Incident de nul.litat d'actuacions ( A003/11)

Aute

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-0247-3/08 TSA: IN: 06/10

A U T E 03-2011

PARTS:

Apel·lant: Diez Representant:Plaza Advocat: Gaya

Apel·lada: Araujo Representant : Soriano Advocat : Raya

Apel·lada: M.I. GOVERN Representant : Bueno Advocat : Castilla

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA (ponent)

A la vila d'Andorra la Vella, el 24 de gener de 2011

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, format pels magistrats esmentats.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La sentència d'aquesta Sala núm. 63-2010, de 2 de setembre, va desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Diez i va confirmar la sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 3 de desembre de 2009, el que comportava la conformitat al Dret de la decisió del director del Servei Andorrà d'Atenció Sanitària (SAAS) de 31 de març de 2008, per la qual va nomenar Cap d'Equip d'Atenció Especialitzada de medicina interna i especialitats mèdiques el Doctor Gibert.

2.- La part agent formula un incident de nul·litat de la sentència per vulneració del dret a la jurisdicció previst en l'article 10 de la Constitució en la mesura que a partir dels fets provats, la conclusió que se n'extreu hauria d'haver estat altra que la que conté el fallo de la sentència; considera que si les votacions dels membres de l'equip mèdica van tenir lloc el 12 de març de 2008 i no el 26 de març, com diu el darrer paràgraf del fonament de Dret segon de la sentència, i a la data de 12 de març només s'havia presentat el projecte del Dr. Gibert, per la qual cosa el del Dr. Peña no havia estat avaluat pels membres de l'equip de medicina interna, incomplint, amb això, una part del procediment selectiu que la mateixa sentència considera essencial, per la qual cosa la conclusió de la mateixa hauria d'haver estat diametralment oposada a la que s'ha adoptat.

3.- La representació del Govern considera que no hi ha hagut vulneració del dret a la jurisdicció sinó que es pretén una nova revisió del fons de la causa, i demana que es desestimi l'incident i s'imposin a qui el formula les costes del mateix.

4.- El Servei Andorrà d'Atenció Sanitària també s'oposa al incident argumentant que no és cert que el 12 de març de 2008 es produís cap votació dels projectes sinó que el que va tenir lloc en la data esmentada és el suport dels membres de l'equip a les candidatures, i que el 26 de març els dos candidats van presentar els seus respectius projectes.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- En l'escrit que formula l'incident se sosté que el raonament nuclear de la sentència -que el nomenament del cap d'equip ha de venir precedit d'una proposta de l'equip mèdic- es buida de contingut en la mesura que quan l'equip mèdic va votar (el 12 de març de 2008) no coneixien el projecte del Dr. Peña per què aquest no es va lliurar fins el 26 de març i per tant no podien saber si aquest s'ajustava als criteris de selecció que estableix l'article 23 del Reglament i entre ells, a les directrius i objectius estratègics establerts per la Direcció.

La sentència, tanmateix, en cap moment indica que el 12 de març de 2008 els membres de l'equip mèdic valoressin i votessin els respectius projectes, com pretén la part que formula l'incident, i no ho va dir perquè no consta demostrat que realment fos així; el que consta és que van votar els candidats, dels que s'ha de presumir que en coneixien la proposta per que del contrari no l'haurien pogut donar el recolzament al candidat que l'encapçalava, tot i que la del Dr. Peña no estigués documentada a data de 12 de març, i els projectes dels dos candidats es van presentar el mateix dia, és a dir, el 26 de març, i tot seguit van ser informades pel Director Mèdic de l Hospital en les dates que recull la sentència en el darrer paràgraf del fonament de Dret segon.

No s'ha produït, per tant, cap incongruència entre la realitat dels fets i la conclusió que dels mateixos n'extreu la sentència i per tant no hi ha la vulneració del dret fonamental a obtenir un pronunciament fonamentat en Dret ni, per tant, vulneració del dret a la jurisdicció que recull l'article 10 de la Constitució.

En conseqüència, s'ha de desestimar l'incident, sense fer pronunciament sobre el pagament de les despeses del mateix.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda desestimar l'incident sense fer pronunciament sobre el pagament de les despeses del mateix.

Aquest Aute és ferm i executiu.

En conseqüència, així ho acorden, manen i signen el Tribunal, en dono fe.