Excepció dilatòria de manca de competència de la jurisdicció (0243/09)
- Resolució
- Aute · 22/03/2010
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- ATSJAD 58/2010
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2010:58A
- Recurs
- A243/09
- Ponent
- Jean Louis Vuillemin
- Magistrats
- Jean Louis Vuillemin, Joan Manel Abril Campoy, Eulàlia Amat Llari
- Àrea
- Civil Laboral i Seguretat Social
- Descriptors
- DANY PAGAMENT SERVEI SALARI JURISDICCIÓ CIVIL
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs de la Sra. Pino contra la decisió de l'Hble. Batllia que havia declarat la incompetència de la jurisdicció civil per a tramitar la seva demanda contra el Servei Andorrà d'Atenció Sanitària (SAAS) i els doctors Peña i Querol. La Sra. Pino havia reclamat indemnització pels danys soferts a conseqüència d'una operació quirúrgica realitzada el 2008, on es va produir un incident amb un catèter intravenós. El tribunal ha considerat que la reclamació contra el ORG_0, com a organisme públic, ha de ser tramitada per la jurisdicció administrativa, mentre que la responsabilitat personal dels doctors Peña i Querol no pot ser separada del servei públic que prestaven. Per tant, el tribunal ha confirmat la decisió inicial i ha condemnado la Sra. Pino al pagament de les costes del recurs.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Aute
Magistrats
Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari
TSJC-0243/09
AUTE
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, al 22 de març del 2010.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La Sra. Pino va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda a tramitar pel procediment ordinari contra el Dr. Peña, anestesista, el Dr. Querol, cirurgia, el SERVEI ANDORRA D'ATENCIO SANITARIA (SAAS), i solidàriament amb ells, contra la companyia d'assegurances Y., en reclamació dels perjudicis soferts per la Sra. Pino ocasionats a conseqüència de l'operació quirúrgica practicada sobre la seva persona el dia 14 de juliol del 2008 a l'Hospital N.S. de Meritxell.
II.- Les parts defenents van plantejar l'excepció dilatòria d'incompetència de la jurisdicció civil, la qual fou resolta per Aute de data 4 de setembre del 2009 en el sentit d'estimar la referida excepció d'incompetència de jurisdicció, sense fer imposició de les costes processals.
III.- Contra aquesta resolució la Sra. Pino ha formulat recurs d'apel·lació.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.
FONAMENTS DE DRET
I.- La part que recorre manifesta que els Drs. Querol i Peña mantenen una relació contractual d'assalariats contractats amb el SAAS; que si és evident que el ORG_0 és un organisme públic, sotmès al Codi de l'Administració, no és el cas dels metges contractats pel SAAS; que quan tracta de la responsabilitat administrativa en els seus articles 58, 59, 60 i següents, el Codi de l'Administració parla d'un servei en general, mal organitzat, en condicions il·legals o defectuoses, però en cap cas es refereix a l'actuació negligent d'un individu; que endemés, altres articles permeten a l'Administració pública deslligar-se en tot o en part del fet danyós causat per una autoritat, funcionari o agent que en sigui l'autor per raó de dol o negligència greu; que el quid de la qüestió resideix en determinar si, la més que possible imperícia, negligència o manca de cura d'un metge (per ruptura d'un catèter per part del Sr. ENTITY_5) o si l'incompliment de l'obligació d'informar i de reportar tots els detalls d'una operació al malalt (per manca de diligència per part del Sr. ENTITY_6), ha de ser interpretada com un mal funcionament d'un servei públic i per tant, responsabilitat de l'Administració, o si, pel contrari, es pot entendre que, si bé el ORG_0 és responsable directe d'una mala praxis dels metges que té contractats, els quals seran subjectes de responsabilitat civil si no poden demostrar que la negligència era deguda a un mal funcionament o un funcionament defectuós o il·legal del servei; que quan un metge pren al seu càrrec l'assistència d'un pacient, independentment de per qui treballi, assumeix irremediablement una obligació, que pot ser de mitjans o de resultat.
II.- Es pacífic que en data 14 de juliol del 2008 la Sra. Pino va ser hospitalitzada a l'Hospital N.S. de Meritxell per a que se li practiqui una intervenció de cirurgia artroscòpia de l'espatlla amb anestesia general; que el l'endemà, durant la referida intervenció, el Dr. Peña, anestesista present, va introduir per la vena subelavia de la pacient un catèter plàstic intravenós, el qual es va trencar; que en el protocol de l'operació el cirurgia, Dr. Querol, no ha fet cap menció de l'incident; que malgrat les actuacions dels metges no es va poder trobar el catèter esmentat.
III.- La qüestió cabdal que s'ha de resoldre és determinar la jurisdicció competent per a solucionar el litigi. S'ha de prèviament posar de manifest que encara que sigui molt interessant la jurisprudència dels Tribunals estrangers, citada a moltes vegades en les conclusions de la part recurrent, no vincula de cap manera les jurisdiccions andorranes que interpreten i apliquen el dret vigent al Principat de manera sobirana.
La Sra. Pino fonamenta la seva acció contra els Drs. Peña i Querol i contra el ORG_0, sobre la Lex Aquilia que regula a Andorra la responsabilitat civil extracontractual. Ara bé, el ORG_0 és un organisme públic que presta un servei públic i per tant, està sotmès al Codi de l'Administració que preveu en el seu article 62 que la jurisdicció administrativa i fiscal és, en tot cas, competent per a entendre d'acció de responsabilitat administrativa si el perjudicat no obtingués satisfacció per la via administrativa. Per conseqüent, d'acord amb aquesta disposició, la reclamació dirigida contra el ORG_0, que sigui per responsabilitat contractual o extracontractual, ha de ser formulada davant de la secció administrativa de l'Hble. BATLLIA. Ara bé, és cert que un perjudicat pot sempre interposar una demanda directa contra un metge del servei hospitaler, quan considera que l'origen del seu perjudici resulta, no d'una mala organització del servei públic, o d'una manca de funcionament del servei, sinó que resulta d'una culpa personal del dit metge, destacable del servei. Es tracta aleshores d'una responsabilitat personal exclusiva del metge, que ha de ser sotmesa a la jurisdicció civil; nogensmenys en aquest supòsit, cap reclamació es pot presentar contra el servei públic que no ha d'intervenir en el litigi per ésser un tercer al mateix. En el cas d'autes la Sra. Pino ha interposat la seva demanda contra el ORG_0 i contra els metges, Drs Peña i Querol a títol personal, barrejant la responsabilitat administrativa del servei públic i la responsabilitat civil personal dels metges. Malgrat aquesta confusió, és clar que el present plet ha d'ésser tramitat pel procediment administratiu i no civil, i això per dues raons essencials. La primera és que tota reclamació formulada en contra del ORG_0, organisme de servei públic és de la competència de la jurisdicció administrativa, i la segona és que l'article 64 del Codi de l'Administració estableix que si una autoritat, funcionari o agent és perseguit per la víctima d'un dany davant la jurisdicció civil, i estima que els fets que li són imputats donen lloc a responsabilitat d'una Administració pública, ha de plantejar l'excepció d'incompetència de jurisdicció. Encara que els Drs. Peña i Querol no siguin funcionaris, participen a la realització d'un servei públic i per tant les disposicions de l'article 64 esmentades són aplicables al cas d'autes. A més a més, les culpes imputades als Drs. Peña i Querol s'han produït en l'execució del servei públic, sense que les mateixes puguin ser considerades com deslligables del dit servei, per correspondre a una actuació o negligència personal absolutament inexcusable.
IV.- La desestimació del recurs determina la condemna en costes de la part recurrent.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
Decisio
DECIDEIX
Desestimar el recurs de la Sra. ENTITY_4;
Confirmar l'Aute de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 4 de setembre del 2009 en tots els seus extrems.
Condemnar a la Sra. Pino al pagament de les costes del recurs.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.