Incident d'execució-costes de segona instància i justícia gratuïta (TSJC-281/12)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-281/12

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 21 de maig de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 2-11-2012 es va dictar Providència d'execució contra la societat Pino i estableix, pel que aquí interessa, l'import de 2.440 euros pels honoraris d'advocat de primera instància, 1.220 per la segona i 976 euros per la fase d'execució de sentència.

II.- En data 16-11-2012 la representació processal de la mercantil Pino, ha formulat oposició quant als honoraris de segona instància, atès que, en primer terme, considera que com que la defenent ha gaudit del benefici de justícia gratuïta, solament es pot imposar el pagament com a màxim de 300 euros per la instància i 100 euros per la segona instància. En segon terme, no es pot entendre que es tracti d'un procés de quantia indeterminada, perquè d'acord amb allò previst a l'article 12.4 de les normes orientadores la quantia seria de 461,19 euros, tota vegada que aquesta és la indemnització mensual que demana. Més subsidiàriament, entén que la quantia es podria fixar com la indemnització per l'ocupació indeguda calculada fins a la data de la sentència de primera instància, que es determinaria en 2.305,95 euros. En tercer terme, i atès que gaudeix del benefici de justícia gratuïta, considera que no procedeix la reclamació de les taxes per import de 18,03 euros ni la suma de 976 euros per la fase d'execució, sinó solament 200 euros més ISI. Afegeix que qualsevol deute que existeix en contra de l'executada es compensi amb els deutes que la executant manté respecte de la mercantil executada.

En data 27-11-2012, la Sra. Moliner va presentar escrit de contesta a l'oposició a la providència d'execució i demana la desestimació del mateix i que es determini que els honoraris de segona instància s'han de xifrar en l'import de 1.220 euros.

III.- Per Providència d'aquesta Sala, de data 17-12- 2012, es va sol·licitar al Il·lustre Col·legi d'advocats que elaborés el corresponent informe respecte dels honoraris de la direcció lletrada de la Sra. E.E.M, en relació a aquesta segona instància.

En data de registre 20-03-2013 va tenir entrada l'informe del Col·legi d'Advocats pel qual es considerava que els honoraris de segona instància s'havien d'establir en l'import de 915 euros, més ISI.

IV.- Es va donar trasllat a les parts executant i executada de l'informe esmentat i la part executant va mostrar el seu acord amb el mateix, però va demanar que es tornés a requerir al Col·legi d'Advocats per tal que indiqués quina és la quantia que s'ha de minutar per la qüestió incidental plantejada per l'adversa i desestimada per l'Aute d'aquesta Sala de 31-01-2012.

La part executada i que formula el present incident, per escrit de data 4-4-2013, entén que no es pot compartir amb l'informe que els processos de desnonament siguin processos sense quantia, atès que xoca amb allò previst a l'article 12.4 de les normes orientadores. I per la resta donava per reproduïdes les al·legacions efectuades en el seu escrit d'oposició.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- La resolució del present incident exigeix, en primer terme, fixar les qüestions objecte de debat en aquesta alçada. En aquest sentit, esdevé reiterada la doctrina d'aquesta Sala en virtut de la qual aquest Tribunal solament esdevé competent per a conèixer la impugnació dels honoraris d'advocat i de procurador que han actuat davant d'aquest Tribunal, atès que així pot examinar i valorar la tasca professional desenvolupada als efectes de poder determinar si les quanties que es reclamen esdevenen indegudes o excessives.

Establerta l'anterior conclusió, s'ha de refusar l'anàlisi de la compensació judicial que pretén la promotora de l'incident en relació als deutes que pugui tenir en un altre procediment judicial contra la part executant (B-0487-1/12), atès que es desconeixen quines són les obligacions dineràries objecte de la condemna i si les mateixes són o no fermes, de manera que la Sala no pot analitzar si es reuneixen els pressupòsits per tal que operi la compensació judicial.

Consegüentment amb les anteriors consideracions, l'objecte de la present impugnació resta delimitat, en primer terme, a l'estudi de què succeeix quan una de les parts gaudeix del benefici de justícia gratuïta i ha estat creditora de la condemna en costes contra l'altra part. I dues, en el supòsit d'un procediment de desnonament, en el qual a més es reclamen indemnitzacions per ocupació indeguda, com es determina la quantia del procés o cal considerar que ens trobem front a una hipòtesi de procediment de quantia indeterminada.

II.- Quant a la relació entre les costes processals i el benefici de justícia gratuïta aquesta Sala ja ha tingut ocasió de posar de manifest (Aute de data 29-04- 2010) que s'escau diferenciar entre la relació advocat i client, de manera que l'advocat pot, si no existeix imposició de costes, reclamar al seu client, quan vingui a millor fortuna, l'import dels seus honoraris, amb el descompte de la part abonada per Govern, i la relació entre les parts litigants. Quant a aquesta darrera, si una de les parts gaudeix del benefici de justícia gratuïta i l'altre és condemnada al pagament de les costes processals, es poden reclamar els honoraris d'advocat, sense deduir les quantitats que ha percebut o percebrà del M.I. Govern, les quals hauran de ser retornades al mateix. Consegüentment, amb les anteriors consideracions, procedeix desestimar aquest primer motiu d'oposició.

III.- El segons dels motius d'oposició rau en la interpretació que efectua de les normes orientadores (en concret la norma 12) en relació als procediments de desnonament. L'informe del Il·lustre Col·legi d'Advocats d'Andorra examina les pretensions exercitades (demanda de resolució del contracte d'arrendament, condemna a deixar el pis a lliure disposició de l'agent i indemnització per ocupació indeguda mentre no es retorna la possessió del pis) i en el cas present entén que s'ha d'aplicar la norma prevista pels judicis sense quantia, tota vegada que no existeix condemna al pagament de cap indemnització. La norma orientadora 12.4 indica que en els judicis de desnonament la quantia litigiosa serà apreciada en funció de l'import de les rendes i indemnitzacions.

La interpretació del Col·legi d'Advocats, segons la qual en els judicis de desnonament el procés s'ha de considerar com sense quantia quant a la pretensió resolutòria i que caldria afegir per a la determinació de la quantia litigiosa l'import de les rendes que es reclamen o de les indemnitzacions que es sol·liciten, ha de ser mantinguda per aquesta Sala. I els arguments no estriben solament en el caire orientatiu i no vinculant pels òrgans judicials dels criteris orientadors, sinó perquè no existeix cap criteri que determini en les demandes de resolució de l'arrendament si s'ha de prendre la renda i amb quin període temporal (6 mesos, 1 any, 2 anys, etc...). En aquest sentit, si es seguís la interpretació de la norma 12.4 que proposa la part que s'oposa a l'execució, que determina que la quantia litigiosa serà apreciada en funció de les rendes i indemnitzacions, es podria donar el cas que si no es sol·licita indemnització ni rendes, sinó solament la resolució de l'arrendament, la quantia del litigi fos zero. En conseqüència, aquesta Sala entén adequat entendre que els processos de desnonament s'han d'equiparar als processos sense quantia pel que fa a la demanda de resolució del contracte i devolució de la possessió, mentre que si es formulen altres pretensions cumulatives, com poden ser la reclamació de rendes o indemnitzacions, aquestes s'hauran de prendre en consideració, com diu la norma 12.4, per a incrementar la quantia del litigi.

Malgrat que aquesta Sala pogués entendre en el cas present que caldria afegir al càlcul efectuat pel Col·legi d'advocats la indemnització reclamada, als efectes d'augmentar el càlcul dels honoraris, el principi de congruència impedeix augmentar els imports dels honoraris determinats a l'informe del Col·legi d'Advocats, atès que la part que els reclama es mostra conforme amb la seva quantificació a l'escrit d'al·legacions de data 3-04-2013. Per tant, els honoraris d'advocat de segona instància s'han de fixar en l'import de 915 euros amb més l'ISI.

IV.- I en darrer lloc, no es pot admetre la petició de la part executant que s'oficiï al Col·legi d'Adovcats per tal que emeti informe respecte de la qüestió incidental plantejada i resolta per Aute d'aquesta Sala de 31-01-2012. En efecte, en aquest Aute es desestimava la pretensió de la mercantil Pino d'incorporar com a millor proveir una escriptura pública de divisió de finques i adjudicació privativa i, pel que fa a les costes processals, s'indicava que es reservava la decisió sobre les eventuals costes a allò que contemplés la sentència que posi fi al recurs. La sentència imposava les costes processals a la recurrent, al desestimar el seu recurs, però no efectuava cap menció expressa a les costes de la petició de prova en l'incident tramitat, per la qual cosa cal entendre que al determinar la sentència d'apel·lació les costes processals a la recurrent en funció de la desestimació del seu recurs i no efectuar cap pronunciament explícit en relació a l'eventualitat de les costes processals de l'incident, derivada de l'expressa reserva que efectuava l'Aute de la Sala de 31- 1-2012, s'ha d'entendre que la Sala no incloïa les mateixes dins de la imposició de les costes processals de l'alçada.

V.- L'estimació en part de les pretensions de la part executant en aquesta alçada motiva la no imposició de les costes processals (arg. Novel·la 82, cap X),

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

Estimar en part l'oposició a la providència de 2-11- 2012 i, en relació als honoraris d'advocat de segona instància, fixar l'import que correspon percebre a la part executant en la quantitat de 915 euros, amb més ISI. No procedeix efectuar imposició de les costes processals d'aquest incident.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-