Recurs 194 CPP - Nul·litat per vulneració de drets

Aute

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Yves Picod Marie Conte

Rotlle núm. TSJP-0000011/2022 Procediment aforats

AUTE 21-2022

PARTS:

Apel·lant: MINISTERI FISCAL

Apel·lat: Pina

Advocat: Sr. Expósito

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Yves Picod

Magistrades: Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, a vint-i-vuit de març de dos mil vint-i-dos.

En el recurs d'apel·lació interposat contra l'aute de data 22 de desembre de 2021 dictat pel Tribunal de Corts. Els components de la Sala penal del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Sra. Fátima Ramírez Souto.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que per Aute de data 22 de desembre de 2021 el President del Tribunal de Corts va decidir:

"No incoar judici de responsabilitat penal contra Pina pels fets que són objecte de l'expedient disciplinari núm. CSJ0001-2019 del Consell Superior de la Justícia".

II.-RESULTANT: Que contra l'esmentat Aute interposà recurs d'apel·lació el Ministeri Fiscal, exposant substancialment:

Que el Tribunal de Corts havia de dictar una resolució ferma en l'àmbit penal, comportant necessàriament la incoació del corresponent procediment penal i la pràctica de les diligències d'investigació que considerés convenient, tot en consonància amb el que disposa l'article 79.2 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Que el Ministeri Fiscal no disposa ni dels mitjans d'investigació adequats ni de les facultats legals per dur a terme les verificacions oportunes en matèria financera, ni tampoc per recopilar la informació necessària que el permeti valorar la suficiència dels incidís que han de fonamentar o donar suport a una eventual querella.

Entén el Ministeri Fiscal que és contraria a Dret, la decisió del Tribunal de Corts consistent en no considerar la comunicació del Consell Superior de la Justícia, als efectes d'incoar el corresponent procés penal, i que la mateixa pateix de vicis de nul·litat i ha estat adoptada amb vulneració del dret a la jurisdicció, en les seves vessants del dret al procés degut i al jutge predeterminat. Considera que es tracta d'una causa dirigida contra persona aforada i ha de seguir uns tràmits processals ineludibles, com és el repartiment al jutge que per torn correspongui, el qual no consta que s'hagi realitzat.

Sol·licita la nul·litat de la resolució objecte de recurs per vulneració dels drets fonamentals al procés degut i al jutge ordinari predeterminat per la llei, reconeguts a l'article 10.1 de la Constitució.

III.-RESULTANT: Que per escrit de data 18 de març de 2022, el lletrat designat Pina s'oposa al recurs interposat pel Ministeri Fiscal, en base a les següents argumentacions:

Que malgrat la manca de regulació expressa, s'haurà d'entendre que l'article 194 del Codi de procediment penal relatiu als recursos, s'ha d'aplicar també als recursos contra les resolucions del President del Tribunal de Corts, però que convé recordar que és jurisprudència assentada del Tribunal de Corts i de la Sala penal del Tribunal Superior de Justícia, que l'article 194 conforma una llista tancada de supòsits pels quals es pot fer recurs i la resolució avui objecte d'impugnació no es pot incloure dins d'aquests supòsits.

Que per imperatiu de l'article 78.1 de la Llei qualificada de la justícia, qualsevol responsabilitat penal contra un Batlle o Magistrat s'ha d'iniciar per providència del Tribunal de Corts, sempre amb prèvia interposició de querella per part del Ministeri Fiscal, pel perjudicat o per l'ofès, per tant una mera denúncia no té l'entitat suficient per endegar el judici de responsabilitat penal contra un aforat, és necessària la presentació de querella.

Que el més l'adient hagués estat que el Ministeri Fiscal interposés la querella i no en haver-ho fet, el Tribunal de Corts no podia fer una altra cosa que declarar la no incoació de judici.

Que és totalment contradictori que durant més de dos anys i quatre mesos el Ministeri públic, després de demanar l'expedient civil íntegre, i sense constar "que hagi realitzat ni una sola actuació, ni hagi pres ni una sola iniciativa investigadora", arxivi les diligències incoades i ara impugni l'aute del Tribunal de Corts pel qual s'acorda no incoar procediment de responsabilitat penal.

V.- RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal per informe de data 18 de març de 2022, torna a sol·licitar la nul·litat de la resolució objecte de recurs per quan la mateixa ha estat adoptada amb vulneració del dret a la jurisdicció, en les seves vessants del dret al procés degut i al jutge predeterminat.

Interessa el Ministeri públic la nul·litat de l'aute objecte de recurs a fi que es procedeixi a la incoació del corresponent procediment penal, repartint-se el coneixement al magistrat que per torn correspongui.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que contra l'aute dictat pel President del Tribunal de Corts es pot interposar recurs d'apel·lació en aplicació de l'article 194 del Codi de Procediment Penal, en contra del criteri exposat per la representació lletrada de Pina.

La decisió de no incoar judici de responsabilitat penal contra Pina constitueix un supòsit de desestimació de la denúncia, la qual és una de les resolucions susceptibles de ser impugnades mitjançant el recurs d'apel·lació.

La comunicació pel Consell Superior de la Justícia al Tribunal de Corts de la comissió per part de Pina en l'exercici de les seves funcions, d'uns fets que podrien ser constitutius de delicte, constitueix una denúncia, en quant es posen en coneixement de l'òrgan judicial competent per la instrucció del procediment penal, uns fets presumptament delictius.

La decisió de no incoar el procediment penal per investigar els fets comunicats al Tribunal de Corts, suposa la desestimació de la denúncia i, per tant, la resolució és susceptible de ser recorreguda en apel·lació, tenint en compte que el Tribunal de Corts actua en funcions instructores.

II.- CONSIDERANT: que el Ministeri Fiscal, a banda de les consideracions impugnatives de fons contra la resolució recorreguda, sol·licita la seva nul·litat per vulneració dels drets fonamentals al procés degut i al jutge ordinari predeterminat per la llei, reconeguts a l'article 10.1 de la Constitució.

Aquestes vulneracions es consideren produïdes perquè quan es va rebre la denúncia del Consell Superior de la Justícia en el Tribunal de Corts, no es va incoar cap procediment ni es va designar el magistrat al que per torn correspondria el seu coneixement, atribuint-se el President del Tribunal de Corts aquest coneixement.

De les actuacions practicades, efectivament es comprova que no consta que s'incoés cap tipus de procediment quan es va rebre la comunicació del Consell Superior de la Justícia, ni que es repartís el seu coneixement al Magistrat del Tribunal de Corts al que per torn li correspongués.

El President del Tribunal de Corts va considerar que el judici de responsabilitat penal contra un Batlle o Magistrat només es podia iniciar per querella del Ministeri Fiscal o del ofès o perjudicat pel delicte, segons estableix l'article 78.1 de la Llei Qualificada de la Justícia, de forma que en no haver-se complert aquest requisit de procedibilitat, no podia incoar-se el procediment penal per investigar l'actuació delictiva en què podria haver incurrt Pina.

Des d'aquesta perspectiva, és evident que no procediria incoar el judici de responsabilitat penal contra Pina, però la decisió de no incoar el procediment no és una decisió de caràcter governatiu sinó jurisdiccional i per tant, hauria d'haver estat adoptada pel magistrat del Tribunal de Corts designat segons el torn fixat i dintre d'un procediment.

Aquest procediment, no existint una regulació específica, seria el de diligències indeterminades, perquè és el que s'incoa quan no procedeix investigar els fets objecte de la denúncia o querella, quan clarament no són constitutius d'infracció penal -article 41 del Codi de Procediment Penal- el que suposa la desestimació de la querella o la denúncia, que és el que succeeix en el supòsit examinat, encara que per raó de forma i no de fons.

L'article 78.2 de la Llei Qualificada de la Justícia atribueix la instrucció de les diligències prèvies o del sumari per exigir la responsabilitat penal de Batlles i Magistrats, a un magistrat del Tribunal de Corts, i l'article 37 de la Llei Transitòria de Procediments Judicials estableix que el president del Tribunal de Corts a l'inici de cada any judicial fixarà el torn per assegurar aquesta funció.

Tot i que la decisió de no incoar el procediment implica que no s'instruiran diligenciés prèvies ni sumari per investigar la responsabilitat penal en què podria haver incurrt Pina, la naturalesa jurisdiccional d'aquella decisió, considerem que exigia que es dictés dintre d'un procediment i pel magistrat a qui per torn correspongués, tal com hem exposat.

III.- CONSIDERANT: que els defectes formals constatats no són determinants de la nul·litat de la resolució recorreguda.

En primer lloc, suposant que no s'hagués respectat el torn preestablert pel coneixement del judici de responsabilitat penal de Batlles i Magistrats- fet del que no es té constància, ja que encara que no consti en les actuacions, podria haver correspost al President del Tribunal- no s'hauria produït la vulneració del dret al jutge ordinari predeterminat per la llei, perquè la resolució ha estat dictada per un magistrat del Tribunal de Corts que és l'òrgan judicial competent objectiva i funcionalment per conèixer de l'assumpte -article 78.1 i 2 de la Llei Qualificada de la Justícia.

En aquest sentit, el Tribunal Constitucional té declarat que "la garantia constitucional es compleix quan el tribunal ha estat creat i dotat de jurisdicció i d'un àmbit de competència abans de l'existència de la controvèrsia que s'ha de resoldre (sentència de 13 de juliol de 2020 recaiguda en la causa 2020-2 i 3 RE)".

Com recorda la sentència del Tribunal Constitucional de 7 de setembre de 2021, recaiguda en la causa 2020-29-RE, "l'exigència d'un tribunal predeterminat per la llei vol excloure els tribunals excepcionals o creats ad hoc per conèixer un determinat procés, de manera que la garantia de constitucionalitat es compleix quan el tribunal ha estat creat i dotat de jurisdicció i d'un àmbit de competència abans de l'existència de la controvèrsia que s'ha de resoldre".

Qüestió diferent és la de la possible infracció de les regles de repartiment dels assumptes, en cas de que efectivament no s'haguessin respectat i el President del Tribunal de Corts hagués assumit el coneixement de l'assumpte sense que li correspongués.

Els torns establerts per la distribució de les causes entre els magistrats del mateix Tribunal són regles o disposicions de caràcter intern, que no tenen per finalitat establir la competència, qüestió que correspon a les lleis, sinó regular la distribució dels assumptes entre òrgans judicials que tenen la mateixa competència objectiva i funcional i, per tant, la seva vulneració no afecta al dret al tribunal ordinari predeterminat per la llei.

En aquest sentit, l'article 18 bis de la Llei Transitòria de Procediments Judicials només sanciona amb la nul·litat els actes processals quan, entre altres supòsits, "els duguin a terme un batlle o un tribunal o es duguin a terme davant un batlle o un tribunal amb manca de jurisdicció o de competència objectiva o funcional".

Només en el cas de que es produís una alteració deliberada del torn dels repartiments del assumptes, per existir un determinat interès en assumir el coneixement d'un d'ells en particular, podria existir una rellevància constitucional d'aquesta infracció de les regles de repartiment per vulneració del dret a un tribunal imparcial. Però ni existeix cap constància de tal alteració interessada ni el Ministeri Fiscal hi fa referència a la mateixa.

IV.- CONSIDERANT: que el fet de no haver-se incoat cap procediment o no haver-se notificat prèviament la identitat del magistrat designat pel coneixement del assumpte, constitueixen infraccions de les normes del procediment però sense rellevància per a determinar la nul·litat de la resolució recorreguda.

L'article 18 bis de la Llei Transitòria de Procediments Judicials estableix "la nul·litat de ple dret dels actes processals quan es prescindeixi de les normes essencials del procediment que afectin els drets de les parts en el procés, sempre que per aquesta causa s'hagi produït indefensió efectiva".

En aquest sentit el Tribunal Constitucional té declarat que "no qualsevol vulneració o infracció de les normes processals té contingut constitucional, sinó només aquelles que priven del dret a la defensa o generen indefensió -sentència de 13 de juliol de 2020 recaiguda en la causa 2020-2 i 3 RE- i que una indefensió constitucionalment rellevant no té lloc sempre que es vulneri qualsevol norma processal, sinó tan sols quan amb aquesta vulneració es provoquen conseqüències pràctiques consistents en la privació del dret de defensa i en un perjudici real i efectiu dels interessos de l'afectat per la indefensió" -aute del Tribunal Constitucional de 22 de desembre del 2017, recaigut en la causa 2017-31 i 32-RE.

En el cas enjudiciat, el Ministeri Fiscal no identifica cap perjudici real i efectiu derivat de les infraccions procedimentals constatades, ja que no ha estat privat de cap dels instruments que la Llei posa a la seva disposició per defensar els seus interessos.

Així, el fet de que no es comuniqués prèviament la identitat del magistrat designat pel coneixement de l'assumpte, podria ser rellevant si hagués impedit al recurrent fer ús del dret a recusar al Magistrat President Pina per estar incurs en causa de recusació, però cap referència es fa en el recurs a alguna causa de recusació que volgués fer valer contra el mateix.

En relació a la manca d'incoació d'un procediment, tampoc s'al·lega ni constata l'existència de cap perjudici pel recurrent, ja que el President del Tribunal de Corts ha dictat una resolució en la què ha exposat els motius pels quals considera que no procedeix iniciar el judici de responsabilitat penal contra Pina i ha pogut recórrer la resolució esgrimint els arguments impugnatius de forma i de fons contra la mateixa.

Per tot el que s'ha exposat, ha de ser desestimada la pretensió de nul·litat de la resolució recorreguda, la qual ha de ser confirmada.

En efecte, tot i exposar-se en el recurs, les discrepàncies de fons contra la decisió de no incoar el judici de responsabilitat penal contra Pina, no s'ha interessat, ni tan sols amb caràcter subsidiari, la revocació de la resolució recorreguda per a que es procedeixi a incoar el judici de responsabilitat penal contra Pina, sinó que només s'ha sol·licitat que es declari la seva nul·litat i s'atribueixi el coneixement de l'assumpte al magistrat que per torn correspongui, a fi de que es pronunciï sobre la eventual incoació de diligències prèvies.

Com la nul·litat prestesa no resulta procedent i no s'ha fet cap altra sol·licitud alternativa, no resulta necessari entrar a analitzar les raons de fons adduïdes pel Ministeri Fiscal, ja que cap conseqüència jurídica podria derivar-se de l'eventual estimació dels seus arguments.

V.- CONSIDERANT: que es declaren d'ofici les despeses processals causades en aquesta segona instància.

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel Ministeri Fiscal contra l'aute de data 22 de desembre de 2021 dictat pel Tribunal de Corts.

2.- Confirmar íntegrament dit aute.

3.- Declarar d'ofici les despeses processals causades en aquesta instància.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem.