Recurs incident de Nul·litat - Art. 18 ter - (6000007/2022)

Aute

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Yves Picod Marie Conte

AUTE 28-2022

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Yves Picod

Magistrades: Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto (ponent)

A la vila d'Andorra la Vella, vuit d'abril del dos mil vint-i-dos.

Reunida la Sala competent del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del magistrat Sr. Yves Picod, i les magistrades Sra. Marie Conte i Sra. Fátima Ramírez Souto, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: en data 14 de gener de 2022 la representació lletrada en aquella data, de Codina formula recusació contra els tres membres del Tribunal que coneixen de la causa seguida contra el recurrent, dictant-se pel Tribunal de Corts aute en data 16 de gener de 2022 amb la següent part dispositiva:

"Primer. No admetre a tràmit la petició de recusació plantejada en nom d'Barba, per manca de legitimació.

Segon. No admetre a tràmit la petició de recusació plantejada per la representació lletrada de Codina, Castilla, Vall i Gibert i Coll, per ser extemporània.

Contra aquesta resolució no hi cap recurs".

II.-RESULTANT: que per escrit de data 3 de març de 2022, la Sra. Arcos advocada designada d'ofici dels processats Codina i Castilla, formula incident de nul·litat en base a l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials, en què sol·licita la nul·litat de l'aute dictat pel Tribunal de Corts en data 16 de gener de 2022, la retroacció de les actuacions al moment anterior al seu dictat i que a més s'estimi íntegrament la petició continguda en l'escrit plantejat pel lletrat Farré de data 14 de gener de 2022.

L'esmentada sol·licitud es fonamenta en la pretesa vulneració del dret a la jurisdicció i a un procés degut, atesa la interpretació que el Tribunal de Corts efectua sobre l'extemporaneïtat en la formulació de la recusació.

III.-RESULTANT: que per Aute de data 7 de març de 2022, el Tribunal de Corts decideix:

"No admetre a tràmit l'incident de nul·litat instat mitjançant escrit de data 2 de març de 2022, presentat el dia 3 de març de 2022, pels lletrats Srs. Arcos i Barberá, actuant en qualitat de defensors dels processats Codina i Castilla, respectivament, contra l'Aute d'aquest Tribunal de data 16 de gener de 2022".

IV.- RESULTANT: que per escrit de data 28 de març de 2022 la representació lletrada de Codina formula recurs d'apel·lació contra l'esmentat aute dictat en data 7 de març de 2022, d'acord amb els preceptes de l'article 18 quater apartat 4 de la Llei transitòria de procediments judicials, en què sol·licita la revocació de l'aute objecte de recurs i que s'acordi l'admissió a tràmit de l'incident de nul·litat d'actuacions formulat en data 2 de març de 2022.

Considera que la decisió de no admetre a tràmit la recusació per raó de la consideració pel Tribunal de Corts de la extemporaneïtat del seu plantejament, vulnera els drets a la jurisdicció, a obtenir una decisió fonamentada en dret i a un procés degut.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que la representació de Codina recorre l'aute del Tribunal de Corts que no admet a tràmit l'incident de nul·litat, instat per la via de l'article 18 quater de la Llei Transitòria de Procediments Judicials, contra l'aute de data 16 de gener del 2022, pel qual es decideix no admetre a tràmit, per extemporània, la recusació plantejada contra els tres membres del Tribunal que coneixen de la causa seguida contra el recurrent.

La decisió del Tribunal de Corts es basa en la manca de fonament de l'incident, perquè no es denuncia l'existència de cap dels supòsits que l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials estableix per poder formular l'incident de nul·litat contra resolucions fermes -infraccions processals o defectes de forma que hagin causat indefensió, o incongruència de la sentència o la resolució- i l'apartat 3 de l'esmentat article permet no admetre a tràmit l'incident per aquest motiu.

Efectivament l'incident que regula l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari aplicable als procediments conclosos mitjançant sentència o altra resolució ferma, encaminat a esmenar les vulneracions de drets fonamentals per infraccions processals o defectes de forma que hagin causat indefensió, o en la incongruència de la sentència o la resolució.

La part recurrent el que qüestiona o discuteix, és la interpretació que el Tribunal de Corts efectua sobre l'extemporaneïtat en la formulació de la recusació, però no denúncia ni la incongruència de la resolució ni la infracció de cap norma de procediment o defecte de forma, que li hagi privat de la possibilitat d'exercir algun dels drets que té legalment reconeguts. Les denunciades vulneracions dels drets a la jurisdicció, a obtenir una decisió fonamentada en dret i a un procés degut no s'haurien produït per tant, per cap de les infraccions abans esmentades, sinó per no haver-se admès a tràmit la recusació per raó de la consideració pel Tribunal de Corts de la extemporaneïtat del seu plantejament. Aquesta extemporaneïtat, la part recurrent considera que no s'ha produït perquè la recusació es va plantejar en quant es va tenir coneixement de l'admissió pel Tribunal de l'escrit de qualificació presentat davant l'Audiència Nacional d'Espanya en la denominada causa "Emperador", mentre que el Tribunal de Corts entén que l'admissió de documents d'aquesta causa a instància del Ministeri Fiscal, s'ha produït en diverses ocasions des de fa dos anys sense que s'hagi qüestionat per aquesta raó la seva imparcialitat, de forma que formular en aquest moment la recusació per aquest motius resulta extemporani.

Des d'aquesta perspectiva, la no admissió a tràmit de l'incident de nul·litat pel Tribunal de Corts seria correcta, i el recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, tenint en compte la reiteració dels arguments exposats en l'escrit instant de l'incident, no podria ser admès a tràmit en aplicació de l'apartat 3r de l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments Judicials.

En aquest cas, el dret a la jurisdicció de la part recurrent queda tutelat amb el dictat d'una resolució que, de forma raonada, consideri que les seves pretensions no tenen de forma manifesta, cap possibilitat de ser estimades per manca de fonament, tenint en compte que aquest dret comprèn el d'obtenir una resolució judicial raonada i fonamentada en dret i que doni cabdal resposta a les pretensions formulades per la part, sigui o no favorable als seus interessos (Sentència del Tribunal Constitucional de 17 de febrer del 2020 Causa 2019-67-RE, entre altres).

II.-CONSIDERANT: que no obstant, el que s'ha exposat en l'anterior considerant, l'incident de nul·litat que regula l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials, només pot ser interposat contra les resolucions fermes, concepte el de resolució ferma que, segons la doctrina del Tribunal Constitucional, no ha de ser entès en el sentit de que contra ella no es pugui interposar cap recurs sinó que s'utilitza en el sentit de definitiva, és a dir, que esgoti la totalitat del procediment o una part significativa i dotada d'un cert caràcter autònom respecte d'ell, susceptible de rebre una solució que esgoti el seu tractament (Causa 2021-98-RE).

Aquesta Sala s'ha pronunciat de forma reiterada sobre el caràcter de resolució no ferma de les decisions adoptades en els incidents de recusació - Autes núm. 112/19, 128/19, 129/19 i 120/19- perquè es formulen dins d'un procediment principal, trobant-se el fons del mateix encara pendent de resolució mitjançant la corresponent sentència.

La resolució no admetent a tràmit la recusació no té caràcter definitiu, en no resoldre sobre el fons del procediment principal ni posar fi al mateix, i es pot formular posteriorment el corresponent recurs contra la sentència definitiva que posi fi al procediment principal, en el què es pot denunciar la vulneració al tribunal imparcial, i fins i tot es pot recórrer en empara davant del Tribunal Constitucional. Es tracta, doncs, d'una resolució que no és definitiva, no resol sobre el fons de la qüestió ni posa fi al procediment.

En no tractar-se d'una resolució ferma, contra l'aute que no admet a tràmit l'incident de nul·litat no és pot interposar recurs, tal com estableix l'apartat 3r de l'article 18 ter de la Llei transitòria de procediments judicials, sense perjudici que es pugui plantejar la qüestió en virtut dels recursos que escaiguin contra la sentència o la resolució definitiva.

Ja sigui perquè el recurs no té fonament o perquè no es pot interposar recurs contra l'aute que no admet a tràmit l'incident de nul·litat contra una resolució ferma, el recurs no pot ser admès a tràmit.

Decisio

La Sala competent del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ÚNIC.- NO ADMETRE A TRÀMIT el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada de Codina contra l'aute del Tribunal de Corts de data 7 de març del 2022, que no admet a tràmit l'incident de nul·litat plantejat contra l'aute de data 16 de gener del 2022 dictat pel mateix Tribunal.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així per aquesta nostra resolució, ho decidim, manem i signem.