Competència internacional i mesures de suport - apel·lació a l'AUTE 000154/2025

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

AUTE 000154-2025 DE 22/09/2025

Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA

Data : 22/09/2025

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000091/2025

Nig : 5300542120150006111

IU : ECLI : AD:TSJC:2025:00154A

AUTE 000154/2025

PARTS:

Apel·lant: MINISTERI FISCAL

Apel·lant: Sra. Coll

Representant: Sra. Recio

Advocat: Sra. Bernat

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Competència internacional, mesures de suport

Andorra la Vella, a 22 de setembre del 2025.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Antecedents de fet

1.- El dia 16/04/2025, requeia aute amb la següent part decisòria:

"Primer.- Acordar la incompetència de jurisdicció dels Tribunals andorrans per conèixer del present procés.

Segon.- Notificar la present resolució al Ministeri Fiscal i a la tutora del Sr. Romeu.

Tercer.- No efectuar expressa condemna en costes processals".

2.- El Ministeri Fiscal i la representació processal de la ORG_1 han formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, demanant en aquesta alçada es dicti aute, revocant-la i declarant en el seu lloc, la competència dels òrgans jurisdiccionals andorrans per a conèixer del procediment de revisió de mesures de suport del Romeu en base als motius de recurs següents.

El Ministeri Fiscal sosté que l'Aute impugnat a l'hora de negar la seva competència jurisdiccional, es fonamentava en el fet que el Sr. Romeu estava ingressat a la ORG_0 per motius mèdics. Això no obstant, sosté que la residència en dit indret resultava merament circumstancial: el Sr. Romeu és andorrà, té el patrimoni i la família a Andorra i no havia manifestat voluntat de canviar de domicili. Afegia que el domicili efectiu ha de coincidir amb el centre d'interessos vitals, i no amb una estada temporal més o menys perllongada per raons de salut. A més, recordava que els tribunals andorrans ja havien supervisat fins la data la situació personal i patrimonial del Sr. Romeu. En darrer lloc s'indica que considerar l'actual domicili com a criteri competencial vulneraria el dret a la jurisdicció i resultaria contradictori amb resolucions prèvies d'aquesta Sala.

Quant a la representació processal de la ORG_1 al·lega en essència que el seu fill, Sr. Romeu, tot i estar ingressat a XXXX per raons mèdiques, manté el seu domicili real a Andorra. Per això exposa que aquest pateix esquizofrènia des dels 19 anys i que, per manca de recursos especialitzats al Principat, ha de rebre tractament psiquiàtric fora del país. No obstant això, viu una setmana al mes a casa seva a XXXX, on participa en la vida familiar, comunitària i associativa. Rep atenció mèdica regular d'especialistes andorrans i tots els seus vincles personals, mèdics i patrimonials són al Principat. La seva mare, tutora legal, compleix les funcions de tutela des d'Andorra i no troba raonable haver de rendir comptes davant de tribunals estrangers. D'altra part, compara el cas amb el d'un estudiant andorrà resident temporalment a l'estranger, qüestionant d'altra part, la jurisprudència invocada en l'Aute impugnat en base a considerar que no s'ajustava a la realitat concurrent en el supòsit examinat.

3.- Tant el Ministeri Fiscal com la representació processal de la ORG_1 s'han adherit al recurs d'apel·lació articulats per cadascun d'ells respectivament.

FONAMENTS DE DRET

Fonaments de dret

Primer.- L'objecte de la present resolució es circumscriu a determinar si la jurisdicció civil andorrana resulta competent per a la revisió de les mesures de suport existents respecte del Sr. Romeu.

L'Aute de la Batllia s'inclina per una resposta negativa argumentant extensament que la competència jurisdiccional recau en les autoritats judicials espanyoles, atès que el Sr. Romeu feia més de 12 anys que residia de forma permanent i institucionalitzada en una clínica psiquiàtrica de Lleida, sense previsió realista de retorn a Andorra. Rebutjava que l'animus manendi pugui operar en aquest cas, ja que, per la gravetat de la discapacitat, l'interessat no podia expressar voluntat de domicili. S'assenyala d'altra part que els vincles familiars o patrimonials amb Andorra resultaven insuficients per mantenir-hi la competència. L'Aute adopta un criteri funcional respecte de la noció del "centre d'interessos vitals", identificant-lo amb el lloc on es produeix el suport assistencial diari, es prenen les decisions mèdiques i es desenvolupa la vida quotidiana de la persona. També afirma que la gestió judicial des d'Andorra generava dificultats d'efectivitat i accessibilitat, amb risc per al dret a la tutela judicial efectiva atès que l'òrgan andorrà no podia practicar diligències amb garanties ni assegurar la participació de l'interessat, el què comprometia els drets reconeguts al Conveni de Nova York. Finalment, considera que, per garantir una protecció efectiva i respectuosa amb els drets de la persona amb discapacitat, el tribunal competent ha de ser el del lloc de residència efectiva, en el supòsit examinat Espanya.

Segon.- Sobre la determinació del domicili com a criteri de competència jurisdiccional en matèria de mesures de suport a les persones amb discapacitat

El nostre ordenament jurídic estableix el domicili com a criteri fonamental i general per a determinar la competència dels tribunals andorrans en matèria civil, incloent-hi els procediments relatius a l'establiment, revisió o cessació de les mesures de suport a les persones amb discapacitat, d'acord amb el fur general previst al Codi 3.12.3.

La legislació andorrana no ofereix una definició exhaustiva i precisa del concepte de domicili. Aquesta manca de concreció normativa ha exigit dels operadors jurídics una tasca d'interpretació sistemàtica, funcional i finalista, tenint en compte tant el marc constitucional andorrà com els principis consagrats per la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat (CDPD), especialment pel que fa al respecte a la voluntat, preferències i interès superior de la persona afectada.

En aquest context, aquest Tribunal ha establert de forma reiterada que el domicili, a l'efecte de determinar la competència internacional en procediments vinculats a l'adopció o revisió de mesures de suport, ha de situar-se en l'indret on la persona concernida manté el seu centre vital d'interessos. Aquesta concepció va més enllà de la mera presència física o la residència habitual entesa en termes quantitatius (temps d'estada o permanència) i incorpora una anàlisi qualitativa, que inclou paràmetres diversos tals com:

la localització del seu teixit relacional i social (família, amistats, entorn comunitari),

la vinculació amb els serveis mèdics i d'atenció (metge de capçalera, especialistes locals, terapeutes),

la participació activa en activitats comunitàries o associatives al territori,

i, sempre que sigui possible, l'expressió de la pròpia voluntat o preferència per residir en un lloc determinat, en consonància amb l'article 12 de la CDPD.

Així en l'Aute de data 08/11/2023 (rotlle XXXX), abordarem la qüestió de la competència dels Tribunals andorrans per a conèixer de les demandes en revisió de les mesures de suport contemplades en la LQPF, quan la persona concernida es trobava ingressat en un establiment mèdic a l'estranger, establint que el criteri competencial rector, esdevenia el del seu domicili (demandat) segons el fur general previst en el Codi 3, 12, 3, noció que enteníem com l'indret on mantenia el seu centre d'interessos vitals, al marge del lloc on circumstancialment per raons mèdiques es podia trobar ingressat. En aquest supòsit ens inclinàvem per admetre la competència dels Tribunals andorrans atès el vincle que la persona concernida amb Andorra (era nacional andorrà i era a Andorra on mantenia els seus interessos patrimonials i on la seva família es trobava). En aquesta situació, enteníem que la seva estada en un centre estranger obeïa a motius mèdics estrictes associats al tractament de la patologia neurològica que presentava, sense però que es pogués considerar, en aquestes coordenades que el seu domicili es situés a l'estranger. Aquest mateix criteri el manteníem més endavant per exemple en l'aute dictat en el rotlle XXXX, on tanmateix destacàvem la diferència competencial que existia entre els procediments de revisió de les mesures de suport i el control de l'internament terapèutic que per raons rationae loci només es pot reconèixer a les autoritats judicials del lloc d'ubicació del centre on es practica l'internament involuntari.

Tercer.- Aplicació al cas concret: vinculació real, efectiva i jurídicament rellevant del Sr. Romeu amb el Principat d'Andorra

En el supòsit que ens ocupa, resulta pacífic i acreditat que el Sr. Romeu es troba, des de fa uns tretze anys, ingressat en un centre especialitzat ubicat fora del territori andorrà, concretament a l'Estat espanyol, com a conseqüència de la patologia de naturalesa psiquiàtrica greu que pateix. Aquesta situació ja es trobava degudament constatada en la Sentència de 18/11/2016, en què es va acordar la seva incapacitació absoluta (conforme a la terminologia vigent en aquell moment), i en què s'indicava, de forma explícita, que el seu estat exigia viure de forma permanent en un entorn altament protegit, com ho és un centre psiquiàtric especialitzat.

Tot i aquesta realitat clínica inqüestionable, les proves practicades en aquesta alçada permeten sostenir, de manera ferma i concloent, que el Sr. Romeu manté un vincle jurídic i personal sòlid, continuat i estructural amb el Principat d'Andorra, que legitima la competència dels tribunals andorrans per conèixer de l'assumpte ja que: 1) El Sr. Romeu és ciutadà andorrà, i es troba censat al domicili de la seva mare i tutora legal, situat a la parròquia d'XXXX, el qual ha constituït tradicionalment el seu centre de referència familiar i residencial; 2) malgrat el seu internament prolongat a l'estranger, el Sr. Romeu retorna periòdicament a Andorra, on passa una setmana al mes amb la seva mare. Durant aquestes estades, participa activament en les activitats terapèutiques i d'inclusió social organitzades per l'ORG_1, de dilluns a divendres a la tarda, i manté una relació fluida amb familiars i amistats, la qual cosa reflecteix una continuïtat en el seu entorn relacional i afectiu al Principat; 3) L'estructura familiar de suport principal es troba a Andorra on resideix la seva mare i tutora, on exerceix, sota supervisió judicial, les funcions de suport reconegudes per les autoritats judicials andorranes. Així mateix, és ella qui assumeix de manera efectiva la gestió del patrimoni, els interessos econòmics i la vida quotidiana del seu fill, en estreta col·laboració amb els serveis sanitaris de l'indret on es troba intern pel que es refereix a les darreres; 4) El Sr. Romeu manté el seu metge de capçalera a Andorra, així com els professionals sanitaris de proximitat, com l'oftalmòleg i el dentista, el que denota que, malgrat la seva atenció especialitzada immediata a l'estranger, la resta de l'assistència mèdica ordinària es continua prestant a Andorra.

Aquest conjunt de dades ens aboca a considerar que el centre vital d'interessos del Sr. Romeu, es manté inequívocament a Andorra, d'acord amb la interpretació jurisprudencial consolidada, que exigeix valorar, no tant la presència física contínua o el nombre de dies d'estada en un lloc determinat, sinó l'existència d'un vincle jurídic, social, relacional i assistencial real i efectiu amb el territori.

A més, cal recordar que la seva estada a l'estranger no és fruit d'un projecte personal, sinó que respon exclusivament a raons mèdiques, derivades de la manca d'estructures adequades al Principat d'Andorra per atendre patologies d'aquesta complexitat. Aquesta estada ha de ser considerada, doncs, com a circumstancial, forçada i clínicament necessària, i no pot comportar, automàticament un canvi de domicili als efectes de la competència judicial.

Quart.- Sobre la seguretat jurídica i la inadmissibilitat d'una revisió sobrevinguda de la competència

En un altre ordre de consideracions, resulta imprescindible posar de relleu que el procediment originari de modificació de la capacitat jurídica del Sr. Romeu va ser tramitat davant la Batllia, i es va resoldre per sentència ferma en data 18 de novembre del 2016. Així mateix, des d'aquell moment i fins a l'actualitat, tots els actes posteriors de supervisió judicial de les mesures de suport, s'han substanciat davant la jurisdicció andorrana.

Aquesta situació no ha experimentat cap canvi material rellevant que pugui justificar una revisió del criteri de competència adoptat en el seu moment, per la senzilla raó que l'element determinant de l'estada a l'estranger ha romàs invariable des del moment inicial, i cap nova circumstància ha alterat la naturalesa o intensitat del vincle del Sr. Romeu amb el Principat.

En aquest sentit, esdevé especialment rellevant el principi de seguretat jurídica, consagrat a l'article 3 de la Constitució andorrana, el qual exigeix que l'ordenament jurídic sigui previsible, estable i coherent, especialment en relació amb les decisions judicials fermes. Aquesta garantia estructural comporta, entre d'altres coses, que les resolucions judicials no puguin ésser revisades arbitràriament ni deixades sense efecte per raons alienes a un canvi real i justificat de les circumstàncies de fet o de dret.

Aplicat al cas concret, aquest principi impedeix que, després de gairebé una dècada de control judicial efectiu per part dels tribunals andorrans, s'intenti ara desplaçar la competència cap a una altra jurisdicció, sobre la base d'una realitat que ja existia i que mai no havia estat considerada obstacle. Fer-ho, trencaria la continuïtat institucional, posaria en risc la protecció judicial efectiva de la persona amb discapacitat i afebliria la confiança legítima de les parts en el sistema judicial nacional, especialment en un àmbit tan sensible com és el de la protecció dels drets de les persones amb discapacitat.

Cinquè.- Per tot l'exposat, i ponderant adequadament tots els elements concurrents en el present assumpte, ens inclinem per admetre la competència dels tribunals andorrans per a conèixer del procediment de revisió de mesures de suport iniciat en relació amb el Sr. Romeu, atès que es manté el seu centre vital d'interessos al territori andorrà, i que no concorre cap causa legal ni factual que justifiqui un canvi de jurisdicció.

En conseqüència, s'estimen els recursos d'apel·lació articulats pel Ministeri Fiscal i per la ORG_1, es revoca la resolució impugnada i es retornen les actuacions a la Batllia perquè es procedeixi a la seva substanciació conforme a la llera processal adequada.

Sisè.- Costes

No escau efectuar pronunciament en relació amb les costes processals, atès el triomf del recurs articulat (art. 354.2 del Codi de Procediment Civil).

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Decisio

ESTIMAR els recursos d'apel·lació articulats pel Ministeri Fiscal i la representació processal de la ORG_1 contra l'aute de data 16/04/2025 que es revoca, declarant en el seu lloc la competència dels Tribunals andorrans per a conèixer respecte de la revisió de les mesures de suport iniciades, retornant les actuacions al Batlle corresponent per a que procedeixi com en dret correspongui.

No escau fer pronunciament sobre les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.