Procediment de fallida: requisits.- Recurs d'apel·lació: naturalesa jurídica; qüestions noves en el recurs.- Prova en la segona instància (0126/03)

Aute

Magistrats

Antoni Bruguera Manté Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

AUTE de 22 de gener de 2004

Procediment de fallida : requisits.- Recurs d'apel·lació : naturalesa jurídica.- Recurs d'apel·lació: qüestions noves en el recurs.- Prova en la segona instància: requisits

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En els autes civils de núm. F-004-4/2003, instats per la mercantil "Canals" en demanda de declaració judicial de fallida de la també mercantil "Expósito" i dels Srs. Manso i Badía, en data 20 de juny darrer l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar un Aute amb la part decisòria següent:

"Desestimar la demanda de declaració judicial de fallida interposada per la societat "Canals" contra la societat "Expósito" i els administradors Srs. Manso i Badía en data 27 de maig del 2003".

II.- Disconforme la mercantil Canals S.A. amb la decisió precedent, va interposar contra ella aquest recurs d'apel·lació el qual ha estat substanciat en aquesta Sala d'acord amb la Llei.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté.

FONAMENTS DE DRET

I.- En data 27 de maig darrer la mercantil espanyola "Canals" va presentar a la Batllia una petició de declaració de fallida de la mercantil andorrana "Expósito" i dels que assenyalava com els administradors Srs. Manso i Badía

Els 21 fets que exposava i els 22 documents que aportava feien referència únicament i exclusiva a les relacions comercials que havien mantingut la societat instant amb la de què se'n demanava la fallida i els que designava com a administradors, de resultes de les quals relacions s'havia generat un deute de 469.994,83 EUR (620.247,83 - 150.253 = 469.994,83) impagat tant per la societat com pels administradors esmentats. Deia que el Sr. Manso havia instrumentat el pagament de factures a través de dues societats de dret mercantil espanyol, "GRUP TURO DE L'ALZINA S.L." i "PEDAGOGIA DE LA ALIMENTACION S.L." mitjançant pagarés que també quedaren impagats per un montant de 679.059,34 EUR i que havia iniciat actuacions judicials contra aquestes entitats en reclamació dels documents impagats i que demanaria la suspensió dels tràmits fins que quedés resolt el present procediment de fallida "doncs no seria lògic que es demanés la present fallida per raó dels deutes de Expósito S.L., mantenint actius uns procediments de reclamació a Espanya per part del mateix deute". Afegia que "la situació econòmica de la societat Expósito S.L. així com dels consorts Srs. Manso i Badía personalment, és amb tota evidència de la més absoluta insolvència"; que li constava "l'existència de varis altres creditors que es troben en la mateixa situació d'impossibilitat de cobrament dels seus respectius crèdits" però no en designava cap, i deia que hi hauria... "sens dubte altres desconeguts creditors que apareixeran quan es faci pública la fallida" i que "de la dinàmica i actuació dels administradors al llarg d'aquests anys, la meva principal, apunta la possibilitat de que ens trobem davant una fallida de caràcter fraudulent en què els administradors hagin disposat dels revinguts socials del negoci, distraient-los envers finalitats alienes al mateix o en profit propi".

I amb la base dels fets anteriors sol·licitava la declaració de fallida de la societat "Expósito" i dels seus administradors.

II.- En diligència de 13 de juny següent (2003) es va fer constar que els Srs. Manso i la seva esposa la Sra. Badía dels quals -ja ho hem dit- se'n demanava també la fallida junt amb la de la societat - havien comparegut davant el Batlle amb el seu advocat i havien manifestat que la Sra. Badía era aliena a la societat; el Sr. Manso va dir que no era certa la situació econòmica de l'empresa que exposava la instant; que no s'havien incomplert els pactes amb ENTITY_4; que Canals havia fet abusos en les facturacions de proformes que en alguns casos havien estat superiors al 40% del preu de mercat; que una part de les dificultats de Expósito S.L. era per raó de la sobre facturació que li feia ENTITY_4; que des de que ell, el Sr. Manso, es va fer càrrec de l'empresa, la societat no havia perdut res a excepció de l'any 2002 que hi va haver una pèrdua mínima de tan sols 6.000 Euros doncs obtenen beneficis; manifestant que el deute consolidat era d'uns 200 milions de pessetes i que aquest any (2003) tenien previst arribar a unes facturacions de 500 milions de pessetes.

I va acompanyar diversos documents per recolzar les seves manifestacions (folis 139 a 194).

III.- A la vista de l'anterior (petició de declaració de fallida i contesta dels afectats), el 20 de juny passat el Tribunal de Batlles va dictar l'Aute ara apel·lat en el qual no es podia fer altra cosa que el que es va fer: desestimar la sol·licitud de fallida tant de la societat "Expósito" com dels que s'assenyalaven com els seus administradors (el Sr. Manso i la seva esposa Sra. Maria Josefa R.B.). I diem que no podia fer-se altra cosa que rebutjar aquella sol·licitud perquè la mateixa no s'ajustava en res a allò que es indispensable - segons el Decret de procediment per a la cessació de pagaments i fallides de 4 d'octubre de 1969- per tal que els Hbles. Batlles haguessin pogut adoptar una resolució diferent de la que van prendre, atès que:

Perquè un creditor pugui instar l'obertura d'un procediment d'arranjament judicial o de fallida d'un comerciant o d'una societat comercial, es imprescindible que el comerciant o la societat hagin cessat d'una manera general en els seus pagaments, cosa que no acreditava la sol·licitud de fallida, motiu per ell sol suficient per denegar la petició (art. 7 del Decret).

En cap lloc es feia patent que la situació financera de l'empresa es trobava sense sortida (com l'art. 8 del Decret exigeix perquè els Batlles puguin declarar una cessació de pagaments bé per tramitar un arranjament judicial o per disposar directament la fallida).

No presentava ni una sola acta de protest, ni una sola reclamació judicial o extrajudicial contra "Expósito". Les 3 actes de protest que presentava corresponien a 3 lletres de canvi lliurades a càrrec dels Sr. Manso - Badía el mateix dia, per un import global tres vegades superior al deute que "Canals" deia acreditar de "Expósito". Manifestava que per cobrar el deute havia entaulat a Espanya dos procediments judicials contra altres dues societats dels quals procediments en demanaria "la suspensió dels tràmits fins que quedi resolt el present procediment de fallida doncs no seria lògic que es demanés la present fallida per raó dels deutes de Expósito S.L., mantenint actius uns procediments de reclamació a Espanya per part del mateix deute".

I no acreditava que es donessin les condicions que requereixen els art. 69,5 i 70,6 del Decret per a poder declarar en fallida als dirigents de "Expósito".

Atès l'anterior, el Tribunal de Batlles va desestimar la petició de "Canals" (que declarés la fallida de "Expósito" i dels seus administradors) perquè el que se li havia plantejat no passava de ser un conflicte singular entre "Canals" i "Expósito" dirimible en el judici ordinari corresponent, i no pas en un procés universal de fallida, ja que en el manifestat per "Canals" no s'albirava (i molt menys demostrava) que "Expósito" es trobés en aquella situació financera sense sortida (art. 8) amb cessació d'una manera general en els seus pagaments (art.7).

Res d'això acreditava la sol·licitud de "Canals"

Per consegüent els Batlles, en rebutjar aquella sol·licitud, varen actuar conforme a dret, i la seva resolució haurà de ser confirmada.

IV.- Nogensmenys, "Canals" ve en apel·lació al Tribunal Superior i diu "que en demanar la fallida considerava (hem de dir-li que erròniament) que amb el crèdit elevat propi, les al·legacions d'impagament durant anys, i de la denúncia de les tàctiques dilatòries i enganyoses, era motiu suficient perquè l'Hble. Batllia... decretés al menys d'entrada l'estat de cessació de pagaments, obrís el procediment d'arranjament judicial com a pas previ per decidir sobre la fallida..."; i en l'escrit de conclusions d'aquest recurs presenta en aquesta 2a instància un seguit de documents nous (folis 46 al 89 del nostre rotlle) amb els quals vol demostrar que a les diverses seccions de la Batllia es tramiten contra "Expósito" a instàncies de diferents creditors, no menys de 15 causes civils, i no menys de quatre causes contra els seus administradors, i fa esment de l'existència d'altres nombrosos crèdits impagats per "Expósito" i no reclamats encara per via judicial, però també existents; i amb la base de tot l'anterior (nou en l'exposició i nou en l'acreditació) demana que aquest Tribunal Superior reformi l'Aute del Tribunal "a quo" i declari "l'estat de cessació de pagaments i situació de fallida de "Expósito" i dels seus administradors" o bé alternativament i provisional, l'estat de cessació de pagaments amb possibilitat d'arranjament judicial"; formulant aquesta darrera petició també nova a l'apel·lació.

Es a dir: el que fa la recurrent amb la seva actuació en aquest recurs és pretendre que aquest Tribunal Superior revoqui la resolució dels Batlles amb la base d'uns fets nous, d'unes proves noves i d'una també nova petició; ço que, òbviament, aquesta Sala no pot fer en resoldre el recurs apel·lació, ja que el recurs d'apel·lació té per exclusiu objecte revisar la resolució apel·lada per determinar si amb la base del que allà s'ha al·legat i demostrat, els Batlles han decidit conforme a dret, cosa que certament van fer en aquest cas, raó per la qual la seva decisió s'ha de confirmar; sense perjudici que la instant pugui fer, si es el cas, una nova petició però exposant-la i demostrant-la de manera escaient, en no produir la present resolució l'efecte de cosa jutjada.

L'art. 73 de la Llei transitòria de procediments judicials no admet la pràctica de proves noves a la Segona instància llevat dels supòsits especials que aquell precepte preveu, cap dels quals és aquí del cas, motiu pel qual aquesta Sala no pot prendre en consideració els documents aportats per la recurrent en aquesta 2a instància de manera extemporània i improcedent; ja que el que no pot pretendre la recurrent és sostraure la competència de la primera instància al Tribunal de Batlles per fer tot allò que li atribueixen els art. 7,8,9,10 i 11 del Decret, i passar-la directament al Tribunal d'apel·lació presentant- li fets, proves i peticions que els Batlles no han pogut considerar per no haver-los-hi al·legat, provat ni demanat la part com explica la nostra jurisprudència. El recurrent no pot pretendre en la segona instància modificar la seva argumentació, ni adduir allò que a la primera no ha al·legat, ni provar el que no ha provat abans, ni plantejar qüestions noves ni fer noves peticions en el recurs (Sentències de 21 de gener de 1999, 10 d'abril i 22 de setembre de 2000, 20 de juny, 24 d'octubre, 7 i 11 de novembre de 2002; Autes de 29 d'abril de 1999, de 19 de desembre de 2002 etc.); ço que determina l'obligada desestimació del present recurs, les costes del qual s'hauran d'imposar a la recurrent d'acord amb la regla general de l'Emperador ZENÓ; sense que sigui escaient l'afirmació de la recurrent que eren els Batlles els que havien d'investigar i s'havien d'informar de la situació financera d'aquella societat i dels seus administradors, ja que era ella la que feia la petició (art. 7,2) i la que havia d'explicar i de demostrar la seva procedència.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Fonaments de dret

Decisio

DECIDEIX

Desestimar aquest recurs d'apel·lació, confirmar l'Aute apel·lat i imposar les costes a l'apel·lat, amb inclusió d'honoraris d'advocat i procurador de l'altra part.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-