.

III.- La lectura dels fonaments II i III de la sentència de la Sala, sintetitzats en l'anterior fonament, permet concloure que el Tribunal va motivar la seva resolució i va explicitar els arguments pels quals els motius articulats per la part recurrent no podien ésser estimats.

Per altra part, cap infracció del principi de legalitat (sic) ocasiona la resolució de la Sala, sense que el recurrent ens indiqui les raons per les quals els arguments de la Sala s'han de considerar irraonables, arbitraris o il·lògics, tota vegada que, com s'ha afirmat, el que pretén és una nova valoració de la prova en favor de les seves pretensions.

IV.- Les consideracions anteriors justifiquen el refús de l'incident promogut, la qual cosa s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició al promotor de l'incident de nul·litat de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR l'incident de nul·litat promogut per la representació processal de la Sra. Alfaro contra la sentència d'aquesta Sala, de data 30-11-2017. Imposar a la part promotora de l'incident les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. Presidenta de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.