inadmissió recurs d'apel·lació; manca de legitimació

Aute

Magistrats

ANNA ESTRAGUES ARMENGOL FATIMA RAMIREZ SOUTO YVES PICOD

Tribunal Superior de Justícia

Sala Penal

TSJP.- Recurs General 0000005/2026

ORIGEN.- Contravencions Penals (Major d'edat) 6000122/2025 - 0

NIG: 5300543220230000687

AUTE 11-2026 DE 27/02/2026

Ponent: Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Data: 27/02/2026

Sala: Tribunal Superior de Justícia - Sala Penal

Referència: TSJP.- 0000005/2026

Nig : 5300543220230000687

IU: ECLI : AD:TSJP:2026:0011A

AUTE 11-2026

PARTS:

Apel·lant: Sr. Mark

Advocat: Sr. Genís

Apel·lats: Sr. Hélder

Advocada: Sra. Leonor

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Presidenta: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL (ponent)

Magistrats: Sra. Fàtima RAMÍREZ SOUTO

Sra. Yves PICOD

Objecte: inadmissió recurs d'apel·lació; manca de legitimació

A la data consignada al marge.

En el recurs d'apel·lació interposat contra l'aute de data 05/12/2025 dictat pel Tribunal de Corts en la causa de referència, seguida per una presumpta contravenció penal de lesions per imprudència lleu, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió. És ponent la magistrada Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: Per providència de data 15 de març del 2023, s'incoaren les diligències prèvies número 5000261/2023 contra Efrén i Hélder per una presumpta contravenció penal de lesions per imprudència lleu, tipificada a l' article 477.2 del Codi Penal .

II.- RESULTANT: Per diligència de data 18/04/2023, comparegué a la Batllia en qualitat de perjudicat el Sr. Mark el qual assabentat de l' article 18 del Codi de procediment penal , manifestà la seva voluntat de reclamar els perjudicis derivats dels fets d'autes, constituint-se expressament en aquell mateix acte, en actor civil i designant al lletrat Sr. Genís per la seva defensa dels seus interessos.

III.- RESULTANT: Per ordenança penal de data 15/04/2025 es condemnà Hélder com autor responsable de la contravenció penal de lesions per imprudència lleu, a la pena de 50 euros de multa i 5 dies de privació del permís de conduir, així com al pagament de les despeses processals causades, no donant lloc a responsabilitat civil i acordant una compensació del culpes en virtut de l' article 93 del Codi penal .

Per diligència de data 15/04/2025 Hélder s'oposà a l'esmentada ordenança penal, quedant la mateixa nul·la i sense efecte, inhibint-se el batlle a favor del Tribunal de Corts per Aute de data 25.06.2025.

IV.- RESULTANT: Per Aute de data 05/12/2025 el Tribunal de Corts, seguint l'informe emès pel Ministeri Fiscal en data 14/11/2025, decidí:

"Primer.- Constatar la prescripció de l'acció penal exercida contra Hélder per la presumpta contravenció penal de lesions per imprudència lleu (accident de circulació), sense perjudici de les accions que per via civil, puguin correspondre al perjudicat.

Segon.- Decretar el sobreseïment definitiu de les actuacions, procedint-se al seu arxiu.

Tercer.- Notificar el present aute al Ministeri Fiscal i a les parts interessades".

V.- RESULTANT: Per escrit de data 23/12/2025, la representació lletrada de Hélder formulà recurs d'apel·lació contra l'esmentat aute, en base als següents motius:

- el còmput incorrecte del termini de prescripció de l'acció penal, atès que parteix d'una interpretació excessivament formalista, restrictiva i contrària als principis bàsics que informen el dret penal i processal andorrà..

- la prematura qualificació jurídica dels fets efectuada pel Ministeri Fiscal com a contravenció penal, quan podrien ser constitutius de delicte.

- la privació del dret a la jurisdicció del seu defensat.

Per tot l'exposat, demana la revocació de l'aute objecte de recurs i que s'acordi la continuació del procediment penal, amb la pràctica de les diligències d'instrucció que resultin necessàries per a la correcta qualificació jurídica dels fets i les responsabilitats penals corresponents, demanant que es tipifiquin les lesions patides pel seu representat, en seguiment a la valoració medico forense que consta en autes, com a delicte de lesions per imprudència tipificat a l' article 117 del Codi penal , i es condemni a l'adversa al pagament de les costes processals inclosos honoraris d'advocat del present recurs.

VI.-RESULTANT: Per escrit de data 29/01/2026, la representació lletrada del Sr. Hélder, s'oposa al recurs formulat per quan considera que el Sr. Mark, actor civil, no pot formular apel·lació contra l'aute impugnat, sinó únicament contra aquelles resolucions relatives a la responsabilitat civil i no a la penal, pel que demana la inadmissió del recurs interposat.

Subsidiàriament, demana la confirmació de la resolució recorreguda, al no haver-se fet cap interpretació excessivament formalista, restrictiva ni contrària als principis que regeixen el dret penal i el seu procediment, en restar clar que no s'han practicat diligències o actes d'instrucció susceptibles d'interrompre la prescripció en un termini superior a 6 mesos.

Fa constar a més, que la part apel·lant va comparèixer davant del Batlle en el marc de l'ordenança penal i es va mostrar d'acord amb la qualificació jurídica feta pel Ministeri fiscal (foli 166), i si considerava que els fets podien ser constitutius de delicte, havia de formular querella i no ho va fer.

Afegeix que no hi ha manca d'instrucció ja que en tractar-se d'un procediment de contravenció penal, una vegada declarada nul.la i deixada sense efecte la referida ordenança penal, el que esqueia era la inhibició a favor del M.I. Tribunal de corts.

Així mateix, indica que la prescripció constatada en cap cas produeix indefensió al Sr. Mark que pot exercir quantes accions civils tingui al seu abast.

Per tot l'exposat, sol·licita la inadmissió del recurs per manca de legitimació activa i subsidiàriament, que es procedeixi a la seva desestimació i conformació de la resolució recorreguda, tot imposant les costes processals a la part apel·lant.

VII.-RESULTANT: El Ministeri Fiscal demana amb caràcter principal la inadmissió del recurs en considerar que el lletrat Sr. Genís actuant en nom del perjudicat Mark, malgrat haver-se constituït en actor civil, no es troba legitimat per formular recurs contra l'aute dictat pel Tribunal de Corts en data 05/12/2025.

Subsidiàriament s'oposa als motius esgrimits per la defensa i entén que no havent-se practicat cap diligència d'instrucció que interrompi la prescripció, la contravenció penal de lesions per imprudència lleu es troba prescrita en haver transcorregut més de sis mesos des de la data dels fets (10/05/2022) i posterior denúncia davant del servei de policia (13/05/2023), fins a la data de la providència d'incoació (15/03/2023), pel que escau confirmar íntegrament la resolució objecte de recurs.

Pel que fa a la qualificació jurídica, el Ministeri fiscal posa de relleu que l'actor civil mai s'ha oposat a la mateixa, mostrant-s'hi fins i tot d'acord per diligència de data 15/04/2025, provocant que dita pretensió no pugui prosperar en aquesta alçada, per tot el que el recurs ha de ser desestimat.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: Examinades les actuacions se'n desprèn que el Sr. Mark es constituí en data 18/04/2023, actor civil en el marc de la present causa, designant al lletrat Sr. Genís per la defensa dels seus interessos.

En la seva qualitat d'actor civil, el Sr. Mark, no es troba - tal i com ho posen de manifest el Ministeri Fiscal i la representació lletrada del Sr. Hélder - legitimat per formular recurs d'apel·lació contra l'aute que decreta el sobreseïment definitiu i arxiu de les actuacions per raó de la prescripció de l'acció penal.

Efectivament, per interposar recurs contra una resolució de naturalesa eminentment penal com és l'aute que acorda el sobreseïment definitiu i arxiu de les actuacions (en el present cas per prescripció de l'acció penal) cal haver-se constituït prèviament en acusació particular, mitjançant la presentació de la querella corresponent, doncs si bé l' article 14 del CPP reconeix la condició de part a qui s'ha constituït formalment en actor civil, aquesta condició no li confereix legitimació per recórrer contra totes les decisions adoptades en el marc del procediment, sinó només contra aquelles que afectin les seves pretensions.

I les pretensions de l'actor civil, encara que la seva acció sigui exercida en el marc del procés penal, no són altres que aquelles relatives al rescabalament dels danys i perjudicis causats pel delicte o la contravenció penal, i és en aquest àmbit en el que queda exclusivament circumscrit el seu dret al recurs.

L'actor civil no pot per tant, pretendre impugnar una decisió que decideix sobreseure definitivament i arxivar les actuacions, sense haver exercit prèviament l'acció penal, prerrogativa que és pròpia de l'acusació particular i que té precisament com a finalitat principal, la depuració de responsabilitats i la condemna del querellat.

L'acció civil i l'acusació particular són efectivament, dos figures distintes, sotmeses cadascuna a un règim específic i a uns requisits concrets pel seu exercici, que en determinen també l'àmbit d'actuació.

Així, l'acusació particular, de conformitat amb el què disposa l' article 14 del CPP ha de presentar obligatòriament querella, en la forma prevista a l' article 39 del mateix text legal (amb expressió de les mencions d'identitat del querellant i les del querellat de les quals es tingui coneixement, l'exposició detallada dels fets amb la seva qualificació jurídica i de les diligències que se sol·licitin, i les pretensions sobre la situació processal i els béns del querellat), ha de designar advocat i domicili al Principat i, posteriorment, ha d'efectuar la petició de pena concreta contra l'autor i els altres partícips de la infracció en el moment de la qualificació jurídica de la causa.

Per contra, l'actor civil, de conformitat amb el que disposa l' article 18 del CPP , ha de manifestar només l'exercici de l'acció civil i designar advocat i domicili al Principat on se li puguin fer les notificacions degudes.

Aquesta diferència de règim obeeix a les característiques o objecte d'una i altra figura processal i en determina també l'àmbit d'actuació en el procés ( art. 123 , 132 , 153... del CPP ), establint concretament l' article 197 del CPP pel que fa al recurs, que: "Estan legitimats per interposar el recurs d'apel·lació, el Ministeri Fiscal, les parts del procés o, eventualment, els seus drethavents" tot precisant que "Els actors civils només poden interposar recurs en relació amb les resolucions que afectin les seves pretensions."

I les resolucions que afecten les pretensions de l'actor civil i que aquest conseqüentment pot impugnar, són només aquelles relatives a la finalitat de l'acció exercida, consistent com s'ha dit, en el rescabalament dels danys i perjudicis causats pel delicte o la contravenció penal, però no aquelles relatives a la responsabilitat penal del seu autor, malgrat l'acció civil s'hi trobi directament vinculada, quan s'exerceix en el marc del procés penal.

Entendre el contrari, deixaria sense efecte la distinció efectuada pel legislador entre una i altra figura processal, i els drets que se'n deriven.

II.- CONSIDERANT: Per raó de l'exposat i de conformitat amb el que disposen els articles 14 , 18 , 39 , 197 i concordants del Codi de procediment penal , escau no admetre, per manca de legitimació, el recurs d'apel·lació interposat per l'actor civil contra l'aute del Tribunal de Corts de data 05/12/2025 (resolució amb la que val a dir, ha mostrat la seva conformitat el Ministeri Fiscal, no havent-hi cap altra part que hagi exercit l'acusació particular en el marc del present procediment), sense perjudici de les accions que per via civil corresponguin al Sr. Mark .

III.- CONSIDERANT: La inadmissió del recurs determina que es declarin d'ofici les costes del recurs en aplicació de l' article 174 i 175 del Codi de procediment penal .

Vistes la Constitució, el Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà,

DECIDEIX

1.- INADMETRE el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada del Sr. Mark per manca de legitimació activa.

2.- DECLARAR D'OFICI les despeses processals causades pel recurs.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem.