Embargament preventiu: finalitats i requisits (A083/05)

Aute

Magistrats

Antoni Bruguera Manté Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

AUTE DE 15 DE SETEMBRE DE 2005

Embargament preventiu: finalitats i requisits

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En els autes de núm. 0034-1/05 l'Hble. Batlle va dictar un AUTE el 22 de febrer del 2005 en el qual no va donar lloc a la demanda d'embargament preventiu formulada per la mercantil "Carretero" contra els Srs. Águila i Duque.

II.- Disconforme la sol·licitant amb la resolució anterior va formular contra ella aquest recurs d'apel·lació el qual ha estat tramitat d'acord amb la Llei.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'encomiable esforç desenrotllat per la recurrent per obtenir la revocació de la decisió denegatòria de l'embargament preventiu que havia sol·licitat no pot reeixir, perquè no concorren en el cas que planteja els requisits que l'art. 2 del Decret de l'1 de maig de 1922 exigeix per a la viabilitat d'aquesta mesura precautòria.

L'agent explica en la sol·licitud que la seva societat té per objecte la construcció i venda d'edificis, i que en el transcurs del mes de gener de 2004 els consorts ENTITY_5-R. li varen encarregar diversos treballs de reforma de la vivenda que havien adquirit (l'àtic 3a de l'edifici ORG_0, de Canillo) que constitueix el seu actual domicili ; i que un cop finalitzats els treballs encomanats i lliurada la factura corresponent, ascendent a 16.003'49 EUR, els demandats encara no havien satisfet l'import de la factura, extrem que obligava a l'agent a recórrer als Tribunals en defensa dels seus interessos, i que prèvia a a la interposició de la demanda, sol·licitava l'embargament preventiu dels béns dels defenents.

Acompanyava una factura sense conformar de l'esmentat import.

II.- L'embargament preventiu no és una mesura de coacció al demandat amb l'intent d'aconseguir que accedeixi al pagament d'allò que li reclama o que li vol reclamar el demandant, sinó que és una mesura que té la finalitat cautelar de garantir a l'actor, quan les circumstàncies del cas ho revelin necessari, que cobrarà allò que, amb una aparença suficientment fonamentada, reclama o reclamarà judicialment ; d'aquí que la nostra jurisprudència, en fer la interpretació de l'art. 2 del Decret de 1 de maig de 1922 (lacònic però suficient) ha repetit que són dos els requisits essencials per a poder accedir a una petició d'embargament preventiu : una aparença de bon dret de la reclamació, que en principi podrà oferir-la un document executiu o una garantia que respongui dels perjudicis eventuals que l'embargament preventiu pugui ocasionar al demandat ("fumus boni iuris") ; i un perill que es pugui frustrar l'efectivitat del crèdit per absència de béns del demandat quan la sentència que es dicti s'hagi d'executar ("periculum in mora").

III.- Abundant en la decisió denegatòria de la Batllia -encara que no tant amb la seva fonamentació-, aquesta Sala considera que en el cas que presenta el sol·licitant no concorren els requisits necessaris perquè pugui accedir-se a decretar l'embargament preventiu en no donar-se les circumstàncies que aquesta mesura tracta de conjurar.

En efecte, el sol·licitant manifesta que els consorts demandats van adquirir, i per tant són propietaris, de l'àtic 3a de l'edifici ORG_0 ; que aquest habitatge constitueix el seu actual domicili ; i que els treballs l'import dels quals reclama -16.003'49EUR- són millores efectuades en ell.

Així les coses, veiem, per una banda, que els demandats tenen, almenys, aquest "bé immoble conegut", i que, per altra banda, no és versemblant que per un presumpte deute de 16.033'49EUR d'unes millores fetes en el seu domicili, aquests consorts facin "desaparèixer sos béns en perjudici dels acreedors".

No s'albira cap perill que aquests consorts puguin desaparèixer del domicili de què en són a més propietaris en perjudici de l'agent per causa de l'eventual deute objecte de la demanda, raó per la qual no concorren els requisits necessaris per accedir a l'embarg preventiu que demana, i escau confirmar per consegüent la denegació de la mesura acordada pel Batlle.

No s'ha aportat cap altre indici o principi de prova (ni de la hipoteca que s'esmenta en la sol·licitud, ni de la seva quantia en el seu cas, ni d'una pretesa mala relació entre els consorts etc.) que pogués fer pensar en una conclusió diferent ; no és tampoc processalment escaient obrir un període de prova com addueix la societat recurrent.

IV.- El rebuig del recurs comportarà la imposició de costes a l'apel·lant segons el principi general objectiu del venciment.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR aquest recurs d'apel·lació ; CONFIRMAR la decisió de la resolució apel·lada ; i IMPOSAR a la societat recurrent les costes del recurs inclosos honoraris d'advocat i procurador de l'altra part.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.