Incidència de nul·litat 18 Quater

Aute

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

PARTS:

Agent incidental: Sra. Barberá

Representant: Sra. Morell

Advocat: Sra. LBG

Defenent incidental: AGENCIA ESTATAL DE RESOLUCIONS D'ENTITATS BANCÀRIES en tant que administradora judicial de la cessació de pagaments i fallida de la societat B SA

Representant: Sra. Ropero

Advocat: Sra. Pera

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President en funcions: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: Incident de nul·litat 18 Quater

AUTE 000122/2025

Andorra la Vella, 11 de juny del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist l'incident de nul·litat d'actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 4 de març de 2025, la representació processal de l'entitat B, SAU i de l'Agència de Resolució d'Entitats Bancàries, en quant a administradora judicial de la mateixa, interposà incident de nul·litat contra l'Aute dictat per aquesta Sala en data 11 de febrer de 2025 en considerar que en el mateix es vulneren diferents drets fonamentals a B, SAU. En síntesi, afirma que no ens vam pronunciar en relació a la vulneració de l'article 332 del Codi de procediment civil en què sostenia que incorria la part recurrent per no haver citat el motiu concret d'apel·lació en què fonamentava el seu recurs. Conclou, doncs que la nostra resolució incorre en incongruència. Considera també que hem valorat erròniament la seva argumentació relativa als requisits de forma exigits per l'article 390 del Codi de procediment civil i el contingut del nostre propi Aute referenciat de número de rotlle 230/2024. Sosté que no és que no s'haguessin acreditat els motius de l'article 390 del Codi de procediment civil, sinó que no es fonamentava o s'indicava sobre els motius de l'article 390 del Codi de procediment civil (sic). Entén, a més, que no es troba justificada i és arbitrària la decisió de la Sala d'entrar sobre el fons de la qüestió litigiosa després de declarar l'admissibilitat de la demanda d'impugnació, sense retrotreure les actuacions a la instància als efectes de què s'hi pronunciés, contravenint així l'accés a la doble instància. Finalment, considera que hem efectuat una errònia valoració probatòria, considerant-la irraonable.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Tot i que l'instant de l'incident de nul·litat considera que la resolució objecte del mateix omet la normativa aplicable en matèria de societats i la nostra pròpia jurisprudència i considera que la mateixa vulnera el seu dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret, el cert és que la pràctica totalitat del seu escrit es centra en tornar a intentar convèncer a la Sala de la validesa dels seus arguments que ja van ser valorats en el marc del recurs d'apel·lació que va donar lloc a la nostra resolució que ha estat objecte de la present nul·litat.

Segon.- La promotora de l'incident de nul·litat conclou la incongruència de l'Aute objecte del mateix perquè afirma que, prèviament a entrar a analitzar el fons, no ens vam pronunciar sobre la vulneració per ella denunciada de l'article 332 del Codi de procediment civil, que afecta a l'admissibilitat del recurs, per quant en el mateix no s'hi identificaven els motius d'apel·lació.

Al respecte, aquesta pretesa incongruència no s'ha produït per quant el motiu d'impugnació es derivava del propi contingut del recurs d'apel·lació interposat, que qüestionava l'aplicació de l'article 390 del Codi de procediment civil per part del Tribunal d'instància, que considerava errònia. Motiu d'impugnació, l'error en l'aplicació de la Llei, que la mateixa part va entendre, en haver-se'n pogut defensar. I, per part nostra, en haver entrat a analitzar l'aplicació de l'article 390 del mateix Codi de procediment civil pel Batlle d'instància, ja vam procedir també a posar tàcitament de relleu que el motiu en què la part apel·lant fonamentava el seu recurs era en una errònia aplicació de la Llei. En qualsevol cas, del que no hi ha dubte és que aquesta pretesa vulneració no va comportar cap lesió de drets fonamentals a l'instant de l'incident, que va conèixer perfectament els motius d'impugnació de la part apel·lant, ja que els va procedir a contestar, com tampoc li n'ha ocasionat la nostra manca de resolució expressa de la seva pretensió, que es deriva del propi contingut de la nostra resolució.

Criteri que s'avé amb la doctrina constitucional fixada, entre altres, per l'Aute del M.I. Tribunal Constitucional de data 7 de maig de 2018, dictat en la causa 2018-5-RE, que diu:

"3.3. Pel que fa a la possible lesió del dret a obtenir una resolució fonamentada en Dret a partir d'una suposada incongruència omissiva, per no haver tingut en compte, valorat o esmentat les al·legacions formulades, cal recordar que aquest Tribunal Constitucional va afirmar que "la congruència de les resolucions judicials forma part del dret a la jurisdicció en el sentit (....) que els jutges i tribunals han de donar resposta a les peticions o pretensions de les parts i a les raons adduïdes per basar les referides pretensions, malgrat que no és necessari donar resposta expressa i detallada a tots i cadascun dels arguments que han emprat. De fet, atès que el bé constitucional protegit pel dret a no sofrir incongruències omissives és el de garantir que els jutges i tribunals valorin les pretensions formulades i els motius en les quals aquestes es fonamenten i que les parts coneguin els motius de la seva decisió, es poden donar supòsits en què la resposta tàcita a determinades pretensions i al·legacions sigui constitucionalment legítima; això succeiria, per exemple, quan del conjunt dels raonaments continguts a la resolució judicial es pugui deduir raonablement que l'òrgan judicial ha valorat les pretensions i, a més, es dedueixin els motius en els quals es fonamenta la seva resposta tàcita" (fonament jurídic segon de la sentència del 12 d'octubre del 2009, recaiguda en la causa 2009-9-RE)."

En conseqüència, aquest motiu de nul·litat ha de decaure.

Tercer.- La representació processal de la senyora Barberá fonamenta també la impugnació de l'Acord d'embargament dictat pel Saig en data 13 d'octubre de 2023, en el canvi de titularitat del crèdit. Així ho diu clarament i ho ressalta en negreta en l'apartat Tercer del seu escrit d'impugnació. Per la seva banda, la representació processal de B, SAU, tot i queixar-se de que la representació processal de la senyora Barberá no indica en quin motiu d'oposició dels previstos a l'article 390 del Codi de procediment civil fonamenta la seva impugnació, en la seva segona al·legació afirma literalment: "l'adversa impugna l'acord d'embargament del Saig de 13 d'octubre de 2023 (...), al·legant en termes generals, que B, SAU no pot executar dit import perquè el dret de crèdit ha estat traspassat a C, SAU en el seu moment i actualment seria titularitat o de D, SA o de E ...."

És a dir, la representació processal de B, SAU és perfectament coneixedora de què la senyora Barberá fonamenta la seva oposició en l'article 390.2.a) del Codi de procediment civil: falta de capacitat per ser part.

Per tant, de cap manera pot pretendre la promotora de l'incident, que la senyora Barberá no identifiqués específicament l'apartat concret de l'article al que es referia, quan del contingut del seu escrit, aquest resta perfectament acreditat i fa, a més, el possible per acreditar aquesta causa sobrevinguda de manca de capacitat de B per ser part en aquesta reclamació.

Quart.- En relació, ara concretament al contingut de l'incident de nul·litat oposat contra la nostra resolució, afegirem que tot i que, efectivament en l'Aute objecte de nul·litat no vam dir de forma expressa el que ja resultava evident del contingut de l'escrit d'impugnació, com és que fonamentava la seva oposició en l'apartat a) de l'article 390.2) i que aquesta precisió exigida per la part recurrent no és exigida en canvi per la llei; el cert és que aquesta pretesa incongruència per manca de pronunciament exprés no ha ocasionat, com hem vist, cap mena d'indefensió a la part recorreguda, en haver conegut en tot moment els greuges oposats contra la resolució d'instància i el seu abast, en haver-se'n pogut defensar.

No concorre, en conseqüència i per aquesta manca de pronunciament exprés continguda en la nostra resolució, cap vulneració de drets fonamentals a la part promotora de l'incident.

Cinquè.- Considera també la instant de l'incident de nul·litat que en l'Aute impugnat hem valorat erròniament la seva argumentació relativa als requisits de forma exigits per l'article 390 del Codi de procediment civil i el contingut de l' Aute d'instància objecte de recurs d'apel·lació i referenciat de número de rotlle 230/2024. Afirma que no és que no s'haguessin acreditat els motius de l'article 390 del Codi de procediment civil, sinó que no es fonamentava o s'indicava sobre els motius de l'article 390 del Codi de procediment civil (sic).

Aquesta argumentació no pot ser acollida ja que, com acabem de posar de relleu en el Fonament de Dret anterior, la representació processal de la senyora Barberá des d'un primer moment va fonamentar la seva impugnació en la causa sobrevinguda de manca de capacitat de B per ser part en la present reclamació, a partir de la seva dissolució i de la Resolució invocada i acreditada de l'AREB.

I això amb independència de si a la part promotora de l'incident li agrada més o menys la redacció continguda en la resolució objecte del mateix, en relació a la valoració de la concurrència del motiu d'oposició invocat i la seva acreditació, que al final constitueix l'objecte del litigi entre les parts.

Sisè.- En relació al fet de què la Sala hagués decidit entrar sobre el fons de la qüestió sense retornar la causa a la instància als efectes de què s'hi pronunciés, en referirem i retranscriurem parcialment la Sentència del M.I. Tribunal Constitucional, dictada en el marc de la causa 2020-57-RE i referida per la representació processal de la senyora Barberá, ja que dona resposta a la qüestió plantejada per la promotora de l'incident:

"3.4. Pel que fa a la primera de les dues qüestions jurídiques plantejades en el recurs, cal recordar que a la Constitució, el dret al recurs que possibilita el tractament dels conflictes en dues instàncies, no es troba en el primer paràgraf de l'article 10, sinó en el segon i expressament referit als processos penals. En aquest punt, la norma fonamental andorrana s'ajusta plenament a l'article 2 del Protocol Addicional núm. 7 del 27 de novembre de 1984 del Conveni per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals, que reconeix aquest dret al culpable d'un delicte. La doble instància en els ordres civil i administratiu no respon a cap exigència constitucional, sinó a una realitat inveterada en mèrits del costum, de la llei, de la tradició o de la doctrina. Així ho ha declarat aquest Tribunal en la sentència (fonament jurídic 3.3) del 15 de març del 2019, recaiguda en la causa 2018-60-RE. També s'han pronunciat indirectament sobre la qüestió la sentència del 3 de febrer del 2014, recaiguda en la causa 2013-30-RE, i, la sentència del 16 de febrer del 2015, recaiguda en la causa 2014-22 i 32-RE. El seu contingut no és contrari a allò que s'ha exposat i, a més, es refereixen a supòsits diferents: en la primera, es declara inconstitucional la denegació del recurs d'apel·lació per manca de consignació de les rendes en un procés arrendatici; i, en la segona, es manté que el tribunal ad quem que coneix del recurs d'apel·lació ha d'estar constituït per magistrats que no hagin participat en l'òrgan judicial a quo de la primera instància. D'altra banda, és indiscutible, i ho reconeix la mateixa part recurrent, que en el cas d'aquestes actuacions van tenir efecte dues instàncies -una davant el Tribunal de Batlles i una altra davant el Tribunal Superior de Justícia. Es van complir, per tant, les previsions legals que configuren els recursos i la segona instància. Va succeir, però, i és cert, una circumstància que pot sorprendre, però que en absolut és totalment excepcional: l'estimació en primera instància d'una defensa o excepció processal que possibilita que l'òrgan judicial no resolgui sobre el fons; les parts saben, tanmateix, que en segona instància no només es revisarà aquest pronunciament -revisio prioris instantiae- sinó que el Tribunal ad quem podrà entrar a conèixer de tot el litigi -novum iudicium. Aquesta realitat en la pràctica comporta alguns problemes concrets -susceptibles de ser temperats per la prudència de les parts i els seus defensors- però no contradiu cap disposició legal -matèria reservada a la jurisdicció ordinària-, ni molt menys el text constitucional, que seria competència d'aquest Tribunal. Per tant, ni el dret a la jurisdicció, ni el dret a la defensa han estat vulnerat."

I si traslladem el seu contingut al supòsit d'autes, podem constatar que la nostra decisió d'entrar sobre el fons es fonamentà en la prudència, en l'economia processal i en la voluntat d'evitar més demora en la resolució d'un afer que s'ha vist afectat per circumstàncies sobrevingudes i alienes a la voluntat de les parts litigants. Noti's que la resolució quina execució es pretenia data de 3 de setembre de 2013.

Setè.- En relació a la inexistència d'oposició a un acord d'execució previ del saig, com oposa a la promotora de l'incident i ja va manifestar en l'apel·lació, només podem insistir en què ja vam posar de relleu en la nostra resolució que aquest és inexistent i que, en tot cas, l'Aute d'arxiu dictat per la Batlle d'instància en data 27 de juliol de 2023, als efectes de què la part executant es pogués dirigir al saig per continuar amb l'execució forçosa, no havia de poder ser impugnat per motius diversos al seu contingut com és la manca de capacitat de B per ser part, ja que justament es procedia a arxivar el procediment, a l'espera de què la part executant l'instés novament al saig.

Vuitè.- Finalment en relació a la pretesa errònia valoració probatòria i, concretament, en relació al contingut de la resolució de l'AREB i la seva interpretació, corresponia a la promotora de l'incident aportar la documentació escaient per acreditar l'actual titularitat del crèdit, que és perfectament legítim que provoqui dubtes, hagut compte de la tecnicitat de la Resolució de l'AREB invocada per ambdues parts i interpretada de forma diferent per cadascuna d'elles. En tot cas l'AREB, com a administradora judicial de B, tenia la facilitat probatòria per aportar la prova de la seva hipotètica titularitat del crèdit reclamat i, en tot cas, podia sol·licitar la pràctica de la prova que ho pogués acreditar, en el moment processal oportú. Sobre tot en conèixer que aquesta era la qüestió en què la part que impugnava l'execució fonamentava la seva oposició.

Per tant i per causa, precisament, de la inactivitat probatòria de l'actual promotora de l'incident en el marc dels autes ja resolts, cal considerar que la nostra conclusió de què del resultat de la prova practicada es deriven dubtes raonables i legítims de l'actual titular del crèdit contra la senyora Barberá, per causa de tot el que va afectar a l'entitat creditora, B, des de l'any 2015, no és ni arbitrària ni il·lògica i, doncs, no vulnera cap dret fonamental de la promotora de l'incident.

Novè.- Conclusió de tot l'exposat i reiterat als efectes de donar una resposta el màxim satisfactòria possible a la part promotora de l'incident de facilitar-ne la comprensió, és que el nostre Aute de data 11 de febrer de 2025 és raonat i no es pot titllar d'arbitrari ni d'absurd, trobant-se a més degudament fonamentat en Dret.

Desè.- No havent-se produït cap vulneració dels drets fonamentals invocats per l'agent incidental, procedeix la seva íntegra desestimació, i la seva condemna a satisfer les costes judicials ocasionades per causa del mateix.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR íntegrament l'incident de nul·litat promogut per la representació processal de B, SAU i l'AREB contra l'Aute dictat en data 11 de febrer de 2025 per aquesta Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, i condemnar a la part promotora d'aquest incident a satisfer les costes judicials causades.

Contra l'aute que no admet o que resol l'incident de nul·litat en primera instància es pot interposar un recurs d'apel·lació en el termini de tretze dies hàbils davant la sala competent del Tribunal Superior de Justícia, de la qual no poden formar part els magistrats que eventualment hagin resolt l'incident de nul·litat en primera instància.

Així, per aquest nostre aute, ho manem i signem.