Incident de nul·litat (TSJC 263/2015)

Aute

Magistrats

Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000263/2015 ORIGEN: 2001356/2011

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 26 de gener del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia va dictar sentència, de data 26-11-2015, en el Rotlle núm. 263/2015, en la qual establia: "DECIDEIX: DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Nuñez contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle en data 10 d'abril de 2015, que confirmem íntegrament. No fem condemna de les costes d'aquesta alçada."

II.- La representació processal del Sr. Daza va formular, per escrit de data 11-12-2015, incident de nul·litat d'actuacions contra la sentència dictada per aquest Tribunal.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'incident de nul·litat d'actuacions, introduït per la reforma de la Llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials de 22-4-1999, es preveu a l'article 18 bis, tercer, com un instrument per demanar a l'òrgan judicial que va dictar una resolució ferma la seva anul·lació per considerar que aquesta vulnera el dret fonamental a la jurisdicció. Per tant, l'èxit o el refús del mateix exigeix examinar les al·legacions de l'instant de l'incident i posar-les en relació amb la resolució dictada per poder determinar si s'ha produït o no la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció, que es contempla a l'article 10 CA, en el qual s'estableix que :

"1. Es reconeix el dret a la jurisdicció, a obtenir d'aquesta una decisió fonamentada en Dret, i a un procés degut, substanciat per un tribunal imparcial predeterminat per la llei.

Es garanteix a tothom el dret a la defensa i a l'assistència tècnica d'un lletrat, a un judici de durada raonable, a la presumpció d'innocència, a ésser informat de l'acusació, a no confessar-se culpable, a no declarar en contra d'ell mateix i, en els processos penals, al recurs.

La llei regularà els supòsits en què, per garantir el principi d'igualtat, la justícia ha d'ésser gratuïta".

II.- Així, si s'analitza l'escrit pel qual s'interposa l'incident de nul·litat, la part promotora del mateix demana que es procedeixi a decretar la nul·litat de la sentència d'aquesta Sala. Pel que fa l'únic motiu o greuge en el qual es fonamenta l'incident de nul·litat, s'ha d'indicar que s'assenyala que la sentència d'instància viola els drets reconeguts en l'article 10 de la Constitució que concreta en 1) manca d'un procés degut per incongruència extra petita i 2) manca d'una decisió fonamentada en Dret.

A criteri d'aquesta Sala el present incident no pot prosperar i les raons que fonamenten la nostra decisió són les següents.

En primer terme, respecte a la incongruència extra petita ho basa el recurrent en què la seva pètita era o bé l'extinció de la pensió per a la seva filla de 18 anys, o bé la seva suspensió, però no la seva reducció.

Hem de recordar que el recurrent venia obligat a pagar una pensió alimentària de 300 EUR al mes i que la Batllia en la seva sentència va reduir a 150EUR mensuals, decisió que va ser confirmada per aquesta Sala. Ja resulta sorprenent que la part recurrent, en interposar el seu recurs d'apel·lació no fes esment al suposat vici d'incongruència extra petita que ara proclama quan la decisió de la Batllia ja ho hagués propiciat, sinó que hagi esperat en veure la decisió de la Sala.

Però no pot haver cap incongruència de tal tipus quan el que es fa es estimar en part la pretensió de la part demandant. Aquesta demanava l'extinció total de la pensió d'aliments i la Batllia i la Sala el que han fet és declarar extingida parcialment aquella pensió (per la seva meitat). No pot restar cap mena de dubtes que la resolució dels conflictes jurídics no passa pel tot o per res (llevat de casos molt excepcionals com, per exemple, els que afecten l'estat civil) i pot resultar que la una de les parts no pugui veure estimada la seva pretensió de manera total sinó parcial. I això és el que ha succeït en el present cas. El dret a un procés degut no passa pel dret a que es reconeguin totes les pretensions demanades, passa perquè es motivi pel Tribunal quina part ha de ser reconeguda i quina no. I això és el que hem fet en el present cas, com ara explicarem.

En segon lloc, pel que fa a la "manca d'una decisió fonamentada en Dret", hem de dir que passa perquè la motivació no sigui arbitrària o capritxosa, que tingui la seva lògica interna i que mantingui una racionalitat i no provingui d'una errada clamorosa. I en aquest cas s'ha estimat que si bé hi havia motius per reduir en part la pensió d'aliments de la filla de 18 anys que continua sent dependent perquè el progenitor ha vist reduïda de manera objectiva els seus ingressos, però no lo suficient com per no disposar de mitjans per fer-ho en la quantia fixada. No podem oblidar que estem davant d'una pensió d'aliments per una filla i que això resulta obligació prioritària a qualsevol pare o mare. I per determinar la suficiència o no dels recursos del progenitor no sempre es disposa de prova directa sinó que, a vegades, cal acudir a proves de presumpcions per no veure defraudat el dret de tot fill a ser alimentat. I en aquest cas, tenim el fet objectiu de la venda d'una unitat immobiliària per part de l'alimentista que manifesta que el que ha obtingut ha estat destinat a altres necessitats però que respecte l'import de 80.000 EUR no ha donat cap explicació clara. Lògic és deduir que alguna destinació han d'haver tingut aquests diners, abans de concloure que la filla no pot ser alimentada -en part- pel seu pare. I aquesta argumentació compartida per la Batllia i aquesta Sala ens ha semblat perfectament lògica, raonable i equitativa.

III.- Les consideracions anteriorment realitzades permeten concloure a aquesta Sala Civil que no s'ha produït cap vulneració del dret a la jurisdicció protegit per l'article 10 de la Constitució per part de la sentència ferma d'aquesta Sala de 26-11-2015. Per consegüent, procedeix desestimar la pretensió d'anul·lació de la mateixa.

No fem pronunciament sobre les costes d'aquest incident perquè no hi ha part contrària.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR la pretensió d'anul·lació de la sentència ferma, dictada per aquesta Sala el dia 26-11-2015 sense fer condemna en costes d'aquest incident per manca de part contrària.

Contra aquest Aute no hi cap recurs. (article 18 bis.3 in fine de la Llei Transitòria de Procediments judicials).

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.