Recurs d'apel·lació sobre l'excepció de cosa jutjada en una acció de nul·litat de contractes de préstec

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

AUTE 000037-2026 DE 10/03/2026

Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA

Data : 10/03/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000236/2025

Nig : 5300542120230000993

AUTE 000037/2026

PARTS:

Apel·lant: Sr. Suárez

Representant: Sra. Villegas

Advocat: Sr. Ribes

Apel·lat: ORG_1

Representant: Sra. Gálvez

Advocada: Sr. Rius

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Cosa jutjada

Andorra la Vella, a 10 de març del 2026

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 5 de maig del 2023, la representació processal del Sr. Suárez formulava demanda contra l'entitat bancària ORG_0 sol·licitant es dictés Sentència declarant la nul·litat dels contractes de préstec atorgats els dies 1 de setembre del 2009 i 6 de juny del 2011 en relació al seu representat. Subsidiàriament sol·licitava que s'estimés l'acció en anul·labilitat que introduïa i que a través de la mateixa, s'anul·lessin els contractes assenyalats en relació amb el Sr. Suárez. En ambdós supòsits sol·licitava que s'imposessin les costes a la contrapart.

2.- El 15 de juny del 2023, la representació processal d'ORG_0 contestava la demanda formulada de contrari, articulant excepció de cosa jutjada, subsidiàriament invocava caducitat de l'acció, formulava intervenció de tercers per crida del Tribunal i subsidiàriament s'oposava a les pretensions plantejades, demanant es dictés Sentència acollint l'excepció de cosa jutjada i donant per finalitzat el procés amb condemna en costes a la part demandant. Subsidiàriament, demanava es declari la caducitat de l'acció, més subsidiàriament encara desestimant la demanda imposant a la part actora el pagament de les costes causades. I més subsidiàriament en cas de prosperar les accions articulades per la part actora, demanava que es declarés l'obligació del Sr. Suárez de retornar a la part demandada els dos préstecs consentits i abonats al compte.

3.- El dia 01/10/2025 se celebrava l'audiència prèvia, donant lloc a la qüestió processal plantejada pel defenent. Aquesta decisió es formalitzava per Aute de 06/10/2025 amb la següent part decisòria:

"Primer.- Tenir per conclosa l'audiència prèvia i acordar la finalització del present procés.

Segon.- Imposar les costes processals a la part demandant".

4.- La representació processal del Sr. Suárez ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, demanant es dictés aute anul·lant-lo i ordenant la continuació del procediment.

Sosté, en primer lloc, que no existeix identitat subjectiva plena, atès que l'acció exercitada, dirigida a declarar la nul·litat o anul·labilitat dels contractes per vici del consentiment, incidiria en la mateixa gènesi de l'obligació, projectant els seus efectes sobre tots els obligats, de manera que no pot apreciar-se una identitat merament parcial.

En segon terme, afirma que la qüestió relativa al vici del consentiment no va ser objecte de plantejament ni de pronunciament en el procediment anterior, ni pot considerar-se implícitament resolta. Argumenta que el coneixement del presumpte vici fou sobrevingut i es produí arran de l'execució de la sentència, en constatar que l'entitat creditora dirigí l'execució exclusivament contra ell, prescindint de les garanties hipotecàries i dels altres deutors solidaris, fet que, al seu entendre, revelava l'existència d'un pacte previ desconegut que hauria determinat un error essencial en la formació del consentiment.

Defensa que en aquest context, la decisió d'arxiu anticipat, adoptada a l'empara de l'article 157.1 del Codi de Procediment Civil, vulnerava el seu dret a la tutela judicial efectiva en impedir-li l'accés a un pronunciament sobre el fons i a la pràctica de prova.

5.- La representació processal de la societat ORG_0 s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat demanant la confirmació íntegra de la decisió dictada en la instància amb imposició a la part recurrent de les costes ocasionades.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el marc del present procediment, la representació processal del Sr. Suárez va exercitar una acció judicial adreçada a obtenir, amb caràcter principal, la declaració de nul·litat i, amb caràcter subsidiari, l'anul·labilitat de dos contractes de préstec concertats amb l'entitat bancària ORG_0, fonamentant la seva pretensió en els motius que considerava determinants de la ineficàcia dels negocis jurídics controvertits.

La Batllia, en el tràmit de l'audiència prèvia i sense entrar a examinar el fons de la controvèrsia, va apreciar l'excepció processal de cosa jutjada articulada per la part demandada i, en conseqüència, va acordar la conclusió anticipada del procés.

És precisament contra aquest pronunciament que s'articula el recurs, en el qual la part apel·lant sosté, amb argumentació detallada, que no concorren els pressupòsits estructurals que, d'acord amb la doctrina i la jurisprudència, delimiten l'àmbit propi de la cosa jutjada material, de manera que la seva apreciació resulta, al seu parer, jurídicament mancada de fonament.

Segon.- Per a una adequada resolució del recurs interposat, esdevé ineludible recordar els antecedents immediats del litigi. En efecte, la societat ORG_0 va promoure en el seu dia acció de reclamació de quantitat mitjançant l'exercici de l'acció hipotecària contra els Srs. Suárez, Coll i Diez, a conseqüència de l'incompliment de les obligacions d'amortització derivades dels contractes de préstec subscrits en dates 1 de setembre de 2009 i 6 de juny de 2011.

Aquest procediment va culminar amb Sentència de la Batllia de 31 de juliol de 2019, que va estimar íntegrament la pretensió del banc i va condemnar els demandats al pagament solidari de les quantitats de 179.917,15 euros i 83.020,45 euros, amb els interessos corresponents, tot limitant, però, la responsabilitat dels Srs. Coll i Diez a l'abast de la garantia hipotecària constituïda. Igualment, se'ls imposà el pagament íntegre de les costes processals.

Consta acreditat, així mateix, que, un cop obtingut aquest títol judicial, ORG_0 únicament va instar l'execució contra el Sr. Suárez, sense dirigir cap actuació executiva contra la resta de codemandats.

És en aquest context que el Sr. Suárez promou la present acció d'anul·labilitat, sostenint que, si hagués sabut que l'entitat bancària no exerciria l'acció executiva contra els deutors hipotecants, no hauria prestat el seu consentiment a la subscripció del préstec. Fonamenta la seva pretensió en l'existència d'un error obstatiu amb concurrència de dol in contrahendo o, subsidiàriament, en un error essencial en la formació del consentiment.

Tercer.- Aquesta Sala ha fixat en reiterades ocasions que la institució de la cosa jutjada material s'erigeix en una exigència nuclear del sistema jurisdiccional, íntimament vinculada al principi de seguretat jurídica. En aquest sentit, hem sostingut que "la finalitat de la cosa jutjada és que el que ja s'ha discutit i jutjat una vegada no pot tornar a ser-ho en un altre procediment. L'essència de la institució de la cosa jutjada correspon a uns imperatius de seguretat jurídica, a la voluntat de garantir l'execució de les sentències judicials sense que els litigis es puguin perllongar de manera indefinida, i també a la necessitat de salvaguardar el prestigi dels Tribunals.

És per això que les resolucions fermes tenen efecte de cosa jutjada i vinculen als tribunals, a les parts, a tots el ciutadans i als poders públics, sense que ningú pugui anar en contra d'allò decidit pel tribunal a la seva resolució, i que exclouen qualsevol altre procés posterior amb el mateix objecte." (Sentència de 26/10/2022, rotlle TSJC 008/2022).

Respecte dels seus requisits, en la Sentència de 22 de desembre del 2020 (TSJC 182/2020) ens referíem a la Sentència anterior d'aquesta Sala de 20 de gener de 2005, on indicàvem que la cosa jutjada material, suposa que entre el present litigi i l'anterior es produeix una triple identitat: subjectiva, objectiva i causa petendi.

Pel que fa, en primer terme, a la identitat subjectiva, no pot ser acollida la tesi de la part recurrent segons la qual aquesta quedaria exclosa pel fet que en el present procediment no compareguin els Srs. Diez i Coll, que sí que van intervenir en el procés anterior. En efecte, la identitat subjectiva exigida per la institució de la cosa jutjada no reposa sobre una exacta coincidència de tots els intervinents en ambdós litigis, sinó sobre aquelles parts respecte de les quals la resolució ferma desplega els seus efectes. En el cas que ens ocupa, és incontrovertit que l'entitat ORG_0 i el Sr. Suárez van ser parts en el procediment que cloïa amb Sentència ferma de 31 de juliol de 2019. La participació en aquell procediment d'altres persones en el pol passiu del procediment, no altera aquesta conclusió, atès que l'efecte de cosa jutjada es projecta sobre la relació bilateral entre creditor i deutor principal. El fet que en el nou procés no compareguin tots els qui van intervenir en l'anterior no elimina la identitat subjectiva respecte d'aquells entre els quals es va produir el pronunciament ferm i respecte dels quals es pretén ara tornar a reobrir la controvèrsia.

En realitat, el nucli central de la impugnació articulada per la part recurrent no es projecta tant sobre la identitat subjectiva com sobre els altres dos elements que sustenten la cosa jutjada material: això és la identitat objectiva i la identitat de la causa petendi. Respecte d'aquests, la part recurrent refereix que ni el petítum exercitat en el present procediment coincideix amb el del procés anterior, ni tampoc els fets constitutius que serveixen de suport a la pretensió poden considerar-se els mateixos. Aquesta tesi, però, reposa sobre una concepció interessada de la institució, que no podem compartir. En efecte, la identitat exigida no s'ha de valorar atenent exclusivament la literalitat del que es reclama, ni tampoc en relació amb la qualificació jurídica que la part atorga a la seva acció, sinó que ha d'examinar-se des d'una perspectiva material, posant l'accent en el bé jurídic en discussió i en el resultat perseguit amb la nova pretensió. Des d'aquesta perspectiva, no pot obviar-se que, en el procediment anterior, en estimar-se les pretensions articulades per l'entitat bancària i declarar-se l'exigibilitat dels crèdits reclamats, es va reconèixer -encara que fos de manera implícita però necessària- l'existència i la validesa dels negocis jurídics que en constituïen el fonament. La condemna al pagament adoptada pressuposa, en efecte, la vigència i eficàcia dels contractes dels quals deriva l'obligació.

En el present procés, sota l'aparença formal d'una acció de nul·litat o anul·labilitat, el que es persegueix és privar d'eficàcia aquells mateixos contractes i, per aquesta via, privar el mateix fonament de la decisió continguda en la Sentència ferma anterior.

Pel que es refereix a la causa petendi. Aquesta Sala ha afirmat reiteradament que la causa de demanar no es defineix per la construcció jurídica que la part articula, sinó pel relat de fets essencials que serveixen de fonament a la pretensió. En el present supòsit, els fets que sustenten l'acció d'anul·labilitat (ens referim a les circumstàncies en què es van subscriure els préstecs, el coneixement o desconeixement de determinades condicions i la conducta atribuïda a l'entitat bancària en el moment de la contractació) eren preexistents i coneguts quan es va substanciar el procediment anterior. I en aquesta eventualitat ja hem tingut ocasió de mantenir que "als efectes de cosa jutjada, no només s'han de considerar els fets i fonaments jurídics ja al·legats i jutjats, sinó també els que s'haguessin pogut al·legar en el primer procediment, i que pertany a la part defenent introduir ja en aquesta primera instància tots els mitjans de dret que considerava com de natura a justificar el rebuig o la paralització de les pretensions de l'agent" (Sentència del 24/07/2018, TSJC 122/18)

Finalment, tampoc pot ser acollida l'al·legació segons la qual el Sr. Suárez no hauria pres consciència de les conseqüències jurídiques dels contractes subscrits fins al moment en què es va instar l'execució de la Sentència, però això no correspon a cap fet nou o de nova notícia. En efecte, des del mateix instant de la perfecció contractual, el recurrent va acceptar formalitzar uns contractes de préstec en els quals intervenien altres obligats que limitaven la seva responsabilitat a l'abast de la garantia hipotecària que aportaven. En aquest marc, i atesa la configuració solidària de l'obligació, el creditor podia dirigir la seva acció indistintament contra tots els deutors o contra qualsevol d'ells de manera individual (Codi 8, 40, 2). L'exercici d'aquesta facultat en seu d'execució (recordem que la va adreçar només envers el Sr. Suárez) no constitueix cap alteració sobrevinguda de la relació jurídica ni cap desviació respecte del pacte inicial, sinó la simple materialització d'una prerrogativa que formava part del contingut natural de l'obligació assumida, sense que, per tant, ara pugui fonamentar una nova acció.

En aquest context, escaurà desestimar el recurs d'apel·lació articulat i confirmar íntegrament l'aute de la Batllia de data 6-10-2025.

Quart.- La part apel·lant sosté, d'altra part, que la conclusió anticipada del procés, sense entrar en l'examen del fons de les pretensions de nul·litat o anul·labilitat, hauria comportat una vulneració del seu dret a la tutela judicial efectiva.

Respecte d'aquest argument recordarem que el dret a la tutela judicial efectiva garanteix l'accés a la jurisdicció i a obtenir una resolució motivada sobre les pretensions deduïdes, però no assegura, en cap cas, el dret a obtenir un pronunciament de fons quan concorre un obstacle processal que impedeix legítimament l'examen material de la controvèrsia. En el present supòsit, la decisió de la Batllia no es va fonamentar en una apreciació sumària o arbitrària de la pretensió exercitada, sinó en la constatació de la concurrència d'un pressupòsit processal obstatiu expressament previst per l'ordenament. I és que el dret a la tutela judicial efectiva no inclou el dret a promoure indefinidament nous processos sobre una mateixa relació jurídica ja definitivament resolta, ni a obtenir un segon pronunciament sobre qüestions que integraven o podien integrar el debat anterior. En aquest context, la conclusió anticipada del procés no suposa altra cosa que l'aplicació legítima d'un límit processal previst per la Llei (art. 157.1 CPC) orientat a preservar la seguretat jurídica i l'autoritat de les resolucions fermes.

Cinquè.- Costes

La desestimació del recurs es traduirà en la imposició de les costes ocasionades en aquesta alçada a la part recurrent (art. 354.2 CPC).

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Suárez contra l'aute 76/2025 de la Batllia de 06/10/2025 que es confirma íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades pel seu recurs.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.