Recurs de reposició

Aute

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000004/2024 ORIGEN.- 1000063/2016 - 0

NIG: 5300545320160000104

AUTE 5-2024

PARTS:

Apel·lants: Morillo, Sainz, Manzano

Representant: Sra. Galan

Advocada: Sra. Manzano

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Viñas

Advocada: Sra. Sevillano

Apel·lat: AUTORITAT FINANCERA ANDORRANA (abans ENTITY_13)

Representant: Sra. Catalá

Advocat: Sr. Elías

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 26 de febrer de 2024.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000063/2016, havent estat observades les prescripcions legals.

És ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació de la part agent en la causa registrada amb el núm. 1000063/2016 ha promogut la recusació de la Hble. Batlle Sra. X, pel fet d'haver dictat una resolució manifestament injusta, arbitrària i discriminatòria, que posa de relleu un prejudici i, doncs, una enemistat envers els Srs. H i R C. Després de seguir la tramitació preceptiva, i vist l'informe de la Batlle concernida, el president de la Batllia, per aute de 19 de desembre de 2023, va desestimar la recusació, en considerar que no existien dades que objectivament permetin qüestionar la imparcialitat de la Batlle.

2.- La representació dels agents ha interposat recurs d'apel·lació contra el referit aute de la presidència de la Batllia. En aquesta alçada, la part promotora de l'incident de recusació reprodueix substancialment els arguments articulats inicialment i addueix, en síntesi, que la Batlle Sra. X ha actuat com a ponent en una sentència de 20 de juny de 2023 (núm. 25/2023), que va desestimar la demanda formulada pels Srs. H i R C N, mentre que el dia 15 del mateix mes i any havia format part del Tribunal que va dictar la sentència núm. 37/2023, recaiguda en un supòsit anàleg, que es va pronunciar en sentit contrari, estimant les pretensions de l'agent. En aquesta mateixa línia es va pronunciar una altra sentència (núm. 47/2023, de 4 de setembre de 2023). D'aquest fet, els agents dedueixen que la Batlle Sra. X els ha discriminat amb la seva resolució, fet que posa de relleu una enemistat manifesta envers els mateixos.

3.- Un cop designada la Sala competent per a conèixer del recurs d'apel·lació, es va donar trasllat del recurs a les altres parts del procés, a fi que poguessin formular les al·legacions que consideressin procedents en el termini de cinc dies hàbils, tràmit que van evacuar en el sentit de sol·licitar la desestimació de l'incident promogut pels agents, ja que consideren que no concorre la causa de recusació invocada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- És objecte d'aquest incident la recusació que formula la part agent en la causa núm. 1000063/2016 respecte de la Hble. Batlle Sra. X, la qual es basa en l'existència d'una enemistat manifesta, derivada del fet que la Batlle concernida ha actuat com a ponent en un determinat procés contenciós administratiu, en el qual s'ha dictat sentència desestimatòria de les pretensions dels agents, mentre que també ha intervingut en uns altres dos processos similars, que han tingut un resultat contrari, la qual cosa, en opinió dels recurrents, comporta que la Sra. Batlle els ha discriminat amb la resolució en què va intervenir com a ponent, fet que posa de relleu una enemistat manifesta envers els mateixos.

Segon.- En termes generals, tal com ha declarat aquesta Sala de forma reiterada, i en la mesura en què la recusació d'un batlle o magistrat incideix en el dret al jutge predeterminat per la llei, que garanteix l'article 10 de la Constitució, és obvi que l'aplicació de les causes determinants de la mateixa ha de ser objecte d'interpretació estricta.

L'article 73 de la Llei qualificada la Justícia inclou entre les causes d'abstenció i recusació la següent:

"h) Tenir una amistat íntima o una enemistat manifesta amb qualsevol de les parts del procés de què es tracti, els seus advocats o els seus procuradors".

Com ha declarat ja aquest Tribunal en autes de 2 de desembre de 2019 i 9 de gener de 2020, l'apreciació d'aquesta causa exigeix la concurrència dels següents requisits:

En tractar-se d'una circumstància que pertany a l'àmbit dels sentiments, l'amistat o l'enemistat han d'haver-se exterioritzat, el que suposa que han d'existir fets concrets que la posin de relleu i permetin considerar-la acreditada. En aquest sentit, no n'hi ha prou amb la mera invocació, sinó que s'han de justificar aquestes circumstàncies externes per tal que l'òrgan competent pugui constatar que concorre aquesta causa de recusació.

L'enemistat ha de ser manifesta, com exigeix explícitament la llei. Això suposa que sigui ostensible o d'especial intensitat, per tal que pugui tenir alguna incidència en la resolució del procés.

L'enemistat s'ha de basar en una relació anterior i externa al procés. En aquest sentit, el contingut de les resolucions judicials no pot donar lloc a aquesta causa de recusació, ja que no prejutgen per sí mateixes cap animadversió, encara que siguin desfavorables per a la part, i han de ser combatudes a través dels recursos previstos per la llei, i no mitjançant la recusació de qui les ha dictat.

La relació d'amistat o d'enemistat ha de ser personal, i això des d'una doble perspectiva.

En primer lloc, la causa de recusació s'ha de referir a la persona del batlle o magistrat, i no genèricament a l'òrgan jurisdiccional, ja que aquest darrer no té, per definició i per la seva pròpia naturalesa, amistat ni enemistat amb cap de les parts d'un procés ni amb els seus advocats.

En segon terme, l'enemistat només es pot inferir d'una relació personal i directa entre el jutge i la part o el seu advocat, i no es pot basar en consideracions genèriques extretes de l'actuació de tercers.

Tercer.- Com és ben evident, l'exercici de la potestat jurisdiccional comporta que les resolucions judicials decideixin l'estimació de les pretensions d'unes parts i la desestimació de les altres, i això no suposa en sí mateix cap classe d'enemistat envers la part que no veu prosperar les seves peticions o reclamacions.

Si el que es pretén fer valer és l'existència d'unes determinades sentències que s'han pronunciat en sentit divergent respecte de fets similars, s'ha de tenir en compte que el dret andorrà no contempla la figura de l'anomenat vot particular o discrepant, de manera que els batlles o magistrats que no comparteixen la decisió majoritària del tribunal no poden exterioritzar el seu parer discordant. Ben al contrari, l'article 49.1 de la Llei qualificada de la Justícia disposa expressament que els debats del Tribunal de Batlles són secrets, de la mateixa manera que l'article 54.2 ho predica de les deliberacions del Tribunal de Corts i l'article 58.3 del Tribunal Superior de Justícia.

En el cas que ara s'examina, la composició del Tribunal de Batlles que va actuar en les sentències discrepants va ser diferent, de manera que aquest resultat és previsiblement la conseqüència de que en cada supòsit van actuar batlles també diferents i que van arribar a una decisió majoritària divergent, circumstància que cau dins l'àmbit del secret de les deliberacions.

El nostre sistema jurídic ja dona resposta a la possible existència d'aquestes sentències discrepants, a través de la interposició dels recursos que procedeixin en cada cas, de manera que el tribunal superior en grau reconduirà a la unitat aquests pronunciaments contradictoris.

En aquest supòsit, aquesta Sala ja està coneixent dels recursos interposats contra les sentències divergents que invoca la part promotora de l'incident, i aquest és, com s'acaba de dir, el mecanisme previst legalment per resoldre la discrepància.

Ara bé, el que no es pot presumir és l'existència d'una enemistat manifesta envers la part, derivada merament del fet d'haver dictat una sentència contrària a les seves pretensions. De la mateixa manera, el fet d'haver concorregut a l'emissió d'unes sentències que es pronuncien en sentit divergent, tampoc posa de relleu cap enemistat amb els interessats, quan la distinta composició del tribunal en cada cas resulta ser, versemblantment, la causa de què l'opinió de la Batlle concernida hagi quedat en minoria en algun dels supòsits.

Per tot això, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar en els seus propis termes l'aute impugnat.

Quart.- La manifesta inconsistència de les al·legacions dels recurrents a l'hora de presumir l'existència d'una enemistat de la Batlle envers els recurrents, sense cap base objectiva substancial, i pel mer fet d'haver dictat una resolució contrària als seus interessos, condueix a considerar temerària la interposició del recurs, per la qual cosa procedeix imposar-los les costes causades en aquesta alçada, d'acord amb el que disposa l'article 8.1 de la Llei del Procediment Contenciós Administratiu.

Aquestes consideracions no comporten cap "severitat sancionadora", ni tenen una finalitat "inhibitòria", com afirmen els recurrents, sinó que responen a un deure elemental de motivació de les resolucions judicials, que obliga a explicitar les raons per les quals es fa una especial imposició a la part de les costes d'aquesta alçada.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:

1r.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposen els Srs. H i R C N i d'altres contra l'aute dictat el 19 de desembre de 2023 per l'Hble. Sr. President de la Batllia, el qual es confirma en els seus propis termes.

2n.- Imposar als recurrents les costes causades en aquesta instància.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al President del Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.