Embargament béns administradors societat subsegüent a l'extensió d'una fallida, àmbit objectiu (1000555/2019)

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000351/2021 ORIGEN: 1000555/2019 - 00

NIG: 5300542120190003384

PARTS:

Apel·lant: Srs. Cepeda, Sandoval i Catalá

Representant: Sr. Ruiz

Advocat: Sr. Alfaro

Apel·lat: Araujo

Admi. Judicial : F

Representant: Sra. Agullo

Advocat: Sr. Somoza

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Embargament béns administradors societat subsegüent a l'extensió d'una fallida, àmbit objectiu.

AUTE 023-2023

Andorra la Vella, el 13 de febrer del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. JAUME TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per aute dictat pel Tribunal de Batlles el dia 12-7-2021, es disposava, entre altres i pel que aquí interessa, l'ampliació de la fallida de les societats Araujo i C, SA als seus dirigents Srs. Cepeda, Sandoval i Catalá, a títol personal.

2.- En data 27-9-2021, el Tribunal de Batlles, decidia:

"Primer.- Travar embargament sobre els béns i drets dels fallits senyors Cepeda, Sandoval i Catalá , oficiant-se a tal efecte a les entitats bancàries i notaries del Principat d'Andorra.

Segon.- Ordenar la publicació al BOPA, per coneixement general, de les resolucions de data 12.07.2021 i 27.09.2021, fent constar que per tot al cap de 30 dies hàbils des de la publicació, tots els creditors hauran d'haver lliurat els justificants dels crèdits a l'administrador judicial, a fi de que els verifiqui i n'efectuï la relació corresponent

Tercer.- Els administradors judicials hauran de dur a terme l'inventari corresponent de la fallida dels suara indicats Cepeda, Sandoval i Catalá així com les operacions indicades a l'article 60 i concordants del Decret del 04.10.1969 de constant referència.

Quart.- Que es notifiqui aquesta resolució a les parts".

3.- La representació processal dels Srs. Cepeda, Sandoval i Catalá ha interposat recurs d'apel·lació contra l'aute de la Batllia, sol·licitant la seva revocació. Subsidiàriament, defensa per altressí dic, que no s'embarguessin els béns de la Sra. Catalá.

4.- Per aute de 26-1-2022 es decidia no admetre el recurs d'apel·lació articulat. No obstant per aute posterior de 4-10-2022 s'estimava el recurs de reposició articulat contra l'anterior decisió pels recurrents, disposant l'admissió a tràmit del recurs articulat.

5.- Per escrit de 28-10-2022, la representació processal de l'administració judicial de la cessació de pagaments i fallida de les societats Araujo, C, SA i dels recurrents s'oposava al recurs d'apel·lació articulat interessant la seva desestimació íntegre amb confirmació de la resolució dictada, imposant als recurrents les costes ocasionades en aquesta alçada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'aute impugnat intervé subsegüent a la decisió anterior del tribunal de batlles que disposa l'extensió del procediment de cessació de pagaments i de fallida de les societats Araujo i C, SA als seus administradors dirigents Srs. Cepeda, Sandoval i Catalá. Concretament, s'impugna la decisió d'embargar els seus béns personals, amb tramesa de les instruccions escaients amb aquesta finalitat a les entitats bancàries i notaries del Principat d'Andorra.

La part recurrent s'alça contra aquesta decisió basant-se en els següents motius de greuge. De manera principal, al llarg dels 20 primers folis en què es desenvolupen els dos primers motius de recurs, es reprodueixen les irregularitats que al seu criteri havien concorregut en la declaració de cessació de pagaments i fallida de les societats Araujo i C, SA i a la posterior extensió d'aquest procediment als seus administradors, irregularitats que invalidarien la solució assolida. En el tercer motiu de recurs, sosté que l'aute dictat menystenia les previsions de l'art. 5 de la Llei 44/2014 de l'embargament atès que no discriminava els béns que s'embargaven ni tampoc s'havia donat la possibilitat als implicats d'assenyalar béns i drets a embargar. Tanmateix, considera que l'aute dictat tampoc respectava les previsions dels articles 6 i 8 de la Llei indicada. Concretament, indica que sense conèixer el deute real no es podia procedir a l'embargament dels béns referint que a la data es desconeixia el deute de la companyia asseguradora, i que sense aquesta informació no es podia procedir a l'extensió de la fallida i menys encara a l'embargament de béns personals dels seus administradors. També destacava que tots els comptes de les persones afectades havien estat bloquejats sense que se'ls permetés disposar del mínim vital per a fer front a les seves despeses contravenint el mandat de l'art. 8.1 de la Llei que disposa que l'import del salari mínim resultava inembargable. Finalment, insistia en el fet que no es podia embargar el patrimoni de la Sra. Catalá atès que aquesta es trobava absolutament desvinculada de la gestió de les societats fallides, ni havia obtingut cap benefici d'aquestes.

Segon.- Pel que es refereix als dos primers motius de recurs descrits, han de ser descartats "a limine" atès que a través seu res es qüestiona sobre la concreta decisió recorreguda (recordem que disposa l'embargament de béns dels recurrents) i només es reprodueixen de manera extensa els motius de recurs articulats tant respecte de la decisió que pronunciava la cessació de pagaments i fallida de les societats Araujo i C, SA com al respecte d'aquella que declarava, l'extensió del procediment concursal als seus administradors. Aquests arguments revocatoris havien de ser articulats en els recursos sobre les resolucions que les adoptaven, però no en relació amb la present decisió, en què excedeixen el seu àmbit decisori.

Tercer.- Pel que es refereix ara al concret recurs d'apel·lació que s'interposa sobre la decisió d'embargament adoptada escau indicar que en un procediment de cessació de pagaments i de fallida, l'embargament de béns del deutor comerciant, requereix d'una interpretació combinada de dues normes positives: el Decret de 4-10-1969 sobre la cessació de pagaments i fallida -d'aplicació incontestable en ser el text que regula el procediment concursal- i la Llei 44/2014 de l'embargament que regula de manera general la pràctica de l'embargament. En efecte respecte d'aquesta darrera hem de destacar que la Llei, quan defineix el seu àmbit d'aplicació no exclou els processos de naturalesa concursal o d'execució universal (art. 1), i fins i tot els contempla expressament quan l'article 4 fixa determinats criteris rectors, en cas de concurrència de procediments contemplant amb caràcter general la preferència dels procediments concursals o universals d'execució sobre els procediments singulars d'execució.

Des d'aquesta perspectiva i encara que el Decret de 4-10-1969 res contempli sobre les modalitats pràctiques de l'embargament en l'àmbit d'un procés concursal, les garanties previstes en la Llei 44/2014 de l'embargament, també resulten aplicables, i en conseqüència s'imposen als òrgans jurisdiccionals coneixedors del procediment de fallida.

Si les anteriors consideracions es traslladen al concret supòsit que s'examina en resulta que fruit de l'extensió del procediment de fallida de les societats indicades als seus administradors/dirigents, es decretava l'embargament de béns dels avui recurrents prop de les entitats bancàries i les Notaries d'Andorra, sense però haver-se examinat prèviament la situació personal de cadascuna de les persones implicades, i cerciorar-se que la mesura adoptada no comportés a la pràctica, deixar-los en una situació precària. En aquest sentit, recordarem que la dignitat de la persona constitueix un dels principis inspiradors de l'acció de l'Estat andorrà que la Constitució contempla en diferents articles (1.2; 4 i 29), principi aquest que en el concret àmbit cognitiu que ens situem, es tutelen mitjançant la previsió d'un catàleg de béns inembargables (art. 6 de la Llei de l'embargament, si bé aquí no consta que els recurrents s'hi encabeixin) o disposant la prohibició d'embargar el salari o pensió quan resulti inferior al salari mínim (art. 8 següent) entre altres. Escaurà, per tant, estimar el recurs d'apel·lació que s'articula sobre aquest punt, disposant que la batlle ponent del procediment concursal de referència, haurà de realitzar els actes necessaris per a determinar les fonts d'ingressos que els avui recurrents poden tenir i adequar l'abast de la mesura adoptada, permetent en tot moment que els recurrents puguin disposar cada mes en relació amb el seu salari, pensions o retribucions anàlogues, d'aquella suma que l'article 8 de la Llei de l'embargament contempla com a inembargable.

Quant a la resta dels arguments que la part planteja en aquest motiu del recurs, ressaltarem que si bé és cert que en l'aute dictat no es limita quantitativament l'embargament, no és menys cert que els recurrents esdevenen perfectament coneixedors de l'import dels crèdits presentats en el procediment concursal de les societats (65.000.000 EUR aproximadament) i de la valoració dels actius realitzada per compte de l'administració judicial (uns 15.000.000.- EUR segons s'indica), sense que hagin justificat de manera mínima que l'adopció d'aquesta mesura resultés desproporcionada en relació amb el volum dels actius indicats, o fins i tot hagin efectuat cap oferta de consignació tendint a paralitzar l'embargament (art. 12 de la Llei).

Sustenten també els recurrents que l'embargament de béns acordats sols esdevindria admissible en cas de ser ferm i definitiu l'aute acordant l'extensió del procediment concursal. Això no obstant, no pot oblidar-se que sense perjudici del resultat del recurs articulat, les decisions adoptades en l'àmbit concursal esdevenen per la seva pròpia finalitat i essència immediatament executives (article 11 del Decret de 4-10-1969), decisions entre les quals cal incloure l'embargament de béns de les persones afectades.

Quart.- En darrer lloc, quant a la petició que s'articula per altressí respecte de l'embargament adoptat sobre béns de la Sra. Catalá, cal recórrer a les mateixes apreciacions que hem realitzat en el segon antecedent de dret. En efecte, serà en la resolució on s'ha decidit l'extensió del procediment de fallida on es podran verificar les circumstàncies que presidien la seva intervenció en les societats en fallida. Una volta però aquesta declarada, els seus efectes es troben contemplats pel Decret, sense que els òrgans jurisdiccionals puguin calibrar-ne els efectes en funció de la participació efectiva més o menys important en la gestió de la societat.

Cinquè.- L'èxit del recurs, encara que parcial, suposa que no hagi de fer- se pronunciament sobre les costes ocasionades en aquesta alçada.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal dels Srs. Cepeda, Sandoval i Catalá contra l'aute 97/2021 de 27-9-2021 quina part decisòria es revoca en el sentit de què la batlle ponent del procediment concursal de referència, haurà de realitzar els actes necessaris per a determinar les fonts d'ingressos que els avui recurrents poden tenir i adequar l'abast de la mesura adoptada de manera a permetre en tot moment que els recurrents puguin disposar cada mes respecte del seu salari, pensions o retribucions anàlogues, d'aquella suma que l'article 8 de la Llei de l'embargament contempla com a inembargable. Per la resta es confirma la resolució dictada.

Segon.- No escau fer pronunciament sobre les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.