Incident de nul.litat de sentència (A010/06)

Aute

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-0006-2/2003

A U T E 10-2006

PARTS:

Apel·lant: Ferreras Representant: Salas Advocat: Vilar

Apel.lada: HBLE. COMÚ D'ESCALDES Representant: Bernat Advocat: Tejera

Apel·lada: M.I. GOVERN Representant: Gibert (S.G.) Advocat: Oller

Apel·lada: Catalá i altres Representant: Miró Advocat : Ruiz

Apel·lada: Julián i altres Representant: Miró Advocat: Tejera

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira (ponent)

A la vila d'Andorra la Vella, el 24 d'abril de 2006

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, format pels magistrats esmentats.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1 La sentència d'aquesta Sala núm. 02-2006, de 24 de gener de 2006, entre d'altres extrems que no són del cas, va desestimar el recurs d'apel·lació interposat per l'entitat Ferreras contra la sentència de 28 d'octubre de 2004 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que al seu torn havia desestimat la demanda formulada per aquella contra el M.I. GOVERN, en què es demanava l'anul·lació del Decret de 18 de desembre de 2002, pel qual se suspenia provisionalment, durant el termini d'un any, l'atorgament de llicències d'enderrocament o de qualsevol tipus d'obra, intervenció o actuació en diversos béns immobles d'interès cultural.

2n.- La representació de l'agent ha demanat l'anul·lació de l'esmentada sentència, mitjançant escrit presentat el 7 de febrer de 2006, a l'empara de l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials, en la redacció que li va donar la Llei de 22 d'abril de 1999. Aquesta pretensió es fonamenta en la infracció del dret a la jurisdicció, en base als mateixos arguments que ja van ser desenvolupats en el recurs d'apel·lació.

3r.- La representació del GOVERN ha impugnat les pretensions de l'agent en l'escrit presentat el 21 de febrer de 2006, en què sol·licita que es desestimi l'incident, atès que no s'han produït les vulneracions que denuncia la recurrent.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la sentència impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclós mitjançant sentència o altra resolució ferma.

Segon.- En el cas que ara s'examina, la representació de l'agent es limita a reproduir les al·legacions que va formular al seu moment, relatives a la manca de cobertura legal del Decret de 18 de desembre de 2002. Totes aquestes argumentacions ja van ser examinades i resoltes en la sentència que va posar terme al procés, per la qual cosa només cal reproduir aquí els raonaments en què es va fonamentar la resolució que ara s'impugna. El fet de què l'agent estigui disconforme amb el contingut d'aquesta resolució no suposa, evidentment, que s'hagi vulnerat el dret fonamental a la jurisdicció, ja que la Constitució no garanteix que s'obtingui un pronunciament favorable a les respectives pretensions de les parts, sinó que aquestes siguin examinades i resoltes conforme a dret, en sentit estimatori o desestimatori.

En conseqüència, s'han de desestimar les pretensions de la part que ha instat aquest incident, en base als mateixos raonaments que ja es van exposar en la sentència esmentada.

Tercer.- La naturalesa de les al·legacions que formula la part promotora d'aquest Incident, que es refereixen a qüestions que no encaixen en el marc del mateix legalment establert, determina la qualificació d'actuació processal temerària i la imposició de les despeses a la mateixa part.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda:

- Desestimar l'incident de nul·litat que formula la representació de l'entitat Ferreras contra la sentència d'aquesta Sala núm. 02-2006, de 24 de gener de 2006. amb imposició a la part agent de les costes causades.

Aquest Aute és ferm i executiu.

En conseqüència, així ho acorden, manen i signen el Tribunal, en dono fe.