Persona jurídica: doctrina de l'aixecament del vel i els seus requisits (A043/05)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Antoni Bruguera Manté Jean Louis Vuillemin

AUTE DE 14 DE JULIOL DE 2005

Persona jurídica: doctrina de l'aixecament del vel i els seus requisits.- Legitimació passiva: no correspon al gerent pels deutes de la societat

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil ORG_1 va interposar demanda, de data 12-7-2004, en virtut de la qual exercitava una acció de reclamació de quantitat, una acció reivindicatòria i una acció de rescabalament de danys i perjudicis contra el Sr. Amador.

Per escrit de data 6-9-2004 el Sr. Amador va presentar escrit en el qual articulava l'excepció dilatòria de manca de legitimació passiva i sol·licitava que la mateixa fos acollida i que s'imposessin les costes a la part agent.

II.- L'Honorable Tribunal de Batlles va dictar Aute, de data 10-1-2005, en el qual establia: "DECIDEIX: Que ha d'estimar i estima l'excepció dilatòria de manca de legitimació passiva formulada pel Sr. Amador a la demanda instada per la societat ORG_1 en la seva contra, i en conseqüència deixar-lo fora de la litis que es continuarà solament en contra de la societat ORG_0, única legitimada passivament, imposant a la societat ORG_1 les costes processals de l'incident, inclosos honoraris d'advocat i procurador de la part demandant incidental, a acreditar en període d'execució de sentència".

III. La representació processal de la part agent ha interposat recurs contra l'Aute dictat per l'Honorable Tribunal de Batlles i, en data 12-4-2005, va presentar llur escrit de conclusions, segons el qual, i en atenció als raonaments continguts en el mateix, demanava la revocació de l'Aute dictat. Per el contrari, la part apel·lada, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 10-5-2005, va sol·licitar que es procedís a confirmar l'Aute dictat, amb imposició a la part recurrent de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'objecte únic del recurs interposat contra l'Aute dictat per l'Honorable Tribunal de Batlles estriba en combatre l'estimació per aquest de l'excepció de manca de legitimació passiva. En aquest ordre d'idees, la part recurrent manifesta que en el seu escrit de contesta ja va palesar que la mercantil ORG_0 i la persona del Sr. Amador es confonien i que de la informació lliurada pel Registre de Comerç del Govern d'Andorra s'evidenciava que el Grup T.-G. comptava amb els dos com a socis fundadors i que el Sr. Amador va declarar davant la Batllia ésser el legal representant de la mercantil agent, quan això no era possible, atès que no complia les exigències que la legislació andorrana requereix. Afegeix que a l'embargament preventiu es van designar béns del Sr. Amador i que del correu entre les parts resulta que el Sr. Amador sempre parlava en nom propi. En segon terme, assenyalava que es van proposar una sèrie de proves adreçades a demostrar una activitat comercial per una persona emmascarada sota la coberta de la societat i aquestes proves foren declarades innecessàries per la providència de data 15-11-2004. Així, entén que amb les proves proposades i les al·legacions de la part agent s'hagués pogut aixecar el vel de la societat i determinar que el veritable responsable era el defenent. En mèrits del que s'al·lega sol·licita, a l'empara de l'article 73 LTPJ, que es practiqui en segona instància la prova denegada a la instància i que es practiqui una de nova, que acreditaria que el Sr. T. actua com a prestanom, consistent en la unió de la causa penal TC-316/04 a les presents actuacions.

II.- Si s'analitzen les presents actuacions resulta, en primer terme, que a la demanda que inicia els presents autes i en la qual s'exercita una acció de reclamació de quantitat, una acció reivindicatòria i una acció de rescabalament pels danys i perjudicis i que s'adreça contra el Sr. Amador en cap moment es parla d'aixecament del vel ni de confusió entre la personalitat del defenent i de la societat. És més, la demanda es fonamenta en l'existència d'un conveni entre dues societats mercantils (C.,SL i A.B.,SL) i en la manca de compliment per part de la mercantil ORG_0 del mateix. Es van efectuar pagaments entre les societats i es va acordar, finalment, resoldre el conveni perfeccionat per un acord de 28-12- 2001. I de la pròpia demanda, s'extreu que malgrat dirigir- se la demanda contra el Sr. Amador a títol personal, en l'al·legació primera (foli 98) l'acció reivindicatòria s'adreça contra la mercantil, en l'al·legació segona (foli 98) reconeix que és creditora no del Sr. Amador sinó de la mercantil ORG_0 i en l'al·legació quarta (foli 99) assevera que el Sr. Amador efectuava operacions per compte de la societat ORG_0 I, en darrer lloc, s'afegeix que la voluntat que justifica reclamar contra la mercantil i el Sr. Amador, encara que la demanda s'insta només contra aquest, no rau en un aixecament del vel, sinó en el fet que el defenent va interposar una querella criminal contra el Sr. Expósito..

Consegüentment, les al·legacions sobre confusió entre la persona del Sr. Amador i la mercantil ORG_0, que l'actuació del Sr. Amador s'exerceix en nom propi i que la personalitat jurídica esdevé un artifici per a amagar l'actuació personal del defenent, apareixen en l'escrit de contesta a l'excepció de manca de legitimació, mentre que en la demanda adreçada contra el Sr. Amador a títol personal no es fa esment d'aquesta confusió ni de la tesi de l'aixecament del vel i, fins i tot, determinades accions s'adrecen en el cos de l'escrit contra la mercantil andorrana i no contra el Sr. Amador. I s'ha d'afegir que el fet que el Sr. Amador concreti un bé de la seva titularitat com a objecte de l'embargament preventiu dirigit contra la societat no justifica per si l'adopció d'una tècnica com l'aixecament del vel de la personalitat jurídica que requereix d'una clara petició de la part en la demanda que s'interposa envers el defenent; ço que aquí no existeix, tota vegada que es tracte d'un expedient que s'ha d'emprar excepcionalment i quan resti clar la confusió entre el substracte personal.

Aquests extrems justifiquen que, en consonància amb les pretensions exercitades a la demanda i d'acord amb els fets que la justifiquen, no esdevingui adequat l'admissió en segona instància de la pràctica de noves proves, com permet l'article 73 LTPJ, atès que aquestes no esdevenen necessàries per a resoldre la qüestió objecte de debat. En efecte, l'article 73 LTPJ permet, entre altres hipòtesis, la pràctica de proves en segona instància, quan aquestes han estat refusades a la instància, s'ha efectuat l'oportuna protesta i les mateixes siguin pertinents per a la resolució del litigi. I en el cas que ens ocupa, plantejada la demanda a títol personal contra el gerent de l'empresa, quan amb la documentació aportada a les actuacions per la pròpia actora i amb les asseveracions de la demanda, s'extreu que l'acció s'havia d'haver entaulat envers la societat mercantil, no es pot després d'articular-se l'excepció de manca de legitimació, introduir nous fets i proposar la pràctica de noves proves, per acreditar uns fets (confusió de personalitats i abús de la mateixa) que l'actora al·lega en la contesta a l'excepció i que en el moment de plantejar-se la demanda no s'adduïen. S'escau, per tant, refusar la petició de pràctica de prova en aquesta segona instància, tant per les inadmeses en la instància, com per aquella que es sol·licita novament, i es fonamenta en la impossibilitat d'haver-la practicat en la instància, tota vegada que en relació a aquesta darrera manca també, en atenció a allò que s'ha exposat, la pertinència de la mateixa per a la resolució del litigi.

III.- El refús del recurs interposat es tradueix, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes processals d'aquesta alçada (Codi 7,51,5)

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la mercantil ORG_1 contra l'Aute, dictat en data 10-1-2005, per l'Honorable Tribunal de Batlles, i confirmar en la seva integritat la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.