Declaració d'hereus instestats (0303/09)

Aute

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-303/09

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, al 22 de març del 2010.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 2 de setembre del 2008 la Sra. Gibert, actuant en representació de la Sra. Girona, va formular demanda de declaració d’hereus a favor de l’esmentada senyora en relació a la successió de la Sra. Gutierrez.

II.- L’Aute dictat per l’Hble. Batlle en data 3 de novembre del 2009 va decidir no donar lloc a la demanda de declaració d’hereus abintestat de la qui fou Gutierrez a favor de la seva filla, la Sra. Girona, instada per la representació d’aquesta darrera en data 4 de setembre del 2008.

III.- Contra l’esmentada resolució formula recurs d’apel·lació la representació processal de la Sra. Girona i, en virtut dels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació i que es reconegui la condició d’hereva abintestat de la seva mandant.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- En la demanda que dóna origen a aquest litigi la Sra. Gibert en representació de la Sra. Girona sol·licitava que es reconegués a la seva mandant la qualitat d’hereva universal dels béns i drets de la Sra. Gutierrez, atès que aquesta va morir sense haver atorgat cap disposició de darrera voluntat que fos vàlida.

Per tal d’estimar una demanda de declaració d’hereus abintestat és precís que aquells que ho sol·liciten acreditin que tenen una crida preferent d’acord amb les normes legals aplicables a la successió del causant i que aquest no ha atorgat cap disposició d’última voluntat vàlida.

II.- En el cas present la Sra. Gutierrez, d’estat civil soltera, tenia nacionalitat australiana en el moment de morir i residia al Principat, com posa de relleu el certificat del Registre Civil d’Andorra que consta al foli 3 de les actuacions, estant per tant subjecta la seva successió a la legislació australiana. D’acord amb l’informe signat pel Sr. Pera, advocat especialista en testaments i successions autoritzat pel Col·legi d’Advocats de Victòria en el què consta un segell del Notari Públic Sr. Giner (foli 6), la legislació d’aquest Estat disposa que quan algú mor abintestat sense que quedi cap cònjuge en vida però deixant fills o filles aquests són els únics hereus de la persona difunta.

Del certificat de defunció de la causant, de l’esmentat informe, de la declaració del Sr. Bonet, que manifesta haver conegut a la difunta des de l’any 1997 (foli 28), dels mateixos cognoms de la demandant i de la declaració de la Sra. Gutierrez en la manifestació d’última voluntat que consta al foli 5 de les actuacions es pot deduir que la Sra. Girona era filla de la causant i que aquesta era soltera i no tenia cap altre descendent, atesa la dificultat d’aportar una prova negativa d’aquesta darrera circumstància.

III.- Pel que fa a la manca de testament o de la nul·litat d’aquelles disposicions d’última voluntat que pogués haver atorgat la difunta, consta a les actuacions una certificació notarial emesa pel Professor Varesc, notari públic i advocat del Tribunal Suprem de Victòria amb facultat d’atorgar certificats respecte de la llei vigent en aquell Estat australià (folis 18 i següents de les actuacions) en la què es posa de relleu que no existeix a Austràlia cap sistema de registre de testaments i tots són documents privats, però que, per tal que siguin vàlids, cal que cada pàgina estigui signada al peu per dos testimonis adults i que cada un dels tres signi en presència dels altres dos.

En el supòsit objecte de litigi no consta que la Sra. Gutierrez atorgués testament a Austràlia, i s’ha provat que no en va atorgar cap de notarial a Andorra (foli 4), però s’aporta a les actuacions un document signat per ella en data 16 de desembre del 1996, que anomenava testament, en el què manifestava expressament que només es referia al patrimoni de la seva propietat que es trobés situat al Principat i en el què disposava de l’immoble situat a l’XXXX amb els béns que s’hi trobessin i els que pogués adquirir posteriorment i del contingut o producte de qualsevol compte bancari a nom seu dins el Principat a favor del Sr. Benítez, que pel que sembla era la seva parella sentimental. No obstant, la citada disposició d’última voluntat no pot tenir validesa a Austràlia, ja que sols consta en ell la firma de la testadora i la d’un testimoni i, segons la certificació emesa pel Professor Varesc, tampoc seria adverat pel Tribunal Suprem de Victòria, atès que l’herència de la difunta estava totalment ubicada a Andorra i aquest Tribunal no exerciria jurisdicció a menys que existís propietat de la difunta a aquell Estat.

Respecte de la validesa de l’esmentada declaració d’última voluntat a Andorra, cal tenir en compte que, malgrat les normes que regeixen la successió de la Sra. Gutierrez han de ser les australianes atesa la seva nacionalitat en el moment de morir, el testament atorgat per ella al Principat podria ser vàlid, malgrat ser hològraf, si reunia els requisits de forma que exigeix el nostre ordenament per la validesa de l’anomenat “parentum inter liberos”, ja que entenem que els Tribunals andorrans no poden negar a un estranger la possibilitat de testar d’acord amb les formes testamentàries admeses al país a on resideix. No obstant, d’acord amb la Novel·la 107 capítol 1 que la regula, mitjançant aquest tipus de disposició d’última voluntat només es poden fer atribucions a favor dels fills o descendents i en el cas que es vulgui afavorir a un cònjuge o a un estrany sols es pot fer a través de llegats, que és el que en realitat es fa en la citada disposició ja que aquesta no conté una crida universal, si no limitada a uns determinats béns que es trobessin dins del Principat, o de fideïcomisos singulars.

Per aquesta raó, entenem que l’existència d’una disposició d’última voluntat signada per la Sra. Gutierrez en data 16 de desembre del 1996 impediria en principi la declaració d’hereus abintestat que es sol·licita, ja que per tal d’estimar aquesta demanda caldria que prèviament es declarés la seva nul·litat, pronunciament al que no es pot arribar en aquest procediment. No obstant, atès que la citada senyora afavoreix en aquesta disposició exclusivament a la seva parella de fet, o, respecte dels béns que hagués pogut rebre d’aquest, al Sr. Jover, aquesta sols podria ser vàlida al Principat com codicil hològraf havent de donar compliment a les seves disposicions els hereus intestats, raó per la què procedeix declarar hereva a la demandant en la successió de la seva mare, subjecta en el seu cas a lliurar al legatari els béns que se li adjudiquen en el document abans citat, sempre que aquest fos adverat davant de la jurisdicció andorrana per les persones a les què afavoreix.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d’apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Girona contra l’Aute dictat per l’Hble. Batlle en data 3 de novembre del 2009 que REVOQUEM íntegrament, declarant hereva universal en la successió de la Sra. Gutierrez a la seva filla la Sra. Girona.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.