Menors - règim de visites (TSJC 306/2014)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000306/2014 ORIGEN: 2600011/2011

NIG: 5300531120150000050

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 d'abril del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els M.I. Srs Magistrats Vincent Anière i Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- L'Aute de la Batllia, de data 4-03-2013, establia la modificació del règim de guarda i custòdia dels menors Recio i Querol a favor del pare de forma provisional i fins que la mare endreci, ordeni i organitzi el domicili familiar, extrem que haurà de ser constatat pels Serveis socials, la suspensió del pagament de la pensió d'aliments mentre duri la guarda i custòdia al seu favor i garantir els contactes materno-filials amb un règim de visites sense pernocta.

II.- Vist l'informe de l'àrea d'atenció social a la infància i a la família de 25-03-2014 i l'informe de la comissió tècnica d'assistència al menor, així com la diligència practicada al Sr. Plana, de data 23-04-2014 i l'informe del Ministeri Fiscal, de data 24-04-2014, es va dictar Aute, de data 5-05- 2014, amb la següent part decisòria:"DECIDEIX:

Primer.- Modificar l'Aute de data 4 de març de 2013 única i exclusivament en el seu punt Segon, el qual quedarà redactat com segueix:

"Garantir els contactes materno-filials, establint un règim de visites, en concepte de mínims, malgrat el què, en tot cas, sense pernocta, a favor de la mare de dissabtes i diumenges alterns, de les 10 hores a les 20 hores, en què els menors hauran de ser recollits per part del progenitor al domicili matern, i d'un dia entre setmana, a acordar pels progenitors, en que els menors podran gaudir de la companyia de la mare, de la sortida de l'escola fins a les 20 hores en que seran recollits pel progenitor."

Segon.- Requerir a la Sra. Arcos perquè aporti certificació mèdica en el sentit que segueix un tractament mèdic psicològic i/o psiquiàtric corresponent.

Tercer.- Notificar la present resolució judicial als progenitors del menor, Srs. Plana i Arcos, al Magnífic Ministeri Fiscal i a la Direcció del Servei Social del M.I. Govern d'Andorra".

III.- La Sra. Arcos va formular recurs contra la resolució d'instància i, en data de registre 21-10-2014, va articular escrit de conclusions, en mèrits del qual i pels arguments continguts en el mateix, demana la revocació de l'Aute d'instància.

El Mgfc. Ministeri Fiscal va emetre informe, de data 11-11-2014, en el que, en consonància amb els arguments exposats, sol·licita la íntegra confirmació de la resolució d'instància.

El Sr. Plana va presentar, en data de registre 14-11-2014, escrit de contesta a les conclusions, en el que interessava la confirmació de la resolució d'instància.

IV.- Per Aute d'aquesta Sala, de data 19-12-2014, es va admetre la prova documental proposada per la recurrent en el seu escrit de conclusions i es va donar trasllat de la mateixa a les parts personades.

Per Aute de la Sala, de 19-03-2015, es va requerir a la recurrent per tal que aportés el certificat mèdic del Dr. Elías.

Per Aute de la Sala de 30-07-2015 es va decidir requerir a la recurrent per tal que aportés el certificat mèdic del Dr. Elías al qual es fa esment en el certificat del Dr. Ferreras de 29-10-2014 i nomenar al Sr. Manzanares com a perit judicial per tal que emeti dictamen d'acord amb el contingut de la pericial demanat pel Sr. Plana.

Per Aute de 13-10-2015 es va acordar de nou el mateix: " Primer.- Donar lloc a la pretensió probatòria adduïda pel Sr. Plana en el seu escrit de data 16-01-2015 i consistent en la pràctica d'una prova pericial psiquiàtrica a la Sra. Arcos a fi de valorar si pateix actualment algun trastorn mental i/o de la personalitat.

Segon.- Nomenar al Sr. Manzanares psiquiatre, com a pèrit judicial per a que emeti un dictamen d'acord amb el contingut de la prova pericial sol·licitada pel Sr. Plana.

Tercer.- Requerir al Sr. Plana a fi que dipositi, en concepte de provisió d'honoraris del perit designat, la quantitat de 650,- EUROS, concedint-li a tal efecte el termini de VUIT (8) DIES."

En data 20-01-2016 va comparèixer el perit judicial Sr. Manzanares i se li va concedir el termini de 30 dies per a aportar a les actuacions el dictamen encarregat.

L'informe pericial fou signat en data 26-02-2016 i es va donar trasllat a les parts personades per tal que efectuessin les al·legacions que tinguessin per convenients.

Per escrit de 8-03-2016, la Sra. Arcos va presentar al·legacions al trasllat del dictamen pericial amb el resultat que es troba a les actuacions.

Per escrit de data 15-03-2016, el Sr. Plana va articular escrit en el que adduïa la seva conformitat amb les apreciacions del perit judicial.

El Mgfc. Ministeri Fiscal no va presentar cap al·legacions al respecte.

Es va celebrar la vista del recurs el dia 26-04-2016. La part recurrent va modificar les seves conclusions i va entendre que, de conformitat amb la prova pericial practicada en aquesta alçada, la Sra. Arcos no presenta cap trastorn de la personalitat i pot gaudir dels seus fills. En conseqüència, en atenció a les noves circumstàncies, sol·licita que s'apliqui el que va establir l'Aute d'aquesta Sala, de data 3-02-2012, i se li atribueixi la guarda i custòdia dels seus fills.

El Mgfic. Ministeri Fiscal s'oposa perquè entén que ens trobem front a un recurs contra un Aute molt concret, en el que no es parla de custòdia, sinó de supervisió d'un règim de visites. Refereix que manca col·laboració amb l'equip d'atenció a la infància, de manera que, valorada la seva capacitat d'actuar com a adequada, caldrà col·laborar amb el mencionat equip tècnic i serà, aleshores, quan es podrà pronunciar sobre peticions, com l'atribució de la guarda i custòdia, respecte de la que no existeixen elements per a fer-ho en aquest moment.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els que la part recurrent fonamenta el seu recurs són els que segueixen.

Com a qüestió prèvia, introduïda en l'acte de la vista, s'ha d'analitzar la petició del recurrent adreçada a modificar les seves conclusions, en el sentit de sol·licitar que se li atribueixi la guarda i custòdia dels menors i es mantingui la solució establerta per l'Aute d'aquest Tribunal de 3-02-2012.

Aquesta pretensió no pot ésser acollida per un doble ordre de raons. En primer lloc, l'objecte cognitiu del present recurs es limita a la restricció del règim de visites que ha operat per l'Aute que s'impugna, sense que es pugui ampliar en aquesta alçada el debat processal en relació a la determinació de la guarda i custòdia. I, en segon lloc, perquè la pretensió d'obtenció de la guarda i custòdia dels fills es podrà interposar, mitjançant l'oportú incident de modificació de mesures, a primera instància, per tal que amb la completesa d'al·legacions, proposició i pràctica de prova, es pugui decidir allò que resulti més adient i adequat per l'interès dels menors.

Desestimada la pretensió d'obtenció del règim de guarda i custòdia,, s'han d'examinar les restants peticions de la recurrent. En primer terme, entén que la reducció del règim de visites i el requeriment a la Sra. Arcos es justifiquen en l'únic considerant en un informe del Ministeri de Salut i Benestar de 25-03-2014. En aquest informe es refereix que la mare no vol segui un tractament mèdic, que aquesta manca de seguiment suposa un risc pels menors, que la mare es troba desestabilitzada i que gaudeix d'un ampli horari de visites. Així mateix té en compte les consideracions del pare i del Ministeri Fiscal.

Considera que el Ministeri Fiscal diu que ha d'acudir al psiquiatra quan a l'informe de 2.04.2014 no ho esmenta, alhora que es qüestiona la preparació professional dels redactors de l'informe, la treballadora social i la psicòloga. Quant a la terapeuta Sra. B., combat la seva capacitat professional per subjectivitat i enemistat manifesta, que volia medicar a la recurrent quan no és metge i, per tant, no pot fer-ho.

Afirma que la seva capacitat mental és normal i equilibrada i aporta a les actuacions quatre informes de doctors en medicina que així ho acrediten.

II.- Els articles 32 a 35 de la Llei Qualificada d'Adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat estableixen que si la salut, la seguretat o la moralitat d'un menor es troba en perill les mesures d'assistència educativa poden ésser ordenades per la justícia.

La resolució d'instància fonamenta la reducció del règim de visites de la recurrent en que de l'informe tramès per l'Equip d'acolliment familiar de l'àrea d'atenció social i intervenció social del Ministeri de Salut i Benestar, de 25-03-2014 es dedueix la situació actual de la Sra. Arcos i la seva manca de voluntat de seguir un tractament mèdic que genera un risc per a la menor, atesa la desestabilització de la mare, i en funció de l'informe del Mgfc. Ministeri Fiscal de 25-03-2014.

L'informe del Ministeri de Salut i Benestar, de data 10-03-2014, i amb registre d'entrada a la Batllia de 25-03-2014, indica, en relació a la Sra. Arcos, que aquesta no col·labora amb els professionals de l'equip i que la Dra. B., psicòloga del Centre de salut mental, va derivar la Sra. Arcos al psiquiatra, però aquesta no vol realitzar un tractament psicofarmacològic.

S'assenyala al citat informe que després de 8 mesos la progenitora es troba en un estat de desestabilització i de rebuig cap als professionals i de dificultats per entendre els motius de les mesures de protecció vers els fills. I es concloïa que si no s'efectuava un tractament psiquiàtric com recomana la Sra. B., seguiran existint els indicadors de risc respecte dels menors.

El Mgfc. Ministeri Fiscal en el seu informe de 2-04-2014 va interessar la compareixença del pare per tal que es manifestés respecte de l'informe social. Després de la compareixença el Ministeri Fiscal va emetre un nou informe, de data 24-04-2014, en el que exposava que el pare considera que el contacte dels menors amb la mare els hi és beneficiós i que la mare té cura dels nens, de manera que caldria mantenir els contactes paterno-filials. I en funció d'això no s'oposava a que el règim de contactes paterno-filials fos de caps de setmana alterns i sense perjudici que aquest règim es pugui variar segons l'estat de salut de la mare.

III.- Si aquestes consideracions es posen en relació amb el resultat probatori practicat en aquesta alçada s'ha de concloure per l'estimació del recurs interposat.

En primer terme, el Dr. Ferreras va informar el 25-10-2011 que la Sra. Arcos fou valorada pel Sr. Seco i es va descartar patologia psiquiàtrica. Amb posterioritat, el 20-10-2014, el mateix facultatiu exposa que segons la valoració del Dr. Elías, especialista en psiquiatria, la recurrent ni pateix cap malaltia mental ni trastorn de la personalitat.

L'informe del Dr. Elías, de data 13-01-2011, indicava que la intel·ligència és normal, l'atenció i capacitat de concentració són adequades, no presenta símptomes psicòtics i la seva personalitat és normalitzada. Refereix que no pateix cap malaltia mental ni trastorn significatiu de la seva personalitat i disposa de capacitats cognitives i volitives adequades que li permeten comprendre la transcendència dels seus actes. I el perit recomanava que, malgrat actualment la Sra. Arcos es troba compensada de la seva depressió aguda, serà convenient un seguiment psicològic i/o psiquiàtric per a evitar una recaiguda si tornen a aparèixer més factors socials o familiars de risc que la puguin descompensar.

L'informe pericial del Dr. Manzanares, practicat a instància d'aquesta Sala i rebut en data 29-02-2016, exposa:

El seu nivell de consciència es troba conservat, i està orientada en persona i temps.

No s'aprecien dèficits cognitius ni trastorns de memòria.

No es valora clínica afectiva actualment.

Nivell intel·lectual normal.

Es descarta trastorn paranoide, depressiu i addicció comportamental.

No presenta trastorns de la personalitat però sí alguns trets característics de la personalitat del clúster B (personalitat límit, histriònic i narcisista), emotivitat, conductes seductores, dramatisme, sobrevaloració de les pròpies capacitats, devaluació dels altres, inestabilitat en les relacions, impulsivitat i escàs control en les reaccions, despeses, etc...

En definitiva, de la prova pericial practicada en aquesta alçada, així com dels documents emesos per diferents facultatius s'ha constatat, en aquests moments, que la recurrent no pateix cap trastorn de la personalitat, de manera que no es precisa cap tractament psiquiàtric ni la presa de medicaments, atès que cap referència al seguiment farmacològic s'ha efectuat per part del perit judicial ni pels informes o documents d'altres facultatius aportats a les actuacions.

Per altra part, l'altre progenitor reconeix que el contacte dels menors amb la mare és beneficiós per aquests i que la mare té cura dels menors.

En conseqüència, s'ha d'acollir el recurs i revocar la resolució d'instància que restringia el règim de visites amb la mare de dos dies intersetmanals a un de sol. Malgrat es doni lloc al recurs, sí s'ha de palesar que aquesta Sala ha copsat dels estudis dels informes, tant socials com mèdics, que es troben a les actuacions que existeixen dos factors que poden incidir en el benestar i desenvolupament dels fills: un, és l'estat del domicili en el qual viu la mare i en el que es poden desenvolupar les visites amb els menors, que segons informa el pare es troba en el mateix estat de manca d'ordre i higiene que el domicili anterior i la manca de col·laboració de la progenitora amb els treballadors socials que vetllen pel benestar i interès dels menors i dos, l'existència de trets de la personalitat -que no trastorns- que requereixen, com informava el Dr. Elías l'any 2011 i el perit judicial el 2016, per a evitar descompensacions futures derivades d'eventuals fets que les puguin produir, que poden ser objecte de tractament psicoterapèutics per la seva adequació i millora.

I és en aquest sentit, que s'amplia el règim de visites a dos dies intersetmanals, sempre que la progenitora col·labori amb els serveis socials en ares a que l'estat del domicili sigui l'òptim i es sotmeti si esdevingués oportú a un seguiment psicoterapèutic en funció d'eventuals factors de risc que poguessin descompensar la seva situació personal i emocional. Pel cas d'incompliment d'aquests extrems, el Batlle que tingui atribuïda l'execució de la present resolució podrà adoptar les mesures escaients, fins i tot arribant a reduir de nou el règim de comunicació dels menors amb la mare.

IV.- L'èxit del recurs i l'especial natura dels interessos en conflicte justifica la no imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs interposat per la Sra. Arcos contra l'Aute de 5-05- 2014, i revoquem la seva part decisòria, deixant sense efecte la reducció del règim de visites que es va realitzar respecte de l'Aute de 4-03-2013 i el requeriment efectuat a la recurrent. Es supedita el manteniment del règim de visites, de nou ampliat a dos dies intersetmanals, al compliment dels extrems indicats en el fonament de dret III in fine sota la supervisió del Batlle que hagi de conèixer de la present execució. No procedeix efectuar imposició de les costes processals.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-