Responsabilitat - Accident - Prova (TSJC 404/2015)

Aute

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000404/2015 ORIGEN: 5000080/2015 - 00

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de març del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 24-04-2015, la representació processal del Sr. Blasco va presentar demanda en reclamació de quantitat a tramitar pel procediment civil abreujat contra la Sra. Campillo i la companyia Castrillo, demanant que se'ls condemnés solidàriament a abonar-li, en concepte d'indemnització com a conseqüència d'un accident de circulació, l'import de 5.430,88.-euros, amb els interessos legals des de la data de la factura de reparació o subsidiàriament des de la contesta a la demanda, així com a la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador (autes 5000080/2015) .

La representació processal dels demandats es va oposar a la demanda al considerar que és el demandant l'únic responsable de l'accident.

II.- Per escrit de data 27-02-2015, la representació processal de la Sra. Campillo havia presentat demanda en reclamació de quantitat a tramitar pel procediment civil de mínima quantia contra el Sr. Blasco i la companyia Girona, demanant que, com a conseqüència del mateix accident, se'ls condemnés solidàriament a satisfer-li l'import de 1.514,49.-euros, amb els interessos legals des de la data de la factura de reparació o subsidiàriament des de la contesta a la demanda, així com la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i de pèrits (autes 7000104/2015).

III.- Per aute de data 15-06-2015 es va decidir acumular els autes 7000104/2015 als autes 5000080/2015.

IV.- Per Sentència de data 21-07-2015, l'Hble. Tribunal Unipersonal va decidir "PRIMER.- Desestimar la demanda formulada en data 24 d'abril de 2015 per part de la representació processal del Sr. Blasco contra la Sra. Campillo i Castrillo, havent de condemnar i condemnant solidàriament al Sr. Blasco i a la societat Girona a satisfer a la Sra. Campillo l'import de 1.054,49EUR, quantitat que serà augmentada amb els interessos meritats a comptar de la data de contesta a la demanda,

SEGON.- Efectuar una imposició de costes d'acord amb l'establert al Fonament de Dret Tercer."

V.- Contra aquesta resolució, ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Blasco i de la companyia Girona, demanant la seva revocació i que es dictés una nova estimant la seva demanda i condemnant solidàriament a les adverses a pagar l'import de 5.430,88.-euros més els interessos legals, amb la imposició a aquestes de les costes judicials d'ambdues instàncies, tot i desestimant la reclamació de contrari en tots el seus extrems.

La representació processal de la Sra. Campillo i de la companyia Castrillo demana la confirmació de la sentència recorreguda, amb imposició de les costes a la part apel·lant.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat establert que en data 28-02-2014, a la carretera de Sispony al nivell de l'edifici S., va tenir lloc un accident de circulació entre, d'una part, el vehicle FORD Focus propietat de la Sra. Campillo conduit per ella i assegurat prop de la companyia Castrillo, i d'altra part, el vehicle AUDI A6 conduit pel Sr. Blasco, propietat del mateix i assegurat prop de la companyia Girona.

Les parts, tot i acordant-se sobre el fet que estava nevant i que la calçada estava força gelada, van discrepar sobre quina d'elles va ser la responsable del succeït.

Segons el Sr. Blasco, el fet que va provocar l'accident és que el vehicle de la Sra. Campillo es trobava parat en el sentit descendent de la carretera per la qual estava baixant el Sr. Blasco, constituint un obstacle imprevisible que no va poder evitar, malgrat frenar curosament, pel fet de trobar-se la calçada nevada i gelada.

Segons la Sra. Campillo, ella es trobava parada fora de la carretera sense constituir cap obstacle i l'accident el va provocar el fet que el Sr. Blasco circulava molt a la dreta i va perdre el control, versió retinguda pel tribunal que ha considerat que la responsabilitat recau sobre el Sr. Blasco.

II.- El recurs rau en la qüestió de la valoració de la prova per part del tribunal atès que, segons el seu criteri, la causa que va donar lloc a l'accident fou únicament l'actuació de l'altra conductora. Argumenta en substància que :

1) ell circulava a la dreta de la carretera justament perquè el seu carril estava obturat pel vehicle de la Sra. ENTITY_5; 2) el tribunal no ha exclòs la possibilitat que el vehicle de la Sra. Campillo estigués ocupant efectivament el carril del Sr. Blasco i no podia descartar que es tracta de la causa directa i eficient del sinistre ; 3) no és la velocitat inadequada sinó la configuració de la corba, el fort pendent i l'estat nevat de la calçada que van provocar la seva pèrdua de control; 4) no podia el tribunal presumir que el Sr. Blasco circulava molt per la dreta perquè la neu no deixava veure la línia longitudinal i 5 ) el lloc físic de la col·lisió és un fet secundari perquè no és suficient per determinar la causa eficient del sinistre.

Però, desprès de l'estudi dels elements d'autes, no podem arribar a una altra conclusió que la del tribunal, i poc hi ha per afegir a la encertada i molt acurada anàlisis dels fets per part del mateix.

Cal precisar que el Sr. Blasco circulava en el sentit descendent en direcció de Sispony cap a la CG 3. La Sra. Campillo es trobava aturada al nivell de l'entrada de la rampa d'accés que dóna accés a l'aparcament de l'edifici S. per a accedir-hi, i valorant les condicions per fer-ho.

Ara bé, el lloc d'impacte no és un fet secundari sinó un element essencial per a determinar, conjuntament amb la localització dels danys als vehicles, la posició d'aquests al moment de l'accident.

Justament, els danys causats als vehicles com les traces en la neu que es poden veure a les fotos no corresponen amb la versió del Sr. Blasco sinó que confirmen la de la Sra. Campillo, i que en el moment de l'impacte el vehicle Ford es trobava dins la part no rodada de la calçada quan el vehicle Audi era molt a la dreta.

Al respecte, el tribunal ha precisat que no es podia afirmar amb rotunditat que en el moment de l'impacte la part posterior del vehicle Ford es trobés també i completament fora de la calçada. I de fet no ho podia afirmar ja que la pròpia Sra. Campillo i la seva companyia sempre han explicat, en base a l'informe del seu pèrit, que la meitat davantera del Focus sobrepassava l'eix discontinu del costat dret de la calçada, trobant-se la part davantera sobre la línia que delimita l'entrada de l'aparcament. Per tant, part del vehicle es trobava del costat esquerra del referit eix.

Però això no significa que constituïa un obstacle imprevisible i impossibilitant la circulació pel carril descendent, fet que no ha quedat establert.

Sobre aquest punt, és significatiu ressaltar que el fet que hauria pujat un altre vehicle invocat en primera instància pel Sr. Blasco, en res ha quedat acreditat en autes, i que no ho menciona en aquesta alçada, sinó que insisteix més aviat ara sobre la circumstància que és la forma de la corba, l'estat de la carretera i la presència del vehicle advers que el van portar a circular per la dreta.

D'altre banda, cal afegir que l'article 3 del vigent codi de circulació disposa , d'una part, que el conductor d'un vehicle ha de prendre les mesures necessàries per dominar els seus moviments, preveure les seves reaccions i conduir-lo amb prudència i que ha de regular la velocitat en funció de l'estat de la calçada, de la visibilitat, de les dificultats de la circulació i dels obstacles previsibles. Disposa, d'altra part, que s'ha de reduir la velocitat i extremar les precaucions especialment en condicions de visibilitat insuficient o en creuar- se amb altres vehicles durant la nit o quan el paviment es trobi nevat, gelat, mullat, en mal estat de conservació, o amb grava o fang que limitin l'adherència dels pneumàtics i puguin projectar-se sobre altres vehicles o vianants.

En el present cas, es pretén que la velocitat era adequada i que són les característiques de la carretera en aquell indret i en aquella moment que expliquen la pèrdua de control. Però, justament, el que exigeix el codi de circulació és que el conductor adaptès la seva conducta a tals elements, i la presència del vehicle de la Sra. Campillo no era un obstacle imprevisible ni inevitable, i apareix al contrari que és el Sr. Blasco que no va adaptar suficientment la seva conducta a les condicions de circulació, és dir a la circulació de nit (però amb llum artificial), sobre una calçada descendent coberta de neu i gelada, circumstància que va provocar la seva pèrdua de control i no li va permetre reaccionar de manera adequada quan es va adonar de la presència del vehicle de la Sra. Campillo.

Per tot l'exposat, s'ha de desestimar íntegrament el recurs.

III.- La desestimació del recurs determina la condemna de la part recurrent a pagar les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de la representació processal del Sr. Blasco i de la companyia Girona contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, de data 21-07-2015, que confirmem íntegrament;

IMPOSAR al Sr. Blasco i a la companyia Girona les costes judicials de segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-