INCIDENT D'EXECUCIÓ. De cotitzacions a la CASS.E-97-0681

Aute

AUTE 98-07 DE 6 D'ABRIL DE 1998

INCIDENT D'EXECUCIÓ. De cotitzacions a la CASS. Patró de dues persones assalariades. PRESCRIPCIÓ. Tres anys. Llei general de finances públiques. INTERRUPCIÓ El reconeixement del deute posterior al termini de tres anys no interromp el termini de prescripció.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Caixa Andorrana de Seguretat Social va sol·licitar a la Batllia l'execució d'un acord del consell d'administració de 24 de setembre de 1997, amb la petició de que s'ordeni al Sr. Luís el compliment d'allò que s'indicava en l'acord esmentat, és a dir, el pagament immediat de la quantitat de 2.797.099 pessetes en concepte de liquidacions pendents i el pagament de la regularització dels 8.348.632 pessetes que li corresponia satisfer en quaranta-vuit pagaments mensuals i consecutius, a raó de 173.929,83 pessetes.

2.- La Batllia, en l'aute núm. 003, dictat el 20 de gener de 1998, ha acordat retornar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social la demanda d'execució contra el Sr. Luís, per raó de la prescripció del dret a exigir el pagament de les cotitzacions.

3.- Contra l'aute de la Batllia s'ha interposat recurs d'apel·lació per la Caixa Andorrana de Seguretat Social demanant l'anul·lació de la decisió de la Batllia i el retorn de les actuacions al tribunal a quo per tal de dur a terme un nou requeriment de pagament.

4.- Per Edicte de data 18 de febrer de 1998 s'emplaça al Sr. Luís, perquè comparegui i contesti el recurs d'Apel·lació en el termini de Vuit dies, transcorregut el qual el demandat no s'ha presentat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La CASS demana l'execució d'un requeriment de pagament d'unes cotitzacions que el Sr. Luís no va satisfer en el seu moment i que es refereixen al període comprès entre els mesos de desembre de 1968 i novembre de 1992. Aquestes cotitzacions, meritades i no satisfetes, corresponen a la seva condició de patró d'altres dues persones que va tenir com assalariades durant l'esmentat període.

La Batllia considera que el pagament no va ser reclamat fins el 20 d'agost de 1997, havent transcorregut per tant, des de 1992, el termini de tres anys que estableix l'article 7 de la Llei general de finances públiques de 19 de desembre de 1996.

Segon.- La Llei general de finances públiques, aplicable a la Caixa Andorrana de Seguretat Social ja que és una entitat parapública als efectes d'aquella, estableix, com recull l'aute de la Batllia, que prescriu als tres anys comptadors des del naixement de l'obligació de pagament, el dret de l'entitat de liquidar el deute, i és clar que l'obligació de cotitzar per part del Sr. Luís va acabar el mes de novembre de 1992, per la qual cosa quan la CASS li notifica el requeriment de pagament, amb la quantitat del deute, havia prescrit el dret a liquidar-lo.

La part promotora de l'incident emfasitza el fet de que el patró deutor de les cotitzacions va reconèixer el deute en un document i es va comprometre a pagar-lo, però tot i ser així, cal no oblidar que aquest document porta data del 7 de juliol de 1997 i malgrat que comporta un reconeixement del deute, és posterior a l'exhauriment del termini de prescripció a que s'ha fet anterior referència i, per tant, no posseeix cap eficàcia interruptora del mateix.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda:

- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra l'Aute de la Secció Administrativa de la Batllia de 20 de gener de 1998 que declarava la prescripció del dret de l'entitat parapública a exigir el pagament de determinades cotitzacions del Sr. Luís.

Aquest Aute és ferm i executiu.

En conseqüència, així ho acorden, manen i signen el Tribunal, en dono fe. El Tribunal, La Secretària,