Abstenció Batlle-manca imparcialitat objectiva (TSJC 080/15)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000080/2015 ORIGEN: 0000150/2014 - 00

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 d'abril del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els Magistrats M.I. Sr. Gomila i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- L'Hble. President de la Batllia va dictar Aute, de data 7-04-2014, en virtut del qual decidia, en el punt segon de la part decisòria, informar al M.I. Tribunal Superior de Justícia de la decisió d'abstenir-se com a Batlle ponent en els autes civils 0266-3/2004, per motiu de la possible contaminació d'haver intervingut com a àrbitre designat pels litigants.

II.- Aquesta Sala, en mèrits del recurs interposat contra el referit Aute, va estimar el recurs i va resoldre per Aute, de data 20-02-2015, estimar el recurs interposat per la Sra. Ferrer i revocar i deixar sense efecte l'apartat primer de la decisió de l'Aute de data 7-04-2014, a la vegada que en el fonament de dret III s'indicava que es tenia per efectuada la comunicació d'abstenció i es donava lloc a la tramitació de l'incident d'abstenció.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- La Llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia és de data 24 de juliol del 2014 i entrava en vigor, segons la Disposició Final desena a l'endemà de la seva publicació al BOPA (que fou el 12-11-2014), de manera que el règim aplicable a l'abstenció formulada era el previst en l'article 75 de la llei qualificada de la Justícia.

II.- Per tant, el règim aplicable és que l'anterior article 75 LQJ determinava que el Tribunal Superior seria informat pel Batlle o Magistrat que hagués decidit abstenir-se i resoldria sobre la seva procedència. En canvi, la nova redacció és diversa: "El president del Tribunal del qual forma part el batlle o el magistrat que ha decidit abstenir-se ha de ser informat de les motivacions de l'abstenció esmentada. El Tribunal Superior resol sobre les recusacions quan aquestes no hagin estat acceptades per la Batllia o el Tribunal de Corts. Si la recusació s'adreça a un magistrat del Tribunal Superior, és resolta per una secció de tres membres de la qual no pot formar part la persona recusada". Es pot observar que en la nova redacció es contempla un deure de comunicació del Batlle o Magistrat respecte del president del Tribunal del qual forma part i que afecta a les motivacions de l'abstenció. Però en la norma, a diferència de les previsions anteriors, no es preveu qui serà l'òrgan competent per a resoldre si s'ha d'entendre procedent l'abstenció plantejada o, per el contrari, s'ha d'ordenar al Batlle o Magistrat que continuï amb el coneixement de l'afer.

Atès que l'entrada en vigor de la modificació de la LQJ es va produir el 13 de novembre del 2014 i l'abstenció formulada per l'Hble. President de la Batllia ho fou en l'Aute del 7-04-2014, abans de la vigència de la modificació legal i sense que en la mateixa existeixi previsió legal respecte del dret intertemporal, s'ha d'estar al règim aplicable amb anterioritat, pel que fa a les causes d'abstenció previstes a l'article 73 LQJ i al procediment aplicable.

La representació processal de la Sra. Ferrer va presentar escrit, de data 20-03-2015, pel qual no s'oposava a l'abstenció de l'Hble. President de la Batllia.

Així mateix, la representació processal de la Sra. Sandoval, per escrit de data 19-03-2015, es mostrava favorable a l'abstenció, perquè la decisió d'abstenció és necessària per a preservar el dret a la jurisdicció de l'art. 10 C.A.

Aquesta Sala va posar de manifest, en el seu Aute del 20-02-2015, que de l'observació i lectura del laude arbitral s'extreu la manca de separació necessària entre les funcions arbitrals i judicials, ja que el laude es troba imprès en paper d'ofici, el signa el Batlle i el notifica el secretari judicial amb el segell oficial de la Batllia. Consta també que, després de l'emissió del laude arbitral i de la suspensió de la tramitació del procés, el mateix Batlle que havia actuat com a àrbitre reprèn les seves funcions jurisdiccionals i dicta un Aute de nul·litat d'actuacions.

D'aquests extrems ressurt que s'ha produït una confusió entre les funcions arbitrals i les jurisdiccionals que comporta una vulneració del dret a la jurisdicció de l'article 10 CA, en consonància amb els articles 85 i 87 CA, que atribueix el monopoli de la funció jurisdiccional als Batlles i Magistrats, sense que es puguin exercir, fora dels supòsits previstos legalment, altres actuacions professionals. En aquest sentit, en el FDII afirmàvem que "Així mateix, cal posar de relleu que si bé tant la funció jurisdiccional com l'arbitratge constitueixen mecanismes de resolució de conflictes, els titulars de la funció jurisdiccional no poden exercir funcions arbitrals, atesa l'exclusivitat que requereix, per una part, la funció jurisdiccional que desenvolupen i, per l'altra, que el control de la validesa dels laudes arbitrals, es subjecta als òrgans judicials mitjançant l'anàlisi de les pretensions d'anul·lació dels laudes arbitrals que s'hagin dictat pels àrbitres".

En aquest sentit, la manca d'imparcialitat objectiva que s'ha produït en el present cas, arran del desenvolupament de funcions arbitrals pel Batlle ponent, que vulnera la delimitació de les funcions jurisdiccionals i arbitrals, com a corol·lari de l'atribució en exclusiva de les funcions judicials als Batlles i Magistrats, i, per tant, el coneixement com a àrbitre de determinats extrems que són objecte del procés judicial ha comportat que el Batlle ponent hagi obtingut el coneixement previ com a àrbitre d'extrems fàctics que han de ser objecte de la resolució que com a Ponent hauria de sotmetre a la deliberació del Tribunal de Batlles del qual forma part. Aleshores, aquest coneixement previ de l'objecte del procés dóna lloc a la concurrència d'una manca d'imparcialitat objectiva en el jutjador, el qual s'acosta a la resolució del procés havent tingut un coneixement previ del mateix com a àrbitre (funció incompatible amb la de Batlle i Magistrat i, encara més, en les mateixes actuacions de les quals és Ponent), de forma que ha de ser reconduïda a l'existència d'un interès directe en el procés, derivat de la seva anterior actuació -com a àrbitre-, com a causa d'abstenció prevista a l'article 73 LQJ.

Consegüentment, procedeix admetre l'abstenció formulada per l'Hble. President de la Batllia.

III.- La decisió sobre l'abstenció efectuada pel jutjador no precisa d'un especial pronunciament sobre les costes processals, per la qual cosa no s'ha de fer cap menció en relació a les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

ADMETRE l'abstenció formulada per l'Hble. Batlle, ponent de les actuacions civils 0266-3/2014, i, consegüentment, apartar al Batlle ponent del coneixement de les mateixes des de la formulació de l'abstenció. No procedeix efectuar cap pronunciament sobre costes processals.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-