Import de la caució en un embargament preventiu (272/08)

Aute

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-272/08

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 23 d'abril de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 3 de setembre del 2008 la representació processal del Sr. Pérez va formular demanda d'assegurament de béns sobre la vivenda planta segona, porta primera de l'XXXX, així com sobre les places d'aparcament número 6 i 7 radicades a la planta baixa del mateix edifici, de forma prèvia a la presentació de la demanda principal contra la Sra. Carretero i la societat "Herrera", argumentant que el seu mandant havia adquirit els immobles esmentats del marit de la defenent, que en aquell moment ja era difunt, i que aquest els havia ocupat en absència seva, fent posteriorment donació de la vivenda a la seva esposa, malgrat reservar-se l'usdefruit vitalici sobre la mateixa, i venent les dues places d'aparcament a la societat "Herrera". Per aquest motiu, sol·licitava que s'oficiés a la cambra de Notaris per impossibilitar l'alienació, el gravamen o la disposició sota qualsevol forma de negoci jurídic dels esmentats immobles i es disposés el precinte judicial de la vivenda, ja que en el seu interior es trobaven béns de la seva propietat.

II.- L'Aute de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 15 de setembre del 2008 va decretar l'embargament preventiu de la vivenda planta segona, porta primera, radicada a l'XXXX, així com de les places d'aparcament número 6 i 7 de la planta baixa del mateix edifici, requerint a la part actora per tal que aportés a autes en un termini de 48 hores una garantia per un import de 30.000 euros, procedint-se en cas contrari a deixar sense efecte l'embargament travat sobre les unitats immobiliàries de referència.

III.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Pérez i, en virtut dels arguments recollits a les seves conclusions, demana que s'acordi la mesura d'assegurament de béns litigiosos sol·licitada pel seu mandant i que es disposi una caució d'un import de 3.000 euros per tal de garantir els eventuals perjudicis que poguessin dimanar d'una indeguda trava de la mesura cautelar. Sol·licita igualment que es disposi el precinte judicial de la referida vivenda, atenent a que en el seu interior es troben béns de la propietat del seu mandant i que no s'imposin costes del recurs.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a primer motiu del seu recurs al·lega la representació processal del Sr. Pérez que no és procedent fixar en 30.000 euros la caució necessària per tal de procedir a l'assegurament de béns litigiosos sol·licitada, ja que considera que amb la suma de 3.000 euros que proposa queden suficientment coberts els danys i perjudicis que pogués ocasionar el fet d'haver travat indegudament els béns dels que ell es considera titular.

Els arguments en els què es fonamenta aquest motiu del recurs no es poden estimar. En primer lloc, és indiferent que la mesura que s'ha sol·licitat sigui la d'assegurament de béns, com afirma el recurrent, i no pas la d'embargament preventiu, que és la que s'ha concedit, ja que, com el mateix recurrent assenyala basant-se en el que disposen dos autes del Mgfc. Jutge Delegat d'Apel·lacions, es tracta de figures coincidents i aquesta Sala considera que les diferències de nomenclatura que es puguin utilitzar no afecten a la naturalesa jurídica de la mesura, ni als requisits procedents per tal que pugui ser acordada.

En segon lloc, el fet que la mesura hagi de recaure sobre béns concrets tampoc és rellevant, ja que la mesura d'embargament preventiu pot ser tant genèrica, sobre tots els béns del defenent, com específica, sobre béns concrets d'aquest, i el fet que el Sr. Pérez hagués gaudit de la possessió pacífica de l'apartament en qüestió pot ser un indici per apreciar l'existència de fumus boni iuris, però no permet assegurar quin serà el resultat final del plet principal i, per tant, no impedeix que la part defenent pugui patir danys si finalment la mesura s'ha adoptat indegudament. Tampoc el fet que dins de la vivenda sobre la qual es demana la mesura cautelar hi hagi béns mobles propietat del Sr. Pérez suposa altre cosa que un indici dels possibles drets de l'agent sobre ella, però en cap cas és una prova concloent de la seva titularitat, ni pot modificar el seu valor i per tant la proporció amb la que es fixi l'import de la caució.

II.- Argumenta igualment el recurrent que el fet de que el costum andorrà sigui el de fixar la caució en l'import equivalent al 25% del valor dels béns que es pretenen embargar no impedeix que es fixi una suma inferior en aquest concepte. No obstant, una vegada valorades les circumstàncies del litigi tal com sol·licita el recurrent, no s'aprecia que existeixin motius per tal de considerar que en aquest cas els danys que pogués ocasionar l'embargament si es demostrés la improcedència d'aquesta mesura serien inferiors als que es poden produir en qualsevol altre supòsit d'embargament, i menys encara mínims, i per tant la garantia s'ha de relacionar amb el valor dels béns embargats i en la proporció que és habitual al Principat.

III.- Pel que fa a la mesura de precinte judicial que es sol·licita, tampoc entenem procedent adoptar-la, ja que el fet de que existeixin béns del recurrent dins de la vivenda embargada no comporta un risc de que puguin desaparèixer quan consta a les actuacions un inventari dels béns mobles que es troben al seu interior i, per tant, qualsevol actuació dels seus actuals posseïdors tendent a fer-los desaparèixer comportaria l'obligació de compensar al Sr. Pérez per la pèrdua d'aquells que acredités que eren de la seva propietat.

IV.- Argumenta per últim el recurrent la improcedència de fer especial pronunciament respecte de les costes d'aquesta alçada, atès que la mesura es va acordar "inaudita altera parte". No obstant, si aquest fet podia justificar que no s'imposessin les costes de la instància a cap de les parts implicades en el procediment, no es pot adoptar la mateixa solució en aquesta alçada en la què els defenents han hagut de contestar a les conclusions formulades pel recurrent per tal de defensar els seus drets en front de les peticions contingudes en el recurs i, per tant, cal imposar les costes al litigant vençut de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Pérez contra l'Aute dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 15 de setembre del 2008 que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.